Samstag, 29. Juni 2013

Els bons i els dolents

Hi ha una falera, una obsesió, per fer veure al vei, a tothom,  d'ensenyar qui és el millor, de qui és el més fidel seguidor de la causa, i que aquell que no estigui totalment a favor queda ridiculitzat i reprudiat. Això pot semblar molt normal per molts, però aquesta dinàmica pot portar a situacions desagradables que altres paissos ja han viscut en el passat i han que tingut que superar per no entrar en una dinàmica que pugui afectar la cohesió social.
A mi personalment em molesten els crits d'independència als partits al Camp Nou al arribar al minut 17 amb 14 segons; primer perque jo vaig a veure futbol i no un meeting polític, i despres perque tots els jugadors que estan a la gespa, repeteixo TOTS , i perdoneu l'expressió, els importa un rabe el que la gent canta durant uns segons, sino no te res a veure pel que és ells juguen, o sigui pels milions d'euros que tenen als seus contractes. I no són pocs els jugadors que els importa poc les quatre barres incorporades a l'escut. I que consti que tothom es lliure d'expressar-se com vulgui , faltaria més en una societat democràtica en la que vivim.
Alguns no entenen, a Catalunnya, que tot el que es faci de manera democràtica ha de ser respectat. Hi haurà possibilitats reals d'èxit, tot arribarà quan hagi d'arribar però les presses i la obsesió. Seria un error pensar que tot ja està dat i beneit, perque no per accel.lerar més la màquina s'arribarà abans a la meta.