Sergi Athletisme

Per un escó al Senat

2011-12-03T09:20:00.000+01:00

Aquests dies hem viscut un debat obert sobre la decisió grup parlamentari del PSC de portar al José Montilla i la ex-alcaldesa de Salt, Iolanda Pineda, al Senat. El Parlament aproba com un tràmit els senadors proposats en aplicació de les normes vigents. A mi personalment no m'agrada que alguns polítics continuin ocupant càrrecs o privilegis de manera permanent. En aquest país és molt dificil veure que algú deixi la política de manera voluntària. A Europa això no passa. Els socialistes a Catalunya han tret els pitjors resultats desde l'inici de la democràcia i cap membre de la seva direcció ha dimitit, ni el primer secretari ni la cap de llista per Barcelona, Carmen Chacón.

La figura d'un ex-president ha de ser respectada institucionalment per tot el que la Generalitat representa com a institució. Ara bé, personalment no estic d'acord amb els sous vitalicis per alguns càrrecs institucionals, com el de l'Ernest Benach. No tots tenen els mèrits, els estudis, la formació, que els demés mortals amb moltes dificultats, tenen per tirar endavant en el món real i ple de crisi. Hi ha moltes families al nostre país que estan passant per una situació econòmica molt difícil. Tots els governs es veuen obligats a implantar mesures d'estalvi per mantenir el sistema de benestar. Les empreses tenen dificultats per accedir al crèdit, les plantilles es congelen, els expedients reguladors s'extenen, ... no entenc perque un ex-president que no està en edat de jubilació ha de mantenir un despatx a la Diagonal, amb xofer i personal de plantilla. Si les retallades han d'afectar a tothom doncs apliquem-les a tothom. La llei s'ha d'actualitzar, potser serien uns pocs milers d'euros, però donaria un exemple de netedat en la política. El segon cas és el de l'ex-alcaldesa que no aconsegueix l'acta de diputada per Girona i se la compensa amb un escó al senat. Per mi els senadors que no han estat escollits per sufragi no representen el poble. Tant sols representen el Parlament, i la seva opció política que els ha proposat. Ara als escons del Senat veurem al Saura , Montilla, ... i altres persones que ja no poden aportar res de nou en política. S'ha demostrat que el Senat no és la cambra de representació territorial que li van donar els redactors de la Constitució. Els funcionaris, letrats i altres empleats que viuen i treballen a Madrid no ho veuen així, és clar, qui vol perdre els privilegis i els sous públics ??? Però cal possar fi al cost excessiu i injustificable d'una cambra que no ha aportat millores en la governabilitat del pais. Si les retallades arriben a una majoria, també han d'arribar als que en tenen més.

Hi ha temps per recuperar el liderat

2011-11-07T19:41:00.002+01:00

Aquesta temporada no serà gaire diferent que les anteriors. L'una diferència és que en els darrers desplaçaments el Barça ha perdut contundència en la defensa, domini en el cos a cos, encert als metres finals ... S'ha iniciat també un debat sobre l'estat de forma de Messi. Aquest debat no arriba dirigit només desde la "central lechera", sino també desde casa nostra, i jo son uns dels que l'he criticat quan no ha jugat bé, pero no m'agrada escoltar i/o llegir comentaris victimistes. Que consti que tampoc m'agrada aquells que afirmen que l'astre argentí és el Messies del futbol, l'intocable. No és una deidat, i pot cometre errors, i en un món lliure tenim dret a donar, si cal, un toc d'atenció a aquest jugador que cobra 16 milions per temporada. Es clar que ens ha donat èxits. Segueix donan-t´ho tot i ho seguira fent, però l'equip te massa Messi-dependència , i en Pep ho pot corregir, ho sabrà fer, sense dubtes.

No hi ha motius d'alarma per estar 3 punts per sota del Madrid. La Lliga pot ser de dos, pero tots els equips donen el màxim per guanyar, i així ha de ser. El desembre de l'any passat el galàctics del portugués van arribar líders al Camp Nou i es van endur un 5-0 que Mourinho i Florentino encara no han pait del tot. Tenim confiança de que la millora arribarà aviat, perque aquests jugadors ho tenen tot. El Barça tornarà a ser líder aviat, i amb la classificació de setzens de la Champions ara assegurada, en Pep te més marge per fer més rotacions i deixar a la banqueta als que no necessitin jugar, i això va pel Leo també. Aquest equip te tant crèdit que possar en dubte la seva capacitat de reacció i victòria sembla un insult, però cal estar preparats ja que el Madrid està més fort que l'any passat, i això es motiu suficient per tenir els nostres jugadors més motivats que mai. Seguim sent els millors i així ho demostrarem

Arrivederci amico

2011-08-24T01:35:00.002+02:00

Non potevo credere la notizia ricevuta Lunedi mattina, sono rimasto senza parole. Ricorderò sempre la tua generosità e simpatia, il tuo aiutto con immersioni a Sankt Leon, e tante conversazioni amichevoli. Una grande persona. Non importa dove sei adesso, perché non ci hai mai lasciato. Avremo sempre un pensiero per te. Arrivederci amico Fabio

Quan es perd el respecte a tot ...

2011-08-23T04:42:00.002+02:00

El viscut al final del partit de tornada de la supercopa d'Espanya ha estat d'una vergonya sense precedents. Un partit que podria semblar , a priori , de pre-temporada va ser preparat a conciencia pel Madrid, per marcar múscul i per poder pressumir d'haver derrotat per fí al vigent campió de Lliga i d'Europa. Doncs va passar que el Madrid no ha pogut derrotar al Barça, el qual de fet encara tenia la sorra de la platja al banyador abans d'aquest torneig. Es cert que el Madrid ha jugat millor en alguns moments, però el Barça estava minvat d'efectius i sense gaire rodatje, i amb tot els hem guanyat !

Mourinho ja tenia conçevut un pla en cas de que no li sortís bé el partit, i que consistia en discutir ferverment totes les decisions arbitrals adverses així com l'us del cos a cos al limit del reglament. amb Pepe, Marcelo i Xavi Alonso repartint llenya per tot el camp. El mateix guió que la temporada passada. Per si no hi hagués prou es va montar una tangana arrel de la durissima entrada de Marcelo a Cesc pel darrera i amb traidoria. Tots dos vestidors van sortir al camp, i els més destacats a les males arts i les provocacions com Özil i Carvalho, Chendo i Karaka (el gosset portaveu del del Sétuval) volien que els jugadors del Barça entressin al cos a cos i es deixessin provocar. El pitjor de tot va ser veure com el millor entrenador FIFA2010, a votació dels periodistes, va actuar com un fil.libuster enfonsant el seu index en l'ull del Tito Vilanova. Increible. Els límits de la violencia no semblen tenir fi, i ara ja hem arribat a un punt crític i perillós. Mourinho ha quedat retratat davant de tot el món, l'odi i la xul.leria en la seva expresió i que van captar les càmeres no tenen precedents, tothom en parlarva fins divendres. Mourinho ha demostrat que és una mala persona, i un entrenador mediocre que vol enmascarar les seves limitacions, i que tot i que encara disfruta del suport de la massa social blanca, poc a poc li comencen a retirar suport dins del club. Cal que la Federació, el Comité de disciplina, i Anti-violencia actuin d'ofici, pel bé del futbol. Aquests fets no poden quedar impunes, pel bé del futbol. Per altra banda l'harmonia de la sel.lecció espanyola pot estar en perill i aquest extrem no agrada ni a la central lechera de Madrid.

Crec que el Barça ha de mostrar-se caut ni no entrar en la provocacions d'algú que és pensa que esta per sobre de tot i de tothom, que pot guanyar amb joc brut, i que ja no pot justificar-se més per no poder guanyar al Barça. Tindrem un inici de campanya molt intens, la llàstima serà que no quedi Mourinho madridista per molt de temps.

The Economy doesn't know about holidays

2011-08-14T11:43:00.003+02:00

Once again the summer holidays seem not to be the best time of year for the economy, as the main Stock markets suffered a new attack. On one side we have seen how the US economy went too close to shut down the public system, due to the long disputes in the US Congress wheDn both Republicans and emocrats were arguing with the law to increase of the public debt proposed by Obama. Here in Europe the rumours of some countries to go into public bankrupt, brought panic into the markets. Inverstors started to sell their shares, mainly banks and insurances, while ECB and EU had to quickly make strong statements against the reports that indicate that Italy and Spain would need to receive rescue fonds to face their already high public debt.

In this crazy movement in the Stock Markets indicating a new upcoming recession, when the Tech-companies are showing good numbers and car industry (e.g Volkswagen, BMW) are reporting positive balances ? Globalization, my "favorite" word ... Governments are now forced to reduce their debts, in first place cutting costs which hits the public social system, and they are not keen to increase of the taxes which could bring the already fragile economy into a big recession. Is this actually right ? If the lower and mid classes are going to accept restrictions on the public health system or other services like retirement conditions, meanwhile some others, elite people (also sport stars), bank and corporation managers, still have some privileges is not going to last forever. The policy of privilege should be revise widely, but is going to happen? Probably not, but it is not acceptable that bank managers or corporation leaders who have received public rescue fonds keep their bonusses and other kind of privileges. Another interesting point is what to do with the Tax paradises (banana republics), some of them still in Europe. Do they deserve to hold the shares and wealth of business produced in Europe?

It must be very serious situation when China it self sends an alarm message and complaint to resolve the world markets issues by bringing a new monetary policy, but of course, it is China which retains more US dollars in their reserves than other country in the world. Is this an new order for the new world ruler ? It is ironic , isn't ?

Stock markets are not always reflecting the truth of the economy health. A well-known doctor on Economics said once that Stock Markets is in general full of maniac inverstors, because a simple rumour can sink the value of a healthy corporation in just a few days or even hours. This practice is often intiated by the speculators, and a reason to bring the markets into panic. EU comission said this week this practice is going to be regulated, and probably will bring some stability until September. It is now time to see if the U.S. , the still today first world economy, is going to show a suficent internal growth , reduce the unemployment rate, and the stabilize public debt, otherwise we will have a hot autumn. Economy has no holidays, either I ....

La Democràcia real és a les urnes

2011-07-09T12:30:00.001+02:00

Les eleccions Municipals del darrer més de maig van coincidir amb la sortida a la llum del moviment dels auto anomenats "indignats". La campanya electoral va quedar marcada per aquest moviment que va ocupar les cèntriques places de les importants ciutats d'Espanya i algunes de Catalunya.

Aquest moviment ciutadà va ser principalment convocat per les xarxes socials, i va començar a la Puerta del Sol de Madrid. En un contexte assambleari es van anar agrupant centenars de persones de diverses edats, pero d'un entorn social semblant. De manera unilateral es van apropiar de les places, que són espais públics, per crear una acampada amb el seu xiringuito. Ells eren el "poble". Desde la plaça Catalunya i gràcies a l'ajuda estimable dels Matins de TV3 , els indignats van rebre els honors de ser portada de diaris i butlletins de noticies. Joves en atur, desnonats, hipotecats, aturats, jubilats, estudiants, okupes, units en un moviment assambleari sense interlocutors i encoratjats per la majoria de mitjans de comunicació i de no pocs tertulians auto-anomenats "intel.lectuals" que mostraven simpatia i justificaven les demandes d'aquests moviments. Per una "democràcia real", deien, sense partits politics, ni governs, ni sindicats, que deien que aquests no representen al poble. Les queixes i reinvidicacions dels concentrats a les places anaven desde reclamar llistes electorals obertes, limitar els mandats dels politics, evitar les retallades en sanitat i educació, universitat gratuita per tothom, poder liquidar les hipoteques amb el pis, pisos socials per tothom que ho necessiti, tot això està molt bé : I qui ho ha de pagar això ?

Pocs es van atrevir a contradir-los o criticar-los, no estava ben vist .... i els que ho feien rebien insults i amenaces, "o esteu amb nosaltres o contra nosaltres". La policia va haver d'actuar per evitar incidents, i és que la manifestació no podia perpetuar-se, per be que era il.legal. L'actuació policial a Barcelona, en algun moment millorable, va ser fortament criticada per la oposicó i moviments anti-sistema.

Impedir amb violència que els parlamentaris accedeixin al Parlament no és el camí. Que fàcil que és atacar al govern d'ara per les retallades que són una consequència de la irresponsabilitats dels govern d'esquerres.

Quan algu vol canviar les coses te diferents eines i recursos; uns d'ells és la intel.ligencia i una de les més importants de totes és la democràcia. La nostra democràcia que és segurament millorable, ha creat un sistema que pocs dubten que és del millors del planeta, o es que estem pitjor que als anys 60 amb una dictatura?

Les revolucions de Facebook o Twitter no són totes com la primavera àrab, perque aquells paissos no coneixen la llibertat. Si els indignats volen establir un moviment de canvi del sistema, aleshores que crein partits i que es presentin a les eleccions, amb un programa com cal i que convencin a la majoria silenciosa. Si el que pretenen es impossar les seves idees per la força, aleshores això no difereix gens ni mica dels moviments autoritaris bolxevics, per això m'indignen els indignats. Volien fer fracassar les eleccions municipals i va guanyar la participació respecte el 2007.

Per cert, aquest moviment és clarament espanyolista, no només per seguir les consignes del km0 de la plaça del Sol, sino perque a les assamblees el català no era benvingut, i això no és el poble de Catalunya.

Els catalans ara per ara volen solucions, perque estem una situació molt crítica, on de manera molt barroera els partits que van malbaratat les arques públiques, es desmarquen ara de tot i reclamen solucions però sense tocar ni un centim dels pressupostos. I amb això jo també estic indignat. S'han acabat les vaques grosses, cal racionalitzar les depesses, ens juguem el futur de l'estat del benestar, allò que els indignats no veuen, que sense una economia solida amb un potent mercat econòmic no es pot crear riquesa, que vol dir feina per mes gent, i més recursos per les administracions.

Me importa un pepino !

2011-06-07T18:41:00.001+02:00

Aquestes darreres setmanes hem assistit a un dels espectacles més impressentables de la politica europea.

Tot va començar quan, arrant de l'augment de persones intoxicades per E.coli enterohemorrágica (EHEC), i fruit de la alarma en la opinió pública, la ministra de sanitat del govern d'Hamburg, Cornelia Prüfer-Storcks (SPD), va activar les alarmes sanitaries de la Unió Europea al referirse als analisis d'un laboratori d'Hamburg que en les seves proves preliminars habia trobat traces de EHEC. Alguns pacients han mort per complicacions renals greus. Cal dir que desde la OMS, a Copenhagen, es té constància que aquest bacteri es troba de manera generalitzada a les verdures i hortalises, i que no hi pot haver correlació amb les persones afectades. Es van aturar automàticament el transport de cogombres a la Unió Europea i Russia va aturar tota la importació de verdures. Els productors es van veure desprotegits i la Unió Europea no va respondre a les crides fetes desde l'Estat Espanyol per esclarir els fets. La percepció general va ser que la culpa de tot era del cogombre espanyol. Cinc dies van trigar a admetre les autoritats alemanyes que la font de la intoxicació no provenia dels "pepinos" espanyols. Amb tot la ministra de consum Ilse Aigner (CSU) va assegurar que havien fet el correcte. Les investigacions apuntaven després plantes de soja de Nieder-Sachsen , Alemanya, però sembla que tampoc, i la imatge de tot la tenim en unes autoritats que van a les palpentes mentre no se sap del cert la font. Un fet constatat es que totes les victimes han estat localitzades al nord d'Alemanya , i que els tres casos detectat fora del pais van ser persones que havien visitat recentement Alemanya. 17 persones van sopar a fnals de maig al mateix restaurant de la localitat de Lübeck. Necessitem més dades ?

La Unió Europea ha reaccionat, tard, a les demandes d'Espanya i altres paissos exportadors de verdures, i és que el mal ja esta fet. Els productors perden milions, diuen, cada setmana.

S'ha d'entendre per una banda la necessitat d'informar sobre els brots infecciosos, però una falta de professionitat tant gran mostrant tant poca eficiència no és normal en un pais tant seriós com és Alemanya.

Que hem de fer ara ? Jo proposo , per exemple, que la Unió Europea promocioni l'us del cogombre espanyol, amb les propietats saludables pel cos, amb vitamines, i tant bones per la pell, amb una foto com aquesta:

Totes les senyores es podrien possar el cogombre a la cara , si no s'el mengen per allò del dubte, i així veure's rejuvenides i més bufones. Pot ser la ministra alemanya ho veu amb bons ulls també i s'els possa a la cara.

Amb tot, diverses persones segueixen afectades i la societat vol una resposta, pero que aquesta sigui constrastada i no es culpin a tercers paissos de les manques de control i higiene propis.

L'esperit dels Campions

2011-05-14T12:37:00.005+02:00

El Barça ha arribat en plena forma a la recta final de la temporada. Tota la feina feta mesos abans es decideix ara. Això només ho poden dir els equips grans, aquells que han fet els deures quan calia. La marató de derbis contra el Madrid ha deixat un resaca que deixarà rastre. Les relacions entre els dos clubs quedaran tocades per molt de temps, i els aficionats vivim atònits, com les males arts de la directiva blanca amb el suport incondicional "Central Lechera" destapa les males arts d'uns personatges impresentables que volen criminalitzar a aquells que creen futbol i que són l'admiració de tot el món futbolístic. El "acoso y derribo", "por lo civil o por lo criminal", les teories del "Villarato", els errors d'infografia i videos manipulats, que s'ordena desde Chamartin ha arribat a uns limits insostenibles.

L'equip dirigit per portugés de Setúbal, José Mourinho, ha estat a remolc del Barça desde l'inici de temporada. Aquest personatge arrogant que va inventar el fútbol, que és el més inteligent i que és l'ésser superior sobre la terra, es pensava que arrasaria com a Italia. el seu nerviosisme va començar atacant al Pep desde les sales de premsa, criticant al Villa, golejador del mundial de Sudàfrica, acusant a Preciado per regalar un partit, acusant a la Federació per la designació d'arbitres, acusant a la Lliga pels horaris dels partits. Va crear una aurora al seu voltant, juntament amb els seguidors integristes d'una secta religiosa. O esteu amb mi o contra mi, apartant al propi Jorge Valdano, com a portaveu del club blanc. El Barça pel seu compte seguia jugant a fútbol, afermant-se al liderat, i amb algunes actuacions fluixes a la Champions, fins arribar al 5-0 del Camp Nou contra l'etern rival. Allò va consumir al portuguès i deslegitimava la inversió milionaria del Florentino amb el seu enèsim projecte galàctic.

S'ha fet una campanya indigna de Madrid, amb acusacions de dopatge i favor arbitral, acusant de teatre a jugadors que han estat multiplement acrivillats pels defenses rivals, insultant i ridiculitzant a jugadors que ho van donar tot per "La Roja" sense els quals sense els quals no haguessin passat de la primera ronda.

La Copa del Rei la van guanyar amb males arts, jugant fora del reglament, amb permissivitat arbrital, però la Lliga i la Champions són diferents. Pourque ? es demana el Mourinho a la sala de premsa, ridiculitzant a la pròpia UNICEF. Tota la premsa mundial alava l'equip de Guardiola, que ha constriut un equip de llegenda, pero amb tot el Madrid vol fer mal amb denuncies a la UEFA. No és de mal perdedors, sino de miserables possar en dubte l'esportivitat dels nostres jugadors i el nom del F.C.Barcelona. Li podem dir a Del Bosque que la Roja ja està trencada. Hi ha rumors que diuen que alguns jugadors s'estan pensant la seva continuitat a la selecció espanyola, tant de bó sigui així.

Però de tot això ja hi haurà temps de parlar després de Wembley. La Final del 28 de maig serà un intensa i dificil, tot un partidàs. Seré a Londres per recolzar l'equip amb totes les forces. És això el que hem de fer els barcelonistes i no pas errecordar-nos de la mare dels rivals de la capital. El Barça és més gran que tot això, hem de mirar endavant perque tenim un gran equip que ha demostrat que surt endavant contra totes les adversitats, i tenim il.lusió i anem amb l'esperit dels Campions.

Changes in the Arab World

2011-04-17T00:30:00.001+02:00

It is difficult to say what triggered the movement in the arab world. Could be the global communication, the social networks, Al-Jazeera, or Twitter, but the voices are up rising against oppression and dictator goverments. Nobody could predict that Mubarak regime would fall after the people united went to the streets, or Ben Ali and his familiy had to escape to an Oasis in the Gulf region. There are no revolutions without casualties, and now we are seeing the libyan people suffering the oppression of that villane of Gadhafi who shots agianst his people, it is a cruel civil war. It follows with the events in Syria and Bahrain.

