Els darrers casos de corrupció que han esquitxat importants personatges vinculats a càrrecs públics i partits no fan més que augmentar encara més el desànim i la decepció en la política i els polítics en general. Que aquests casos surtin a la llum, per mitjà de les diligències del jutge Garzón no s'han de veure amb un rebuig total. Crec que això demostra que s'està actuant en àmbits on la justicia, per motius de procediment o altre tipus, no solia entrar-hi mai. Qui més qui menys coneix, ja sigui per rumors o per fets evidents, que en molts ajuntaments catalans s'han fet actuacions, urbanístiques o no, sospitoses. Que es tiri de la manta ! , reclamava un conegut periodista en la seva columna diaria. Si ha de servir perque es deixin de cometre delictes aprofitant un càrrec públic, endavant. Però en el cas Pretòria hi ha detalls que deixen molt per pensar, ja que s'ha actuat cautelarment sobre persones que tenien dret a una defensa més digna, mentre que altres personatges continuen al carrer (exemple de tots els implicats en el cas Palau de la Música).
Em produeix tristesa comprobar que gent que ha prestat un gran servei a Catalunya i a les seves institucions ara es vegin abocades en un acte processal per corrupció d'aquesta envergadura. Però més trist saber ara que hagin tingut tractes amb personatges com l'alcalde de Santa Coloma que vivia a la zona alta de Barcelona. Per molt que els mitjans afins a l'esquerra, que ho són pràcticament tots, s'entestin a posar en primera plana de diaris i telenoticies els noms Alavedra i Prenafeta, aquest és un merder socialista, i tant que ho és. Sortiran molts més noms, alguns sorprenents, i és que en política els contactes són molts i molt estranys.
Crec que la societat ha de rebre el missatge que no tots els polítics són lladres o xoriços. Cal entendre que vivim en un moment de fort desànim generalitzat per la situació econòmica i cal que hi hagi una sotregada que reactivi la societat. No hi ha lideratge polític a Catalunya i això és un fet tant evident com que s'ha perdut prestigi i confiança en les institucions del país. Hi ha molta desorientació i desconfiança en el futur. Però encara tenim temps per aixecar el pais. El president Pujol l'any 1980 es va trobar amb una Generalitat on es va haver de començar pràcticament desde zero, però ara les institucions les tenim. I és que tenim bons tècnics, enginyers, administratius, operaris, metges, empreses ..... i també tenim gent competent en política, però aquest darrers són els que han d'agafar el lideratge del país. Els Tripartits han estat la pitjor experiència democràtica que ha patit Catalunya. El ridícul i la inoperància han estat infinits, però si es fan be les coses, deixem de somiar truites i ens dediquem a preocupar-nos pels problemes reals de la gent , ens en sortirem. Ara cal retrobar el nord i tinc tota la confiança que serà així.
Posts
