L'Economia al Dragon Kahn

Aviat fara dues dècades que amb la caiguda del mur de Berlin i del pacte de Varsovia es va enterrar, per sort nostra, el sistema comunista. Així doncs el capitalisme triunfava com a model econòmic hegemònic i s'exportava als païssos de l'est d'Europa. Les grans multinacionals i lobbys corporatius pressionaven als governs occidentals per ampliar la Unió Europea i així eliminar les traves per obrir noves vies de negoci. Païssos com Slovàquia, Hungria, Polònia eren els destins ideals i començaren a produir-se les primeres deslocalitzacions d'empreses. A Espanya la construcció passava al primer lloc del rànquing econòmic en detriment de la producció industrial. La construcció creava riquesa i es creaven llocs de treball, la inmigració augmentava i afavoria l'avaratiment dels costos de producció. La febre de la construcció juntament amb l'entrada de l'Euro i l'avaratiment dels preu del diner, va fer que els bancs no donessin l'abast en la concesió de prèstecs hipotecaris. Els inversos deixaven la Borsa i buscaven la rendibilitat en el sector inmobiliari. L'escalada de preus semblava imparable mentre que el govern de torn no prenia cap iniciativa per garantir habitatge adaptat al poder adquisitiu real. La construcció i el turisme eren els principals motors de la economia. Bancs i constructores lideraven els índexs borsaris sovint per sobre de les empreses tecnològiques i energètiques.

El Estats privatitzant empreses i recursos, nous mercats i menys fronteres, autoregulació , el neoliberalisme en estat pur, recordo un col.lega meu alegrant-se per la compra d'Endesa per part de l'alemanya EON, per sort finalment fallida. L'anomenada "bombolla inmobiliaria", negada i sovint fruit de burles per part de governs i analistes econòmics de pacotilla, anava creixent sense parar.

Finalment tot ha esclatat desde Estats Units, les hipòteques subprime, cal recordar impulsades pels governs de Clinton, que han provocat la fallida d'importants bancs d'inversions de la principal econòmia mundial. Els bancs sense liquidesa i les borses s'ensorren. El pànic dels inversors augmenta i els principals bancs centrals injectant milers de milions de dolars per donar liquidesa. Ara els governs occidentals han de sortir al pas aportant liquiditat i a més obligat a fer-se càrrec dels dipòsits en fallida per evitar un caos general. Fins quan aquesta voràgine ? Ahir un prestigiós economista venia a dir que els parquets de les borses només estan controlats per esquizofrènics, pot ser té raó. No haurien els governs fixar-se més en la economia productiva que no pas en els índexs borsàris ? L'IBEX 35 el formen les 35 principals empreses espanyoles, però i la resta d'empreses i societats no interessen? Tant de diner es pot evaporar en un parell de setmanes ? Aqui ha anat a parar aquesta riquesa? Hem de pagar els contribuyents els excesos i irreponsabiltats de directius d'entitats financeres fallides ? Qui els passarà comptes ? Es que els senyorets del Banc Central Europeu desde el seu depatx a Frankfurt no sabien que arrivaria aquesta crisi mundial ?

A part dels païssos acabats d'incorporar-se a la Unió Europea, la crisis també afectarà a la Xina, ells també han invertit fortunes en bancs i constructores, així com els païssos productors de cru. El més problemàtic serà per les econòmies emergents i per desgràcia pels païssos amb deute extern que patiran sense excepció.

Ara el govern vol aprovar uns pressupostos desfassats que no tenen en compte la actual crisi, un suicidi en tota regla, amb el beneplàcit de socis de Galeusca a canvi de recursos adicionals , com si no tinguessin prou amb el concert econòmic, mentre a Catalunya tothom ha de rascar-se la butxaca, però sobretot gràcies als 25 diputats catalans del PSC que segueixen redint pleitesia a Madrid, una tradició de més de un quart de segle.

Aquesta crisi si no es recondueix ens pot portar a una recesió , i cal evitar-ho de totes totes. Els governs no han de regular les borses, això és una bestiesa. El problema és global, sí, però també s'han de pendre decisions internes. S'ha d'invertir en innovació, aportar capital a la industria allà on fallin les entitats financeres. L'activitat econòmica no pot quedar aturada. No es pot permetre que a Espanya hi hagi tant diner negre i que el sistema social que tant ha costat de consolidar es col.lapsi per l'augment d'aturats. Algunes empreses aprofitaran la crisi per retirar-se i deixar la gent sense feina. No es pot permetre. Tenim empresses potents, que poden exportar el seus productes, empresses energètiques i tecnològiques, cal produir més i millor, amb qualitat. Per això falta gent competent al capdavant , però crec que d'això no en poden pressumir gaire els que governen actualment. Hi ha molta feina a fer, amb o sense Dragon Kahn.

