Aquest cap de setmana vaig estar casa. Eren les festes de la Mercè i a més podria per fi celebrar al meu aniversari amb els de casa, que són els que més m'estimo. Que més es pot demanar ?
Tambè vaig retrobar vell amics de l'EGB, aquells records han quedat grabats per sempre. Recordant velles històries de professors, companys i mil aventures. Tots nosaltres vàrem aprendre a llegir , sumar , jugar , riure i plorar junts, i aquestes vivències marquen per sempre. Puc dir amb orgull que van ser uns anys molt feliços, no teniem ni Playstations, ni mòbils , alguns varen trigar a tenir la primera televisió a color, i el video era només pels més provilegiats. El primer ordinador personal no va arrivar fins molt més tards. Molt pocs duien roba de marca, i les vacances les feiem al poble. Recordo que al professor se'l tractava amb respecte i no soliem insultar a dins de classe, al pati però era diferent. No era dels alumnes amb les notes més brillants, però els meus gols de falta al pati van crear solera. Ignoràvem a les noies de la classe i a les dels cursos inferiors, i sempre somniavem amb les de 8è, més fetes però totalment inabastables. Existia el companyerisme i la fidelitat i s'ens transmitien valors i normes de conducta. Cal destacar que vaig tenir la sort que a casa els meus pares sempre es preocupessin pel que feia. Malgrat el meu caràcter a vegades especial era feliç tot i tenir menys que altres companys.
Veure Barcelona de Festa Major és una gran experiència, i que puc dir del fet de còrrer pels carrers de la teva ciutat, que tot i lesionat, i amb un temps final per oblidar, és tot un orgull. Tambè una mica de platja tot i el temps variable m'ha anat molt bé.
I mentre deixo al meu gat Llampec, que està una mica emprenyat amb tant moviment a casa, tornaré a Munich per la feina i una mica de diversió a l'Oktoberfest, Ein Prosit der Gemütlichkeit !
Dienstag, 23. September 2008
Donnerstag, 11. September 2008
Catalunya perplexa
No és la primera vegada que visc la diada lluny de la meva estimada terra.
Vaig llegir un article al diari que es feia resó d'un estudi de l'Institut d'Estudis Catalans que veu la societat catalana desorientada i confosa davant dels importants canvis polítics, socials i econòmics que s'han viscut durant l'any 2007. Crec que discrepo d'aquest estudi.
Durant els prop de 23 anys de govern del President Pujol, es va construir el pais, certament desestructurat socialment per tants anys de dictadura, peró amb un important potencial econòmic i industrial, es varen construir escoles, crear universitats, noves carreteres , hospitals, es va aplicar democràticament la normativa lingüistica. Dins de la societat catalana es va forjar una certa actitut d'autoestima, el catalans no eren estimats arreu d'Espanya però si en canvi respectats. Les esquerres sempre van voler dinamitar aquest oasi català, a vegades amb l'ajut de la dreta espanyola, com el cas de la LOAPA, i desde Catalunya fomentant la politica del NO. Desde Madrid, i a vegades desde Catalunya, es fomentava la politica del "totxo" en comptes de consolidar el teixit industrial.
El somni de les esquerres era tombar el pujolisme, i tant sols amb la seva retirada política ho varen assolir. Ho van escenificar al Salo del Tinell i al balcó de la plaça de Sant Jaume, corejant el aleshores candidat Zapatero, un senyal desde aquell dia Catalunya no es dirigiria desde el despatx de la Generalitat.
Calia moure la societat de pol nacionalista al pol social, aixecar les catifes, netejar les institucions, deien, de corrupció i amiguismes, inclus de traidors. No varen trobar res, i ara ells practiquen l'amiguisme. Hi va haver una eufòria, una borratxera progessista i alternativa. Que s'ha aconseguit doncs en aquests 5 anys ?
El català ha reculat de manera alarmant, TV3 te les pitjors quotes d'audiència de la seva història, les institucions desprestigiades, la Sanitat desbordada, més inmigració de la que es pot absorbir, les Universitats enfrontades, deslocalitzacions de les empreses, l'Estatut referendat pel poble que pateix una retallada espectacular, i sempre tenen la barra de culpar de 23 anys de pujolisme per les mancances que ells tenen quan no saben governar, i tenen un president que necessita fer tots els discursos amb guio.