Saudi Arabia supports the revels in Lybia, but also send troups to Bahrain to support the goverment to crush the civilians on the streets. The UNO is in permanent discussion, with all decisions and resolutions must be taken with all diplomatic rules.

Where will it bring us altogether ? Can we believe that democracy will finally arrive to to Middleast ? The Arab World is full of complexity. Nobody can change hundreds of years of tradition and rules, with monarchies like Saudis , Morrocan , Gulf sultans, which controls completely the lifes of the subdits, somehow full of corruption. Too many different sensibilities, too many different interests, different muslim branches, and too many hate. But there is also hope. There is also good people who claim for freedom and justice.

Hopefully Lybia and Syria will be set free from tyranny. It is unrealistic to think we will all live in peace in harmony, but who knows if a united Palestina will reach peace with Israel. What is clear for many of us is that after the eventual fall of Syria and Lybia, Iran is loosing allies, and sees is going to be pretty much alone in the region, and the oposition would regain strenght to confrontate against the regime of the Ayatollahs, not without blood which is very undesired. The still unresolved issues like Irak and Afghanistan are the biggest issue to solve for the western countries, so both the US and EU have an opportunity now to not interfere too much in these conflicts, but to provide assistance and advice if requested.

It is sure that without the social networks many of this revolutions wouldn't develop so quick, and this is a trend that will bring new changes in Asia and Africa.

Best Wishes for 2011

2011-01-02T20:57:00.000+01:00

From this blog I want to wish you all a Happy New Year. The future needs a big kiss, like Bono said during 360° Tour. But problably more than this. The best wishes for those who still suffer injustice, for those who cannot buy medicines to cure their dissease, for those who lost their families and properties due to natural catastrophe, for those who help to keep decreasing poverty, to recover from the financial crisis which affects not only the lower classes. There is still war in many places, and the world still needs solutions to stop the global warming. But there is still hope, because we have people who works everyday to change things for good.

From my side I wish that the new catalan goverment will address the economy in my country, not an easy tasks when the balance shows red numbers. I also wish another 5-0 against Real Madrid, and a Champions League in London. Perhaps another U2 concert ? And all these with you. We can do it together , you and me.

Volem una Catalunya millor

2010-12-06T22:55:00.003+01:00

Feia molt de temps que esperava publicar un article com aquest. Ja feia massa temps que la vida política catalana la viviem en una desorientació i perplexitat, no ens podiem creure que el govern de Catalunya visqués en una espiral constant de desproposits i errors. Reclamavem desde aquest blog que es deixés parlar al poble. Hi així ha estat. Ningú ha possat en dubte la victòria aclaparadora de l'Artur Mas, fins i tot el José Montilla ha pres la decisió més encertada desde que va ser proclamat president ara fa 4 anys, amb la complicitat d'ERC, deixar la vida política, reconeixent així el seu fracàs electoral i admetent, més val tard que mai, que es va equivocar en la seva acció de govern. El Tripartit ha fracasat i els ciutadans no volien que es tornés a repetir. El retrocés de les esquerres ha estat contundent. La campanya de CiU va ser presentada en positiu perque així ho volia el seu cap de files, esmenant algunes accions en la de fa cuatre anys. En moments de crisi com els actuals no es poden fer bromes amb els ciutadants, ja hem patit prou descrèdit. El país necessita solucions urgents i gent ben preparada per portar les iniciatives necessàries per aixecar-lo. Cal dir que no és moment ni de revenjes ni de mirar cap enrradera. Els votants , que han acudit generosament a les urnes han donat majoritàriament el suport al projecte de l'Artur Mas. Ell així ho va demanar, i molta gent de tots els colors i sensibilitats van entendre el missatge. Entre tots , desde dins i desde fora, hem de donar el millor de nosaltres mateixos per recuperar el prestigi de pais. El Tripartit deia que era el govern catalanista i d'esquerres, doncs nosaltres serem el govern de Catalunya, i aqui s'hi inclouen tots sense excepció. La nova etapa te molts reptes per superar, però el país hi és , i ho aconseguirem entre tots.

Il.lusió pel canvi

2010-11-16T18:28:00.006+01:00

Ja tenim en marxa la campanya electoral per les eleccions al Parlament.

Els partits tenen la oportunitat d'explicar als ciutadans les seves propostes de programa. Hi ha partits que ens expliquen que volen fer per resoldre la crisi, altres itenten ridiculitzar als adversaris sense explicar el que faran, aplicant així el discurs de la por i de " l'anti-tot". N'hi ha que reneguen dels fins ara socis de govern, altres que volen un referèndum per la independència per demà passat, uns altres que es queden sols com a darrer reducte de les esquerres, o d'altres que volen impedir aliances independentistes i els independentistes es queden sense veu als mitjans de comunicació públics gràcies als blocs electorals.

El balanç del Tripartit ja el farem al seu moment, el que si que podem assegurar és que el seu llegat deixarà hipotecades les finances del proper govern durant un temps... i amb uns interessos que es pagaran al nivell del deute del govern grec, tot un escàndol.

Cal dir que els exemples de demagògia són una vegada més espectaculars. Els socialistes que, presenten el seu Super Montilla amb un perfil similar als comics dels anys 50, volen treure suc de l'afer Palau fent ús de la respresentació pública del consorci, per portar a la fiscalia a 2 càrrecs de CDC. L'Orfeó i la Fundació Palau no s'hi volen aliniar, i els socialistes volen silenciar lafer de l'hotel Palau i el cas Pretoria. Tant ells com els populars demanen ajut als partits de estatals, com sempre, i no és el primo Zumosol, sino el fet d'ensenyar als catalans que els que manen estan a Madrid , i això seria motiu suficient de movilitzar els catalans el dia 28-N.

No és seriós que Puigcercós presenti Andalusia com una terra on ni Déu paga impostós. No ho és en una campanya electoral, perque han donat suport per 2 vegades al partit que va crear a nivell estatal el desgreuje econòmic amb Catalunya, a aquells que es van treure de la màniga el PER. Ells van donar suport al Zapatero en els pressupostos per desdir-s'en en campanya electoral i ara rebrà un càstig a les urnes.

El PP utiliza de manera molt barroera un discurs demagògic contra la llengua i sobre la inmigració, i és que la campanya la articula en clau de política espanyola.

Els ecosocialistes han acaparat més poder del que mai han pogut imaginar i en contrasentit amb el suport a les urnes, les minories no poden decidir les politiques generals del país, i menys desde actituts anti-sistema.

És penòs però el programa Polònia s'hagi convertit en un referent per molta gent. No és seriós frivolitzar amb tot quan molta gent està tenint dificultats molts serioses per tirar endavant.

L'Artur Mas defensa una campanya en positiu, i es que els precedents no es poden obviar. La gent necessita propostes intel.ligents i serioses, vol que hi hagi un nou lideratge que ajudi a sortir el país de la crisi. Pot passar que les enquestes donin per fet que aconseguirà una àmplia majoria però i que part de l'electorat es quedi a casa com fa 4 anys. Ara toca reaccionar, el futur l'hem de decidir nosaltres i no els despatxos de Madrid. No anar a votar com a protesta no és un bon exemple d'exercici de la democràcia. Tenim polítics molt dolents, és cert, però encara n'hi ha de bons que estan preparats per portar a Catalunya al cim. Hi ha il.lusió, perque el canvi comença aviat ...

L'èxit de la visita Papal a Barcelona

2010-11-08T01:02:00.004+01:00

Aquest any es complien 28 anys desde la visita del Papa Joan Pau II a Barcelona. Va ser una visita marcada pel mal temps, per la misa del Camp Nou i per la desgraciada visita a Montserrat amb la mort de pelegrins per culpa d'una esllevisada.

Aquesta vegada la visita a Barcelona a estat un èxit, i es que desde l'imponent escenari de la Sagrada Familia, amb les espectaculars imatges ofertes per la realització de TV3 de la nau central de l'ara consagrada basílica, ja són universals i per la història. I el millor de tot, que no s'ha de lamentar cap incident greu. La seguretat, en alguns aspectes una mica exagerada ja que es temien el pitjor, va ser impecable. I es que els fidels van respondre, pot ser menys dagut a la transmissió televisada, i els que no els importava res es van quedar a casa i encuriosits, també van connectar amb la transmissió de TV3 en algun moment del matí.

El ritual liturgic va ser molt interessant, així com el discurs del Papa, que desde la seva fe cristiana convidava als pobles a unir-se en uns moments on el materialisme i l'egoisme estan massa extesos en la nostra societat.

Històricament el Vaticà no ha estat molt proper a Catalunya, però els catalans han estat majoritàriament fidels als principis cristians. En els darrers temps hi ha una forta ofensiva anti-clerical a Catalunya, desde moviments socials, partis polítics, intel.lectuals d'esquerra, anti-sistema i també desde el periodisme. Semblava que a Catalunya l'esglèsia estava en extinció, una esglèsia que ningú vol, de quatre vellets i de amants del nacional-catolicisme. Una esglèsia que se la pot insultar, humiliar i desacreditar. No vull dir que es tracti del corrent anti-clerical similar a la terrible setmana tràgica de Barcelona, ni dels primers mesos de l'inici de la guerra civil on les brigades anarquistes saquejaven i assesinaven dins dels temples i esglèsies. Es un corrent polític de l'esquerra en general. Però això no ha funcionat i les minories han estat ells, per cert massa amplificades per la TV. La visita del Papa ha demostrat que hi ha una part molt important de la societat civil catalana que se sent catòlica i que ara ha pogut celebrar una festa sense complexes.

La visita del Papa Benet XVI trenca un mena greuje de Roma amb Catalunya. La proclamació de la Sagrada Familia d'Antoni Gaudi com a basilica ha estat un èxit total de l'arquebisbe cardenal de Barcelona Sistach. Ell ha estat l'artifice d'un projecte que feia molt temps que s'estava cuinant. L'estratègia ha estat perfecte, ja que discretament i sense que la Conferència Episcopal Espanyola pogués interferir, va presentar la Sagrada Familia com a motiu principal de la visita. i el Rouco Varela ha fer de simple espectador, com li tocava. Gaudí hauria somniat amb aquest moment. La CEE va poder inclure la visita a Santiago per poder contrarrestar l'iniciativa catalana.

Si bé l'esglèsia catòlica és universal, també existeix el catolicisme català. Perque ens haviem d'amagar ? Som anormals ? El valors de la familia són els que estan en crisi i els que afecten la nostra societat, per tant el discurs del Papa demanant que la societat els recuperi té mol t sentit. Davant el laicisme radical del PSOE i del Zapatero, el Papa ha donat una lliçó d'humilitat i un discurs conciliador. El seu missatge no ha estat de to integrista, que el cap de l'esglèsia defensi la unitat familiar tradicional no ha de ser motiu d'escàndol. L'escàndol és que desde tots els punts que critiquen al Papa ningú s'atreveix a criticar o humiliar als caps d'altres confessions, com els musulmants, indús, jueus, ....

Catalunya te les arrels en la tradició cristiana i això no es pot obviar. Les minories intel.lectuals han pres en força llocs d'importància en partits polítics, TV, premsa i pretenen "educar" la societat i imposar les seves idees, doncs potser també la gent que no hi estem d'acord haurem de dir la nostra.

El Papa ha parlat en català i no per dir tant sols "Ja sóc aqui". Ha estat part del discurs, de l'històric Angelus a la plaça a les portes del temple de Gaudi, fins i tot el rei Joan Carles ens ha salutat en la nostra llengua, potser com a compensació pels atacs permanents que el català pateix desde les files del nacionalisme espanyol del PP i del PSOE.

Es la Catedral del segle XXI, i també sembla que s'hagin serenat els ànims a Catalunya.

New wind for Europe ?

2010-10-18T20:35:00.000+02:00

It is not a coincidence that world financial crisis has triggered a new current of protest in Europe. The radical movements both from left or right are gaining position in the oldest democracies of Europe. Sweden and Holland have include right wing parties in their goverments for the first time since begining of the cold war. Liberals and conservatives are in critical position in Belgium, while the social democrats had the worst results since the last 30 years in the UK , Germany and Austria, where again the radical ÖPD took advantage of the increasing anti-immigrant position of the society. And this are not good news.
Le Pens Front National already had at the end of the 90s a great result gathering the protests of the working classes and extreme right wing movements against the political class on power, once against the socialists and afterwards against the Gaullist party of Jacques Chirac.
But that's not all, since the latest european extension to the east , Hungary and Poland also experience an increase of support to the radical and populist right but also left parties.

Is the traditional party system on question mark ? Greece, which the socialist goverment, had to ask for european help after declaring the country almost in bankrupt, which force to apply the most anti-popular reform. Those reforms took thousands of people on the streets, and now in France, Sarkozys plans for the retirement reform has put the radical work class movements on the streets almost blocking the operativity of the country. Spain is at the rear of Europe, with the must inoperant president since 1978.
In Germany, the socialist Sarrazin (SPD) and other conservatives leaders had started a new debate about immigration which, they said, will diminish the german society and alerting about the increase of the islamism among the young generations of turks and arabs. This past weekend, Kanzlerin Angela Merkel has confirm what everybody already new, and breaking up with decades of german tradition, afirmed that the "multikulti" policies are no longer valid for the german society and highlighted that the integration inmigrants (mostly turkish) has been unsuccessful, "Every immigrant must accept the german state, its rules, and speak our language".

Finance crisis , more crisis .... , but there is something we should not forget. In the early 30s of the 20th century, Mussollini took power in Italy and began the fascist dictatorship having the support of the low classes, and Hitler won the elections in 1932 with arguments like blaming the judes and the european countries of the disaster of the German economy with 30% of unemployment rates...

I strongly want to alert on that, we don't want our Europe to return to those dark times, we need a strong European Union which finally make a common understand and lead the countries to leave the current financial crisis, make a common policy to solve the immigration problem, and moreover face China's expansion not with fear but like an apportunity to protect and expand our companies and corporations. A strong Euro against other currencies is no longer desired, let's help our companies to export the european products without more penalties, let's make them more competitive. Let's control the budgets of european programs like Galileo which due to a undesirable management and miscoordination will cost the tax payers more than they could imagine 10 years ago.

Europe has been built based on christian values, and has to continue to believe in freedom, democracy, and a good social system.

Futbol i Eleccions

2010-09-14T00:45:00.004+02:00

Finalment el president de la Generalitat ha publicat el decret de convocatòria d'eleccions. Ja serà moment de valorar la obra de govern del Tripartit.

El que si que puc fer es valorar la data escollida. El José Montilla ha volgut estirar com un xiclet una legislatura que va quedar morta el dia que el Tribunal Constitucional va dictar sentència sobre l'Estatut. En un pais amb una classe governant seriosa i com cal, el president hagués dissolt el Parlament i hagués convocat eleccions deseguida. Amb la potestat que li otorga la presidència de la Generalitat convoca eleccions pel 28 de Novembre fent-lo coincidir amb el derbi Barcelona-Madrid. Qualsevol lectura feta amb seny indica que la data no és oportuna, perque no ajuda a la participació i perjudica a molts ciutadans que hauran de ocupar les meses electorals o per fer d'interventors.

El més greu es que allarga una legislatura ja paralizada i per motius obvis;

1- Vol desactivar la diferència en les projeccions de vot de CiU respecte el PSC, fins que la opinió pública perdi interés.

2- Sense programa electoral ni llistes encara tancades preten impulsar el projecte amb el desembarcament del Celestino Corbacho, el ministre que ha portat Espanya als 4 milions d'aturats. La branca catalana del PSC, que dubto que hagi existit mai, quedarà anul.lada.

3- Permetrà que els càrrecs del Tripartit segueixin cobrant les nòmines fins al Nadal i aixi assegurar-se la paga doble, o és que algú ho possa en dubte ?

4- Vol donar temps a que surtin més papers i revelacions periodistiques que empastifin a CDC i el seu president Artur Mas amb el cas Palau. No oblidem que l'unic càrrec polític imputat es el tinent alcalde de Barcelona, el socialista Garcia-Bragado, mantingut sine die per l'alcalde Hereu.

5- Convocar eleccions el mateix cap de setmana d'un derbi Barça-Madrid és innacceptable, perque pot fomentar la baixa participació, que és el que dessitja el José Montilla. Al final hi haurà seny i passaran el partit al dissabte 27 de novembre.

Les eleccions són aqui mateix. Cal que la opinió pública reaccioni. Ja no val a dir que tots els polítics són igual. Els socialistes i els republicans sí. Els uns per ser incapaços d'imposar als seus col.legues les desicions del Parlament, els altres per jugar a ser equidistants i otorgar la presidència de la Generalitat a un dirigent socialista d'obediència espanyola que va perdre les eleccions, que no ha defensat Catalunya davant Madrid i que ha permés com s'imposaven les directrius de la Moncloa.

Tenim unes rodalies sense els trapassos de trens, vies ni estacions. Tenim una nova terminal de l'aeroport del Prat sense connexió amb la xarxa de metro. Tenim una comunitat educativa en peu de guerra. Tenim una llei de dependència imposada desde Madrid. Tenim un dèficit pressupostari espectacular. Tenim les autopistes més cares de l'Estat. Grans multinacionals han deixat el país desde que governa el Tripartit. Seguim sense controlar els fluxes migratoris. No hi ha cap pla estratègic en infrastructures. Tenim una televisió pública que perd audiencia a diari. Tenim multitut de càrrecs a l'administració que no són operatius. Tenim una sentència que ha deixat ferit de mort un Estatut refrendat pel poble de Catalunya. Ja n'hi ha prou de pendre el pèl.

No hi ha res guanyat, pero ho tenim tot per guanyar. Cal aixecar el país desde un projecte seriós, amb gent seriosa. Els independentistes de Facebook no tenen cap possibilitat de prosperar, perque no tenen projecte, no tenen seguretat, no coneixen el pais de debó.

Tindrem futbol i eleccions, però tindrem un president que portarà Catalunya al millor dels escenaris, l'Artur Mas te aquesta oportunitat, que no la desaprofiti.

Floods in Pakistan

2010-09-01T22:44:00.000+02:00

Once again the forces of nature are beating milions of innocent people. In this case the consequences of the unterrupted rain this summer which caused floods in Northwest Pakistan and affecting the areas along the Indus river.
There is now a real danger of the spread of waterborne diseases, like diarrhea and perhaps cholera in these areas.
The UN and other organizations asked help from the western countries to cover the emergency situation. Nevertheless the European Countries and the US sent food and medicines. Some sources said that some water dam was released and flood vast areas increasing the drama of the poor country people.
And again money had been collected, but what is the real destination ? And the purpose of that ?Pakistan has a nuclear program, and own satellites orbiting the earth. It has a large army deploited in Cashmir. The pakistani regime can be all but democratic, and is still controlled by the Army. The tragedy is for those poor people, but shouldn't be time to tell Pakistan that they shall invest their resources in their own people instead of keping a nuclear arsenal and send communications and spy satellites, and host terrorist in the assolated mountains next to Afghanistan ?

La veu del Poble

2010-07-23T12:56:00.006+02:00

El pronunciament del Tribunal Constitucional sobre el recurs del PP contra l’Estatut de Catalunya ha acabat amb més de 4 anys de d’espera. Les consequencies de la sentència abasten diferents àmbits polítics i socials.
La sentència és una mala noticia per Catalunya. A banda del concepte de nació, segons indiquen no vinculant, el tribunal possa serioses objeccions a que el català sigui la llengua preferent a la administració, i que segons les interpretacions podria afectar la columna vertebral del sistema educatiu català. Els aspectes sobre el poder judicial tenen menys impacte, però les relacions bilaterals amb l'Estat i el limits del concepte de solidaritat de cara al finançament han estat seriosament tocats. Els membres del Tribunal i la seva presidenta, amb el mandat caducat, han decidit sobre un recurs al qual s’haurien d’haver desinhibit.
L’Estatut de Catalunya és una Llei Orgànica, aprovada per les cambres de representació democràtica, refrendada pel poble de Catalunya, i firmada pel cap de l’Estat. Aquesta sentència crea un abans i un després de les relacions de Catalunya amb l’Estat.

