Ara toca votar

Estic mirant el debat moderat pel Josep Cuni.

No es pot negar que aquest debat amb els candidats catalans ajudarà a trencar la bipolaritat de la campanya electoral. Vaig seguir el debat del Zapatero i en Rajoy del dilluns. Va ser una mena de combat de boxa d'on no va sortir cap guanyador clar. Això si, Catalunya com sempre, va ser utilitzada per fer retrets. Gràcies senyors. Hi haurà una segona volta, no crec que aportin res de positiu.

Que està passant durant la campanya? Doncs que continua el mateix ritual de sempre. El socialistes i PP intentant bipolaritzar la campanya ignorant els partits petits. Ara Duran fa el que fan els partits intel.ligents, no donar res per fet, ja vindran quan ens necessitin. Això ho planteja quan la coalició nacionalista es troba davant les eleccions més dificils dels darrers 20 anys. Part del futur de CiU es possa en joc el dia 9 de març. Iniciativa fa de comparsa del PSC, intentant mobilitzar el vot d'esquerres radical que va votar el 2004. Però és Esquerra qui té el paper més complicat. A ningú se li escapa que uns mals resultats electorals i una dependència de Zapatero dels nacionalistes moderats, posarà en escac el Govern català. Esgotaran la legislatura amb el perill de caiguda lliure el 2010 ? La seva salvació seria que guanyés Rajoy.

No m'agrada l'us partidista que la Carme Chacón està fent del seu embaraç. El seus vestidets premamà quan ni tant sols se li nota la panxa fan riure. I on han deixat al PSC ? Maragall? Serra ? Borrell ? on són aquells liders que sempre abraçaven al candidat al govern?

Els catalans ens hem de mobilitzar, no es pot deixar que Madrid segueixi enganyant a Catalunya, cal que anem a votar i que votem per la centralitat i el seny i no pels que han ajudat a l'expoli de Catalunya desde la recuperació de la Democràcia, no pels que criden per la Independència i fan president a un espanyolista, no pels bindris al sol ni pels als falsos progressistes que van en bicicleta per fer-se la foto.

Cal que es facin mesures per paliar la molt probable recesió econòmica que ens arriva, cal resoldre les cues a la Sanitat, les infrastructures, cal assegurar que el Prat serà un Aeroport Internacional de primera, cal resoldre el problema de la inmigració, cal millorar la educació urgentment, cal construir habitatges protegits pels joves, resoldre els problemes de la gent, el nostre futur.

Segueix el debat, en Cuni ho fa bé, i ningú fa ombra al Duran, tot i que sabem que està patint per la convalecència, quins polítics de baixa calada.

Ara toca votar de debò.

Auf Wiedersehen Darmstadt

Endlich ist soweit. Ich verlasse Darmstadt.

Es hat alles am 4 März 1998 angefangen.

An einem grauen und naßkalten Vormittag landete ich in Frankfurt Flughafen, der war sooooo riesig. Mit der Airliner Bus erreichte ich Darmstadt. Dort mitten in "Berliner Alle" war ich ganz allein mit meinen drei größen Taschen mitten der Rheinstraße bereit ein neues Leben zu beginnen.

Erasmus, ahh das war etwas Schönes. Das Erasmus hatte mich zum Freiheit gebracht. Nein, es war nicht so einfach, aber diese Erfahrung war mir sehr wichtig. Danach kam die Scheidung mit meine Freundin Joana, aber einen Praktikum in Frankfurt hat mein Leben gerettet. Ehrlich gesagt ich fande Darmstadt nie besonderes schön, und die Leute nie besonders sympatisch. Natürlich gab am Anfang die Sprachbarriere, aber mit der Zeit würde es langsam besser. Der lange Ludwig, die Sparkasse, der Ratskeller, die Mathildenhöhe, die Studentenfette, wo Frauen kaum zu sehen waren, der "An Sibin" wo ich oft die Spiele von Barça gesehen habe, die Bayerische und Dieburgerstraße Biergarden, die unfreundliche Kundenservice in allen Geschäften, das Central Station und die Nachtcafe , wo man eine Frau schwer kennenlernen konnte, das Heinerfest, die Ausflüge nach Heidelberg, die FH, die 6 Jahre lang Baustelle in Haupbahnhof, die Zeitfahren zum Frankestein Burg, mein Fußball beim SV Traisa und SV Georgenhausen, der ESA-Pokal Sieg gegen ESTEC in 2005, Datterich Triathlon Sieger in 2007, der Stadtlauf, Marie Anne, meine Erasmus Freunde, meine ESOC Freunde, meine ESOC Fremde, die katalanische Gruppe in Frankfurt, Sachsenhausen, das Museumsüfferfest, das Guntersblum Weinkellerfest, der Weihnachtmarkt.