Jo discrepo d'aquest estudi. La societat catalana no està ni desorientada ni confosa ni perplexa. La societat catalana el que està és anestesiada, aborrida, desmotivada i fastiguejada pel desgovern i la barra que tenen els politics de falses promeses i deslleialtat.
Els temps canvien i la societat canvia més depressa que les persones. Pero el que no canvia es que Catalunya necessita un cop de timó, un lideratge, que no vol dir un capdill, que retorni la il.lusió i possi Catalunya ben amunt. Necessitem gent motivada, amb il.lusio pel pais, amb esperit col.lectiu, i no egoistes amb ansies de poder, i aixó val per tothom. Molts pensen que amb la independència tot seria millor, i jo els hi pregunto, i el país qui el construeix ? Amb lleis de l'abortament i decrets de la memòria històrica ? Tenim una crisi econòmica greu, la gent perdrà la feina i molt més. Cal plantar cara a Madrid i reclamar que es compleixi la llei, volem que es compleixi el que marca l'Estatut. Si no ho fan aleshores si que ens quedarem tots perplexos.
Vaig llegir un article al diari que es feia resó d'un estudi de l'Institut d'Estudis Catalans que veu la societat catalana desorientada i confosa davant dels importants canvis polítics, socials i econòmics que s'han viscut durant l'any 2007. Crec que discrepo d'aquest estudi.
Durant els prop de 23 anys de govern del President Pujol, es va construir el pais, certament desestructurat socialment per tants anys de dictadura, peró amb un important potencial econòmic i industrial, es varen construir escoles, crear universitats, noves carreteres , hospitals, es va aplicar democràticament la normativa lingüistica. Dins de la societat catalana es va forjar una certa actitut d'autoestima, el catalans no eren estimats arreu d'Espanya però si en canvi respectats. Les esquerres sempre van voler dinamitar aquest oasi català, a vegades amb l'ajut de la dreta espanyola, com el cas de la LOAPA, i desde Catalunya fomentant la politica del NO. Desde Madrid, i a vegades desde Catalunya, es fomentava la politica del "totxo" en comptes de consolidar el teixit industrial.
El somni de les esquerres era tombar el pujolisme, i tant sols amb la seva retirada política ho varen assolir. Ho van escenificar al Salo del Tinell i al balcó de la plaça de Sant Jaume, corejant el aleshores candidat Zapatero, un senyal desde aquell dia Catalunya no es dirigiria desde el despatx de la Generalitat.
Calia moure la societat de pol nacionalista al pol social, aixecar les catifes, netejar les institucions, deien, de corrupció i amiguismes, inclus de traidors. No varen trobar res, i ara ells practiquen l'amiguisme. Hi va haver una eufòria, una borratxera progessista i alternativa. Que s'ha aconseguit doncs en aquests 5 anys ?
El català ha reculat de manera alarmant, TV3 te les pitjors quotes d'audiència de la seva història, les institucions desprestigiades, la Sanitat desbordada, més inmigració de la que es pot absorbir, les Universitats enfrontades, deslocalitzacions de les empreses, l'Estatut referendat pel poble que pateix una retallada espectacular, i sempre tenen la barra de culpar de 23 anys de pujolisme per les mancances que ells tenen quan no saben governar, i tenen un president que necessita fer tots els discursos amb guio.
Jo discrepo d'aquest estudi. La societat catalana no està ni desorientada ni confosa ni perplexa. La societat catalana el que està és anestesiada, aborrida, desmotivada i fastiguejada pel desgovern i la barra que tenen els politics de falses promeses i deslleialtat.
Els temps canvien i la societat canvia més depressa que les persones. Pero el que no canvia es que Catalunya necessita un cop de timó, un lideratge, que no vol dir un capdill, que retorni la il.lusió i possi Catalunya ben amunt. Necessitem gent motivada, amb il.lusio pel pais, amb esperit col.lectiu, i no egoistes amb ansies de poder, i aixó val per tothom. Molts pensen que amb la independència tot seria millor, i jo els hi pregunto, i el país qui el construeix ? Amb lleis de l'abortament i decrets de la memòria històrica ? Tenim una crisi econòmica greu, la gent perdrà la feina i molt més. Cal plantar cara a Madrid i reclamar que es compleixi la llei, volem que es compleixi el que marca l'Estatut. Si no ho fan aleshores si que ens quedarem tots perplexos.
Abonnieren
Posts (Atom)
Posts