El Partit Popular, impulsat per la seva branca andalusa, va posar recurs a més de 200 articles de l’Estatut. Un fet insòlit ja que el mateix estatut d’Andalusia recull articles literalment extrets de l’estatut català. Es el PP qui no accepta les regles del joc democràtiques, però cal no oblidar que desde el PSOE han estat complices d’aquesta situació, els hi han fet la feina bruta.
El president Zapatero ha estat una vegada més deslleial amb Catalunya, i amb els seus homòlegs del PSC, quan ha afirmat que la feina ja esta feta, missió acomplerta. Els 25 diputats catalans de PSC a Madrid no han volgut fer front comú amb els grups catalans a Madrid per fer valer la veu de Catalunya contra aquest desgreuje, mai ho han fet fins ara. El PSC a Madrid mai ha defensat Catalunya. La ministra Cachón, aquella que parlava del govern amic i el “si se puede” es congratulava de la sentència.

El president Montilla ha fracasat, el seu missatge no té crèdit, primer mostrant una aparent indignació per la sentència i després parlant del fracàs del PP perque el TC ratificava ampliament l’Estatut. Una vegada més torna a mostrar una evident subordinació a Madrid, cosa que un president de la Generalitat de Catalunya no pot fer.
El seu principal soci de govern, ERC, en caiguda lliure, reclama ja eleccions en un intent de abandonar el buc a la deriva en el que es troba el govern tripartit.

Ningú desde Catalunya ha possat mai en questió, per prudència o per por, l’estatus dels concerts econòmics vasc i navarrés, ja que la Constitució ho contempla. Ja es va perdre la oportunitat durant la transició, per prudència o per imposició, però ens hem de plantejar un nou horitzó si el model que vol Catalunya no te cabuda en la Constitució espanyola. Ja res serà com fins ara. Els partits majoritaris espanyols han liquidat, d’alguna manera, el concepte de l’Estat de les autonomies.

Es poden traslladar mesures polítiques a Estrasburg, o bloquejar els pressupostos generals que podria fer caure el govern Zapatero. Però la estratègia de futur ha der ser que volem decidir per nosalres mateixos.
No podem donar suport a les noves mesures econòmiques del govern i que ens retallin les inversions en infrastructures. Catalunya necessita un govern fort no depenent de Madrid.
Considero que no es el moment de referèndums per la independència quan la societat ens necessita per fer sortir el pais d’aquesta crisi econòmica i de valors, no sense un projecte sòlid.

Una noticia positiva, el 10 de Juliol més d’un milió i mig de persones convocades per Omnium Cultural van sortir al carrer per declarar que "Nosaltres Decidim Som una Nació". Si aquesta movilització ciutadana s’expresa a les urnes a la propera tardor, ben segur que recuperarem l’autoestima i estarem legimitats a exigir al nou govern que porti Catalunya al millor dels escenaris. Que el poble parli.

In Maya's Land

2010-06-22T10:10:00.000+02:00

For 800 years the Mayas created a civilization which is still a mistery today. In the Yucatan peninsula there are countless cities and ruins, many still to be discovered. Palenque, in the heart of the nowdays peaceful Chiapas was the residence of Pakal, a great king on a metropol, a quite complex society. They didn't know about gold and iron, but had the jade as precious stone. The conquistadores did not see the fall of this culture which was decline in the times where the Toltec from north Mexico invade the peninsula. The Mayas develop their own calenders, and where quite precise with the seasons, even built observatoriums, which use for the land, some legends afirm they predicted the end of the world by 2012, but they never predict the fall of their fascinating civilization. They were not angels. They brought slavery and cruelty to submit man and women for their sacrifices and free manforce to build their cities and temples of limestone. They spread their culture from Yucatan through Central America. They left the cities and the language, still spoken in some areas. I felt a lot of respect climbing the piramides of Palenque and Tikal, impressive contructions. I reject the opinions of those who think that the Mayas were a big civilization who could give great technology and wisdom to our generations. The power and the knowlegde, like in the past in other places, was controlled by the royalty and the religious priesters, they used human sacrifices for different reasons and used slavery as the europeans did in America and Africa.

El llarg silenci trencat

2010-04-21T15:30:00.003+02:00

He de reconeixer que no he dedicat el temps i l'atenció que aquest bloc es mereix. No tinc excusa. Vaig estar durant el mes de gener per terres argentines. Un pais preciós amb molta cultura i riquesa. Vaig tenir algunes decepcions pero també grans alegries i vaig poder fer noves amistats que és del que es tracta.

Durant aquest temps moltes altres coses s'han succeit, com la consolidació de la meva relació sentimental, la recuperació del Barça, de les "operetes" del Tripartit, i com no dels errors en les operacions desde el centre d'Oberpfaffenhofen (per sort ja solventat). Els esdeveniments provocats per volcà islandés Eyjafjallajökull (que m'expliquin com es pronuncia) donarà argument per meu seguent article.

Només us vull dir que estic aqui, preparat per afrontar els propers mesos amb força, perque per un home feliçment enamorat no hi ha repte que l'aturi.

Retrobar el Nord

2009-12-06T04:17:00.005+01:00

Els darrers casos de corrupció que han esquitxat importants personatges vinculats a càrrecs públics i partits no fan més que augmentar encara més el desànim i la decepció en la política i els polítics en general. Que aquests casos surtin a la llum, per mitjà de les diligències del jutge Garzón no s'han de veure amb un rebuig total. Crec que això demostra que s'està actuant en àmbits on la justicia, per motius de procediment o altre tipus, no solia entrar-hi mai. Qui més qui menys coneix, ja sigui per rumors o per fets evidents, que en molts ajuntaments catalans s'han fet actuacions, urbanístiques o no, sospitoses. Que es tiri de la manta ! , reclamava un conegut periodista en la seva columna diaria. Si ha de servir perque es deixin de cometre delictes aprofitant un càrrec públic, endavant. Però en el cas Pretòria hi ha detalls que deixen molt per pensar, ja que s'ha actuat cautelarment sobre persones que tenien dret a una defensa més digna, mentre que altres personatges continuen al carrer (exemple de tots els implicats en el cas Palau de la Música).

Em produeix tristesa comprobar que gent que ha prestat un gran servei a Catalunya i a les seves institucions ara es vegin abocades en un acte processal per corrupció d'aquesta envergadura. Però més trist saber ara que hagin tingut tractes amb personatges com l'alcalde de Santa Coloma que vivia a la zona alta de Barcelona. Per molt que els mitjans afins a l'esquerra, que ho són pràcticament tots, s'entestin a posar en primera plana de diaris i telenoticies els noms Alavedra i Prenafeta, aquest és un merder socialista, i tant que ho és. Sortiran molts més noms, alguns sorprenents, i és que en política els contactes són molts i molt estranys.

Crec que la societat ha de rebre el missatge que no tots els polítics són lladres o xoriços. Cal entendre que vivim en un moment de fort desànim generalitzat per la situació econòmica i cal que hi hagi una sotregada que reactivi la societat. No hi ha lideratge polític a Catalunya i això és un fet tant evident com que s'ha perdut prestigi i confiança en les institucions del país. Hi ha molta desorientació i desconfiança en el futur. Però encara tenim temps per aixecar el pais. El president Pujol l'any 1980 es va trobar amb una Generalitat on es va haver de començar pràcticament desde zero, però ara les institucions les tenim. I és que tenim bons tècnics, enginyers, administratius, operaris, metges, empreses ..... i també tenim gent competent en política, però aquest darrers són els que han d'agafar el lideratge del país. Els Tripartits han estat la pitjor experiència democràtica que ha patit Catalunya. El ridícul i la inoperància han estat infinits, però si es fan be les coses, deixem de somiar truites i ens dediquem a preocupar-nos pels problemes reals de la gent , ens en sortirem. Ara cal retrobar el nord i tinc tota la confiança que serà així.

U2 in Brandenburger Tor

2009-11-07T19:18:00.008+01:00

The first days of November 1989 many people from West Berlin were gathering in front of the Berlin Wall to demonstrate while the DDR police officers mostly unarmed were just watching the events. They didn't receive any specific orders to reject the demonstration. On the political side, high level contacts between USSR officials and West Germany and US representatives were driving the regotiations at such a speed that the end of the cold world was just question of days, maybe hours. The DDR goverment announced on November 9, 1989, after several weeks of civil unrest, that all DDR citizens could visit West Germany and West Berlin. The World could not believe the pictures on TV, when that evening the crowds were jumping on top the wall from both sides of the Brandenburger Tor, wearing flowers and german flags, hugging to each other. Germany was again unified (officially 1 year later 3rd of October 1990), it was the end of the communist regime. Weeks later people broke into the wall wearing hammers,sticks or whatever object they grab and began to smashing it. The fall of the Berlin Wall ; a wall of shame that for almost 30 years was dividing not only two Germanys, but also two worlds, between democracy and tirany. It was the beginning of a new era, a new era of freedom for Europe.

45 years after the end of the war, the german people was again unified. I really feel admiration for this people. After the war they had a destroyed, military occupited, and divided country. From the ashes they build the Federal Republic, based on the values of freedom, respect, and work. They build a new democracy, an innovating industry, developing new technologies, and also made a great contribution in the establishment of the European Community. The role of Germany from the second half of the XXth century until today has been very important for Europe and for the World, and it is no question that our democracies have been also inspired in the Federal Republic system.

This week Berlin is celebrating the 20 years of the Fall of the Berlin Wall. And when U2 announced that they would offer a special concert in front of the Brandenburg Gate, then I said to myself , I can't miss this historical moment, not this time ! I've got the invitation through a friend, just lucky to be one of the 10000 privileg U2 fans allowed to see them life in such a historical place. An incredible 26 minutes show with several different light effects over the Gate, and a small stage, with U2 playing as they know, with the passion of Bono, if they still were those young irish guys that began his carreer more than 30 years ago. Somebody was missing with me but connected through my cellular, what a great moment.

It has been an incredible week, not only because I had the honour to met the greatest catalan political reference, who gives me inspiration and a reason to believe in my country, but also because I can see that there is extraordinary people in this world that can change your life for good.

Primera nevada

2009-10-14T20:33:00.007+02:00

Aquest mati he vist caure els primers floquets de neu a Munich. Ja havien anunciat una irrupció d'aire fred acompanyada d'una borrasca activa, que com diria l'amic Molina fa que l'ambient es torni ben fredot.

Han sigut unes setmanes amb moltes emocions, potser masses pel que estic acostumat. I és que durant les celebracions l'Oktoberfest s'han succeït un parell d'esdeveniments que m'han fer repensar moltes coses. Crec que m'ensortiré. De fet la solució la tinc a l'abast i puc dir que depenc de mi mateix, al menys en un dels casos ....

Aquestes setmanes han estat convulses també a casa nostra. A nivell polític els mitjans de comunicació han convertit l'actualitat diaria en pupurri d'escàndols a la italiana. I és que el cas Millet possa de manifest moltes coses. D'entrada que un mecenes es dediqui a repartir xecs sense cap control per part dels òrgans gestors del Palau em sembla molt sospitós, i és que molta gent n'era corresponsable. Potser ha ajudat a molta gent i entitats, però si es confirma que es va dels fons en benefici propi, això no és fer un servei al país. Les dades confidencials que han sortit a la llum, filtrades interesadament , juntament am el fet de treure a la llum el cas de l'espionatge als directius del Barça , demostra la desesperació que alguns barons polítics tenen de cara als esdeveniment electorals de l'any vivent.

Una cosa està clara, en Felix Millet ha fet molt mal a la música, a la cultura , a Catalunya, però estic convençut que això passa en altres associacions i fundacions. Si fiscalitzem a tothom segur que treurem molts draps bruts. Cal tirar de la manta ? Jo em conformo a que no es torni a repetir i que el control dels ajuts, en el món associacionista i cultural sigui més efectiu. I aquells que s'hagin beneficiat de manera il.legal que retornin l'import o els bens. En temps de crisis cal donar exemple a la societat, perque hi ha persones que ho estan passant molt malament i no volem hi hagi elements que es actuin com si estiguessin en un estat feudal.

I aqui estic veient com en Bono i en The Edge, asseguts a la cadira de Flight Director, parlen amb els astronautes de la ISS , donant missatges de pau. Quin privilegi treballar per aquest projecte ! No perdo la esperança que un dia els pugui saludar personalment.

I ara et trobes lluny d'aqui , tot i que se que en el fons segueixes pensant el mateix que jo. Però no m'hi puc acostar ara, per molt que la meva ànima m'hi empenyi , m'haig de mantenir allunyat. Crec que tot acabarà bé , no em puc equivocar aquesta vegada.

Per cert, que un estudi de la Universitat de Georgetown assegura que els escrits atribuits a Colom, demostren que la seva llengua materna era el català. Aconseguiran els nostres amics a l'exterior desmuntar la conspiració castellana ?

Eine neue Koalition oder wir sind in Deutschland

2009-10-10T09:57:00.001+02:00

Schon vor zwei Wochen haben in Berlin die erste Gespräche der Koalitionsverhandlungen angefangen.

Bundeskanzlerin Angela Merkel wollte die neue Regierungskabinet innerhalb die kommende Wochen, aber es wird nicht so einfach. Die Gesundheitreform, Steuersenkung, Kündigungsfrist, sind Themen die müssen richtig verhandelt werden. Es ist aber mekwürdig , seit Monate vor der Wahl haben wir gehört daß CDU-CSU und FDP zusammen für eine neue Koalition sich geäusert haben. Warum sind diese Themen noch nicht geschlossen? Die Sache ist klar, die haben miteinander nicht so oft und im Detail sich koordiniert. Die Zeit läuft und Deutschland brauch so schnell wie möglich die neue wirtschaftliche Reformen die auch ein Einfluss in der andere UE Länder haben können.

Übrigens, daß Guido Westerwelle in eine Pressekonferenz mit Jornalisten aus den ganzen Welt, die Frage von englischer Korrespondenten ignoriert hat, ist in meine Meinung nicht richtig. Die Aussage , "wir sind in Deutschland", kennen wir schon. Aber ein Außerminister muß das Image von Deutschland schönen und nicht schaden, es war vielleicht etwas provozieren von diese englischen Medien, aber Westerwelle ist klug genug, daswegen bin ich etwas entäuscht.

Gut zu wissen ist aber daß die SPD endlich mal in der Oposition geschieckt ist, mit Ulla Schmidt vorne, jetzt darf sie keine Dienstwagen in Spanien nutzen, Gott sei Dank, aber sie bekomm eine Rente von viele Tausende Euros im Monat, ist das Recht ? Die Linke wollte die Revolution bringen, aber Deutschland will keine Rückkehr in der DDR, die deutsche Wähler stehen für Freiheit und denken in der Zukunft ihre Kinder.

Wir haben die Kraft

2009-09-08T00:21:00.004+02:00

Diumenge a la tarda els cristiano-demòcrates de la CDU i els social-cristians bavaresos de la CSU iniciaven a Düsseldorf la campanya de les eleccions al Bundestag. En un pavelló que per poc no va arribar a omplir, la candidata i actual cancellera Angela Merkel feia la seva entrada triunfal i ho feia a ritme de Start me up dels Rolling Stones, un senyal que els conservadors alemanys, fora de qualsevol complexe, volen recuperar el govern, Wir haben die Kraft, tenim la força.
Els discursos dels principals liders de la Unió també donaven a entendre que la campanya serà interesant per no dir una mica calenta, i es que existeixen dos blocs diferenciats. Per una banda els conservadors de la CDU-CSU amb els liberals del FDP de Westerwelle al capdavant, que es postulen ells mateixos com la coalició necessaria per fer sortir Alemanya de la actual crisis econòmica, la qual ja dona simptomes d’haver tocat fons. Per altra banda l’esquerra amb el socialdemòcrates del SPD i els Verds, i amb certes reserves els ex-comunistes del Linke, que inclou disidents del SPD amb Lafontaine al capdavant. El discurs de la por ja s’està utilitzant en aquests primers dies de campanya, però és un fet que de propostes i missatges entenedors l'esquerra no n'aporta gaires.

La CDU és europeista, i en els discursos es fa evident que els objectius principals són recuperar el creixement econòmic, la productivitat industrial i que les families recuperin poder adquisitiu i d’aquesta manera mantenir l’estat del benestar.
Després de cuatre anys de gran coalició, d'una relativa estabilitat política, els dos partits majoritaris es desmarquen clarament l'un amb l'altre, i penjant-se la medalla de qui ho ha fet millor. L’època de les majories absolutes es va acabar coincidint amb la retirada de la política del canciller Helmut Kohl.
Diumenge la senyora Merkel ho va deixar ben clar, aquesta coalició no es pot tornar a repetir, és hora de que els socialistes i el seu candidat i actual vice-ministre Steinmeier tornin a la oposició.
Ara fa 4 anys, l'aposta clara de la candidatura de la cancillera Angela Merkel després d'un resultat tant ajustat com inesperat amb el socialista Schröder, va reforçar a la CDU i els seus socis bavaresos de la CSU. Ella ha estat la cara del govern en els afers internacionals i també els interns. No s'han assolit les reformes profundes en la sanitat i en la politica fiscal, però els dos partits de govern han pogut aprovar mesures per la ocupació que han donat els seus fruits, politiques a favor de les families, a més de crear fons estructurals per reactivar la economia i de tornar a liderar, juntament amb la França de Sarkozy, la politica exterior europea i arrosegar a la resta de socis europeus per crear minims per fer front a la crisi mundial que amenaçava el sistema social i econòmic a Europa comunitària. Merkel ha pogut parlar de tu a tu amb els Estats Units primer amb Bush i més recentment amb Obama.
Les xifres no enganyen, Alemanya és el primer pais de la Unió que ha tingut un creixement possitiu en mig de la crisi, la qual dona simptomes d’haver tocat fons. També les xifres d’aturats s’han anat reduint, i s’estant impulsant mesures de control a les entitats financeres que reben ajuts estatals per evitar la fallida.Tots els sondejos d’opinió auguren un triomf clar de Merkel que la podria permetre formar govern amb els liberals, però els fluixos resultats de la CDU en les eleccions als estats Federals de Thuringen i Saarland, i alguns afers com el del bombardeig de civils a l’Afganistan podria portar-li problemes en plena campanya, i es que la opinió pública alemanya no està disposada a acceptar que els seus soldats en missió de pau caiguin en servei, perque una cosa es una missió humanitària i l’altra un conflicte cada vegada més bèlic.

Le petit déjeuner

2009-07-26T01:55:00.007+02:00

During this period of time in France he never thought he wouldn't miss Chicago that much. Is not the fact that he wanted to comeback with her, seconds parts are not the best. In this beautiful morning on June the breeze was cleaning his mind after a long night. Now just him in the beach, all the music and voices are now in the distance, is the sound of the waves reaching the shore.

He is thinking of how this phone call change his mind. Being inspired by his friend Ellen, he decided to give a try for an adventure. This semester in the University has given him new ideas, he will probably will go for that. Carlo's might be opened, he can smell the fresh bread in the morning, and willing to take a pain au chocolat, maybe a croissant or two.

Einige Worte vom Space

2009-07-25T00:30:00.003+02:00

Ich liebe dieses Sommer, besonderes wenn ich arbeiten muß. Dieses beschissene Wetter ist kein Problem, ich wußte es schon als ich nach Bayern bekommen bin. Kein Sommerfest in der freie Luft, immer ein Schirm oder Regenjacke bevor drausend gehen. Gestern gegen 19:00 war schon dunkel. Ein kollegue von mir ist in Dublin, er sagt für ein Seminar, aber heut abend gehe er zum U2 Konzert und ich bin sehr eifersüchtig.

Hier bin ich vor meiene Konsole. Während ich meine On-board Systeme beowachte, NASA TV startet eine Live Verbindung mit ISS. Es ist wahnsinnig 13 Astronauten die im ISS und die angedockte Endevour Shuttle momentan arbeiten.

