Aquestes eleccions europees han servit per constatar el desinterés i el desencant de la majoria de ciutadans amb la situació política actual. Que Espanya sigui un dels paissos més abstencionistes és preocupant, però que Catalunya sigui la més abstencionista de totes es pot considerar com una crisis democràtica.
Pocs han ajudat a motivar a l'electorat a votar. En primer lloc el binomi PP-PSOE amb els atacs impresentables doble direccionals, amb una campanya on el govern feia d'oposició amb el mateix discurs de la por, del qual el ciutadà mitjà ja n'està més que tip. Per altra banda els mitjans de comunicació públics, els quals oferint una vaga encoberta pel tema dels blocs electorals han desmoralitzat a part de la ciutadania. Cal recordar-los que la llei està per complir-la i que la cantarella de voler informar seguint criteris periodístics no és seriosa , ja que ja sabem qui quedaria més perjudicat de la cobertura informativa.
Un altra tema és la crisi i la incapacitat del govern de buscar una sortida. N'hi ha que proposem idees però són ignorades i preses amb frivolitat pels governs català i espanyol. Hi ha un buit informatiu important que fa pensar que els mitjans estan més o menys ocultant el pitjor, i això en un sistema democràtic crec que no és acceptable.
Analitzant els resultats sembla que la política social de Zapatero ha cansat a la societat. Que el PP guanyi per primer cop desde el 1999 és força significatiu. En un any de legislatura el govern perd suport de part del seu electorat fidel que el comença a abandonar. Rajoy per altra banda reb un baló d'oxigen que legitima el seu lideratge i li donarà la raó de cara a donar un gir més centrista, tot i que està encara molt lluny.
A Catalunya és un fet que el Tripartit perd suport, tot i que no tant com el que es podria esperar després de la presa de pél que els ciutadans estàn suportant desde fa mesos. Cap promesa electoral complida, cap finançament, cap traspàs de Rodalies, però la societat catalana contina dormida, anestesiada, incapaç de reaccionar i dinar un cop de timó a la situació. Convergència i Unió recupera suport després de molts anys de perdues i sembla que encarant el camí que el podria portar a recuperar la Generalitat després d'una llarga travesia pel desert. Però li cal molta feina a fer. El gir sobiranista que alguns dirigents volen imposar no sembla que li doni la solució. L'espai independestista és important, però encara minoritari dins la societat, i considero que per ara l'han d'ocupar altres formacions. La gran massa electoral que es va quedar a casa el darrer diumenge te un altre perfil. Aquesta massa es troba al centre, i és aquí on s'han de concentrar els esforços. A aquell "català emprenyat" s'el pot motivar amb un discurs ferm i propostes que resolguin els problems del país, que ara per ara tant sols CiU pot oferir. El Tripartit ja te data de caducitat, han perdut 200.000 vots i encara hi ha temps de d'adreçar el país. A Euskadi el PNV, socis de la Coalició per Europa , no han fet els deures i han perdut suport electoral. Crec que s'hauria de pendre nota i més tenint en compte que el PNV sembla interessat a impulsar la seva candidata europea per preparar-se per candidata a Lendakari sense ni tenir temps per arribar a Brusel.les.
Abstenció als nous paissos membres
És molt remarcable la baixa participació a molts dels nous païssos membres de la Unió. Com a exemples, Chéquia ( 28,22%), Slovaquia (19,64%), Hungria (36,29%), Lituania (20,54%), Rumania (27,21%), Slovenia (27,37%). Crec que la Unió hauria de pendre nota i pensar si és legítim que molts paissos condicionin acords importants i rebin milers de milions d'inversions, quan als seus ciutadans donin l'esquena al projecte comú europeu.
A Estrasburg el parlament tindrà una majoria de centre-dreta i Barroso podria repetir presidència, en detriment de Felipe Gonzàlez que no podrà complir amb els dessitjos de la familia socialista europea. Hi haurà partits de tots colors, fins i tot la extrema dreta augmenta representació, que per sort no serà més que testimonial. Això no evitarà que temes com la inmigració o la possible candidatura de Turquia i Croàcia per incorporar-se a la Unió, seràn revisats.
Resultats que condicionen futurs governs
Dos dels païssos més importants de la Unió tindràn eleccions aquest any. Per una banda Alemanya, on sembla que la cancillera Merkel te bones possibilitats de crear un nou govern de centre-dreta amb els liberals. Per l'altra el Regne Unit on el premiere Gordon Brown te cada vegada més difícil mantenir un govern en plena crisi institucional , amb escàndols al parlament i desercions internes, en un context de plena recesió i on la societat demana un canvi urgent.
A Espanya un periodista d'un prestigiós diari reclamava de Zapatero que es deixés de la píldora sense recepte i de l'abortament lliure de menors, per concentrar els esforços en la reforma laboral i fiscal, però ja se sap , el qui no sap ......
Catalunya no queda fora d'això, el retard de l'acord de finançament és intolerable i el recurs del Constitucional pot fer caure el Tripartit abans de la tardor.
La Europa social que reclamaven les esquerres ja no te arguments. Cal mesures laborals i fiscals per fer sortir Europa de la crisi.
Posts
