Diumenge a la tarda els cristiano-demòcrates de la CDU i els social-cristians bavaresos de la CSU iniciaven a Düsseldorf la campanya de les eleccions al Bundestag. En un pavelló que per poc no va arribar a omplir, la candidata i actual cancellera Angela Merkel feia la seva entrada triunfal i ho feia a ritme de Start me up dels Rolling Stones, un senyal que els conservadors alemanys, fora de qualsevol complexe, volen recuperar el govern, Wir haben die Kraft, tenim la força.
Els discursos dels principals liders de la Unió també donaven a entendre que la campanya serà interesant per no dir una mica calenta, i es que existeixen dos blocs diferenciats. Per una banda els conservadors de la CDU-CSU amb els liberals del FDP de Westerwelle al capdavant, que es postulen ells mateixos com la coalició necessaria per fer sortir Alemanya de la actual crisis econòmica, la qual ja dona simptomes d’haver tocat fons. Per altra banda l’esquerra amb el socialdemòcrates del SPD i els Verds, i amb certes reserves els ex-comunistes del Linke, que inclou disidents del SPD amb Lafontaine al capdavant. El discurs de la por ja s’està utilitzant en aquests primers dies de campanya, però és un fet que de propostes i missatges entenedors l'esquerra no n'aporta gaires.
La CDU és europeista, i en els discursos es fa evident que els objectius principals són recuperar el creixement econòmic, la productivitat industrial i que les families recuperin poder adquisitiu i d’aquesta manera mantenir l’estat del benestar.
Després de cuatre anys de gran coalició, d'una relativa estabilitat política, els dos partits majoritaris es desmarquen clarament l'un amb l'altre, i penjant-se la medalla de qui ho ha fet millor. L’època de les majories absolutes es va acabar coincidint amb la retirada de la política del canciller Helmut Kohl.
Diumenge la senyora Merkel ho va deixar ben clar, aquesta coalició no es pot tornar a repetir, és hora de que els socialistes i el seu candidat i actual vice-ministre Steinmeier tornin a la oposició.
Ara fa 4 anys, l'aposta clara de la candidatura de la cancillera Angela Merkel després d'un resultat tant ajustat com inesperat amb el socialista Schröder, va reforçar a la CDU i els seus socis bavaresos de la CSU. Ella ha estat la cara del govern en els afers internacionals i també els interns. No s'han assolit les reformes profundes en la sanitat i en la politica fiscal, però els dos partits de govern han pogut aprovar mesures per la ocupació que han donat els seus fruits, politiques a favor de les families, a més de crear fons estructurals per reactivar la economia i de tornar a liderar, juntament amb la França de Sarkozy, la politica exterior europea i arrosegar a la resta de socis europeus per crear minims per fer front a la crisi mundial que amenaçava el sistema social i econòmic a Europa comunitària. Merkel ha pogut parlar de tu a tu amb els Estats Units primer amb Bush i més recentment amb Obama.
Les xifres no enganyen, Alemanya és el primer pais de la Unió que ha tingut un creixement possitiu en mig de la crisi, la qual dona simptomes d’haver tocat fons. També les xifres d’aturats s’han anat reduint, i s’estant impulsant mesures de control a les entitats financeres que reben ajuts estatals per evitar la fallida.Tots els sondejos d’opinió auguren un triomf clar de Merkel que la podria permetre formar govern amb els liberals, però els fluixos resultats de la CDU en les eleccions als estats Federals de Thuringen i Saarland, i alguns afers com el del bombardeig de civils a l’Afganistan podria portar-li problemes en plena campanya, i es que la opinió pública alemanya no està disposada a acceptar que els seus soldats en missió de pau caiguin en servei, perque una cosa es una missió humanitària i l’altra un conflicte cada vegada més bèlic.
Els discursos dels principals liders de la Unió també donaven a entendre que la campanya serà interesant per no dir una mica calenta, i es que existeixen dos blocs diferenciats. Per una banda els conservadors de la CDU-CSU amb els liberals del FDP de Westerwelle al capdavant, que es postulen ells mateixos com la coalició necessaria per fer sortir Alemanya de la actual crisis econòmica, la qual ja dona simptomes d’haver tocat fons. Per altra banda l’esquerra amb el socialdemòcrates del SPD i els Verds, i amb certes reserves els ex-comunistes del Linke, que inclou disidents del SPD amb Lafontaine al capdavant. El discurs de la por ja s’està utilitzant en aquests primers dies de campanya, però és un fet que de propostes i missatges entenedors l'esquerra no n'aporta gaires.
La CDU és europeista, i en els discursos es fa evident que els objectius principals són recuperar el creixement econòmic, la productivitat industrial i que les families recuperin poder adquisitiu i d’aquesta manera mantenir l’estat del benestar.
Després de cuatre anys de gran coalició, d'una relativa estabilitat política, els dos partits majoritaris es desmarquen clarament l'un amb l'altre, i penjant-se la medalla de qui ho ha fet millor. L’època de les majories absolutes es va acabar coincidint amb la retirada de la política del canciller Helmut Kohl.
Diumenge la senyora Merkel ho va deixar ben clar, aquesta coalició no es pot tornar a repetir, és hora de que els socialistes i el seu candidat i actual vice-ministre Steinmeier tornin a la oposició.
Ara fa 4 anys, l'aposta clara de la candidatura de la cancillera Angela Merkel després d'un resultat tant ajustat com inesperat amb el socialista Schröder, va reforçar a la CDU i els seus socis bavaresos de la CSU. Ella ha estat la cara del govern en els afers internacionals i també els interns. No s'han assolit les reformes profundes en la sanitat i en la politica fiscal, però els dos partits de govern han pogut aprovar mesures per la ocupació que han donat els seus fruits, politiques a favor de les families, a més de crear fons estructurals per reactivar la economia i de tornar a liderar, juntament amb la França de Sarkozy, la politica exterior europea i arrosegar a la resta de socis europeus per crear minims per fer front a la crisi mundial que amenaçava el sistema social i econòmic a Europa comunitària. Merkel ha pogut parlar de tu a tu amb els Estats Units primer amb Bush i més recentment amb Obama.
Les xifres no enganyen, Alemanya és el primer pais de la Unió que ha tingut un creixement possitiu en mig de la crisi, la qual dona simptomes d’haver tocat fons. També les xifres d’aturats s’han anat reduint, i s’estant impulsant mesures de control a les entitats financeres que reben ajuts estatals per evitar la fallida.Tots els sondejos d’opinió auguren un triomf clar de Merkel que la podria permetre formar govern amb els liberals, però els fluixos resultats de la CDU en les eleccions als estats Federals de Thuringen i Saarland, i alguns afers com el del bombardeig de civils a l’Afganistan podria portar-li problemes en plena campanya, i es que la opinió pública alemanya no està disposada a acceptar que els seus soldats en missió de pau caiguin en servei, perque una cosa es una missió humanitària i l’altra un conflicte cada vegada més bèlic.
Posts