Die NASA feiert Vierzig Jahre nach die erste bemannte Mission zum Mond. Immer noch Heute viele stellen sich die Frage ob Neil Amstrong und Buzz Aldrin tatsächlich auf der Mond gelandet waren. Es ist ertaunlich daß einige Ingenieurs die ich kenne immer noch zweifeln über diese historisches Moment. Die wissen schon daß NASA noch 6 mal auf der Mond gelandet ist, und bis heute haben die Russen es nicht dementiert, auch nicht unter die Soviets Regime und während die kalte Krieg. Die Steine Mustern sind da als Beweis, und tausende Menschen waren im Projekt mit dabei, viele Tracking Stationen haben der Signal und Telemetry von der Raumfahrt Modul bekommen und nach Houston und die ganze Welt weiter geleitet.
Es war der Begin eine Era, aber wie schon ein Deutsche Ingenieur die beim de Apollo Program gearbeitet habe, gesagt hat ; "wie waren viel zu Früh auf der Mond".
Now is time to comeback to the Moon ! Die NASA plannt eine dauern Mission auf der Mond, mit eien Station die als erste Haltestelle zum zukunftige Mars Expeditionen bedient sollte.
India, China, und Rußland sind dabei um neuen einige Programme zu entwickeln, es gibt eine neue Wettkampf im Raumfahrt Bereich, das ist positiv, aber niemnad sollte vergessen daß der Mond gehort niemand, und daß in unsere blaue Planet, Armut, Krieg, Ungerechtigkeit, Krankenheiten, Umwelschutz, sind Probleme die noch behoben werden mußen. Wir sind vepflichtet die kommende Generationen eine bessere Zukunft zu lassen, das sollte es keine vergessen.

Una Temporada de Somni

2009-07-09T01:46:00.010+02:00

Pocs, per no dir ningú, creien que el Barça de Guardiola seria capaç de guanyar totes les competicions de la temporada. Ja vaig escriure un article a mitja temporada on afirmava que el semblava que somni havia tornat a fer-se realitat. Que el Barça ho guanyés tot , guanyant al tots els seus rivals en joc i qualitat, amb tota la pressió mediàtica , és per treure's el barret. Aquest Barça ja és el millor de la història, ho dic per alguns motius. El Barça de les 5 Copes té el mèrit que té, perque es van aconseguir sota la dictadura franquista que només volia que guanyessin els de blanc, i perque amb les limitacions pressupostàries i l'estil de joc dur de la època era molt difícil guanyar-ho tot. Tant que el Barça va trigar moltíssim a tornar a guanyar un títol, qué extrany ... Ara bé, el fútbol d'avui en dia està a anys llum del d'aquells anys. Ara hi ha molta més comptetitivitat, molta igualtat. El fútbol és molt més ràpid i exigent. Hi ha jugadors extraodinaris que juguen en equips sota un poder econòmic al darrera brutal. Estar al cim de d'Europa, que per mi es tar al cim mundial, estÀ a l'abast de molt pocs. Però aquest any ha passat una cosa que ens omple d'orgull i d'esperança, de que en aquest esport, el millor guanya. El Barça de Guardiola ha donat una lliçó a tothom. És cert que tenim jugadors de classe mundial, però la inversió ha estat rentabilitzada amb escreix, i no s'ha perdut el seny fitxant per fitxar. És l'equip el que s'ha de construir.

Que el Madrid es reforçi amb galàctics no ha de fer altra cosa que motivar-nos més. Som els Tricampions i que ningú ho oblidi per molt que els mitjans madridistes ho dessitgin. Ni chorreos ni canguelos.

Un fet que m'entristeix és la situació d'Etoó, perque sembla que una vegada més una estrella podria sortir per la porta del darrera, i en aquest club hi ha coses que no canvien ni canviaran. Ell , amb tots els defectes i virtuts, ens ha donat títols amb els seus gols i li hem d'estar agraits, no porta el Barça al cor com altres jugadors, però és un pencaire i ha complert.

Ha estat una gran temporada on he tingut la sort de viure els millors moments en directe, al Camp Nou, Munich, Londres, la final de Roma, una gran sort. Llàstima que la final Four de Berlin ens va fallar. No podia perdre'm aquests moments històrics que guardaré al meu pensament per sempre més. També ha estat l'any d'U2, viure els teus ídols musicals al Camp Nou ha estat una alegria indescriptible, i acompanyat de la familia encara més.

No em puc queixar, i si la feina acompanya encara més raó per seguir endavant amb optimisme. Però no tot és perfecte ja que l'estiu encara no ha arribat a terres bavareses, i ja estem a Juliol ...

U2 loves Barcelona

2009-07-05T15:25:00.009+02:00

That was a week to remember. Having U2 in Barcelona was for me the best reason to make a break at work and be part of history. It is the first time since 1988 that U2 is starting a world tour in Europe with two dates in Barcelona, which for my surprise has become the favourite city for the irish band. It was not easy to find tickets for the first show, but more difficult is to manage to be in the very front as we did. We queued outside the premises of Camp Nou on a place normally occupied by some prostutes, but fortunately they were forced to leave the aera due to the large presence of fans of all ages and places. We had organized reesebands with numbers to control fans positions, we all wanted to be at the front area of the new U2's Space Station. We met new friends, shared stories and laughts, sending back the "clever" guys who didn't want to respect the line, sleeping with blanquets under the Barcelona sky, listening to the rehearsal concert the night before, we all wanted to see the best band in the world. U2 is more than a rock band, like Barça is more than a Club, it's a feeling, a message of hope in the middle of this world finance crisis, a world which needs justice and freedom, that needs to stop war and all kind of dictators, that need to stop AIDS and poverty, that needs to be protected against global warming , because future needs a kiss. I've been one of the privilege guys to hear live Bono talking with the Space Station crew, what a feeling.

Is not easy to describe what I felt when the stadion lights turned off , the camera flashes took over and the crowd shouts when Larry Mullen took his seat on the drums, Adam entered with his bass, Edge appeared like magic playing the guitar , then Bono with his elegant leather jacket and the shades holding the mike and giving the kick off of the world tour. Breathe.

Unforgettable Fire sound incredible like in the old days, and also Ultraviolet was a great surprise, specially with that 22nd century jacket, and all the songs set was like a present to our souls.

Song after song all is passing like a movie in front of my eyes, and I still have the that music in my head. All these years waiting for this moment, and the band talks with the ISS crew, Bono wears a Barça top with the UNICEF logo. We made it, we had the band with us. We have been the world capital of rock for a couple of days. Unfortunately I have read that the city council could probably suit U2 managers after the complaints of Les Corts neighbourhood for the noise due the music checks during the previous days to the concerts. Isn't strange that these neighbours don't make efforts to remove the prostitutes and drug dealers around the Camp Nou ? And the city council should clean the shitty people and dark business in La Rambla, don't let down thousands of people without public transportation after the concerts. We have to say that U2 had put the name of Barcelona on the top of the world. Barcelona loves U2 , that's what Bono say to the fans on both concerts, and we also love U2. Me too :)

Abstenció Compartida ?

2009-06-10T03:31:00.008+02:00

Aquestes eleccions europees han servit per constatar el desinterés i el desencant de la majoria de ciutadans amb la situació política actual. Que Espanya sigui un dels paissos més abstencionistes és preocupant, però que Catalunya sigui la més abstencionista de totes es pot considerar com una crisis democràtica.

Pocs han ajudat a motivar a l'electorat a votar. En primer lloc el binomi PP-PSOE amb els atacs impresentables doble direccionals, amb una campanya on el govern feia d'oposició amb el mateix discurs de la por, del qual el ciutadà mitjà ja n'està més que tip. Per altra banda els mitjans de comunicació públics, els quals oferint una vaga encoberta pel tema dels blocs electorals han desmoralitzat a part de la ciutadania. Cal recordar-los que la llei està per complir-la i que la cantarella de voler informar seguint criteris periodístics no és seriosa , ja que ja sabem qui quedaria més perjudicat de la cobertura informativa.

Un altra tema és la crisi i la incapacitat del govern de buscar una sortida. N'hi ha que proposem idees però són ignorades i preses amb frivolitat pels governs català i espanyol. Hi ha un buit informatiu important que fa pensar que els mitjans estan més o menys ocultant el pitjor, i això en un sistema democràtic crec que no és acceptable.

Analitzant els resultats sembla que la política social de Zapatero ha cansat a la societat. Que el PP guanyi per primer cop desde el 1999 és força significatiu. En un any de legislatura el govern perd suport de part del seu electorat fidel que el comença a abandonar. Rajoy per altra banda reb un baló d'oxigen que legitima el seu lideratge i li donarà la raó de cara a donar un gir més centrista, tot i que està encara molt lluny.

A Catalunya és un fet que el Tripartit perd suport, tot i que no tant com el que es podria esperar després de la presa de pél que els ciutadans estàn suportant desde fa mesos. Cap promesa electoral complida, cap finançament, cap traspàs de Rodalies, però la societat catalana contina dormida, anestesiada, incapaç de reaccionar i dinar un cop de timó a la situació. Convergència i Unió recupera suport després de molts anys de perdues i sembla que encarant el camí que el podria portar a recuperar la Generalitat després d'una llarga travesia pel desert. Però li cal molta feina a fer. El gir sobiranista que alguns dirigents volen imposar no sembla que li doni la solució. L'espai independestista és important, però encara minoritari dins la societat, i considero que per ara l'han d'ocupar altres formacions. La gran massa electoral que es va quedar a casa el darrer diumenge te un altre perfil. Aquesta massa es troba al centre, i és aquí on s'han de concentrar els esforços. A aquell "català emprenyat" s'el pot motivar amb un discurs ferm i propostes que resolguin els problems del país, que ara per ara tant sols CiU pot oferir. El Tripartit ja te data de caducitat, han perdut 200.000 vots i encara hi ha temps de d'adreçar el país. A Euskadi el PNV, socis de la Coalició per Europa , no han fet els deures i han perdut suport electoral. Crec que s'hauria de pendre nota i més tenint en compte que el PNV sembla interessat a impulsar la seva candidata europea per preparar-se per candidata a Lendakari sense ni tenir temps per arribar a Brusel.les.

Abstenció als nous paissos membres

És molt remarcable la baixa participació a molts dels nous païssos membres de la Unió. Com a exemples, Chéquia ( 28,22%), Slovaquia (19,64%), Hungria (36,29%), Lituania (20,54%), Rumania (27,21%), Slovenia (27,37%). Crec que la Unió hauria de pendre nota i pensar si és legítim que molts paissos condicionin acords importants i rebin milers de milions d'inversions, quan als seus ciutadans donin l'esquena al projecte comú europeu.

A Estrasburg el parlament tindrà una majoria de centre-dreta i Barroso podria repetir presidència, en detriment de Felipe Gonzàlez que no podrà complir amb els dessitjos de la familia socialista europea. Hi haurà partits de tots colors, fins i tot la extrema dreta augmenta representació, que per sort no serà més que testimonial. Això no evitarà que temes com la inmigració o la possible candidatura de Turquia i Croàcia per incorporar-se a la Unió, seràn revisats.

Resultats que condicionen futurs governs

Dos dels païssos més importants de la Unió tindràn eleccions aquest any. Per una banda Alemanya, on sembla que la cancillera Merkel te bones possibilitats de crear un nou govern de centre-dreta amb els liberals. Per l'altra el Regne Unit on el premiere Gordon Brown te cada vegada més difícil mantenir un govern en plena crisi institucional , amb escàndols al parlament i desercions internes, en un context de plena recesió i on la societat demana un canvi urgent.

A Espanya un periodista d'un prestigiós diari reclamava de Zapatero que es deixés de la píldora sense recepte i de l'abortament lliure de menors, per concentrar els esforços en la reforma laboral i fiscal, però ja se sap , el qui no sap ......

Catalunya no queda fora d'això, el retard de l'acord de finançament és intolerable i el recurs del Constitucional pot fer caure el Tripartit abans de la tardor.

La Europa social que reclamaven les esquerres ja no te arguments. Cal mesures laborals i fiscals per fer sortir Europa de la crisi.

Una coalició per Europa

2009-05-21T13:06:00.004+02:00

Aquestes eleccions arriben en un moment de crisi econòmica important, de fet la més greu de les darreres decàdes. Europa ha rebut l'impacte de la recesió econòmica dels Estats Units. En aquesta economia globalitzada ningú n'ha sortit indemne. Cal dir, però, que gràcies a la unió monetària, amb l'Euro com a referència, l'impacte de la crisi hagi estat menor del previst. Païssos com Espanya no haguessin pogut fer front a una crisi d'aquestes dimensions sense l'escut de l'Euro. Això dona arguments als defensors de la unió econòmica i monetaria. En les properes setmanes, però, molts partits aprofitaran la campanya per parlar de temes interns i per desgastar els propis governs, però Europa és molt més important, i ara més que mai. Perque les seves decisions ens afecten i hi ha molts reptes que cal definir, com son les infrastructures, les telecomunicacions, la inmigració, el paper de les regions.

Ara fa unes setmanes vaig rebre la petició de Convergència per formar part de les llistes de CiU per les properes eleccions europees. Desde la meva discreta posició vaig accedir, sabent que la meva aportació seria modesta. La meva activitat professional a Alemanya és el que més m'agrada desenvolupar, però també els meus lligams amb Catalunya que són molt grans i la meva preocupació sobre la situació política i econòmica del meu pais m'ha fet sempre estar compromés amb unes idees i un projecte que ampliament comparteixo. Hi ha coses que es poden millorar, i sempre he sigut partidari d'ajuntar el màxim de sensibilitats i persones per treballar per un fi comú. Es així com es treballa a Europa. Sempre he pensat que només si els catalans estem units arribarem a aconseguir un futur millor, sense perdre la centralitat i la responsabilitat, el pal de paller que necessita Catalunya. Abans i ara Europa ens dona moltes possibilitats, i a Convergència i Unió sempre han estat europeistes molt abans de molts dels partits majoritaris que ara es presenten. Cada vegada més, el que decideixi Europa tindrà més pes sobre la nostra vida i cal estar-hi presents.

Europa ha de ser vista no amb exceptimisme sino com una oportunitat i amb la col.laboració dels socis europeus, els liberals, per poder assolir molts dels reptes de futur pel nostre país.

Opel und die Umweltprämie

2009-05-18T07:21:00.002+02:00

Anfang dieses Jahres hat dem US-Konzern General Motors (GM) ihre schlechte Bilanz präsentiert. Die Opel-Mutter GM muss bis Ende Mai in den USA einen erfolgversprechenden Rettungsplan vorlegen. Sonst droht die Insolvenz. Die schlechte Nachrichten für Deutschland bedeuten daß Opel zum verkaufen ist. Die große Koalition in Berlin, mit Angela Merkel an die Spitze, hatte schnell gesagt daß die erste Priorität des Regieung ist die Rettung von Opel und ihre Mittarbeiter. Mit diese ausage hat Frau Merkel den Markt berühig und möglicheweise viele Jobs gerettet.

Bis heute haben in Europa der italienische Hersteller Fiat, der österreichisch-kanadische Autozulieferer Magna, und der amerikanische Finanzinvestor Ripplewood für die Übernahmen sich interessiert. Außerdem haben die Landesregierungen von Hessen , Thüringen, Rheinland-Pfalz und Nord-rhein Westfallen für eine mögliche Rettung von OPEL sich geäusert.

Die Nummer zeigen aber das die Anfrage von Opel Autos ist sehr deutlich gestiegen. Auch die neue Abwrakprämie von die große Koalition hat etwas zu tun.
Im Rahmen des Konjunkturpaktes II hat sich die Regierung auf eine einmalige "Umweltprämie" von 2.500 Euro für Altautobesitzer geeinigt, die ihr mindestens neun Jahre altes Auto verschrotten lassen. Mit Hilfe dieser Prämie sollen die Neuwagenkäufe in Deutschland angekurbelt werden wie in Frankreich.

Endlich mal kommt eine gute Initiative der großer Koalition die die letzen Monate ihre Mandat verbraucht wird. Aber eine Ende der Krise ist noch nicht in Sicht ; die private Finanzinstituten haben noch viele liquidität Pobleme, die Arbeitlosigkeit Rate ist noch Hoch und die Bruttoinlands Produkt ist auf rekord-Tief. Es ist zu erwarten daß nach die kommende Europawahl in Juni, die gesammte EU-Länder werden enger arbeit. Nur mit den Zusammenarbeit kann Europa auf diese Krise raus kommen. Aber nicht alle Mitglieder werden gleitzeitg sich erholen, Spanien hat, nach Prognosen des europäischen Komission, eine der schlechten Bilanzen der EU, und ohne einen richtiges und seriöses Konjukturpakt kann der sozialistisches Regierung nicht weiter machen.

Que no s'aturi el somni

2009-05-10T12:37:00.001+02:00

En una setmana de somni he pogut viure intensament els compromisos més importants del Barça desde principi de temporada. Vaig començar a Berlin amb la Final Four , on l'equip de bàsket va tenir la clasificació a les mans contra el CSKA, però en un 4rt quart pèsim va deixar escapar la semi-final. Pels aficionants no va ser fàcil arrivar-hi i es van rascar les butxaques, però sincerament l'equip va donar tot el que va poder i no s'els pot culpar. La semifinal contra els grecs increible, així com la final , amb un just vencedor. Però no tot va ser decepció a la capital alemanya. Dissabte dia 2 es va escriure una de les pàgines més glorioses del barcelonisme. En un partit per deixar a les hemeroteques el Barça va escombrar i humiliar al Madrid, un 2 a 6 que feia justícia a una temporada impecable. Es tancava qualsevol discusió de qui era el més gran. Va ser una humiliació davant els que l'any passat ens van voler humiliar després de fer-los el passadís. Encara es van quedar curts ... tots els culés que estavem per la Final Four ho varem celebrar plegats en una nit innolvidable.

Sense temps per recuperar-me vaig desplaçar-me a Londres per tornar a viure una nit també màgica contra el Chelsea, un partit no acte per cardíacs, on la sort sí va acompanyar, i que demostra el fet que en fútbol també es pot fer justicia. Acompanyat d'amics vaig passar una vetllada inolvidable , no cal que us expliqui els detalls de la celebració del gol de l'Iniesta que ens donava el passaporta Roma. Si , ara el Barça jugarà a la ciutat eterna i si tot va bé la podré viure en directe. El Barça té la sort de cara, perque no oblidem ; en fútbol tot depen de que la pilota entri, i del fracàs a la gloria hi ha només una linea de separació, tant sols s'ha de saber estar al costat correcte.

El Barça ens dona la alegria que necessitem en temps de crisi, que en fariem sense !!!

Qui vol la seva cadira ?

2009-04-11T04:15:00.001+02:00

Quan un president del govern decideix remoledar part del seu gavinet quan encara no s'ha complert un any de legislatura s'ha de considerar que hi ha més que una crisis al darrera.

Que la reprobada ex-ministra de Foment hagi saltat de l'executiu és una bona noticia per Catalunya i per a tots en general. El seu baix perfil polític no la permetia estar al front del ministeri més important, després del d'Economia. Serà José , Pepin, Blanco, el que ocuparà la cartera, un home de partit, que ha estat al darrera dels totes les estratègies polítiques del PSOE. Pedro Solbes s'ha vist desbordat per la crisis. Ell mateix havia mostrar obertament les ganes de sortir de l'executiu. El motiu és la crisi pero també el no veure complertes les seves recomenacions per encarar la crisis, amb mesures impopulars que Zapatero. Elena Salgado la substueix deixant la negociació del model de finançament en mans de Chaves, l'exitòs president andalús. Catalunya però no pot estar contenta. El gobierno amigo que proclamava Chacón, és sense dubte més centralista que mai. La paradoxa és que el PSC encara vengui fum respecte a fer front al govern de Madrid. Tota una obra de teatre amb l'ajut de ICV i de la actual direcció d'ERC. La situació actual és digne d'una pel.licula dels germans Marx, anant en Bicing. A mi això no em fa cap gràcia. Si el PSC es plantés com diuen utilitzaria els 25 diputats a Madrid, però no ho faràn. No cal ser un analista polític del NY Times per adonar-se que els dos partits majoritaris esperen una sentencia del Constitucional que debiliti l'Estatut per incomplir amb el finançament. No hi ha volta de full. Tots ells volen conservar la cadira. Però tot te una fi, i els catalans al final ens emprenyarem de debò.

La T4 de Madrid va tenir el metro en poc més d'un any, mentre que rodalies arrivarà a la T-Sud del Prat d'aqui 4 anys. Madrid te la M-50 gairebé completada, mentre que el 4rt cinturó segueix bloquejat. Andalusia ha tancat el deute històric amb Zapatero, mentre que el 9 d'agost del 2008 es tancava el termini per l'aplicació del nou model de finançament per Catalunya. Els incompliments de la llei orgànica de l'Estatut de Catalunya són increíbles. Em pregunto que si els 10mil de Brusel.les es manifestessin davant la seu del govern a Madrid potser ens farien més cas ...

Estem davant d'un dels govern més centralistes de les ultimes legislatures, amb l'ajut de l'esquerra catalana, tradicionalment molt fidel amb l'esquerra espanyola.

