Durant els dies 9 al 14 d’octubre va tenir lloc a Frankfurt, Alemanya, una nova edició de la Fira del Llibre, Buchmesse, on la Cultura Catalana va ser la convidada d’honor. Sobre la participació en aquest esdeveniment, que recordem es va assolir en la època del darrer govern de Jordi Pujol, se n’ha parlat molt en els darrers mesos, principalment per les polèmiques amb una part dels escriptors catalans de llengua castellana i d’altres en llengua catalana, alguns dels quals van rebutjar la invitació de l’Institut Ramón Llull, com tambè amb el gremi d’editors. Els actes oficials es varen iniciar amb el discurs inaugural a càrrec de l’escriptor Quim Monzó, que va oferir un discurs en format de conte que repasava la història de la cultura catalana, amb diverses pincellades iròniques i jocs lingüístics que ben segur varen crear problemes als serveis de traducció simultània. Els actes varen continuar amb actuacions musicals i teatrals que va aconseguir emportar-se una bona crítica.
Durant aquests dies la Cultura Catalana ha desembarcat a Frankfurt, i de quina manera. A banda dels nombrosos escriptors, els principals protagonistes els quals es passejaven per la Fira i pels carrers de Frankfurt, tambè hi ha hagut una gran presència de les editorials catalanes, així com les principals personalitats polítiques catalanes, amb una àmplia representació del Govern de la Generalitat. Tambè els mitjans audiovisuals i de premsa catalans varen fer una gran cobertura mediàtica ; TV3 emitia programmes en directe, radios i premsa oferien una cobertura sense precedents.
No oblidem però que la Fira del Llibre, és principalment un esdeveniment que, a banda de cultural, serveix per fer negoci. Les editorials i agents literaris compren i venen drets d’autor dels llibres i publicacions, els escriptors mediàtics presenten els seus darrers llibres o participen en conferències i Forums i per tant es promocionen, i fins i tot el guanyador del Premi Nobel de Literatura es coneix en plena celebració de la Fira.
Els Stands de Catalunya i el pabelló Fòrum on sempre hi ha present la cultura convidada, van estar força concorreguts, però s’ha d’admetre que la gran majoria eren catalans residents o que visitaven la Fira, cosa que en un principi no hauria d’extranyar ja sigui a la gran presència de catalans a la regió, com tambè potser al fet que no es va fer una difusió suficient a nivell.
Als actes culturals i concerts , com el de Maria del Mar Bonet, Jordi Savall, ect. la majoria de l’audència era catalana, però potser havia de ser així, ja que els catalans que vivim a Alemanya no sempre podem gaudir de la nostra cultura i per tant no podiem deixar escapar aquesta ocasió.
El discurs de cloenda el va fer l’escriptor Baltasar Porcel que va servir per donar el relleu a la propera combidada de l’any 2008 que serà Turquia.
Sense entrar en els assumptes pressupostaris, cres que s’ha de valorar possitivament la participació de la Cultura Catalana la qual ha demostrat, deixant de banda els interessos política i protagonismes puntuals, que després de tants segles de dificultats, i inclús repressió , segueix estant ben viva , i que és a més a més integradora i vol reivindicar el seu paper en aquesta Europa de la diversitat cultural.
Catalunya, la cultura catalana en definitiva, havia de tenir aquesta oportunitat d’expressió lliure en un escenari internacional com el de Frankfurt, i que caldrà veure a mig termini si podrà recollir els seus fruits.
Durant aquests dies la Cultura Catalana ha desembarcat a Frankfurt, i de quina manera. A banda dels nombrosos escriptors, els principals protagonistes els quals es passejaven per la Fira i pels carrers de Frankfurt, tambè hi ha hagut una gran presència de les editorials catalanes, així com les principals personalitats polítiques catalanes, amb una àmplia representació del Govern de la Generalitat. Tambè els mitjans audiovisuals i de premsa catalans varen fer una gran cobertura mediàtica ; TV3 emitia programmes en directe, radios i premsa oferien una cobertura sense precedents.
No oblidem però que la Fira del Llibre, és principalment un esdeveniment que, a banda de cultural, serveix per fer negoci. Les editorials i agents literaris compren i venen drets d’autor dels llibres i publicacions, els escriptors mediàtics presenten els seus darrers llibres o participen en conferències i Forums i per tant es promocionen, i fins i tot el guanyador del Premi Nobel de Literatura es coneix en plena celebració de la Fira.
Els Stands de Catalunya i el pabelló Fòrum on sempre hi ha present la cultura convidada, van estar força concorreguts, però s’ha d’admetre que la gran majoria eren catalans residents o que visitaven la Fira, cosa que en un principi no hauria d’extranyar ja sigui a la gran presència de catalans a la regió, com tambè potser al fet que no es va fer una difusió suficient a nivell.
Als actes culturals i concerts , com el de Maria del Mar Bonet, Jordi Savall, ect. la majoria de l’audència era catalana, però potser havia de ser així, ja que els catalans que vivim a Alemanya no sempre podem gaudir de la nostra cultura i per tant no podiem deixar escapar aquesta ocasió.
El discurs de cloenda el va fer l’escriptor Baltasar Porcel que va servir per donar el relleu a la propera combidada de l’any 2008 que serà Turquia.
Sense entrar en els assumptes pressupostaris, cres que s’ha de valorar possitivament la participació de la Cultura Catalana la qual ha demostrat, deixant de banda els interessos política i protagonismes puntuals, que després de tants segles de dificultats, i inclús repressió , segueix estant ben viva , i que és a més a més integradora i vol reivindicar el seu paper en aquesta Europa de la diversitat cultural.
Catalunya, la cultura catalana en definitiva, havia de tenir aquesta oportunitat d’expressió lliure en un escenari internacional com el de Frankfurt, i que caldrà veure a mig termini si podrà recollir els seus fruits.
Posts
