In Maya's Land

For 800 years the Mayas created a civilization which is still a mistery today. In the Yucatan peninsula there are countless cities and ruins, many still to be discovered. Palenque, in the heart of the nowdays peaceful Chiapas was the residence of Pakal, a great king on a metropol, a quite complex society. They didn't know about gold and iron, but had the jade as precious stone. The conquistadores did not see the fall of this culture which was decline in the times where the Toltec from north Mexico invade the peninsula. The Mayas develop their own calenders, and where quite precise with the seasons, even built observatoriums, which use for the land, some legends afirm they predicted the end of the world by 2012, but they never predict the fall of their fascinating civilization. They were not angels. They brought slavery and cruelty to submit man and women for their sacrifices and free manforce to build their cities and temples of limestone. They spread their culture from Yucatan through Central America. They left the cities and the language, still spoken in some areas. I felt a lot of respect climbing the piramides of Palenque and Tikal, impressive contructions. I reject the opinions of those who think that the Mayas were a big civilization who could give great technology and wisdom to our generations. The power and the knowlegde, like in the past in other places, was controlled by the royalty and the religious priesters, they used human sacrifices for different reasons and used slavery as the europeans did in America and Africa.

El llarg silenci trencat

He de reconeixer que no he dedicat el temps i l'atenció que aquest bloc es mereix. No tinc excusa. Vaig estar durant el mes de gener per terres argentines. Un pais preciós amb molta cultura i riquesa. Vaig tenir algunes decepcions pero també grans alegries i vaig poder fer noves amistats que és del que es tracta.

Durant aquest temps moltes altres coses s'han succeit, com la consolidació de la meva relació sentimental, la recuperació del Barça, de les "operetes" del Tripartit, i com no dels errors en les operacions desde el centre d'Oberpfaffenhofen (per sort ja solventat). Els esdeveniments provocats per volcà islandés Eyjafjallajökull (que m'expliquin com es pronuncia) donarà argument per meu seguent article.

Només us vull dir que estic aqui, preparat per afrontar els propers mesos amb força, perque per un home feliçment enamorat no hi ha repte que l'aturi.

Retrobar el Nord

Els darrers casos de corrupció que han esquitxat importants personatges vinculats a càrrecs públics i partits no fan més que augmentar encara més el desànim i la decepció en la política i els polítics en general. Que aquests casos surtin a la llum, per mitjà de les diligències del jutge Garzón no s'han de veure amb un rebuig total. Crec que això demostra que s'està actuant en àmbits on la justicia, per motius de procediment o altre tipus, no solia entrar-hi mai. Qui més qui menys coneix, ja sigui per rumors o per fets evidents, que en molts ajuntaments catalans s'han fet actuacions, urbanístiques o no, sospitoses. Que es tiri de la manta ! , reclamava un conegut periodista en la seva columna diaria. Si ha de servir perque es deixin de cometre delictes aprofitant un càrrec públic, endavant. Però en el cas Pretòria hi ha detalls que deixen molt per pensar, ja que s'ha actuat cautelarment sobre persones que tenien dret a una defensa més digna, mentre que altres personatges continuen al carrer (exemple de tots els implicats en el cas Palau de la Música).

Em produeix tristesa comprobar que gent que ha prestat un gran servei a Catalunya i a les seves institucions ara es vegin abocades en un acte processal per corrupció d'aquesta envergadura. Però més trist saber ara que hagin tingut tractes amb personatges com l'alcalde de Santa Coloma que vivia a la zona alta de Barcelona. Per molt que els mitjans afins a l'esquerra, que ho són pràcticament tots, s'entestin a posar en primera plana de diaris i telenoticies els noms Alavedra i Prenafeta, aquest és un merder socialista, i tant que ho és. Sortiran molts més noms, alguns sorprenents, i és que en política els contactes són molts i molt estranys.