Malgrat tot cal seguir endavant. Són els problemes de la nostra gent, les nostres empreses, els nostres contribuyents els que hem de solucionar. No hem de permetre que segueixin desactivant les nostres institucions. Tornarem , perque el nostre fi és servir Catalunya, sense estridencies ni radicalitat, sinó amb fermesa i seriositat, només treballant tots junts ens ensortirem.

Dret a la vida

2009-03-18T23:40:00.007+01:00

Mentre que a Catalunya la primavera ja es fa sentir i la gent s'aventura a anar a la platja , aqui Bayern li costa d'arribar. Ha estat un hivern llarg, com els d'abans, al menys desde ahir el dia ja és més llarg que la nit i això m'anima.

La crisis continua als Estats Units lluny de mostrar els primers signes de recuperació i ara la asseguradora AIG premia als managers que la van enfonsar amb part de les ajudes públiques aprovades pel Congrés. Això a Europa occidental , malgrat totes les deficiències, no passaria mai.

Segueixen els conflictes a casa nostra, per una banda els sindicats principals enfrontats convoquen un referèndum a la SEAT de Martorell per veure si accepten les condicions de la companyia Volkswagen. Cal dir que el famós Audi Q3 trigarà molt a fabricar-se en sèrie, és per això que fora bo que acceptessin les condicions dictades desde Wolfsburg, si no volen provocar una deslocalització que seria fatal pel futur de la planta.

Els estudiants tancats al rectorat de la UB són desallotjats amb contundència i això provoca disturbis al carrer. Hi ha límits per tot i elements antisistema com el poca solta Robin Hood dels bancs que hi fan conferències com si res, no ajuden ajuden gaire. Ja fa uns anys jo com a estudiant universitari vaig organitzar una protesta en contra de l'augment dels abonaments mensuals de tren de la linea de Vilanova. Com que no ens escoltaven vàrem decidir no pagar els bitllets i fins i tot vàrem tallar la circulació de trens a Vilanova provocant seriosos retards a la xarxa, tot sense violència i amb propostes serioses. Vàrem aconseguir un abonament d'estudiant un fet sense precedents amb la política de RENFE. Es pot dir que el pla Bologna és positiu pel que fa a la homologació i simplificació d'alguns títols, però també cal dir que no garanteix més qualitat universitària i discrimina als estudiants que vulguin convinar estudis amb feina, una cantarella que dura desde els anys 90. Les protestes dels elements antisistema, alguns d'ells que no eren ni estudiants, no aporta cap solució ni proposta de futur. Si protestar pel sol fet de protestar no porta enlloc, cal dir també que les càrregues policials no són la solució i demostren cobardia per part de les autoritats competents, universitat i conselleries.

El que més m'ha cridat la atenció aquestes darreres setmanes, però, és la proposta de reforma de la llei de l'avortament que va presentar la ministra de Igualtat Bibiana Aido. Tot va començar ara fa uns tres anys amb la publicació d'un reportatge d'una cadena de TV danesa sobre una clínica privada de Barcelona on metges i psicòlegs expedien certificats falsos i practicaven abortaments fora dels terminis legals. Era un secret que coneixia tothom. L'escàndol va esquitxar més cliniques i clients importants, encara recordo amb repulsa la intervenció del jutge de les trituradores de fetus. Les veus de la esquerra progressista i radical demanaven una reforma, deien que la llei era obsoleta.

Amb la seva careta d'àngel la ministra Aido presenta un estudi realitzat per un comité de persones "expertes". Es recomana rebaixar l'edat legal per decidir la interrumpció de l'embaraç als 16 anys sense el consentiment dels pares o progenitors, per cert a càrrec de la sanitat pública. En ell es parla , com no, d'adaptar la legislació vigent als paissos d'entorn europeu (per algunes coses si que ens agrada adaptar-nos), també parla d'una nova regulació basada en el respecte i els drets humans de les dones. I jo em pregunto qué passa amb el drets humans pel que fa a les criatures? Segons una sentència del tribunal Constitucional (53/1985) s'estableix el deure de l’Estat a protegir el nasciturus. Per tant la reforma de la llei, al no incloure aquest precepte, seria motiu d'inconstitucionalitat. Però més enllà del debat jurídic aqui es presenta un problema de fons. Es possa el dret de les dones per davant del dret a la vida de les criatures i això no és ni ètic ni moral.

Una altra cosa és la reacció de la esglèsia, en continu enfrontament amb el govern socialista. La seva campanya de denuncia és exagerada, però tambè preten concienciar a la societat i això és totalment legítim. A Alemanya es van produir el 2008 prop de 80.000 avortaments, això al meu parer, ho considero un genocidi. Que es tracti tant frívolament el dret a la vida és una inmoralitat.

Una noia que conec acaronava el seu nebot acabat de nèixer amb molt d'amor, i en canvi afirma que avortaria sense remordiments perque la elecció ha der ser d'ella i de ningú més. Quina lògica te això? Qui som nosaltres per treure una vida d'aquesta manera?

Sobre aquesta reforma jo hi estic en contra en gairebé tots els seus preceptes, perque no és un avanç per la societat sino un retrocés i un exemple més que l'extrema esquerra preten impossar les seves idees a cop de decret, a còrrer cuita.

És clar que de la crisis i del futur de les families no poden ni saben ocupar-se, i això si que és denunciable.

I tot prenent un café ...

2009-03-05T17:01:00.006+01:00

L'hivern es va retirant poc a poc, els dies són més llargs i les temperatures al centre del dia són més suportables. El cel continua grisot, tristot , com diria en Molina, però l'arribada del nou disc de U2 m'ha despertat tots els sentits i m'ha aportat tota la energia que necessito per afrontar uns mesos decisius. Havia de ser a Berlín, lloc on els va inspirar un dels millors albums de rock dels 90, Achtung Baby, on els he retrobat. Ells sempre estan al meu costat, la veu de Bono tota plena d'esperança i il.lusió ha tornat, i els acords de la guitarra d'Edge que tornen a omplir l'espai que em rodeja d'una aurea infinita.

El Barça segueix líder malgrat les dues ensopagades, crec que remontarem i pendrem més avantatge, de res li servirà a l'Espanyol la victòria inmerescuda al Camp Nou, crec que estrenaran el camp de Cornellà a segona.

Les notícies que arriven de Catalunya, però, no són gaire bones, cada dia hi ha més gent al carrer i es comença a col.lapsar el sistema subsidiari, la sanitat entrarà aviat en perill de fallida i s'aturaran les inversions públiques. Hi ha paral.lisi institucional, i crec que no saben ensortir-se. No tenen idees per sortir de la crisi, i el ministre d'Economia no dona a l'abast. Cal un relleu. Si bé la economia espanyola depen de l'exterior cal fer reformes urgents per salvar els diversos sectors. No tinc una bareta màgica ni sóc catedràtic d'economia de la Universistat de Harvard, però crec que és hora d'aplicar reformes econòmiques, socials , i fiscals , que aturin la sangria que s'està produint. Cal intervenir als sectors que distorsionen el creixement. S'han acabat els pelotazos i la impunitat. Cal reforçar la educació, reduir els abusos al sistema sanitari, aumentar les ajudes a les empreses petites i mitjanes, millorar la formació als aturats, regular els fluxes migratoris coordinant accions amb Brusel.les, possar incentius fiscals que redueixin el diner negre encara existent. Però els treballadors també han de possar de la seva part, reduint l'absentisme, ser cumplidors, pro-actius i responsables.

Veig que el vot nacionalista ha patit un retrocés a Euskadi i el PNV haurà de tastar el gust de passar a la oposició, també els hi tocava a ells. Ara les noves aliances a Madrid que podrien, ara sí, beneficiar Catalunya després de 5 anys d'incompliments.

A Alemanya en plena pre-campanya però amb tots els agents polítics treballant per aixecar el pais de la crisi.

Aqui a Munich , prenent el meu café mentre miro les noticies al Tagesschau. Serà una gran primavera, el sol lluirà amb força i vindràn els éxits, una mica de optimisme sempre va bé, no ?

Moment

2009-02-21T03:29:00.008+01:00

Wer hat nicht auf dieser Moment gewartet ? Ich habe alles was man haben kann, nein nicht alles, du bist nicht mehr da.

Einem Tag warst du plötzlich weg , ohne Bescheid, ohne Vorwurfe, ohne Grunde. Martha sagte mir damals daß du es nicht machen wolltest. Ich war auch nicht sicher was hat dich geführt um diese Entscheidung zu treffen.

Du hast alles mitgenommen; deine Lächeln, deine Ärger, deine Großherzigkeit, dein Egoismus, dein Humor, dein Parfum, deine Stimme, deine Präsenz.

Aber nicht weil ich dich verliere habe, heißt daß ich der Verlierer bin. Ich mache weiter, und ziemlich gut wurde ich sagen ...

Barack Obama : The New Hope ?

2009-01-21T23:18:00.002+01:00

Many lines have been written since Barack Obama’s election.
The majority of US society vote for a change that also the world is expecting from the most powerful president in the world. It doesn’t mean that the world will be safer now, because terrorism is still a real threat, but it will be less tension with the Arab countries. Some people want to compare him with Kennedy someothers that he will achieve MLK's dream.
One of the first decisions on office was to sign orders to close Guantanamo detention facility in one year, as well as ban torture from CIA prisons. This is a sign that the new US administration want to address the relations with the Arab world, but also with Cuba and most of the Latin-American countries. It also bring the US back to the Geneva convention.
Also concerning with foreign policy, George Mitchell, who has recently been appointed as Obama’s Middle East envoy, was taking conversations with the Palestinian Authority, Israel, and Egypt as mediator, to assure that Hamas would stop sending rockets in Israeli territory while Israel would withdrawn its troops from Gaza.

But not everything can be related to foreign affairs. Obama takes power in one of the most critical moments of modern history. The world financial crisis is putting in danger the capitalist system and the US administration needs to move fast.
Lately we have heard of a new phase of the global crisis, the term deflation, which was used in some manuals of many liberal economists, but now it is a fact.
Increase of unemployment rate -> less money to the families to expend -> reduce of consumption ->reduce of demand-> prices decrease -> reduce production -> companies release people-> increase of unemployment rate …. and so on…. This can develop into an endless loop that can bring the western economies into collapse. The market needs now new regulations. The era of neo-liberalism is coming to the end.
To avoid all this to happen, the US government designs a rescue plan which need the support of the republicans which intend to help the industry and therefore to save jobs and bring stability in the US market. Europe is having his own rescue plan, banks and finance institutions need support, which is unfair if in the end this is paid by the tax payers, but on the other hand it is done to save the whole system

Obama wasn’t elected to save the world, but it’s true that there a new opportunities that can’t be missed again. His social reforms will need to wait for a while and that can bring frustration to some Obama’s supporters, but the world needs urgent solutions. Maybe crisis can also bring new oportunities and this is what a government needs to do.

I ara qué PSC ?

2008-12-22T02:32:00.011+01:00

Desde l'aprovació de l'Estatut de Catalunya a les Corts de Madrid el maig del 2006 i més tard refrendat pel poble de Catalunya el 18 de Juny del 2006 la opinió pública catalana ja fa temps que es pregunta de qué va servir la reforma estatutària si encara avui no s'ha aplicat.

Al ser Llei Orgànica publicada al BOE i firmada pel cap de l'Estat, un Borbó recordi senyor Tardà, hi havia uns terminis per la seva aplicació efectiva que van exaurir-se el 9 d'agost d'enguany, dos anys després de la seva entrada en vigor, i que van ser perllongats per dos mesos desde un restaurant de Vilanova i la Geltrú. Arribem a final d'any i encara Catalunya continua sense tenir el finançament tancat. Els traspassos han estat mínims, pero no dir inexistents i per adovar-ho la aleshores ministra Chacón es va inventar una llei de la dependència que treia competències al govern de Catalunya. La situació és dramàtica, la administració catalana es troba al limit, però cap d'ells mou fitxa. La situació és lamentable, insultant. El pacte d'esquerres per mantenir allunyats del poder als nacionalistes moderats prima més que el futur del país. Actualment estant passant uns episodis que potser passaran a la història de la democràcia espanyola. Els socialistes es defensen sempre afirmant que durant els 23 anys que CiU va tenir la clau tampoc no van aconseguir cap acord de finançament. Això és rotundament fals. Els governs de Pujol van haver de lliutar contra la pressió dels governs centralistes primer de la UCD que van crear la LOFCA que mermava la capacitat normativa de la Generalitat. Després va venir la majoria socialista dels Guerra i Gonzalez que van ofegar encar més l'estat autonòmic. Ells van tenir ministres socialistes catalans, com Serra, Borrell, Majó, Solé Tura, que no van mai ajudar a millorar el finançament de Catalunya. Ells van crear l'anomenat "Café para Todos ...". I que ningú toqui als vascos i navarresos, pobrets , qui els demana solidaritat a ells ? Aqui si que tots es posen d'acord en defensar la Constitució. Durant tots aquests anys els diputats del PSC-PSOE es van oposar moltes de les propostes del grup català de CiU per aconseguir millores per l'autogovern de Catalunya, ens al contrari plantejaven una oposició salvatge i mesquina. Només a excepció quan el PSOE es trobava amb l'aigua al coll amb els escàndols de Filesa, el Gal , Roldan, i tants d'altres, però aleshores si que va prevaldre la responsabilitat institucional ja que Espanya es jugava entrar al club de l'Euro. Amb el PP tant sols en la primera legislatura d'Aznar es van aconseguir acords substancials. Després es va repetir el centralisme jacoví .Allò ja forma part del passat. Ara toca concentrar-se amb el que ens està succeint actualment.

El president invisible José Montilla, dirigit desde la Moncloa, pretent encara enganyar als catalans mostrant actitut de fermesa quan són 25 diputats del PSC els que aproven els pressupostos generals de l'Estat que inclumpleixen per tercera vegada consecutiva el que diu l'Estatut. Cal dir-ho més clar? Inclumpleixen la llei, però en culpen la situació econòmica, i esperen que el Tribunal Constitucional doni la sentència de mort a l'Estatut declarant inconstitucional els punts claus del finançament i la nació. Es que pretenen desactivar les institucions catalanes? A tot això els seus complices, ICV i ERC, agafats a la cadira del govern , diuen, per responsabilitat institucional.

Malgrat tot considero que no hem de perdre el seny ni derivar en postures radicals. Hi ha motius per tenir esperança. Al PSC li toca moure fitxa, i com diu un bon amic meu , té un marró tant gran a sobre que no sap com ensortir-se'n.

Si es possen en contra de Zapatero s'acaba el Tripartit, si claudiquen amb ell es quedaran sols a Catalunya, Només un simptoma , ICV i ERC desde el govern gairebé no han obert la boca desde que han començat les negociacions secretes, potser comencen a deixar al PSC sol. És el preu que s'ha de pagar per pertànyer a un partit d'obediència espanyola i que va defensar al seu dia allò de " FETS I NO PARAULES".

Crec que hi haurà acord amb Zapatero, que tothom sap que és un dels grans mentiders de la recent història de la democràcia espanyola, i no m'estic inventant res. Serà un acord d'última hora, però malgrat tot acord, ah ! però en benefici de totes les comunitats autònomes, que serà bo per Andalusia, la Rioja, Extremadura, .... Catalunya treurà el seu pesic, però no el que diu la llei. Haurem de portar al govern doncs als tribunals ? Crec que la societat civil catalana ha de reaccionar i possar fir a aquesta comèdia en que s'ha convertit la política. No pot ser que es repeteixi de nou un Tripartit, no puc creure que el poble de Catalunya els vulgui tornar a veure al poder. Possem-nos a treballar per les coses que interessen al país, la economia de les families, la sanitat, la educació, la seguretat, l'atur, l'habitatge protegit, les inversions en noves tecnologies, les deslocalitzacions, les obres públiques. Deixem-nos de pactes Nacionals que són brindis al sol i fem un pacte Nacional per recuperar la autoestima de Catalunya i que es compleixi el nostre Estatut.

Torna la il.lusió

2008-12-22T01:37:00.007+01:00

Fa uns mesos, al final de la temporada passada, vaig publicar al meu blog l'article "que torni la il.lusió". No crec que costi molt dir que dins del barcelonisme ha tornat la il.lusió. Després de dos anys nefastos on tothom va fer un paper desastrós, començant per la presidència. Tot pintava molt negre. Moció de censura, sortida de Ronaldinho per la porta del darrera, dimissió de la meitat de la junta, un entrenador sense experiencia al davant d'un equip ple de figures desmotivades. Va venir l'europeu on Xavi , a part de campió, va ser escollit jugador del torneig, per desgràcia de Casillas. Els primers partits de Lliga van ser nefastos, l'equip no tenia ritme i començava el nerviosisme. La premsa esportiva va acceptar donar una treba al Guardiola, pero estaven a punt per saltar al coll del president si allò no millorava.

Poc a poc, però l'equip es va entonar, i vàren arribar les golejades, l'equip estava més compromés, els nous fitxatges rutllaven, a excepció dels lesionats. Si més no en Pep es mostrava humil en les declaracions i es dedicava a treballar-se l'equip. Cal dir que hi ha hagut algun cop de sort, com gols a l'últim minut, però es que abans ens els marcaven a nosaltres, i tot no pot ser sort. Tenim gent més comprosa i professional, a la Champions hem recuperat el paper de equip a batre, el soci torna a l'Estadi, som líders indiscutibles, Etoó es pichichi destacat, Messi pren novament la responsabilitat en moments difícils, la defensa més forta, desfent-se de tots els rivals directes, Sevilla, València, Villareal, Atlético i a tot això el Madrid en crisis.

Hi ha motius per ser optimistes, és cert, però com ja sabem com és el barcelonisme ara sembla que ho guanyarem tot. Al menys en Guardiola refreda qualsevol eufória injustificada, i això el dignifica. Pot ser em vaig equivocar en el meu analisi al Maig, pot ser el Pep pot tornar a crear el circle virtuós que ens va donar tants èxits. Cal esperar encara, els resultats acompanyen, com al Madrigal, però també es pot perdre, ell com a jugador va viure lligues guanyades al darrer suspir i sap que vol dir patir a la gespa. Vull creure que aquest Barça ens portarà a la Final de la Champions a Roma per guanyar-la, el Barça està designat a recuperar la corona europea, i amb això tenim tota la illusió posada.

Trip to Peru

2008-11-29T00:02:00.001+01:00

After a long time in the pipeline I finally managed to visit one of the most amazing countries of South America. The name Peru is derived from the quetxua piru, storage, the place where the incas used to store their precious items or provisions, and it was finally adapted by the Spanish conquerors in the 16th century.
The trip had to be organized in a record time and I couldn't miss this great oportunity. I've started in the Loreto region in the Amazonas rain forest. This department is bigger than Ecuador and is the begining of the Amazonas river, the most caudalous of the world. A great trip where the sounds and colours of the jungle captivate my soul. The rain forest is continuosly under pressure of the civilisation. The farmers want to expand their lands, timber is a business , and ilegal traffic of wild species is still visible. Only the tourism can save this still paradise. Then visiting Cusco, with his precious Plaza de Armas on my way to Macchu Picchu, one of the most wonderful places in the world, where the high altitude didn't affect my senses to enjoy and that paradise of the former Inca empire, I could stay there for ages if the nasty flies did not try to eat my legs.
No time to rest, train , bus, airplane, all at the last minute, problably a luck to travel alone because man can fit everywhere. Then to the Titikaka lake, a peaceful place with the highlight of the Amantani island. The Colca Valley with the astonishing look the the condors flying by, the amazing desert planes of the altiplano (high lands) on the way to Arequipa, which keeps one of the most beautiful Spanish abbeys of the "new world", Santa Catalina. The misterious Nazca lines with their bizarre forms, still a mistery to the archaeologists. The Ballestas islands, a refugee for see lions and pinguins. A last stop in Lima to finish this anazing tour was a must.
Peru has an advert in every corner, "El Peru avanza", Peru goes forward, at this is true. Just 10 years ago the criminality was everywhere, the terrorists of Sendero Luminoso, threaten the goverment, corruption. Today Peru has a better situation, though corruption and criminality are still present, a country of contrasts, many rich people, los blancos, driving luxus cars, and on the other side I have seen though many poor people, in Lima and in the country, very sad to see so many children begging on the streets. Education and public healthy system are still an issue. But I have seen some good signals of recovery, it is not that dangerous as many people told me, though a certain level of self protection is always needed. They need more time to improve but probably under the influence of the eternal rivals, Chile, the fact is that Peru has developed an industry, is exporting oil, minerals, food. Their people has good potential, they are proud of their culture, their music, their gastronomy. But still I think that among all Tourism is the best value that can take this country of the inestability, and also I wish Peru will soon on track to reach estability and progress, and that the neighbours will take example and forget the imperialist socialist ideas of left wing dictators which don't care at all about their people. I have to say I met wonderful people during this trip, hard workers, polite, a bit slow but fairly honest most of the times. and the peruvian people have won a new friend. Hasta pronto !

