Crisi politica , part II

Per molt que diguin el més entesos de la materia, per molt que s'esforcin a dir que aqui no passa res , que era un tema estrictament familiar, el proces independentista ha rebut un torpede que ha tocat la linea de flotació del creuer.
La declaració redactada per l'advocat de l'expresident Jordi Pujol va intentar desviar la atenció a un problema molt gros. Que en política s'han fet errors no hi ha d'haver cap dubte, seria pero injust ignorar les coses que s'han fet be. Catalunya seria una regió mediocre sino hagués tingut l'impuls polític dels governs de CiU. S'hagues pogut fer millor, pero no tot es podia fer amb un estat espanyol que durant segles a controlat el funcionament del nostre pais. Ignorar la capacitat de poder de l'estat espanyol és simplement una imprudencia.
Puc afirmar que m'he sentit traït en les formes i en el contingut de l'escandol que suposa que un simbol de ética , responsabilitat i catalanitat, hagi permes o dirigit aquest llarg proces de pressumpte il.legalitat. Afirmo això perque mentre no hi hagi judici ni sentència no podem condemnar a l'expresident abans d'hora.
Durant molt de temps vaig pensar hi havia persones honestes que tenien el deure de servei al pais com a primera prioritat, però desgraciadament hi ha massa personatges que estan al servei de la seva butxaca. Que es dediquin a fer el seu negoci es una cosa, pero que intentin riure a la teva cara es una altre. No cal una refundació del sistema politic. Els politics mai canviaran , ha estat així sempre. Pero al menys que tinguin la minima decència de no possar el nom de Catalunya per tapar els seus errors.
A Madrid es freguen les mans, saben que han guanyat abans de començar la partida i això es el més trist. Pot ser hem confiat massa en algunes persones , pot ser no ens hem atrevit a dir que això podria anar malament. Crec que han d'aturar la maquina i reflexionar una mica abans de que ens portin a un fracas col.lectiu que no ens mereixem.
Si Catalunya perd la oportunitat de sortir-s'en dignament aleshores estarem condemnats a empassar-nos les burles de Madrid durant molts anys.
Volem que ens diguin la veritat, que ens diguin si ja ho sabien desde fa temps. Que els mediocres facin un pas enrrera. Que ens deixin començar de nou, perque no estan en condicions de donat lliçons a ningu. Els catalans som un poble que s'arronça en els moments importants, ens falta més autocritica i més valor per admetre els errors. No som millors que els nostres veïns, ni tant llestos ni collonuts. Som treballadors i pacients, que en general no ens agraden els brindis al sol. Deixem d'escoltar-nos a periodistes de la farandula , mediocres amb carrecs de responsabilitat , vergonyes com el carissim programa Polònia i anem per feina per aixecar el pais amb gent seriosa que alguns s'han dedicat a retirar  de manera interessada.