Samstag, 3. Dezember 2011

Per un escó al Senat

Aquests dies hem viscut un debat obert sobre la decisió grup parlamentari del PSC de portar al José Montilla i la ex-alcaldesa de Salt,  Iolanda Pineda, al Senat. El Parlament aproba com un tràmit els senadors proposats en aplicació de les normes vigents. A mi personalment no m'agrada que alguns polítics continuin ocupant càrrecs o privilegis de manera permanent. En aquest país és molt dificil veure que algú deixi la política de manera voluntària. A Europa això no passa. Els socialistes a Catalunya han tret els pitjors resultats desde l'inici de la democràcia i cap membre de la seva direcció ha dimitit, ni el primer secretari ni la cap de llista per Barcelona, Carmen Chacón.
La figura d'un ex-president ha de ser respectada institucionalment per tot el que la Generalitat representa com a institució. Ara bé, personalment no estic d'acord amb els sous vitalicis per alguns càrrecs institucionals, com el de l'Ernest Benach. No tots tenen els mèrits, els estudis, la formació, que els demés mortals amb moltes dificultats, tenen per tirar endavant en el món real i ple de crisi. Hi ha moltes families al nostre país que estan passant per una situació econòmica molt difícil. Tots els governs es veuen obligats a implantar mesures d'estalvi per mantenir el sistema de benestar. Les empreses tenen dificultats per accedir al crèdit, les plantilles es congelen, els expedients reguladors s'extenen, ... no entenc perque un ex-president que no està en edat de jubilació ha de mantenir un despatx a la Diagonal, amb xofer i personal de plantilla. Si les retallades han d'afectar a tothom doncs apliquem-les a tothom. La llei s'ha d'actualitzar, potser serien uns pocs milers d'euros, però donaria un exemple de netedat en la política. El segon cas és el de l'ex-alcaldesa que no aconsegueix l'acta de diputada per Girona i se la compensa amb un escó al senat. Per mi els senadors que no han estat escollits per sufragi no representen el poble. Tant sols representen el Parlament, i la seva opció política que els ha proposat. Ara als escons del Senat veurem al Saura , Montilla, ... i altres persones que ja no poden aportar res de nou en política. S'ha demostrat que el Senat no és la cambra de representació territorial que li van donar els redactors de la Constitució. Els funcionaris, letrats i altres empleats que viuen i treballen a Madrid no ho veuen així, és clar, qui vol perdre els privilegis i els sous públics ??? Però cal possar fi al cost excessiu i injustificable d'una cambra que no ha aportat millores en la governabilitat del pais. Si les retallades arriben a una majoria, també han d'arribar als que en tenen més.