L'Economia al Dragon Kahn

2008-10-18T01:05:00.005+02:00

Aviat fara dues dècades que amb la caiguda del mur de Berlin i del pacte de Varsovia es va enterrar, per sort nostra, el sistema comunista. Així doncs el capitalisme triunfava com a model econòmic hegemònic i s'exportava als païssos de l'est d'Europa. Les grans multinacionals i lobbys corporatius pressionaven als governs occidentals per ampliar la Unió Europea i així eliminar les traves per obrir noves vies de negoci. Païssos com Slovàquia, Hungria, Polònia eren els destins ideals i començaren a produir-se les primeres deslocalitzacions d'empreses. A Espanya la construcció passava al primer lloc del rànquing econòmic en detriment de la producció industrial. La construcció creava riquesa i es creaven llocs de treball, la inmigració augmentava i afavoria l'avaratiment dels costos de producció. La febre de la construcció juntament amb l'entrada de l'Euro i l'avaratiment dels preu del diner, va fer que els bancs no donessin l'abast en la concesió de prèstecs hipotecaris. Els inversos deixaven la Borsa i buscaven la rendibilitat en el sector inmobiliari. L'escalada de preus semblava imparable mentre que el govern de torn no prenia cap iniciativa per garantir habitatge adaptat al poder adquisitiu real. La construcció i el turisme eren els principals motors de la economia. Bancs i constructores lideraven els índexs borsaris sovint per sobre de les empreses tecnològiques i energètiques.

El Estats privatitzant empreses i recursos, nous mercats i menys fronteres, autoregulació , el neoliberalisme en estat pur, recordo un col.lega meu alegrant-se per la compra d'Endesa per part de l'alemanya EON, per sort finalment fallida. L'anomenada "bombolla inmobiliaria", negada i sovint fruit de burles per part de governs i analistes econòmics de pacotilla, anava creixent sense parar.

Finalment tot ha esclatat desde Estats Units, les hipòteques subprime, cal recordar impulsades pels governs de Clinton, que han provocat la fallida d'importants bancs d'inversions de la principal econòmia mundial. Els bancs sense liquidesa i les borses s'ensorren. El pànic dels inversors augmenta i els principals bancs centrals injectant milers de milions de dolars per donar liquidesa. Ara els governs occidentals han de sortir al pas aportant liquiditat i a més obligat a fer-se càrrec dels dipòsits en fallida per evitar un caos general. Fins quan aquesta voràgine ? Ahir un prestigiós economista venia a dir que els parquets de les borses només estan controlats per esquizofrènics, pot ser té raó. No haurien els governs fixar-se més en la economia productiva que no pas en els índexs borsàris ? L'IBEX 35 el formen les 35 principals empreses espanyoles, però i la resta d'empreses i societats no interessen? Tant de diner es pot evaporar en un parell de setmanes ? Aqui ha anat a parar aquesta riquesa? Hem de pagar els contribuyents els excesos i irreponsabiltats de directius d'entitats financeres fallides ? Qui els passarà comptes ? Es que els senyorets del Banc Central Europeu desde el seu depatx a Frankfurt no sabien que arrivaria aquesta crisi mundial ?

A part dels païssos acabats d'incorporar-se a la Unió Europea, la crisis també afectarà a la Xina, ells també han invertit fortunes en bancs i constructores, així com els païssos productors de cru. El més problemàtic serà per les econòmies emergents i per desgràcia pels païssos amb deute extern que patiran sense excepció.

Ara el govern vol aprovar uns pressupostos desfassats que no tenen en compte la actual crisi, un suicidi en tota regla, amb el beneplàcit de socis de Galeusca a canvi de recursos adicionals , com si no tinguessin prou amb el concert econòmic, mentre a Catalunya tothom ha de rascar-se la butxaca, però sobretot gràcies als 25 diputats catalans del PSC que segueixen redint pleitesia a Madrid, una tradició de més de un quart de segle.

Aquesta crisi si no es recondueix ens pot portar a una recesió , i cal evitar-ho de totes totes. Els governs no han de regular les borses, això és una bestiesa. El problema és global, sí, però també s'han de pendre decisions internes. S'ha d'invertir en innovació, aportar capital a la industria allà on fallin les entitats financeres. L'activitat econòmica no pot quedar aturada. No es pot permetre que a Espanya hi hagi tant diner negre i que el sistema social que tant ha costat de consolidar es col.lapsi per l'augment d'aturats. Algunes empreses aprofitaran la crisi per retirar-se i deixar la gent sense feina. No es pot permetre. Tenim empresses potents, que poden exportar el seus productes, empresses energètiques i tecnològiques, cal produir més i millor, amb qualitat. Per això falta gent competent al capdavant , però crec que d'això no en poden pressumir gaire els que governen actualment. Hi ha molta feina a fer, amb o sense Dragon Kahn.

Zurück in Bayern

2008-10-10T19:43:00.004+02:00

Nach eine kleine Pause in Ibiza bin ich zurück in Oberbayern. Das Oktoberfest ist vorbei und damit auch die gute Laune der Münchner.
Es ist kaum zu glauben wie schnell die Leute im dieses Land sich ändert.
Vor zwei Wochen alle scheinen glücklig zu sein. Die Mäddels mit schöne Dindl und die Junge mit Lederhose. Ich selbst bin ich mit Lederhose eingezogen und auf die Wies'n gegangen. Ich habe Freunde getroffen und warum nicht auch viel Erfolg mit die Damen gehabt, oh Mensch ! plötzlich war ich eine von ihnen ! Ich gebe zu daß in der S-Bahn und auf die Straßen viele besoffene waren, aber meistens habe ich nur gute Stimmung gesehen. Alle haben gelacht, gesungen und gefeiert , keine Schlägerei und viele Höflichkeit.

Gestern früh in Germering bin ich in der S-Bahn eingestiegen. Es gabt kaum Platz zu stehen und hatte mich an der Seite eine Frau plaziert. Sie hatte viel zu Platz genommen und habe mich en bißschen nach ihr gerutsch um den Flur frei zu lassen. Diese Frau hatte sich sofort beschwert mit den typische deutsche Begrußung " Hallooooo ?!?!?!?" "Können Sie ein bißchen Abstand halten?". Meine Antwort war sofort "Nein" aber als die Frau noch weiter gesprochen hat bin ich dann weg. Ich hatte dieser Frau vor mir und dachte, wie traurig sind solche Menschen die mit so eine agressive und arrogante Einstellung immer gehen. Danach habe ich die andere Passagiere beowachtet und ich habe gesehen daß in den ganzen Zugteil viele traurige Leute gabt. Willkommen in der Wirklichkeit, in der Routine, die Wies'n ist vorbei !

Ich brauche nicht daß jedes mal ich in eine S-Bahn einsteige alle mich küßen und begrüßen, um Gottes willen ! In dieses Land habe ich wunderschöne Leute kennengernt, aber ich muß auch sagen daß viele Menschen in dieses Land nicht glücklig mit ihre eigenes Lebens sind. Wie kann so eine Gesellschaft in der Zufunkt vorwärts gehen ?

Das traurige ist daß in men Heimland, Katalonien, die Menschen nicht viel besser sind ...

Un volta per les Pitiüses

2008-10-08T01:41:00.003+02:00

Finalment he completat el meu periple per les Balears, les he pogut visitar totes i en bicicleta. Tants viatjes arreu del mon i encara no havia visitat aquestes fantastiques illes.
De fet totes les illes Balears son un regal per els nostres sentits. Es l'autentica esencia mediterrania. La llum, les olors dels boscos i camps, el mar, tothom pot trobar allo que mes li agrada. A mi poder agafar la bicicleta i recorrer per carreteres i camins per descobrir nous paratges es una de les coses que em fan mes feliç. No he visitat Eivissa i Formentera per res que no fos estar en contacte amb la natura i aillar-me de la montonia de la feina i de les crisis economiques mundials.
Sembla ser que el nom Pitiüses ve del grec Pitioussa ja que hi abundaven els pins.
El 8 d"agost de 1235 , dia de Sant Ciriac, les tropes catalanes, entraven a dins de les muralles de Yebisah i completaven la conquesta de les Balears dies despres amb el desembarcament a Formentera. Durant un temps va servir com a refugi de pirates i bucaners. Fins i tot esta documentada la presencia de l'Almirall Colom. Es varen construir muralles durant el regnat de Felip II encara en magnific estat de conservacio. El conjunt del Dalt Vila va ser declarat patrimoni de la humanitat.

Els eivissencs conserven la llengua i la cultura, si ve desde els anys 60, ha estat envaida per onades d'estrangers captivats per la atmosfera de pau i tolerancia que s'hi respira. Per molt que alguns pensin els catalans no considerem les Balears com les "nostres" illes, pero ningu pot possar en dubte que les Balears formen part de les terres de cultura catalana. Alla on he anat, sempre amb educacio, se m'ha tractat be quan m'he dirigit en catala, si be molts estrangers i peninsulars no parlen ni entenen la nostra llengua, fet que no em va indignar tant com si m'hagues succeit a casa meva.
No he trepitjat cap discoteca pero m'he creuat amb manades de "zombies" asidus de la Fiesta Loca, que hi anaven o hi tornaven, un desperdici de joventut. He vist caletes de somni , pero tambe signes de la barbarie inmobiliaria que s'ho vol apropiar tot amb total impunitat. Em quedo amb el record de la noia de la botiga de Formentera amb aquells ulls foscos enormes i de bellesa mediterranea, tambe amb les restes romanes, la pujada a la Talaia, els 15% de desnivell sortint de la cala de l'Hort, la ruta de nord, dela Dalt Vila, del magnific capvespre a Sant Antoni, pero sobretot del soroll de les rodes de la bicicleta sobre l'asfalt de la carretera sota un sol magnific i respirant un aire fresc i net.

Per la Mercè

2008-09-23T23:04:00.002+02:00

Aquest cap de setmana vaig estar casa. Eren les festes de la Mercè i a més podria per fi celebrar al meu aniversari amb els de casa, que són els que més m'estimo. Que més es pot demanar ?

Tambè vaig retrobar vell amics de l'EGB, aquells records han quedat grabats per sempre. Recordant velles històries de professors, companys i mil aventures. Tots nosaltres vàrem aprendre a llegir , sumar , jugar , riure i plorar junts, i aquestes vivències marquen per sempre. Puc dir amb orgull que van ser uns anys molt feliços, no teniem ni Playstations, ni mòbils , alguns varen trigar a tenir la primera televisió a color, i el video era només pels més provilegiats. El primer ordinador personal no va arrivar fins molt més tards. Molt pocs duien roba de marca, i les vacances les feiem al poble. Recordo que al professor se'l tractava amb respecte i no soliem insultar a dins de classe, al pati però era diferent. No era dels alumnes amb les notes més brillants, però els meus gols de falta al pati van crear solera. Ignoràvem a les noies de la classe i a les dels cursos inferiors, i sempre somniavem amb les de 8è, més fetes però totalment inabastables. Existia el companyerisme i la fidelitat i s'ens transmitien valors i normes de conducta. Cal destacar que vaig tenir la sort que a casa els meus pares sempre es preocupessin pel que feia. Malgrat el meu caràcter a vegades especial era feliç tot i tenir menys que altres companys.

Veure Barcelona de Festa Major és una gran experiència, i que puc dir del fet de còrrer pels carrers de la teva ciutat, que tot i lesionat, i amb un temps final per oblidar, és tot un orgull. Tambè una mica de platja tot i el temps variable m'ha anat molt bé.
I mentre deixo al meu gat Llampec, que està una mica emprenyat amb tant moviment a casa, tornaré a Munich per la feina i una mica de diversió a l'Oktoberfest, Ein Prosit der Gemütlichkeit !

Catalunya perplexa

2008-09-11T20:01:00.000+02:00

No és la primera vegada que visc la diada lluny de la meva estimada terra.
Vaig llegir un article al diari que es feia resó d'un estudi de l'Institut d'Estudis Catalans que veu la societat catalana desorientada i confosa davant dels importants canvis polítics, socials i econòmics que s'han viscut durant l'any 2007. Crec que discrepo d'aquest estudi.

Durant els prop de 23 anys de govern del President Pujol, es va construir el pais, certament desestructurat socialment per tants anys de dictadura, peró amb un important potencial econòmic i industrial, es varen construir escoles, crear universitats, noves carreteres , hospitals, es va aplicar democràticament la normativa lingüistica. Dins de la societat catalana es va forjar una certa actitut d'autoestima, el catalans no eren estimats arreu d'Espanya però si en canvi respectats. Les esquerres sempre van voler dinamitar aquest oasi català, a vegades amb l'ajut de la dreta espanyola, com el cas de la LOAPA, i desde Catalunya fomentant la politica del NO. Desde Madrid, i a vegades desde Catalunya, es fomentava la politica del "totxo" en comptes de consolidar el teixit industrial.
El somni de les esquerres era tombar el pujolisme, i tant sols amb la seva retirada política ho varen assolir. Ho van escenificar al Salo del Tinell i al balcó de la plaça de Sant Jaume, corejant el aleshores candidat Zapatero, un senyal desde aquell dia Catalunya no es dirigiria desde el despatx de la Generalitat.
Calia moure la societat de pol nacionalista al pol social, aixecar les catifes, netejar les institucions, deien, de corrupció i amiguismes, inclus de traidors. No varen trobar res, i ara ells practiquen l'amiguisme. Hi va haver una eufòria, una borratxera progessista i alternativa. Que s'ha aconseguit doncs en aquests 5 anys ?
El català ha reculat de manera alarmant, TV3 te les pitjors quotes d'audiència de la seva història, les institucions desprestigiades, la Sanitat desbordada, més inmigració de la que es pot absorbir, les Universitats enfrontades, deslocalitzacions de les empreses, l'Estatut referendat pel poble que pateix una retallada espectacular, i sempre tenen la barra de culpar de 23 anys de pujolisme per les mancances que ells tenen quan no saben governar, i tenen un president que necessita fer tots els discursos amb guio.

Jo discrepo d'aquest estudi. La societat catalana no està ni desorientada ni confosa ni perplexa. La societat catalana el que està és anestesiada, aborrida, desmotivada i fastiguejada pel desgovern i la barra que tenen els politics de falses promeses i deslleialtat.

Els temps canvien i la societat canvia més depressa que les persones. Pero el que no canvia es que Catalunya necessita un cop de timó, un lideratge, que no vol dir un capdill, que retorni la il.lusió i possi Catalunya ben amunt. Necessitem gent motivada, amb il.lusio pel pais, amb esperit col.lectiu, i no egoistes amb ansies de poder, i aixó val per tothom. Molts pensen que amb la independència tot seria millor, i jo els hi pregunto, i el país qui el construeix ? Amb lleis de l'abortament i decrets de la memòria històrica ? Tenim una crisi econòmica greu, la gent perdrà la feina i molt més. Cal plantar cara a Madrid i reclamar que es compleixi la llei, volem que es compleixi el que marca l'Estatut. Si no ho fan aleshores si que ens quedarem tots perplexos.

PAX Russia

2008-08-29T23:03:00.006+02:00

This past weeks we have seen one of the most critical situations in Europe since the war in Kosovo. While the world was amazed with the world records of Phelps and Bolt in the Olympics, in the Caucasus , in Georgia, a conflict for the control of the breakaway provinces of Osetia and Abkhazia has bring back Cold War memories. An impulsive and irresponsible move from the president Mikheil Saakashvili sending attacks against the separatist was the perfect excuse for Medvedev to ocupate the country. From Russia Vladimir Putin, officially on the second line but still considered the most powerful man in the country, accuses the U.S. of orchestrating the Georgian war to benefit McCains election. Since the disintegration of the USSR in 1990, Russia has lost influence in East Europe and Southwest Asia. Poland, Czech Republic have signed military treaties with the U.S. , the Baltic republics, Romania, Bulgaria, Hungary are now full members of the E.U. , while Ukraine is looking towards NATO and E.U.

It is well known the strategic location of Georgia, a country where gas and oil pipelines make their way to Turkey and the West. Control of energy sources and transportation could be a reason, but also political control. It is an answer to the Western countries after their recognition of Kosovo last year, all in name of the protection of the russian citizens. But more conflicts are ready to begin in the region. Russia control a few ports in Ukraine and Crimea where it hosts its still powerful Black Sea Navy.

I was a few days ago in Estonia and Lithuania, the local media observe this conflict with special attention, specially due to the fact that many russian citizens work and live there. The current world market and energy crisis is also affecting these young democracies, and that could bring instability to the region.

Will Russia also use the force to recover control of the old Soviet Republics ?, that's very unrealistic, but Russia is still a big player to be taken into account, nobody wants to comeback to the Cold War era , but we want to believe , and in name of the peace, that the international community will try to use their finest diplomacy tactics to bring back balance in this conflict. Sakorzy and the E.U. made some efforts to address the situation, even forcing the signature of a treat to guarantee the retrieval of the russian troops, but they still control a third of the georgian territory. This situation of apparent violation of the international law will pass without change because the world has no moral authority to bring peace and justice, while still allow people like Mugave stay in power, or shut the eyes while innocent people was killed in Tibet a few months ago.

Too many fronts , too many conflicts, but we still have hope and a long way in front of us ...

Projecte Keito I

2008-08-03T22:11:00.007+02:00

Son les 6 del mati, al moll de l'est en Peter espera l'arribada del vaixell procedent de Marsella. Els primers vaixells de pescadors arriben despres d'una llarga nit feinant a unes quantes milles de la costa, mentre la lleugera brisa del mati i la sal del mar li desperten els sentits. Allà es troba ell, esperant al seu contacte, pero dessitjaria que no li haguessin encomenat aquesta ordre. Tot just fa tres mesos que va tornar de Bangkok i esperava que no el tornarien a cridar desde la oficina del doctor Land, perquè ara ? Ja fa temps que espera noticies de la Kate. No va tenir temps de dir-li el que havia descobert, no serà massa tard ara?
Tot va començar una freda tarda de febrer a Brusel.les, en Peter solia frequentar la Llibreria Remi, aquell llibres antics el fascinaven. Hi havia joies de d'art , història, tractats de medicina, ciències ...

The Promised Land

2008-07-21T07:04:00.004+02:00

After more than 10 hours flight I've landed in Houston. This is my second adventure in the States. The first was in 2005 in New York to see U2 in concert. This time will be work related.

At the control the police officer made a few questions and after I told him I will be in one stage at NASA put the stamp in my passport. With a electric blue Dodge Caliber I make my way towards south in a five lanes Freeway, in a sunny, hot a humid afternoon, with rock music in the radio, it's fantastic ... After a week in Texas I can make a first description of how I find this society. American people are special, they have built this country with hands from different classes and origins. What make american people so special ? During generations this people had to work very hard from nothing to build a future in this vast country. Politicaly more liberal than most European countries and at the same time very conservative with their traditions, they had to make a compromise to live all together whatever the origin of its people or whatever the colour of their skin was. Italians, Irish, Polish, Germans, Russian, Asians, Hispanics, all these generations now belong to this nation without any distinction.

Wherever I go, either restaurants or shops, I receive an excellent service, everybody is polite and they apologize if the touch you accidentanly when passing a floor or in the stairs. Entering a store the first thing they will say to you with a smile will be "How are you today sir". I think for them it's normal, it's just us that we lost manners in Europe. I also feel quite secure, probably the September attacks made their society change quite a bit. Everywhere I can see hughe masts with american flags of all sizes. I try not to forget though that is better don't to get into trouble with anybody specially when you go unarmed and without forgeting I am a foreigner and completely alone. A lot of things are too large for me like distances, cars, trucks, food portions, and people. Oh man, there are lots of fat guys around, but somebody told me this is changing and people try now to eat more healthy and also to do sports. It is also very prizely specially now when the Euro is so strong, so going shopping is a temptation that needs to be under control.

It is hot and humid now in south Texas , but at least there aren't mosquitos and this is a relieve. The hurricane season has just now started, and I've noticed that highways have signs of evacuation.

