Ja fa un temps que s'ha instaurat una dinàmica de confrontament a casa nostra. Els partidaris de la independència s'han vist reforçats per la completa transformació de CDC i de bona part d'Unió en la nova causa, l'anomenat proces. Per part del govern del PP amb unes maniobres dedicades a impedir que el procés català tingui cap èxit, els seus casos de corrupció no li han impedit a moderar la seva arrogancia. Pero a mi m'interesa el que es fa desde casa nostra. Dir que es vol defensar el dret de decidir desde el govern esta molt bé. També cal dir que un govern no ha d'oblidar que el seu deure és que es deu a la responsabilitat de governar per tots els ciutadans i no només per aquells que volen la independència de Catalunya. Trobo que els atacs per banda del govern i partits espanyols han servit per justificar encara mes la necessitat d'expressar el descontentament amb l'estat espanyol. Aixo no hauria de servir pero per oblidar que una part important i a nivell de cens majoritaria de la població de Catalunya viu a l'Area Metropolitana, l'anomenat Cinturó Roig. L'impuls independentista va sortir desde el carrer i les consultes del 2010, amb un activisme infatigable que va superar el suport popular del que la Crida i Onmium varen iniciar a finals dels 70. Molts catalans emprenyats varen veure un motiu per penjar la estal.lada al balcó. Es creia que era un tsunami imparable cosa que va empenyer al partit majoritari de Catalunya a decantar-se per la independència despres de tantes decades d'indefinició. El pacte amb Madrid no era possible pero es que el diàleg i la negociació desde Catalunya tampoc es va dur a terme. Ja n'hi havia prou. Amb els problemes de corrupcio del PP i els informes interessats sobre les fortunes amagades dels Pujol i del President Mas, van donar un impuls definitiu per portar CDC cap a la independència, s'iniciava el full de ruta. Mentrestant Unió ha anat arraconant al Duran, i desde molts sectors sobiranistes se l'insultava sense pietat. El tsunami era imparable i era questió de declarar la independència de la República Catalana desde el balcó de la Plaça Sant Jaume en qualsevol moment. Les eleccions del 2012 , avançades pensant en "la voluntat d'un poble" van possar més dubtes que solucions. ERC ha estat el soci de govern sense estar al govern, la ANC ha dirigit la agenda del dret a decidir i de la consulta, per cert repetidament impugnada al TC. La confesió del Jordi Pujol abans de que sortis el problema de la Banca Privada d'Andorra i que el jutge fnalitzes l'informe de les ITV , va portar a la justicia a obrir inmediatament les accions contra tots els membres de la familia de l'Ex-president. Sense dubtes han estat un torpede a la linia de flotació del "procés". Ho poden negar tot, pero crec que ningú amb dos dits de front es pot creure que es tracta d'un cas familiar i privat.
Ara l'enemic ja no és el Duran, ni tant sols el PP o el PSOE, ara sembla ja que els enemics del procés son els partits de la protesta al carrer, dels que no són sobiranistes sino simplement d'esquerres que han possat en primera linea la veu de molts ciutadans cansats en la forma de fer dels partits tradicionals, on sembla que la corrupció continua imperant en moltes àrees polítiques.
Crec que voler fer de les municipals del maig un avanç de referendum del 27 S és un gran error. A un alcalde s'el vota per seu talent personal i carisme, no tant per les sigles, al menys en molts municipis , per tant no per la seva lleialtat per la causa independentista. En Trias s'ha vist obligat a inscriure's a la AMI i a declarar que Barcelona esta plenament a favor del dret a decidir, pero malauradament la ciutat te molts temes a resoldre i a la gent de molts barris humilts poc li pot interessar els debats sobiranistes. Això li fara perdre alguns dels seus 15 regidors i no podra governar en solitari ni possiblement tampoc de la mà de ERC. Jo crec que el tsunami podria ser a la inversa, el dels partits de la protesta com Podemos i en menys mesura de Ciutadans els quals podrien donar un cop molt important a la Area Metropolitana que abarca el 70% de la població del pais.
Potser Catalunya encara no esta preparada pels reptes de la independència , si més no pel que fa a la qualitat dels capitans de vaixell. Crec que no hi ha gaires bons capitans i els que queden ja no es dediquen plenament a la política.
Posts
