I ara qué PSC ?

Desde l'aprovació de l'Estatut de Catalunya a les Corts de Madrid el maig del 2006 i més tard refrendat pel poble de Catalunya el 18 de Juny del 2006 la opinió pública catalana ja fa temps que es pregunta de qué va servir la reforma estatutària si encara avui no s'ha aplicat.

Al ser Llei Orgànica publicada al BOE i firmada pel cap de l'Estat, un Borbó recordi senyor Tardà, hi havia uns terminis per la seva aplicació efectiva que van exaurir-se el 9 d'agost d'enguany, dos anys després de la seva entrada en vigor, i que van ser perllongats per dos mesos desde un restaurant de Vilanova i la Geltrú. Arribem a final d'any i encara Catalunya continua sense tenir el finançament tancat. Els traspassos han estat mínims, pero no dir inexistents i per adovar-ho la aleshores ministra Chacón es va inventar una llei de la dependència que treia competències al govern de Catalunya. La situació és dramàtica, la administració catalana es troba al limit, però cap d'ells mou fitxa. La situació és lamentable, insultant. El pacte d'esquerres per mantenir allunyats del poder als nacionalistes moderats prima més que el futur del país. Actualment estant passant uns episodis que potser passaran a la història de la democràcia espanyola. Els socialistes es defensen sempre afirmant que durant els 23 anys que CiU va tenir la clau tampoc no van aconseguir cap acord de finançament. Això és rotundament fals. Els governs de Pujol van haver de lliutar contra la pressió dels governs centralistes primer de la UCD que van crear la LOFCA que mermava la capacitat normativa de la Generalitat. Després va venir la majoria socialista dels Guerra i Gonzalez que van ofegar encar més l'estat autonòmic. Ells van tenir ministres socialistes catalans, com Serra, Borrell, Majó, Solé Tura, que no van mai ajudar a millorar el finançament de Catalunya. Ells van crear l'anomenat "Café para Todos ...". I que ningú toqui als vascos i navarresos, pobrets , qui els demana solidaritat a ells ? Aqui si que tots es posen d'acord en defensar la Constitució. Durant tots aquests anys els diputats del PSC-PSOE es van oposar moltes de les propostes del grup català de CiU per aconseguir millores per l'autogovern de Catalunya, ens al contrari plantejaven una oposició salvatge i mesquina. Només a excepció quan el PSOE es trobava amb l'aigua al coll amb els escàndols de Filesa, el Gal , Roldan, i tants d'altres, però aleshores si que va prevaldre la responsabilitat institucional ja que Espanya es jugava entrar al club de l'Euro. Amb el PP tant sols en la primera legislatura d'Aznar es van aconseguir acords substancials. Després es va repetir el centralisme jacoví .Allò ja forma part del passat. Ara toca concentrar-se amb el que ens està succeint actualment.

El president invisible José Montilla, dirigit desde la Moncloa, pretent encara enganyar als catalans mostrant actitut de fermesa quan són 25 diputats del PSC els que aproven els pressupostos generals de l'Estat que inclumpleixen per tercera vegada consecutiva el que diu l'Estatut. Cal dir-ho més clar? Inclumpleixen la llei, però en culpen la situació econòmica, i esperen que el Tribunal Constitucional doni la sentència de mort a l'Estatut declarant inconstitucional els punts claus del finançament i la nació. Es que pretenen desactivar les institucions catalanes? A tot això els seus complices, ICV i ERC, agafats a la cadira del govern , diuen, per responsabilitat institucional.

Malgrat tot considero que no hem de perdre el seny ni derivar en postures radicals. Hi ha motius per tenir esperança. Al PSC li toca moure fitxa, i com diu un bon amic meu , té un marró tant gran a sobre que no sap com ensortir-se'n.

Si es possen en contra de Zapatero s'acaba el Tripartit, si claudiquen amb ell es quedaran sols a Catalunya, Només un simptoma , ICV i ERC desde el govern gairebé no han obert la boca desde que han començat les negociacions secretes, potser comencen a deixar al PSC sol. És el preu que s'ha de pagar per pertànyer a un partit d'obediència espanyola i que va defensar al seu dia allò de " FETS I NO PARAULES".

Crec que hi haurà acord amb Zapatero, que tothom sap que és un dels grans mentiders de la recent història de la democràcia espanyola, i no m'estic inventant res. Serà un acord d'última hora, però malgrat tot acord, ah ! però en benefici de totes les comunitats autònomes, que serà bo per Andalusia, la Rioja, Extremadura, .... Catalunya treurà el seu pesic, però no el que diu la llei. Haurem de portar al govern doncs als tribunals ? Crec que la societat civil catalana ha de reaccionar i possar fir a aquesta comèdia en que s'ha convertit la política. No pot ser que es repeteixi de nou un Tripartit, no puc creure que el poble de Catalunya els vulgui tornar a veure al poder. Possem-nos a treballar per les coses que interessen al país, la economia de les families, la sanitat, la educació, la seguretat, l'atur, l'habitatge protegit, les inversions en noves tecnologies, les deslocalitzacions, les obres públiques. Deixem-nos de pactes Nacionals que són brindis al sol i fem un pacte Nacional per recuperar la autoestima de Catalunya i que es compleixi el nostre Estatut.