In NASA I've met fantastic people, very professional. They treat me very well, learning their job , and even having luch with an astronaut, what else can I ask for ? Here people work very hard, have less holidays than we do in western Europe, but nobody complains. Work is sacred for them, somehow we should import this kind of commitment into Europe. It is not strange that this country is still the first economy in the world. I feel also winds of change here, if Obama makes a good campaign he will become the next US president, and I think many people here want it and probably the world also wants it.

Of course I wouldn't import most of their customs, and I probably wouldn't live in this country, but I definitely have a good impression of them , you can't blame these people because their politicians are driving their job in the wrong direction. There are a lot of good people in this country, that's what I learned.

A night with The Police

2008-06-30T23:17:00.006+02:00

When a legendary band is planing a return always comes to my mind that there are some reasons behind, mostlikely comercial. I have seen some unsuccesful returns , or others that are just not able to create. Only a few bands have the privilege to still be on the top my beloved U2. Some others like The Stones, Bruce Springsteen, are still on the race and with legions of fans that never will let them alone. And now when a band like The Police is planing the return after 20 years of silence it's a reason to jump for joy. A legend is back ! I was a kid when I heared on the radio So lonely, and somehow jelous of my neighbours, bigger than me wearing cool leather jackets with a Police T-shirt. I regret when last year I missed the european leg of the World Tour due to work issues ( so sad ) . The greatest Hits ! The comeback for the delight of many generations of fans. But sometimes there is a second chance for repairing a mistake, so when I was one day randomly checking on the web I found out they were playing in Leipzig on saturday. A great opportunity I could not let go this time, so I've contacted my friends Nadine and Nicole and every was arranged.
The concert took place in the Messehalle, not the best place for a concert, and with an audience of all ages, mainly on their late 40s. They open fire with an stoned version of Message in a Bottle, when Andy Summers started to play his guitar, Stewart Copeland the drums, and Sting with his great voice, I had to jump holding my camera while taking pictures. The stage was a bit low, but a big screen was projecting excellent pictures to the audience. Let's recognize it , they are in the late 50, but what the hell ! How many bands sound like this with so little special effects ! Roxanne, So Lonely, Regatta De Blanc, Don't Stand So Close Me, Can't Stand Losing You, one great hit after the other. Great moments like Everything You Take, and with every song every person having a flashback to great passed moments. They're in great form, and Sting still keeps his voice in a good shape. Another great moment with The Invisible Sun, displaying pictures for children in the third world with a message of hope at the end.
And the germans are so quite .... Ok this is fine because nobody pushes you and try to get your place, but I expected the crowd to shout louder ! In Barcelona surely was different. I like Sting, this gentle expression while signing, and so compromised with the third world. I don't remember seeing Mick Jagger ever going to Africa to help people.
The night will continue in a Club in Leipzig , with 80s Music and great company, and pretty girls around, what else will bring me the night ?

Das kommt mir Katalanisch vor

2008-06-09T22:09:00.009+02:00

Ich bin heute sehr glücklich. Einige Monate nach der Frankurter Messe wurde meine Muttersprache nicht mehr so Trend wie in die letzten Tage.

Ein Herr Hunold, CEO der Air Berlin, hat sich mit eine politischer, interessierte und arrogante Editorial ein bißchen lustig gemacht. www.airberlin.com/jumppages/magazin.php)

Es wurde alles anfangen wenn die balearischen Landesregierung die Air Berlin angefordet hatte um die katalanische Sprache als Kommunikation mit ihren Kunden in der Balearen zu verwenden.

Oh mann, das hat den Herr Hunold und sein Stellvertreter in Spanien Herr Middelmann schon irritiert.

Hunold kritisiert die Politik als Rückschritt, die spanische Sprache werde benachteiligt und sei praktisch keine offizielle Sprache mehr. Ihm sei versichert worden, dass es schon heute auf Mallorca Dörfer gebe, in denen Kinder kein Spanisch mehr könnte. Er spricht als Rückfall in der mitteralterische kleinstaaterei, daß Spanisch keine offizielle Sprache mehr ist.

Das ist ja seltsam, der CEO eine große Unternehmen der über Politik so frech sich äussert, oder? Deutsche sind klug genug mit solche Probleme sich nicht zu mischen. Jede Deutsche die in die Balearen oder nach Katalonien Urlaub gemacht hat, weißt schon daß die Katalanen sehr stolz mit ihre Sprache sind, aber auch daß wir eine öffenne und multikulti Volk sind. Ich bin der Meinung daß diesen Brief in Madrid geschrieben wurde. Ich habe mich entschieden um ein Brief direkt an Herr Hunold zu schicken. Vielleicht wird er mein Brief direkt in die Mühlheimer werfen, aber zumindest ich will daß kein Mensch meine Rechte als Katalaner verhindert werden kann. Kein spanisches König auch nicht Franco könnte der katalanische Sprache vernichten, auch keine ausländische Unternehmen wird. Seit 10 Jahre wohne ich bin in Deutschland und ich habe die Sprache und die Kultur immer respektiert, ich bin ein Europäer, und ich glaube in ein Europa ohne Grenzen aber auch in eine multikultureles Europa mit mehr als tausend Jahre Gesichte, und keine hat der Recht der Sprache eines Volks zu beleidigen. Ich bitte Air Berlin um eine Rücktritt ihre Editorial, es ist schon zu viel geschrieben und diskutiert, und wir wollen keine Konflikt haben.

Oh je, Holland hat 3-0 Italien gespielt ... ciao Italia ...

Com el Dia i la Nit

2008-05-26T22:32:00.001+02:00

Aquest matí m’he llevat amb un sol esplèndid , l’aire és molt net fruit del la pluja constant i pausada que ha caigut durant bona part de la matinada. Els parcs i jardins ofereixen una verdor esplèndida gràcies a aquesta pluja de primavera que els salvarà del decret de sequera. Haig de fer un parell de gestions i trobar-me amb gent per preparar un tema que donarà fruits a mig o llarg termini. Cada una de les trobades dona un resultat positiu i això fa que m’envaeixi un optimisme creixent moderat. Tot dirigint-me al proper encontre observo que el passeig de Gràcia ofereix un aspecte esplèndid. Dino en una petita terrassa d’una plaça a tocar de la plaça Sant Jaume i allunyada de turistes on faré la darrera gestió de la jornada. Passejo pels carrers del centre de la ciutat i em deixo portar per l’instint fins que arribo al carrer de Bisbe. M’agrada observar els turistes com es passejen contenplant les meravelles de la part medieval de la ciutat. Fins i tot si intercanvio algunes mirades amb algunes belleses femenines trobo correspondència cosa que em sorpren i provoca que la meva àurea positiva s’intensifiqui. Entro al claustre de la Catedral per veure l’ou com balla de la festivitat del Corpus. Tinc temps de conversar breument amb el sacedort d’ofici, que al saber que treballo a Baviera i interessant-se per la figura del pare Ratzinger li comento que desde la seva elecció com a Sant Pare a Alemanya ha augmentat el respecte per la institució, cosa que el deixa visiblement content. L’aire és fresc i net i seguint envoltat de la meva àurea positiva continuo passejant i m’he n’adono que n’és de bonica la meva ciutat i sé que algún dia hi tornaré perque no vull fer arrels enlloc altre que no sugui a casa meva.

Aquesta nit em retrobaré amb una vella amistat per fer que la meva visita a Barcelona tingui també una vessant d’oci i social. Hi ha molta gent pel carrer, la temperatura és ideal i encara no plou tot i el cel amenaçador. Hi ha gent de tots tipus però encara contagiat de la meva experiència positiva del matí procuro no prestar gaire atenció. Ens dirigim a un local del Raval i pel carrer ja es poden veure alguns personatges de la jungla nocturna. Gent que sembla que surtin de les prenombres , disfressats de roba singular, mirades furtives, algunes amagant històries que val més no esbrinar. Gent d’aquí i d’altra arribada d’altres latituds, dispossada a instal.lar-se amb els seus costums i formes de fer. Cada 10 metres surt al nostre encontre un pakistanés o afganés oferint llaunes de beguda alcohólica que ben segur que en els preceptes de la seva fé es declara com a prohibida. Borratxos orinant a les voreres, traficants oferint droga … Una de les novetats es la venda ambulant de dolços orientals que ben segur que no porten cap control sanitari. Tot pujant la Rambla i de retorn a casa observo l’espectacle lamentable de les prostitutes africanes oferint els seus serveis a qualsevol transeunt, curiós que la normativa municipal es dediqui més a sancionar els vehicles que no compren el ticket d’aparcament que no a netejar una mica els carrers. És aquesta la imatge que volem que s’emportin de nosaltres els turistes? Serà que els barcelonins han renunciat a recuperar la seva ciutat ? Ara la meu optimisme del dia es dilueix a mesura que pujo la Rambla. Al agafar el metro, que per sort obre a les 5 del matí, m’adono que potser sóc dels pocs que ha validat el bitllet.
Potser no tornaré encara , potser m’hi estaré una temporada més a Baviera ….

Que torni la il.lusió

2008-05-05T14:04:00.004+02:00

Són quarts de dotze de la nit. Avui ha estat un diumenge viscut sense aquella intensitat que els amants del Barça tenim quan juga el nostre equip. Sabiem que el nostre principal adversari es proclamaria campió. Es increible la capacitat que te el ésser humà d'auto-anestesiar-se per oblidar les penes i les preocupacions, capacitat que, per cert, els catalans som especialistes. Crec que és una mena d'autodefensa que genera el nostre cervell per sobrepossar-se a les adversitats. De totes maneres el que ha passat aquesta temporada sera difícil d'oblidar.

Tot va començar la nit que el Barça va guanyar la segona Copa d'Europa a l'Stade de France ara fa dos anys. Aquell equip es va coronar com el millor equip del continent, amb uns jugadors i un cercle virtuós que semblaven indestructibles. Però com sovint passa l'excés d'èxit, l'autocomplaença, i la indisciplina, poden corrompre un projecte que tant d'esforç ha costat per construir-se. Va arribar el Mundial, les gires per Amèrica i Asia a l'estil Galàctic que va provocar un cansament i falta de preparació. Compromisos personals, trencaments familiars, i falta d'unitat al vestuari. L'equip va perdre la forma física i el sistema no va introduir novetats, fins que els rivals li van perdre la mida.

Es va fer el ridícul a la Champions i es va regalar la lliga al Madrid que va remontar 12 punts en poc mes de 4 mesos. Una temporada amb blanc, trista i decebedora. Calia fer auto-critica, aplicar el codi intern i reforçar la defensa amb fitxatges. Jo, com a soci del Barça, que ha estat testimoni de situacions de tots tipus, els vaig perdonar, perque no es pot pretendre guanyar-ho tot, i tothom te dret a una nova oportunitat. Però ningú es va atrevir a possar el problema sobre la taula. Un equip amb tants estrelles mediàtiques necessita disciplina i esperit de treball. No es pot permetre que un jugador declari davant dels micròfons que hi han ovelles negres al vestuari i que quedi impune. No es pot permetre que un jugadors arrivin reiteradament tard als entrenaments, o que facin ostentacio de les seves aptituts artístiques a la pista de ball d'una discoteca abans d'un partit. Aquesta temporada ha passat el mateix. Falta de nou sistema, baixa forma física, poca motivació, falta de professionalitat, i una gestió esportiva nefasta, que han fet que el Madrid torni a guanyar la Lliga i que dimecres els hi fem el passadís. A mi ja no em calen més crides a la paciència, no puc callar. Tècnics i jugadors en són responsables, i guanyen massa diners per perdonar-los una nova derrota.

Em dol en l'ànima veure com l'estrella que ens va tornar el somriure al Camp Nou i que posses el Barça al cim d'Europa hagi de marxar per la porta del darrera, em dol en l'ànima sentir que la gent ja no s'enrrecorda com estàvem després de la era Van Gaal. Si Ronaldinho, tu m'has fet aixecar de la cadira més que cap altre jugador, tu has fet que el públic del Camp Nou es meravellés com ja ho van fer Maradona, o Ronaldo la primera temporada. Has fet que els nens de tot el món et vulguin imitar. Em nego a creure que marxaràs, perque ja he vist marxar a massa estrelles per la porta del darrera i no vull que es repeteixi. Aqui hi ha molts culpables. Qualsevol club seriós donaria el bitllet de tornada a Holanda al senyor Rijkaard, ja no te més crèdit. L'equip necessita una revolució que el Pep Guardiola dubto que ens portés. Cal gent amb noves idees, competitiva i compromesa, que contribueixi a que el vestuari sigui un bloc disciplinat. Tenim temps de tornar al cim, no cal esperar 4 anys com en política. Cal que torni la il.lusió.

Ni una gota ...

2008-04-14T22:48:00.007+02:00

Es comenta que actualment la societat mostra tenir un cert cansament amb la política i amb els polítics en general. Però de fet tots la utilitzem en el dia a dia. L'us que s'en fa es sovint irresponsable, interessat, i de vegades sobrepassa la intel.ligència de les persones. Fa uns anys el govern que presidia José Maria Aznar va presentar el Plan Hidrológico Nacional, que havia de servir per portar aigua de l'Ebre a zones de Llevant i sud de la conca mediterrània. Desde un primer moment la gent del Delta i del Camp de Tarragona es varen movilitzar per denunciar el trasvasament. Els partits d'esquerra, aleshores a la oposició, i la majoria dels seus mitjans de comunicació afins es varen arrenglar al costat d'aquestes plataformes per desgastar al govern català que en un primer moment va estar d'acord amb el Plan. Cal recordar que la federació nacionalista va rebre un cert càstig electoral en les eleccions municipals del 2003 sobretot al sud del país. La paraula trasvasament estava maleïda avalada per alguns estudis que en desaconsellaven la seva viabilitat.
Fins i tot l'Ajuntament de Tortosa va proposar la medalla d'or a la Plataforma en defensa de l'Ebre.
Una vegada més aquells defensors de la anomenada cultura del NO imposaven la seves tesis.
Era de preveure que l'aigua que es volia trasvasar hagués servit per alimentar la creixent industria turística de Llevant que estava acabant amb les reserves aquíferes, però el problema era que cada vegada la sequera es feia sentir més intensament i per tant calia trobar una solució mig i llarg termini. Es va proposar el trasvasament del riu Roine francés, però el govern del PP s'hi va oposar i els partits d'esquerres s'en van burlar descaradament. I això està pagant ara.
El govern Tripartit, que encara no aprovat cap projecte d'infrastructures propi i es dedica a executar obres que varen aprovar altres governs, va preparar abans de les eleccions generals, uns estudis per treure aigua de la capçalera del Segre, tot un atemptat ecològic, que va possar en peu de guerra els regants de Ponent. El conseller eco-socialista Baltasar va buscar tots els termes literaris possibles per impedir pronunciar la paraula prohibida. Es va destapar que hi havia un pacte amb el govern de Zapatero de no parlar-ne fins després de les eleccions, traïnt d'aquesta manera als seus votants i a molts defensors de la cultura del NO.
Ara s'els hi ha tornat en contra. Els regants es movilitzen, els pagesos es queixen, les plataformes treuen pols de les pancartes per tornar-se a movilitzar, tots es desperten ara per impedir que no surti ni una gota del Ebre i dels seus afluents. Però a Barcelona i provincia falta aigua, que cal recordar que és de tots. No s'ha de treure el sant Crist de l'altar i passejar-lo en processó per demanar que plogui, tenim un problema i sembla que tothom vol treure profit electoral. El país està sumergit en una crisi d'infrastructures brutal , i ara a més manca l'aigua. L'espectacle és esparpèntic, amb un conseller desautoritzat que no té ni la vergonya de dimitir, un conseller d'obres públiques desaparegut, un president de la Generalitat com sempre esperant ordres de Madrid, i Esquerra inmersa en una guerra interna que portarà a una ruptura. CiU no pot, de moment, condicionar al govern, però està en la seva obligació de buscar el concens pel bé del país i per tant buscar un acord que garanteixi un projecte que porti aigua d'allà on realment en sobra i no només de l'Ebre que està en perill si finalment s'instal.la Las Vegas als Monegros. Les noves urbanitzacions, els camps de golf, tot s'ha de valorar, però cal exigir responsabilitat a tothom ; d'aquells que no saben governar i d'aquells que no volen deixar anar ni una gota. El futur del país està en joc i ja se sap que quan es tiva massa la corda ....

75 Jahre Dachau KZ

2008-03-24T12:08:00.020+01:00

Heute ist Samstag, den 22 März. Ich bin am Osternwochenende zu Hause geblieben. Ich habe endlich mal die Entscheidung getroffen nach Dachau zu fahren. Seit 9 Jahre wohne ich in Deutschland und ich hatte nie die Gelegenheit einen Konzentrationslager zu besichtigen.
Es war am 22 März 1933, wenige Wochen nach Adolf Hitler zu Reichtskanzler ernannt worden war. In Dachau, nur weniger Kilometern aus München entfernt, wurde der erste Konzentrationslager für politischer Gefangene in Deutschland errichtet. Es war der Beginn eine Era von Terror und Ungerechtigkeit, eine der schlimmste und grausamen Seitens der Welt Gesichte. Dachau war als Model für spätere KZ des nazis Regime errichtet. Es diente als Ausbildung für die Männer der SS, einer Schule der Gewalt. Dort waren Komandanten, Bewacher und SS Soldaten träniert und später zum andere KZ wie Auschwitz , Mauthausen unter anderen, geschieckt. Rudolf Höß, der in Dachau KZ diente, wurde später Lagerführer in der Vernichtungslagern von Mauthausen und Auschwitz nominiert.
In Dachau, während die 12 Jahre seines Bestehens, wurden nicht nur Juden, Zigeuner und Homosexuelle dahin gebracht, sondern auch Oppositionsgegner der nationalsozialistische Regim, Kommunisten, Sozialdemokraten, Katholischer, Evangelischer, Ortodoxen, Geschäftführer, Intellektueller, Künstler, insgesamt über 200.000 Menschen aus ganz Europa. Sie waren alle als Sklaven behandelt, Arbeitkraft für die militärische Industrie. "Arbeit macht Frei", diese ironische Satz war die Begrüßung an alle Häftlinge die nach Dachau deportiert wurden. Die Häftlingen müßten ihre persönlische Wertsachen ausgeben, dann registriert, nummeriert, desinfekziert und mit Blauweißekleidung verkleidet bevor sie zum eine Baracke geschieckt wurden. Am Anfang sollte in den Baracken die extreme Sauberkeit und Ordnung beeindrucken. Jeden morgen mußten alle Häftlinge, unter alle mögliche Wetterbedinungen, mehr als eine Stunde lang in die Apellplatz sich formieren. Sie wurden gezählt und keine dürtfe ein einzel Milimeter sich bewegen sonst wurden in Gefängnis gebracht und schwer gestraft. Aus Dachau wurden jeden Tag Tausende Haftlinge zum viele münchener Fabriken und Industrie geschiekt und abends zurück zum Lager mitgebracht. Keine könnte die schwerere Kontrolle abbrechen. Jede Fluchtversucht wurde vermeidet und die Verantwörtliche geschossen. Als die Zahlen von Häftlinge steigerten, wurden in jede Baracke mit Kapazität für 50 Menschen bis zum 500 gesammelt. Auch in Dachau KZ gabt es eine Gaskammer und Krematorium und es wurden medizinische Experimente gemacht. Mehr als 43.000 Häftlinge wurden ermordet, viele wegen Krankenheiten oder einfach verhungert. Als die amerikanische Truppen am 29 April 1945 die Überlebende befreiten, fanden sie tausende von Leichen. Für die Überlebende war das Ende des Terrors. Danach kammen die Dachauer Prozesse die auch als Modell für folgende Verfahren in andere KZ-Prozesse dienten. Trotz viele Ermittlungs-verfahren gab es nur wenige Verurteilungen. Nicht aller Verbrechen wurden verurteilt, vor allem viele Bewacher.
Nur einige Jahre später, in 1965, wurde Dachau als Gedenkstätte errichtet. Gedenkstätten sind notwendig als Erinnerung an die schreckliche Zeit des Nazionalsozialismus, an den Holocaust, an eine Tragödie die Europa nicht mehr erleben will. Niemand von meine Familie wurde in einem KZ gehaftet. Der Grund daß ich nach Dachau fahren wollte war für Respekt an die Menschen die dort gestorben sind sowie an die Überlebende die unvorstellbare Situationen erleben hatten.
Es ist unsere Aufgabe an die kommende Generationen zu erklären was dort passiert wurde, daß solche Tragödie nie vergessen wird. Und daß nie wieder die Freiheit der Menschen zerstört wird, nie wieder !

