I tot prenent un café ...

L'hivern es va retirant poc a poc, els dies són més llargs i les temperatures al centre del dia són més suportables. El cel continua grisot, tristot , com diria en Molina, però l'arribada del nou disc de U2 m'ha despertat tots els sentits i m'ha aportat tota la energia que necessito per afrontar uns mesos decisius. Havia de ser a Berlín, lloc on els va inspirar un dels millors albums de rock dels 90, Achtung Baby, on els he retrobat. Ells sempre estan al meu costat, la veu de Bono tota plena d'esperança i il.lusió ha tornat, i els acords de la guitarra d'Edge que tornen a omplir l'espai que em rodeja d'una aurea infinita.

El Barça segueix líder malgrat les dues ensopagades, crec que remontarem i pendrem més avantatge, de res li servirà a l'Espanyol la victòria inmerescuda al Camp Nou, crec que estrenaran el camp de Cornellà a segona.

Les notícies que arriven de Catalunya, però, no són gaire bones, cada dia hi ha més gent al carrer i es comença a col.lapsar el sistema subsidiari, la sanitat entrarà aviat en perill de fallida i s'aturaran les inversions públiques. Hi ha paral.lisi institucional, i crec que no saben ensortir-se. No tenen idees per sortir de la crisi, i el ministre d'Economia no dona a l'abast. Cal un relleu. Si bé la economia espanyola depen de l'exterior cal fer reformes urgents per salvar els diversos sectors. No tinc una bareta màgica ni sóc catedràtic d'economia de la Universistat de Harvard, però crec que és hora d'aplicar reformes econòmiques, socials , i fiscals , que aturin la sangria que s'està produint. Cal intervenir als sectors que distorsionen el creixement. S'han acabat els pelotazos i la impunitat. Cal reforçar la educació, reduir els abusos al sistema sanitari, aumentar les ajudes a les empreses petites i mitjanes, millorar la formació als aturats, regular els fluxes migratoris coordinant accions amb Brusel.les, possar incentius fiscals que redueixin el diner negre encara existent. Però els treballadors també han de possar de la seva part, reduint l'absentisme, ser cumplidors, pro-actius i responsables.

Veig que el vot nacionalista ha patit un retrocés a Euskadi i el PNV haurà de tastar el gust de passar a la oposició, també els hi tocava a ells. Ara les noves aliances a Madrid que podrien, ara sí, beneficiar Catalunya després de 5 anys d'incompliments.

A Alemanya en plena pre-campanya però amb tots els agents polítics treballant per aixecar el pais de la crisi.

Aqui a Munich , prenent el meu café mentre miro les noticies al Tagesschau. Serà una gran primavera, el sol lluirà amb força i vindràn els éxits, una mica de optimisme sempre va bé, no ?

Moment

Wer hat nicht auf dieser Moment gewartet ? Ich habe alles was man haben kann, nein nicht alles, du bist nicht mehr da.

Einem Tag warst du plötzlich weg , ohne Bescheid, ohne Vorwurfe, ohne Grunde. Martha sagte mir damals daß du es nicht machen wolltest. Ich war auch nicht sicher was hat dich geführt um diese Entscheidung zu treffen.

Du hast alles mitgenommen; deine Lächeln, deine Ärger, deine Großherzigkeit, dein Egoismus, dein Humor, dein Parfum, deine Stimme, deine Präsenz.

Aber nicht weil ich dich verliere habe, heißt daß ich der Verlierer bin. Ich mache weiter, und ziemlich gut wurde ich sagen ...

Barack Obama : The New Hope ?

Many lines have been written since Barack Obama’s election.
The majority of US society vote for a change that also the world is expecting from the most powerful president in the world. It doesn’t mean that the world will be safer now, because terrorism is still a real threat, but it will be less tension with the Arab countries. Some people want to compare him with Kennedy someothers that he will achieve MLK's dream.
One of the first decisions on office was to sign orders to close Guantanamo detention facility in one year, as well as ban torture from CIA prisons. This is a sign that the new US administration want to address the relations with the Arab world, but also with Cuba and most of the Latin-American countries. It also bring the US back to the Geneva convention.
Also concerning with foreign policy, George Mitchell, who has recently been appointed as Obama’s Middle East envoy, was taking conversations with the Palestinian Authority, Israel, and Egypt as mediator, to assure that Hamas would stop sending rockets in Israeli territory while Israel would withdrawn its troops from Gaza.