Crec que la societat ha de rebre el missatge que no tots els polítics són lladres o xoriços. Cal entendre que vivim en un moment de fort desànim generalitzat per la situació econòmica i cal que hi hagi una sotregada que reactivi la societat. No hi ha lideratge polític a Catalunya i això és un fet tant evident com que s'ha perdut prestigi i confiança en les institucions del país. Hi ha molta desorientació i desconfiança en el futur. Però encara tenim temps per aixecar el pais. El president Pujol l'any 1980 es va trobar amb una Generalitat on es va haver de començar pràcticament desde zero, però ara les institucions les tenim. I és que tenim bons tècnics, enginyers, administratius, operaris, metges, empreses ..... i també tenim gent competent en política, però aquest darrers són els que han d'agafar el lideratge del país. Els Tripartits han estat la pitjor experiència democràtica que ha patit Catalunya. El ridícul i la inoperància han estat infinits, però si es fan be les coses, deixem de somiar truites i ens dediquem a preocupar-nos pels problemes reals de la gent , ens en sortirem. Ara cal retrobar el nord i tinc tota la confiança que serà així.

U2 in Brandenburger Tor

The first days of November 1989 many people from West Berlin were gathering in front of the Berlin Wall to demonstrate while the DDR police officers mostly unarmed were just watching the events. They didn't receive any specific orders to reject the demonstration. On the political side, high level contacts between USSR officials and West Germany and US representatives were driving the regotiations at such a speed that the end of the cold world was just question of days, maybe hours. The DDR goverment announced on November 9, 1989, after several weeks of civil unrest, that all DDR citizens could visit West Germany and West Berlin. The World could not believe the pictures on TV, when that evening the crowds were jumping on top the wall from both sides of the Brandenburger Tor, wearing flowers and german flags, hugging to each other. Germany was again unified (officially 1 year later 3rd of October 1990), it was the end of the communist regime. Weeks later people broke into the wall wearing hammers,sticks or whatever object they grab and began to smashing it. The fall of the Berlin Wall ; a wall of shame that for almost 30 years was dividing not only two Germanys, but also two worlds, between democracy and tirany. It was the beginning of a new era, a new era of freedom for Europe.

45 years after the end of the war, the german people was again unified. I really feel admiration for this people. After the war they had a destroyed, military occupited, and divided country. From the ashes they build the Federal Republic, based on the values of freedom, respect, and work. They build a new democracy, an innovating industry, developing new technologies, and also made a great contribution in the establishment of the European Community. The role of Germany from the second half of the XXth century until today has been very important for Europe and for the World, and it is no question that our democracies have been also inspired in the Federal Republic system.

This week Berlin is celebrating the 20 years of the Fall of the Berlin Wall. And when U2 announced that they would offer a special concert in front of the Brandenburg Gate, then I said to myself , I can't miss this historical moment, not this time ! I've got the invitation through a friend, just lucky to be one of the 10000 privileg U2 fans allowed to see them life in such a historical place. An incredible 26 minutes show with several different light effects over the Gate, and a small stage, with U2 playing as they know, with the passion of Bono, if they still were those young irish guys that began his carreer more than 30 years ago. Somebody was missing with me but connected through my cellular, what a great moment.

It has been an incredible week, not only because I had the honour to met the greatest catalan political reference, who gives me inspiration and a reason to believe in my country, but also because I can see that there is extraordinary people in this world that can change your life for good.

Primera nevada

Aquest mati he vist caure els primers floquets de neu a Munich. Ja havien anunciat una irrupció d'aire fred acompanyada d'una borrasca activa, que com diria l'amic Molina fa que l'ambient es torni ben fredot.

Han sigut unes setmanes amb moltes emocions, potser masses pel que estic acostumat. I és que durant les celebracions l'Oktoberfest s'han succeït un parell d'esdeveniments que m'han fer repensar moltes coses. Crec que m'ensortiré. De fet la solució la tinc a l'abast i puc dir que depenc de mi mateix, al menys en un dels casos ....