Ja, ich habe viel erlebt , da waren gute und schlechte Zeiten. Manchmal fühlte ich mich ganz allein , allerdings, aber ich hatte manchmal auch viel Gesellschaft. Ich habe viele Entäuschungen gehabt, aber auch nette Leute kennengelernt. Ich habe manchmal geweint, aber auch habe viele Freude gehabt. Trotzdem gibt es eine Zeit, wo man entscheiden muß was man mit unserem Leben machen will. Man kann nicht einfach stehen bleiben, nicht in Darmstadt. Ich gebe zu ich habe in der letzte Zeit ein paar scheiße Leute kennengelernt, aber, ehrlich gesagt, wollte ich Karriere machen. Dort zu bleiben würde mir einfach nichts Neues bringen, gar nichts.

Nun verlasse ich dich, Darmstadt, vielleicht für immer, aber ich werde dich , trotz allen schwereren Momente gehabt, immer in meine Erinnung behalten, und zwar positiv.

Auf wiedersehen Heiner !

La ministra Alvarez salvada pels nacionalistes ?!?

Desde la instauració de la democràcia a Espanya estem massa acostumats a veure que que n'és de difícil fer caure un càrrec públic per molts escàndols que l'envoltin.

Durant l'època de les majories absolutes els socialistes espanyols i catalans van sempre portar una actitut sovint xulesca que van continuar desde la oposició de manera irresponsable, acusant de mala gestió als governs de Pujol, bloquejant desde els ajuntaments i altres institucions locals les iniciatives del govern català, i inclús arrivant a acusar de corrupció generalitzada , fet que mai cap jutge ha pogut demostrar fins ara. Ja al front del govern es van vuire moments esparpentics com les acusacions del 3%.

Que els socialistes en general no són gaire partidaris de deixar la butaca no és cap sorpresa, ara bé, es van viure 3 casos que van fer caure al govern de Gonzalez, el primer va ser el cas GAL i la guerra bruta contra ETA que va esquitxar la plana major d'Interior amb Barrionuevo i Vera a la presó, el segon el cas Filesa pel qual en Josep Maria Sala va ser condemnat a 2 anys de presó ( per cert que ha tornat a la direcció del PSC), i l'últim de la llista va ser el cas Roldan, pel mal ús dels fons reservats al front de la direcció de la Guardia Civil, fugit del país i que va portar a una detenció de película a l'aeroport de Bangkok.

Avui, però, els escàndols no són per blanqueig de diners o per utilització frauludenta dels pressupostos de l'estat. Ara els escàndols són per mala gestió. No crec que hi algú hagi batut els records mundials d'incompetència al front d'un ministeri com la senyora Alvarez. Tot va començar amb el bloqueig de l'Aeroport aquell fatídic dia de juliol del 2006 al Prat on AENA, depenent de Foment, va portar péssimament la consenció del Handling del Prat que va portar als treballadors a una acció radical i il.legal que va ser la vergonya de tota Europa. El govern socialista espanyol, però tampoc el Tripartit, no han aprovat fins avui cap projecte important d'inversió en infrastructures per Catalunya i es dedica a executar les obres aprovades per anteriors governs. Els retards en les obres de l'AVE i l'escàndol dels retards de Rodalies i els esvorancs ha sigut la puntilla final.

Però el responsable número 1 , no és la ministra o el prepotent senyor Morlan, sino qui la proposa i la recolza , que no és altre que Zapatero amb Z.

Quan el Congrés estava a punt d'aprovar la reprovació de la ministra resulta que els nacionalistes vascos i gallecs , per certs socis d'un invent anomenat Galeusca, decideixen per interesos personals , votar-hi en contra i estalviar-li la vergonya de ser la primera ministra a ser reprovada per les corts ... i ara a més d'un segur que se li ha quedat una mica de cara de tonto.

De totes maneres, no s'hauria de culpar , amb més motiu, als diputats catalans del PSC-PSOE de que la reprovació no prosperes?

Es el joc de la política i d'això es tracta, ara bé, caldria que tothom prengués nota, especialment desde Catalunya i que al mes de març , fent us del dret de vot , els catalans facin sentir la seva veu per fer palesa la seva indignació ..... per dignitat.

