Mentre que a Catalunya la primavera ja es fa sentir i la gent s'aventura a anar a la platja , aqui Bayern li costa d'arribar. Ha estat un hivern llarg, com els d'abans, al menys desde ahir el dia ja és més llarg que la nit i això m'anima.
La crisis continua als Estats Units lluny de mostrar els primers signes de recuperació i ara la asseguradora AIG premia als managers que la van enfonsar amb part de les ajudes públiques aprovades pel Congrés. Això a Europa occidental , malgrat totes les deficiències, no passaria mai.
Segueixen els conflictes a casa nostra, per una banda els sindicats principals enfrontats convoquen un referèndum a la SEAT de Martorell per veure si accepten les condicions de la companyia Volkswagen. Cal dir que el famós Audi Q3 trigarà molt a fabricar-se en sèrie, és per això que fora bo que acceptessin les condicions dictades desde Wolfsburg, si no volen provocar una deslocalització que seria fatal pel futur de la planta.
Els estudiants tancats al rectorat de la UB són desallotjats amb contundència i això provoca disturbis al carrer. Hi ha límits per tot i elements antisistema com el poca solta Robin Hood dels bancs que hi fan conferències com si res, no ajuden ajuden gaire. Ja fa uns anys jo com a estudiant universitari vaig organitzar una protesta en contra de l'augment dels abonaments mensuals de tren de la linea de Vilanova. Com que no ens escoltaven vàrem decidir no pagar els bitllets i fins i tot vàrem tallar la circulació de trens a Vilanova provocant seriosos retards a la xarxa, tot sense violència i amb propostes serioses. Vàrem aconseguir un abonament d'estudiant un fet sense precedents amb la política de RENFE. Es pot dir que el pla Bologna és positiu pel que fa a la homologació i simplificació d'alguns títols, però també cal dir que no garanteix més qualitat universitària i discrimina als estudiants que vulguin convinar estudis amb feina, una cantarella que dura desde els anys 90. Les protestes dels elements antisistema, alguns d'ells que no eren ni estudiants, no aporta cap solució ni proposta de futur. Si protestar pel sol fet de protestar no porta enlloc, cal dir també que les càrregues policials no són la solució i demostren cobardia per part de les autoritats competents, universitat i conselleries.
El que més m'ha cridat la atenció aquestes darreres setmanes, però, és la proposta de reforma de la llei de l'avortament que va presentar la ministra de Igualtat Bibiana Aido. Tot va començar ara fa uns tres anys amb la publicació d'un reportatge d'una cadena de TV danesa sobre una clínica privada de Barcelona on metges i psicòlegs expedien certificats falsos i practicaven abortaments fora dels terminis legals. Era un secret que coneixia tothom. L'escàndol va esquitxar més cliniques i clients importants, encara recordo amb repulsa la intervenció del jutge de les trituradores de fetus. Les veus de la esquerra progressista i radical demanaven una reforma, deien que la llei era obsoleta.
Amb la seva careta d'àngel la ministra Aido presenta un estudi realitzat per un comité de persones "expertes". Es recomana rebaixar l'edat legal per decidir la interrumpció de l'embaraç als 16 anys sense el consentiment dels pares o progenitors, per cert a càrrec de la sanitat pública. En ell es parla , com no, d'adaptar la legislació vigent als paissos d'entorn europeu (per algunes coses si que ens agrada adaptar-nos), també parla d'una nova regulació basada en el respecte i els drets humans de les dones. I jo em pregunto qué passa amb el drets humans pel que fa a les criatures? Segons una sentència del tribunal Constitucional (53/1985) s'estableix el deure de l’Estat a protegir el nasciturus. Per tant la reforma de la llei, al no incloure aquest precepte, seria motiu d'inconstitucionalitat. Però més enllà del debat jurídic aqui es presenta un problema de fons. Es possa el dret de les dones per davant del dret a la vida de les criatures i això no és ni ètic ni moral.
Una altra cosa és la reacció de la esglèsia, en continu enfrontament amb el govern socialista. La seva campanya de denuncia és exagerada, però tambè preten concienciar a la societat i això és totalment legítim. A Alemanya es van produir el 2008 prop de 80.000 avortaments, això al meu parer, ho considero un genocidi. Que es tracti tant frívolament el dret a la vida és una inmoralitat.
Una noia que conec acaronava el seu nebot acabat de nèixer amb molt d'amor, i en canvi afirma que avortaria sense remordiments perque la elecció ha der ser d'ella i de ningú més. Quina lògica te això? Qui som nosaltres per treure una vida d'aquesta manera?
Sobre aquesta reforma jo hi estic en contra en gairebé tots els seus preceptes, perque no és un avanç per la societat sino un retrocés i un exemple més que l'extrema esquerra preten impossar les seves idees a cop de decret, a còrrer cuita.
És clar que de la crisis i del futur de les families no poden ni saben ocupar-se, i això si que és denunciable.
Aquestes eleccions arriben en un moment de crisi econòmica important, de fet la més greu de les darreres decàdes. Europa ha rebut l'impacte de la recesió econòmica dels Estats Units. En aquesta economia globalitzada ningú n'ha sortit indemne. Cal dir, però, que gràcies a la unió monetària, amb l'Euro com a referència, l'impacte de la crisi hagi estat menor del previst. Païssos com Espanya no haguessin pogut fer front a una crisi d'aquestes dimensions sense l'escut de l'Euro. Això dona arguments als defensors de la unió econòmica i monetaria. En les properes setmanes, però, molts partits aprofitaran la campanya per parlar de temes interns i per desgastar els propis governs, però Europa és molt més important, i ara més que mai. Perque les seves decisions ens afecten i hi ha molts reptes que cal definir, com son les infrastructures, les telecomunicacions, la inmigració, el paper de les regions.
Posts