Aquestes setmanes han estat convulses també a casa nostra. A nivell polític els mitjans de comunicació han convertit l'actualitat diaria en pupurri d'escàndols a la italiana. I és que el cas Millet possa de manifest moltes coses. D'entrada que un mecenes es dediqui a repartir xecs sense cap control per part dels òrgans gestors del Palau em sembla molt sospitós, i és que molta gent n'era corresponsable. Potser ha ajudat a molta gent i entitats, però si es confirma que es va dels fons en benefici propi, això no és fer un servei al país. Les dades confidencials que han sortit a la llum, filtrades interesadament , juntament am el fet de treure a la llum el cas de l'espionatge als directius del Barça , demostra la desesperació que alguns barons polítics tenen de cara als esdeveniment electorals de l'any vivent.

Una cosa està clara, en Felix Millet ha fet molt mal a la música, a la cultura , a Catalunya, però estic convençut que això passa en altres associacions i fundacions. Si fiscalitzem a tothom segur que treurem molts draps bruts. Cal tirar de la manta ? Jo em conformo a que no es torni a repetir i que el control dels ajuts, en el món associacionista i cultural sigui més efectiu. I aquells que s'hagin beneficiat de manera il.legal que retornin l'import o els bens. En temps de crisis cal donar exemple a la societat, perque hi ha persones que ho estan passant molt malament i no volem hi hagi elements que es actuin com si estiguessin en un estat feudal.

I aqui estic veient com en Bono i en The Edge, asseguts a la cadira de Flight Director, parlen amb els astronautes de la ISS , donant missatges de pau. Quin privilegi treballar per aquest projecte ! No perdo la esperança que un dia els pugui saludar personalment.

I ara et trobes lluny d'aqui , tot i que se que en el fons segueixes pensant el mateix que jo. Però no m'hi puc acostar ara, per molt que la meva ànima m'hi empenyi , m'haig de mantenir allunyat. Crec que tot acabarà bé , no em puc equivocar aquesta vegada.

Per cert, que un estudi de la Universitat de Georgetown assegura que els escrits atribuits a Colom, demostren que la seva llengua materna era el català. Aconseguiran els nostres amics a l'exterior desmuntar la conspiració castellana ?

Eine neue Koalition oder wir sind in Deutschland

Schon vor zwei Wochen haben in Berlin die erste Gespräche der Koalitionsverhandlungen angefangen.

Bundeskanzlerin Angela Merkel wollte die neue Regierungskabinet innerhalb die kommende Wochen, aber es wird nicht so einfach. Die Gesundheitreform, Steuersenkung, Kündigungsfrist, sind Themen die müssen richtig verhandelt werden. Es ist aber mekwürdig , seit Monate vor der Wahl haben wir gehört daß CDU-CSU und FDP zusammen für eine neue Koalition sich geäusert haben. Warum sind diese Themen noch nicht geschlossen? Die Sache ist klar, die haben miteinander nicht so oft und im Detail sich koordiniert. Die Zeit läuft und Deutschland brauch so schnell wie möglich die neue wirtschaftliche Reformen die auch ein Einfluss in der andere UE Länder haben können.

Übrigens, daß Guido Westerwelle in eine Pressekonferenz mit Jornalisten aus den ganzen Welt, die Frage von englischer Korrespondenten ignoriert hat, ist in meine Meinung nicht richtig. Die Aussage , "wir sind in Deutschland", kennen wir schon. Aber ein Außerminister muß das Image von Deutschland schönen und nicht schaden, es war vielleicht etwas provozieren von diese englischen Medien, aber Westerwelle ist klug genug, daswegen bin ich etwas entäuscht.

Gut zu wissen ist aber daß die SPD endlich mal in der Oposition geschieckt ist, mit Ulla Schmidt vorne, jetzt darf sie keine Dienstwagen in Spanien nutzen, Gott sei Dank, aber sie bekomm eine Rente von viele Tausende Euros im Monat, ist das Recht ? Die Linke wollte die Revolution bringen, aber Deutschland will keine Rückkehr in der DDR, die deutsche Wähler stehen für Freiheit und denken in der Zukunft ihre Kinder.