Cultura Catalana a la Fira de Frankfurt

Durant els dies 9 al 14 d’octubre va tenir lloc a Frankfurt, Alemanya, una nova edició de la Fira del Llibre, Buchmesse, on la Cultura Catalana va ser la convidada d’honor. Sobre la participació en aquest esdeveniment, que recordem es va assolir en la època del darrer govern de Jordi Pujol, se n’ha parlat molt en els darrers mesos, principalment per les polèmiques amb una part dels escriptors catalans de llengua castellana i d’altres en llengua catalana, alguns dels quals van rebutjar la invitació de l’Institut Ramón Llull, com tambè amb el gremi d’editors. Els actes oficials es varen iniciar amb el discurs inaugural a càrrec de l’escriptor Quim Monzó, que va oferir un discurs en format de conte que repasava la història de la cultura catalana, amb diverses pincellades iròniques i jocs lingüístics que ben segur varen crear problemes als serveis de traducció simultània. Els actes varen continuar amb actuacions musicals i teatrals que va aconseguir emportar-se una bona crítica.
Durant aquests dies la Cultura Catalana ha desembarcat a Frankfurt, i de quina manera. A banda dels nombrosos escriptors, els principals protagonistes els quals es passejaven per la Fira i pels carrers de Frankfurt, tambè hi ha hagut una gran presència de les editorials catalanes, així com les principals personalitats polítiques catalanes, amb una àmplia representació del Govern de la Generalitat. Tambè els mitjans audiovisuals i de premsa catalans varen fer una gran cobertura mediàtica ; TV3 emitia programmes en directe, radios i premsa oferien una cobertura sense precedents.

No oblidem però que la Fira del Llibre, és principalment un esdeveniment que, a banda de cultural, serveix per fer negoci. Les editorials i agents literaris compren i venen drets d’autor dels llibres i publicacions, els escriptors mediàtics presenten els seus darrers llibres o participen en conferències i Forums i per tant es promocionen, i fins i tot el guanyador del Premi Nobel de Literatura es coneix en plena celebració de la Fira.
Els Stands de Catalunya i el pabelló Fòrum on sempre hi ha present la cultura convidada, van estar força concorreguts, però s’ha d’admetre que la gran majoria eren catalans residents o que visitaven la Fira, cosa que en un principi no hauria d’extranyar ja sigui a la gran presència de catalans a la regió, com tambè potser al fet que no es va fer una difusió suficient a nivell.
Als actes culturals i concerts , com el de Maria del Mar Bonet, Jordi Savall, ect. la majoria de l’audència era catalana, però potser havia de ser així, ja que els catalans que vivim a Alemanya no sempre podem gaudir de la nostra cultura i per tant no podiem deixar escapar aquesta ocasió.
El discurs de cloenda el va fer l’escriptor Baltasar Porcel que va servir per donar el relleu a la propera combidada de l’any 2008 que serà Turquia.
Sense entrar en els assumptes pressupostaris, cres que s’ha de valorar possitivament la participació de la Cultura Catalana la qual ha demostrat, deixant de banda els interessos política i protagonismes puntuals, que després de tants segles de dificultats, i inclús repressió , segueix estant ben viva , i que és a més a més integradora i vol reivindicar el seu paper en aquesta Europa de la diversitat cultural.
Catalunya, la cultura catalana en definitiva, havia de tenir aquesta oportunitat d’expressió lliure en un escenari internacional com el de Frankfurt, i que caldrà veure a mig termini si podrà recollir els seus fruits.

Merce 2007

La cursa venia amb el precedent de la marca asolida en la edició del 2006 amb una marca de 37:42, que vista la preparació justa i la lesió muscular a l'aductor anterior de la cama dreta ,que em va privar de la victòria en la cursa d'ESOC, semblava una fita impossible.Però el dia es va llevar amb unes condicions meteorològiques ideals, 18 graus i cel parcialment ennuvolat.Em vaig col.locar al davant pe la sortida, tot i que el Canpion Chip és una garantia,és millor per evitar cops i empentes. El primer kilòmetre en 3:58 i a la Gran Via amb un ritme constant i deixant corredors. Em trobava fort i amb pulsacions controlades, ens de dolor i suficient aire per augmentar un xic el ritme. Passo pel km 5 a 18:46 molt bon ritme i concient de que puc repetir l'exit de l'any anterior. Ronda St.Pere,Plaça Catalunya,Ronda Universitat, tot un luxe, crec que ja he passat a totes les noies i molts club runners, el carrer Sepulveda es on entra la psicologia, ja que quan veus els palaus de la Fira saps que has de baixar pel Paral.lel, tot un trenca cames en un darrer kilometre de pujada fins a la plaça d'Espanya i finalment la meta, una veu coneguda crida el meu nom i em dona més empenta, la mare és a prop de les dues Torres i a la recta final posso el meu ritme infernal, caps dels que pujava amb mi pel Paral.lel ha aguantat el ritme. El cronometre em diu que el temps serà millor que el de làny passat, tota una proesa !!! 37:27 !!!Sergi