Per la Mercè

Aquest cap de setmana vaig estar casa. Eren les festes de la Mercè i a més podria per fi celebrar al meu aniversari amb els de casa, que són els que més m'estimo. Que més es pot demanar ?

Tambè vaig retrobar vell amics de l'EGB, aquells records han quedat grabats per sempre. Recordant velles històries de professors, companys i mil aventures. Tots nosaltres vàrem aprendre a llegir , sumar , jugar , riure i plorar junts, i aquestes vivències marquen per sempre. Puc dir amb orgull que van ser uns anys molt feliços, no teniem ni Playstations, ni mòbils , alguns varen trigar a tenir la primera televisió a color, i el video era només pels més provilegiats. El primer ordinador personal no va arrivar fins molt més tards. Molt pocs duien roba de marca, i les vacances les feiem al poble. Recordo que al professor se'l tractava amb respecte i no soliem insultar a dins de classe, al pati però era diferent. No era dels alumnes amb les notes més brillants, però els meus gols de falta al pati van crear solera. Ignoràvem a les noies de la classe i a les dels cursos inferiors, i sempre somniavem amb les de 8è, més fetes però totalment inabastables. Existia el companyerisme i la fidelitat i s'ens transmitien valors i normes de conducta. Cal destacar que vaig tenir la sort que a casa els meus pares sempre es preocupessin pel que feia. Malgrat el meu caràcter a vegades especial era feliç tot i tenir menys que altres companys.

Veure Barcelona de Festa Major és una gran experiència, i que puc dir del fet de còrrer pels carrers de la teva ciutat, que tot i lesionat, i amb un temps final per oblidar, és tot un orgull. Tambè una mica de platja tot i el temps variable m'ha anat molt bé.
I mentre deixo al meu gat Llampec, que està una mica emprenyat amb tant moviment a casa, tornaré a Munich per la feina i una mica de diversió a l'Oktoberfest, Ein Prosit der Gemütlichkeit !