Zurück in Bayern

Nach eine kleine Pause in Ibiza bin ich zurück in Oberbayern. Das Oktoberfest ist vorbei und damit auch die gute Laune der Münchner.
Es ist kaum zu glauben wie schnell die Leute im dieses Land sich ändert.
Vor zwei Wochen alle scheinen glücklig zu sein. Die Mäddels mit schöne Dindl und die Junge mit Lederhose. Ich selbst bin ich mit Lederhose eingezogen und auf die Wies'n gegangen. Ich habe Freunde getroffen und warum nicht auch viel Erfolg mit die Damen gehabt, oh Mensch ! plötzlich war ich eine von ihnen ! Ich gebe zu daß in der S-Bahn und auf die Straßen viele besoffene waren, aber meistens habe ich nur gute Stimmung gesehen. Alle haben gelacht, gesungen und gefeiert , keine Schlägerei und viele Höflichkeit.

Gestern früh in Germering bin ich in der S-Bahn eingestiegen. Es gabt kaum Platz zu stehen und hatte mich an der Seite eine Frau plaziert. Sie hatte viel zu Platz genommen und habe mich en bißschen nach ihr gerutsch um den Flur frei zu lassen. Diese Frau hatte sich sofort beschwert mit den typische deutsche Begrußung " Hallooooo ?!?!?!?" "Können Sie ein bißchen Abstand halten?". Meine Antwort war sofort "Nein" aber als die Frau noch weiter gesprochen hat bin ich dann weg. Ich hatte dieser Frau vor mir und dachte, wie traurig sind solche Menschen die mit so eine agressive und arrogante Einstellung immer gehen. Danach habe ich die andere Passagiere beowachtet und ich habe gesehen daß in den ganzen Zugteil viele traurige Leute gabt. Willkommen in der Wirklichkeit, in der Routine, die Wies'n ist vorbei !

Ich brauche nicht daß jedes mal ich in eine S-Bahn einsteige alle mich küßen und begrüßen, um Gottes willen ! In dieses Land habe ich wunderschöne Leute kennengernt, aber ich muß auch sagen daß viele Menschen in dieses Land nicht glücklig mit ihre eigenes Lebens sind. Wie kann so eine Gesellschaft in der Zufunkt vorwärts gehen ?

Das traurige ist daß in men Heimland, Katalonien, die Menschen nicht viel besser sind ...

Un volta per les Pitiüses

Finalment he completat el meu periple per les Balears, les he pogut visitar totes i en bicicleta. Tants viatjes arreu del mon i encara no havia visitat aquestes fantastiques illes.
De fet totes les illes Balears son un regal per els nostres sentits. Es l'autentica esencia mediterrania. La llum, les olors dels boscos i camps, el mar, tothom pot trobar allo que mes li agrada. A mi poder agafar la bicicleta i recorrer per carreteres i camins per descobrir nous paratges es una de les coses que em fan mes feliç. No he visitat Eivissa i Formentera per res que no fos estar en contacte amb la natura i aillar-me de la montonia de la feina i de les crisis economiques mundials.
Sembla ser que el nom Pitiüses ve del grec Pitioussa ja que hi abundaven els pins.
El 8 d"agost de 1235 , dia de Sant Ciriac, les tropes catalanes, entraven a dins de les muralles de Yebisah i completaven la conquesta de les Balears dies despres amb el desembarcament a Formentera. Durant un temps va servir com a refugi de pirates i bucaners. Fins i tot esta documentada la presencia de l'Almirall Colom. Es varen construir muralles durant el regnat de Felip II encara en magnific estat de conservacio. El conjunt del Dalt Vila va ser declarat patrimoni de la humanitat.

Els eivissencs conserven la llengua i la cultura, si ve desde els anys 60, ha estat envaida per onades d'estrangers captivats per la atmosfera de pau i tolerancia que s'hi respira. Per molt que alguns pensin els catalans no considerem les Balears com les "nostres" illes, pero ningu pot possar en dubte que les Balears formen part de les terres de cultura catalana. Alla on he anat, sempre amb educacio, se m'ha tractat be quan m'he dirigit en catala, si be molts estrangers i peninsulars no parlen ni entenen la nostra llengua, fet que no em va indignar tant com si m'hagues succeit a casa meva.
No he trepitjat cap discoteca pero m'he creuat amb manades de "zombies" asidus de la Fiesta Loca, que hi anaven o hi tornaven, un desperdici de joventut. He vist caletes de somni , pero tambe signes de la barbarie inmobiliaria que s'ho vol apropiar tot amb total impunitat. Em quedo amb el record de la noia de la botiga de Formentera amb aquells ulls foscos enormes i de bellesa mediterranea, tambe amb les restes romanes, la pujada a la Talaia, els 15% de desnivell sortint de la cala de l'Hort, la ruta de nord, dela Dalt Vila, del magnific capvespre a Sant Antoni, pero sobretot del soroll de les rodes de la bicicleta sobre l'asfalt de la carretera sota un sol magnific i respirant un aire fresc i net.