Tibet vs. Kosovo and the good Diplomacy

2008-03-16T11:04:00.012+01:00

Diplomacy is one of the weapons the big nations have to manage conflicts. Without good diplomacy our world would be doomed with wars, crimes and conflicts like already occured in the past. However diplomacy is sometimes not enough to avoid those conflicts to happen. Diplomacy can also be used for the profit of nations with special interests and wills. In the last months we are having an example of what the practice of good and bad diplomacy can be.

The world knows that since the last Kosovo war following the terrible conflict of the Balcans in the early 90s, the United States, NATO and most of the Western European countries had special interest to help Kosovo to reach its indepence. Serbia has lost since the death of general Tito all the non-serbian territories of the former Yugoslavia. It has to be acknowledged that the International Community has made great effort , and that was good, to avoid war, and to protect and guarantee the rights of the Kosovars that lead to Parlamentary elections in 2007. When the Kosovar Parlament declared its independence from Servia it took less than twenty-four hours the United States and most of the biggest countries of Europe like Germany, France or the U.K, to recognize its sovereign, while other countries decided to standby due to the negative of Russia and China to recognize Kosovo as an independent country. Again Europe showing its side full of doubts and contradictions, while in the meantime this issue it has not been raised in UNO's Security Council yet.

In another part of the world an old conflict has exploted. In Tibet, a country occupated by the force in 1950 by Popular Republic of China, the budhist monks followed by a few Tibetan citizens marched on the streets of Lhasa. The police has aborted the protests using the force in order, they reported, to protect the chinese community and order. The Chinese authorities denied any casualties among the monks or any other tibeatean civilian, but independent agencies had reported dozens of people arrested as well as a few deaths. Even if the real number of casualties is still unknown the Dalai Lama has called its people to avoid violence and plegged the International Community to find out the truth in a country where free of speech and information are banned by the communist regime. This protest showed the frustation of the people who live with several difficulties, like high rate of unemployment and poverty, people who see that the Chinese colones are taking over all the economy. Until today any of the big nations of the world haven't even make any official statement to condemn the repression suffered by the Tibetans. What makes then Kosovo different than Tibet ? It is not the role of the International Community to protect the rights of the oppressed people ? Obviously is not the same to face Serbia than the giant China. All those countries that defended the independence of Kosovo have today important comercial tights with China, the biggest market in the world and one of the biggest economies.

Just a few months before the Olympic Games in Beijing the tensions are raising. It is China who accuse Dalai Lama to provoque a conflict taking advantage of the Olympic Games. China will be now very careful to show the world its good manners avoiding any visible repression over the tibetans. But it is expected from the world democratic countries they use their good diplomacy and avoid injustice at all terms.

I remember a few months before the United States and its allied decided to invade Irak when around the world pacifists and many people went to demostrate in big cities, like Barcelona, Paris, Berlin, but now, Tibet is ignored. Does people care about this small budhist country with desperated people and with its spiritual leader of this ancient culture exiliated in India. Where are the calls of the free world now?

Will the good diplomacy resolve this conflict ?

El vot útil

2008-03-10T19:36:00.010+01:00

Son quarts de dues de la matinada. Segueixo atent a la pàgina web del Ministeri de l'Interior on es s'actualitza el recompte de vots , diuen, en temps real. Sembla que CiU podrà aconseguir l'11è diputat, a falta del vot per correu.

Tal i com em referia en l'anterior article la constant bipolarització de la campanya s'ha traslladat a Catalunya i això ha arrossegat molts votants catalans a decidir-se pel PSC-PSOE, el qual i malgrat tots els problemes de gestió i promeses no complertes, ha sortit reforçat i ha apuntalat la victòria de Zapatero. Molts d'aquests electors s'han declinat, i vull pensar-ho així, pel vot de la por, per la por a un retorn de la dreta espanyola més radical dels darrers temps, allò conegut pel terme el "vot útil" i no tant per una opció catalanista. Cal admetre doncs que el pes del vot nacionalista a Catalunya , i això es preocupant, ha caigut considerablement principalment per la patacada d'Esquerra.

De totes maneres hi ha dos aspectes positius; el primer que el PSOE no ha aconseguit la majoria absoluta, ja no podrà repetir l'aliança amb les esquerres que han estat deplaçades al grup mixte, i per tant haurà d'entrendre's amb els partits nacionalistes si vol tranquilitat en una legislatura complicadíssima i amb una greu crisi econòmica que comença a veure's desde l'horitzó. Segon, CiU ha aconseguit aguantar l'embestida hostil feta desde dins i fora de Catalunya, i després de moltes decepcions acumulades, torna a tenir protagonisme i pot tornar a ser decisiva i per tant ocupar l'espai central que sempre ha ocupat desde les primeres eleccions democràtiques del 1978. En Duran Lleida no només ha fet una campanya molt digne, sinó que ha desmentit a tots aquells que auguraven i dessitjaven una desfeta de la seva candidatura. CiU sempre ha estat decisiva mentre ha mantingut la centralitat, i ara pot assentar les bases per una remuntada en properes conteses electorals, i dit de passada donarà confiança en els congressos que ambdós partits tenen a l'estiu. Catalunya doncs, encara podrà fer sentir la seva veu amb força.

A Catalunya la desfeta d'Esquerra tindrà consequències importants, per tant en Montilla te motius per estar preocupat. La incògnita és ara , fins quan aguantarà el Tripartit ? De moment en Puigcercós vol deixar el govern per, diu, concentrar-se amb el partit, i amb això el seu rival a la direcció en Carod, ja no podrà decidir l'estrategia del partit. Es poden sentir la remor d'espases a les bases, i un partit de govern no pot tenir inestabilitat interna.

El PP no ha aconseguit tombar el govern sortint d'en Zapatero i restarà quatre anys més a la oposició gràcies a la seva la radicalitat i enfrontament constant. Potser les opcions de Gallardón tornen a guanyar punts ara.

Que cadascú reflexioni del que està passant. Catalunya no és més espanyolista que mai, crec que s'ha de retornar la il.lusió i treballar desde la centralitat. S'han de resoldre els problemes de la gent i convèncer que el vot útil no és el que es queda a casa o s'envà a un partit d'obediència espanyola. Algú encara creu que els diputants catalans del PSC reclamaran que es publiquin les balances fiscals? O que l'aeroport tingui connexions intercontinentals? O garantiran que no torni a haver una apagada?

Jo mentre tant torno a la feina, tant sols espero que els meus facin la feina ben feta ... que no te fronteres ....

Ara toca votar

2008-02-29T21:20:00.010+01:00

Estic mirant el debat moderat pel Josep Cuni.

No es pot negar que aquest debat amb els candidats catalans ajudarà a trencar la bipolaritat de la campanya electoral. Vaig seguir el debat del Zapatero i en Rajoy del dilluns. Va ser una mena de combat de boxa d'on no va sortir cap guanyador clar. Això si, Catalunya com sempre, va ser utilitzada per fer retrets. Gràcies senyors. Hi haurà una segona volta, no crec que aportin res de positiu.

Que està passant durant la campanya? Doncs que continua el mateix ritual de sempre. El socialistes i PP intentant bipolaritzar la campanya ignorant els partits petits. Ara Duran fa el que fan els partits intel.ligents, no donar res per fet, ja vindran quan ens necessitin. Això ho planteja quan la coalició nacionalista es troba davant les eleccions més dificils dels darrers 20 anys. Part del futur de CiU es possa en joc el dia 9 de març. Iniciativa fa de comparsa del PSC, intentant mobilitzar el vot d'esquerres radical que va votar el 2004. Però és Esquerra qui té el paper més complicat. A ningú se li escapa que uns mals resultats electorals i una dependència de Zapatero dels nacionalistes moderats, posarà en escac el Govern català. Esgotaran la legislatura amb el perill de caiguda lliure el 2010 ? La seva salvació seria que guanyés Rajoy.

No m'agrada l'us partidista que la Carme Chacón està fent del seu embaraç. El seus vestidets premamà quan ni tant sols se li nota la panxa fan riure. I on han deixat al PSC ? Maragall? Serra ? Borrell ? on són aquells liders que sempre abraçaven al candidat al govern?

Els catalans ens hem de mobilitzar, no es pot deixar que Madrid segueixi enganyant a Catalunya, cal que anem a votar i que votem per la centralitat i el seny i no pels que han ajudat a l'expoli de Catalunya desde la recuperació de la Democràcia, no pels que criden per la Independència i fan president a un espanyolista, no pels bindris al sol ni pels als falsos progressistes que van en bicicleta per fer-se la foto.

Cal que es facin mesures per paliar la molt probable recesió econòmica que ens arriva, cal resoldre les cues a la Sanitat, les infrastructures, cal assegurar que el Prat serà un Aeroport Internacional de primera, cal resoldre el problema de la inmigració, cal millorar la educació urgentment, cal construir habitatges protegits pels joves, resoldre els problemes de la gent, el nostre futur.

Segueix el debat, en Cuni ho fa bé, i ningú fa ombra al Duran, tot i que sabem que està patint per la convalecència, quins polítics de baixa calada.

Ara toca votar de debò.

Auf Wiedersehen Darmstadt

2008-02-29T19:43:00.006+01:00

Endlich ist soweit. Ich verlasse Darmstadt.

Es hat alles am 4 März 1998 angefangen.

An einem grauen und naßkalten Vormittag landete ich in Frankfurt Flughafen, der war sooooo riesig. Mit der Airliner Bus erreichte ich Darmstadt. Dort mitten in "Berliner Alle" war ich ganz allein mit meinen drei größen Taschen mitten der Rheinstraße bereit ein neues Leben zu beginnen.

Erasmus, ahh das war etwas Schönes. Das Erasmus hatte mich zum Freiheit gebracht. Nein, es war nicht so einfach, aber diese Erfahrung war mir sehr wichtig. Danach kam die Scheidung mit meine Freundin Joana, aber einen Praktikum in Frankfurt hat mein Leben gerettet. Ehrlich gesagt ich fande Darmstadt nie besonderes schön, und die Leute nie besonders sympatisch. Natürlich gab am Anfang die Sprachbarriere, aber mit der Zeit würde es langsam besser. Der lange Ludwig, die Sparkasse, der Ratskeller, die Mathildenhöhe, die Studentenfette, wo Frauen kaum zu sehen waren, der "An Sibin" wo ich oft die Spiele von Barça gesehen habe, die Bayerische und Dieburgerstraße Biergarden, die unfreundliche Kundenservice in allen Geschäften, das Central Station und die Nachtcafe , wo man eine Frau schwer kennenlernen konnte, das Heinerfest, die Ausflüge nach Heidelberg, die FH, die 6 Jahre lang Baustelle in Haupbahnhof, die Zeitfahren zum Frankestein Burg, mein Fußball beim SV Traisa und SV Georgenhausen, der ESA-Pokal Sieg gegen ESTEC in 2005, Datterich Triathlon Sieger in 2007, der Stadtlauf, Marie Anne, meine Erasmus Freunde, meine ESOC Freunde, meine ESOC Fremde, die katalanische Gruppe in Frankfurt, Sachsenhausen, das Museumsüfferfest, das Guntersblum Weinkellerfest, der Weihnachtmarkt.

Ja, ich habe viel erlebt , da waren gute und schlechte Zeiten. Manchmal fühlte ich mich ganz allein , allerdings, aber ich hatte manchmal auch viel Gesellschaft. Ich habe viele Entäuschungen gehabt, aber auch nette Leute kennengelernt. Ich habe manchmal geweint, aber auch habe viele Freude gehabt. Trotzdem gibt es eine Zeit, wo man entscheiden muß was man mit unserem Leben machen will. Man kann nicht einfach stehen bleiben, nicht in Darmstadt. Ich gebe zu ich habe in der letzte Zeit ein paar scheiße Leute kennengelernt, aber, ehrlich gesagt, wollte ich Karriere machen. Dort zu bleiben würde mir einfach nichts Neues bringen, gar nichts.

Nun verlasse ich dich, Darmstadt, vielleicht für immer, aber ich werde dich , trotz allen schwereren Momente gehabt, immer in meine Erinnung behalten, und zwar positiv.

Auf wiedersehen Heiner !

La ministra Alvarez salvada pels nacionalistes ?!?

2007-11-27T22:58:00.001+01:00

Desde la instauració de la democràcia a Espanya estem massa acostumats a veure que que n'és de difícil fer caure un càrrec públic per molts escàndols que l'envoltin.

Durant l'època de les majories absolutes els socialistes espanyols i catalans van sempre portar una actitut sovint xulesca que van continuar desde la oposició de manera irresponsable, acusant de mala gestió als governs de Pujol, bloquejant desde els ajuntaments i altres institucions locals les iniciatives del govern català, i inclús arrivant a acusar de corrupció generalitzada , fet que mai cap jutge ha pogut demostrar fins ara. Ja al front del govern es van vuire moments esparpentics com les acusacions del 3%.

Que els socialistes en general no són gaire partidaris de deixar la butaca no és cap sorpresa, ara bé, es van viure 3 casos que van fer caure al govern de Gonzalez, el primer va ser el cas GAL i la guerra bruta contra ETA que va esquitxar la plana major d'Interior amb Barrionuevo i Vera a la presó, el segon el cas Filesa pel qual en Josep Maria Sala va ser condemnat a 2 anys de presó ( per cert que ha tornat a la direcció del PSC), i l'últim de la llista va ser el cas Roldan, pel mal ús dels fons reservats al front de la direcció de la Guardia Civil, fugit del país i que va portar a una detenció de película a l'aeroport de Bangkok.

Avui, però, els escàndols no són per blanqueig de diners o per utilització frauludenta dels pressupostos de l'estat. Ara els escàndols són per mala gestió. No crec que hi algú hagi batut els records mundials d'incompetència al front d'un ministeri com la senyora Alvarez. Tot va començar amb el bloqueig de l'Aeroport aquell fatídic dia de juliol del 2006 al Prat on AENA, depenent de Foment, va portar péssimament la consenció del Handling del Prat que va portar als treballadors a una acció radical i il.legal que va ser la vergonya de tota Europa. El govern socialista espanyol, però tampoc el Tripartit, no han aprovat fins avui cap projecte important d'inversió en infrastructures per Catalunya i es dedica a executar les obres aprovades per anteriors governs. Els retards en les obres de l'AVE i l'escàndol dels retards de Rodalies i els esvorancs ha sigut la puntilla final.

Però el responsable número 1 , no és la ministra o el prepotent senyor Morlan, sino qui la proposa i la recolza , que no és altre que Zapatero amb Z.

Quan el Congrés estava a punt d'aprovar la reprovació de la ministra resulta que els nacionalistes vascos i gallecs , per certs socis d'un invent anomenat Galeusca, decideixen per interesos personals , votar-hi en contra i estalviar-li la vergonya de ser la primera ministra a ser reprovada per les corts ... i ara a més d'un segur que se li ha quedat una mica de cara de tonto.

De totes maneres, no s'hauria de culpar , amb més motiu, als diputats catalans del PSC-PSOE de que la reprovació no prosperes?

Es el joc de la política i d'això es tracta, ara bé, caldria que tothom prengués nota, especialment desde Catalunya i que al mes de març , fent us del dret de vot , els catalans facin sentir la seva veu per fer palesa la seva indignació ..... per dignitat.

Cultura Catalana a la Fira de Frankfurt

2007-10-26T01:27:00.000+02:00

Durant els dies 9 al 14 d’octubre va tenir lloc a Frankfurt, Alemanya, una nova edició de la Fira del Llibre, Buchmesse, on la Cultura Catalana va ser la convidada d’honor. Sobre la participació en aquest esdeveniment, que recordem es va assolir en la època del darrer govern de Jordi Pujol, se n’ha parlat molt en els darrers mesos, principalment per les polèmiques amb una part dels escriptors catalans de llengua castellana i d’altres en llengua catalana, alguns dels quals van rebutjar la invitació de l’Institut Ramón Llull, com tambè amb el gremi d’editors. Els actes oficials es varen iniciar amb el discurs inaugural a càrrec de l’escriptor Quim Monzó, que va oferir un discurs en format de conte que repasava la història de la cultura catalana, amb diverses pincellades iròniques i jocs lingüístics que ben segur varen crear problemes als serveis de traducció simultània. Els actes varen continuar amb actuacions musicals i teatrals que va aconseguir emportar-se una bona crítica.
Durant aquests dies la Cultura Catalana ha desembarcat a Frankfurt, i de quina manera. A banda dels nombrosos escriptors, els principals protagonistes els quals es passejaven per la Fira i pels carrers de Frankfurt, tambè hi ha hagut una gran presència de les editorials catalanes, així com les principals personalitats polítiques catalanes, amb una àmplia representació del Govern de la Generalitat. Tambè els mitjans audiovisuals i de premsa catalans varen fer una gran cobertura mediàtica ; TV3 emitia programmes en directe, radios i premsa oferien una cobertura sense precedents.

No oblidem però que la Fira del Llibre, és principalment un esdeveniment que, a banda de cultural, serveix per fer negoci. Les editorials i agents literaris compren i venen drets d’autor dels llibres i publicacions, els escriptors mediàtics presenten els seus darrers llibres o participen en conferències i Forums i per tant es promocionen, i fins i tot el guanyador del Premi Nobel de Literatura es coneix en plena celebració de la Fira.
Els Stands de Catalunya i el pabelló Fòrum on sempre hi ha present la cultura convidada, van estar força concorreguts, però s’ha d’admetre que la gran majoria eren catalans residents o que visitaven la Fira, cosa que en un principi no hauria d’extranyar ja sigui a la gran presència de catalans a la regió, com tambè potser al fet que no es va fer una difusió suficient a nivell.
Als actes culturals i concerts , com el de Maria del Mar Bonet, Jordi Savall, ect. la majoria de l’audència era catalana, però potser havia de ser així, ja que els catalans que vivim a Alemanya no sempre podem gaudir de la nostra cultura i per tant no podiem deixar escapar aquesta ocasió.
El discurs de cloenda el va fer l’escriptor Baltasar Porcel que va servir per donar el relleu a la propera combidada de l’any 2008 que serà Turquia.
Sense entrar en els assumptes pressupostaris, cres que s’ha de valorar possitivament la participació de la Cultura Catalana la qual ha demostrat, deixant de banda els interessos política i protagonismes puntuals, que després de tants segles de dificultats, i inclús repressió , segueix estant ben viva , i que és a més a més integradora i vol reivindicar el seu paper en aquesta Europa de la diversitat cultural.
Catalunya, la cultura catalana en definitiva, havia de tenir aquesta oportunitat d’expressió lliure en un escenari internacional com el de Frankfurt, i que caldrà veure a mig termini si podrà recollir els seus fruits.

Merce 2007

2007-09-30T22:53:00.000+02:00

La cursa venia amb el precedent de la marca asolida en la edició del 2006 amb una marca de 37:42, que vista la preparació justa i la lesió muscular a l'aductor anterior de la cama dreta ,que em va privar de la victòria en la cursa d'ESOC, semblava una fita impossible.Però el dia es va llevar amb unes condicions meteorològiques ideals, 18 graus i cel parcialment ennuvolat.Em vaig col.locar al davant pe la sortida, tot i que el Canpion Chip és una garantia,és millor per evitar cops i empentes. El primer kilòmetre en 3:58 i a la Gran Via amb un ritme constant i deixant corredors. Em trobava fort i amb pulsacions controlades, ens de dolor i suficient aire per augmentar un xic el ritme. Passo pel km 5 a 18:46 molt bon ritme i concient de que puc repetir l'exit de l'any anterior. Ronda St.Pere,Plaça Catalunya,Ronda Universitat, tot un luxe, crec que ja he passat a totes les noies i molts club runners, el carrer Sepulveda es on entra la psicologia, ja que quan veus els palaus de la Fira saps que has de baixar pel Paral.lel, tot un trenca cames en un darrer kilometre de pujada fins a la plaça d'Espanya i finalment la meta, una veu coneguda crida el meu nom i em dona més empenta, la mare és a prop de les dues Torres i a la recta final posso el meu ritme infernal, caps dels que pujava amb mi pel Paral.lel ha aguantat el ritme. El cronometre em diu que el temps serà millor que el de làny passat, tota una proesa !!! 37:27 !!!Sergi