Freitag, 29. Februar 2008

Ara toca votar



Estic mirant el debat moderat pel Josep Cuni.


No es pot negar que aquest debat amb els candidats catalans ajudarà a trencar la bipolaritat de la campanya electoral. Vaig seguir el debat del Zapatero i en Rajoy del dilluns. Va ser una mena de combat de boxa d'on no va sortir cap guanyador clar. Això si, Catalunya com sempre, va ser utilitzada per fer retrets. Gràcies senyors. Hi haurà una segona volta, no crec que aportin res de positiu.

Que està passant durant la campanya? Doncs que continua el mateix ritual de sempre. El socialistes i PP intentant bipolaritzar la campanya ignorant els partits petits. Ara Duran fa el que fan els partits intel.ligents, no donar res per fet, ja vindran quan ens necessitin. Això ho planteja quan la coalició nacionalista es troba davant les eleccions més dificils dels darrers 20 anys. Part del futur de CiU es possa en joc el dia 9 de març. Iniciativa fa de comparsa del PSC, intentant mobilitzar el vot d'esquerres radical que va votar el 2004. Però és Esquerra qui té el paper més complicat. A ningú se li escapa que uns mals resultats electorals i una dependència de Zapatero dels nacionalistes moderats, posarà en escac el Govern català. Esgotaran la legislatura amb el perill de caiguda lliure el 2010 ? La seva salvació seria que guanyés Rajoy.


No m'agrada l'us partidista que la Carme Chacón està fent del seu embaraç. El seus vestidets premamà quan ni tant sols se li nota la panxa fan riure. I on han deixat al PSC ? Maragall? Serra ? Borrell ? on són aquells liders que sempre abraçaven al candidat al govern?


Els catalans ens hem de mobilitzar, no es pot deixar que Madrid segueixi enganyant a Catalunya, cal que anem a votar i que votem per la centralitat i el seny i no pels que han ajudat a l'expoli de Catalunya desde la recuperació de la Democràcia, no pels que criden per la Independència i fan president a un espanyolista, no pels bindris al sol ni pels als falsos progressistes que van en bicicleta per fer-se la foto.


Cal que es facin mesures per paliar la molt probable recesió econòmica que ens arriva, cal resoldre les cues a la Sanitat, les infrastructures, cal assegurar que el Prat serà un Aeroport Internacional de primera, cal resoldre el problema de la inmigració, cal millorar la educació urgentment, cal construir habitatges protegits pels joves, resoldre els problemes de la gent, el nostre futur.


Segueix el debat, en Cuni ho fa bé, i ningú fa ombra al Duran, tot i que sabem que està patint per la convalecència, quins polítics de baixa calada.


Ara toca votar de debò.

Auf Wiedersehen Darmstadt

Endlich ist soweit. Ich verlasse Darmstadt.

Es hat alles am 4 März 1998 angefangen.

An einem grauen und naßkalten Vormittag landete ich in Frankfurt Flughafen, der war sooooo riesig. Mit der Airliner Bus erreichte ich Darmstadt. Dort mitten in "Berliner Alle" war ich ganz allein mit meinen drei größen Taschen mitten der Rheinstraße bereit ein neues Leben zu beginnen.

Erasmus, ahh das war etwas Schönes. Das Erasmus hatte mich zum Freiheit gebracht. Nein, es war nicht so einfach, aber diese Erfahrung war mir sehr wichtig. Danach kam die Scheidung mit meine Freundin Joana, aber einen Praktikum in Frankfurt hat mein Leben gerettet. Ehrlich gesagt ich fande Darmstadt nie besonderes schön, und die Leute nie besonders sympatisch. Natürlich gab am Anfang die Sprachbarriere, aber mit der Zeit würde es langsam besser. Der lange Ludwig, die Sparkasse, der Ratskeller, die Mathildenhöhe, die Studentenfette, wo Frauen kaum zu sehen waren, der "An Sibin" wo ich oft die Spiele von Barça gesehen habe, die Bayerische und Dieburgerstraße Biergarden, die unfreundliche Kundenservice in allen Geschäften, das Central Station und die Nachtcafe , wo man eine Frau schwer kennenlernen konnte, das Heinerfest, die Ausflüge nach Heidelberg, die FH, die 6 Jahre lang Baustelle in Haupbahnhof, die Zeitfahren zum Frankestein Burg, mein Fußball beim SV Traisa und SV Georgenhausen, der ESA-Pokal Sieg gegen ESTEC in 2005, Datterich Triathlon Sieger in 2007, der Stadtlauf, Marie Anne, meine Erasmus Freunde, meine ESOC Freunde, meine ESOC Fremde, die katalanische Gruppe in Frankfurt, Sachsenhausen, das Museumsüfferfest, das Guntersblum Weinkellerfest, der Weihnachtmarkt.


Ja, ich habe viel erlebt , da waren gute und schlechte Zeiten. Manchmal fühlte ich mich ganz allein , allerdings, aber ich hatte manchmal auch viel Gesellschaft. Ich habe viele Entäuschungen gehabt, aber auch nette Leute kennengelernt. Ich habe manchmal geweint, aber auch habe viele Freude gehabt. Trotzdem gibt es eine Zeit, wo man entscheiden muß was man mit unserem Leben machen will. Man kann nicht einfach stehen bleiben, nicht in Darmstadt. Ich gebe zu ich habe in der letzte Zeit ein paar scheiße Leute kennengelernt, aber, ehrlich gesagt, wollte ich Karriere machen. Dort zu bleiben würde mir einfach nichts Neues bringen, gar nichts.


Nun verlasse ich dich, Darmstadt, vielleicht für immer, aber ich werde dich , trotz allen schwereren Momente gehabt, immer in meine Erinnung behalten, und zwar positiv.



Auf wiedersehen Heiner !