Wir haben die Kraft

Diumenge a la tarda els cristiano-demòcrates de la CDU i els social-cristians bavaresos de la CSU iniciaven a Düsseldorf la campanya de les eleccions al Bundestag. En un pavelló que per poc no va arribar a omplir, la candidata i actual cancellera Angela Merkel feia la seva entrada triunfal i ho feia a ritme de Start me up dels Rolling Stones, un senyal que els conservadors alemanys, fora de qualsevol complexe, volen recuperar el govern, Wir haben die Kraft, tenim la força.
Els discursos dels principals liders de la Unió també donaven a entendre que la campanya serà interesant per no dir una mica calenta, i es que existeixen dos blocs diferenciats. Per una banda els conservadors de la CDU-CSU amb els liberals del FDP de Westerwelle al capdavant, que es postulen ells mateixos com la coalició necessaria per fer sortir Alemanya de la actual crisis econòmica, la qual ja dona simptomes d’haver tocat fons. Per altra banda l’esquerra amb el socialdemòcrates del SPD i els Verds, i amb certes reserves els ex-comunistes del Linke, que inclou disidents del SPD amb Lafontaine al capdavant. El discurs de la por ja s’està utilitzant en aquests primers dies de campanya, però és un fet que de propostes i missatges entenedors l'esquerra no n'aporta gaires.

La CDU és europeista, i en els discursos es fa evident que els objectius principals són recuperar el creixement econòmic, la productivitat industrial i que les families recuperin poder adquisitiu i d’aquesta manera mantenir l’estat del benestar.
Després de cuatre anys de gran coalició, d'una relativa estabilitat política, els dos partits majoritaris es desmarquen clarament l'un amb l'altre, i penjant-se la medalla de qui ho ha fet millor. L’època de les majories absolutes es va acabar coincidint amb la retirada de la política del canciller Helmut Kohl.
Diumenge la senyora Merkel ho va deixar ben clar, aquesta coalició no es pot tornar a repetir, és hora de que els socialistes i el seu candidat i actual vice-ministre Steinmeier tornin a la oposició.
Ara fa 4 anys, l'aposta clara de la candidatura de la cancillera Angela Merkel després d'un resultat tant ajustat com inesperat amb el socialista Schröder, va reforçar a la CDU i els seus socis bavaresos de la CSU. Ella ha estat la cara del govern en els afers internacionals i també els interns. No s'han assolit les reformes profundes en la sanitat i en la politica fiscal, però els dos partits de govern han pogut aprovar mesures per la ocupació que han donat els seus fruits, politiques a favor de les families, a més de crear fons estructurals per reactivar la economia i de tornar a liderar, juntament amb la França de Sarkozy, la politica exterior europea i arrosegar a la resta de socis europeus per crear minims per fer front a la crisi mundial que amenaçava el sistema social i econòmic a Europa comunitària. Merkel ha pogut parlar de tu a tu amb els Estats Units primer amb Bush i més recentment amb Obama.
Les xifres no enganyen, Alemanya és el primer pais de la Unió que ha tingut un creixement possitiu en mig de la crisi, la qual dona simptomes d’haver tocat fons. També les xifres d’aturats s’han anat reduint, i s’estant impulsant mesures de control a les entitats financeres que reben ajuts estatals per evitar la fallida.Tots els sondejos d’opinió auguren un triomf clar de Merkel que la podria permetre formar govern amb els liberals, però els fluixos resultats de la CDU en les eleccions als estats Federals de Thuringen i Saarland, i alguns afers com el del bombardeig de civils a l’Afganistan podria portar-li problemes en plena campanya, i es que la opinió pública alemanya no està disposada a acceptar que els seus soldats en missió de pau caiguin en servei, perque una cosa es una missió humanitària i l’altra un conflicte cada vegada més bèlic.