But not everything can be related to foreign affairs. Obama takes power in one of the most critical moments of modern history. The world financial crisis is putting in danger the capitalist system and the US administration needs to move fast.
Lately we have heard of a new phase of the global crisis, the term deflation, which was used in some manuals of many liberal economists, but now it is a fact.
Increase of unemployment rate -> less money to the families to expend -> reduce of consumption ->reduce of demand-> prices decrease -> reduce production -> companies release people-> increase of unemployment rate …. and so on…. This can develop into an endless loop that can bring the western economies into collapse. The market needs now new regulations. The era of neo-liberalism is coming to the end.
To avoid all this to happen, the US government designs a rescue plan which need the support of the republicans which intend to help the industry and therefore to save jobs and bring stability in the US market. Europe is having his own rescue plan, banks and finance institutions need support, which is unfair if in the end this is paid by the tax payers, but on the other hand it is done to save the whole system

Obama wasn’t elected to save the world, but it’s true that there a new opportunities that can’t be missed again. His social reforms will need to wait for a while and that can bring frustration to some Obama’s supporters, but the world needs urgent solutions. Maybe crisis can also bring new oportunities and this is what a government needs to do.

I ara qué PSC ?

Desde l'aprovació de l'Estatut de Catalunya a les Corts de Madrid el maig del 2006 i més tard refrendat pel poble de Catalunya el 18 de Juny del 2006 la opinió pública catalana ja fa temps que es pregunta de qué va servir la reforma estatutària si encara avui no s'ha aplicat.

Al ser Llei Orgànica publicada al BOE i firmada pel cap de l'Estat, un Borbó recordi senyor Tardà, hi havia uns terminis per la seva aplicació efectiva que van exaurir-se el 9 d'agost d'enguany, dos anys després de la seva entrada en vigor, i que van ser perllongats per dos mesos desde un restaurant de Vilanova i la Geltrú. Arribem a final d'any i encara Catalunya continua sense tenir el finançament tancat. Els traspassos han estat mínims, pero no dir inexistents i per adovar-ho la aleshores ministra Chacón es va inventar una llei de la dependència que treia competències al govern de Catalunya. La situació és dramàtica, la administració catalana es troba al limit, però cap d'ells mou fitxa. La situació és lamentable, insultant. El pacte d'esquerres per mantenir allunyats del poder als nacionalistes moderats prima més que el futur del país. Actualment estant passant uns episodis que potser passaran a la història de la democràcia espanyola. Els socialistes es defensen sempre afirmant que durant els 23 anys que CiU va tenir la clau tampoc no van aconseguir cap acord de finançament. Això és rotundament fals. Els governs de Pujol van haver de lliutar contra la pressió dels governs centralistes primer de la UCD que van crear la LOFCA que mermava la capacitat normativa de la Generalitat. Després va venir la majoria socialista dels Guerra i Gonzalez que van ofegar encar més l'estat autonòmic. Ells van tenir ministres socialistes catalans, com Serra, Borrell, Majó, Solé Tura, que no van mai ajudar a millorar el finançament de Catalunya. Ells van crear l'anomenat "Café para Todos ...". I que ningú toqui als vascos i navarresos, pobrets , qui els demana solidaritat a ells ? Aqui si que tots es posen d'acord en defensar la Constitució. Durant tots aquests anys els diputats del PSC-PSOE es van oposar moltes de les propostes del grup català de CiU per aconseguir millores per l'autogovern de Catalunya, ens al contrari plantejaven una oposició salvatge i mesquina. Només a excepció quan el PSOE es trobava amb l'aigua al coll amb els escàndols de Filesa, el Gal , Roldan, i tants d'altres, però aleshores si que va prevaldre la responsabilitat institucional ja que Espanya es jugava entrar al club de l'Euro. Amb el PP tant sols en la primera legislatura d'Aznar es van aconseguir acords substancials. Després es va repetir el centralisme jacoví .Allò ja forma part del passat. Ara toca concentrar-se amb el que ens està succeint actualment.

El president invisible José Montilla, dirigit desde la Moncloa, pretent encara enganyar als catalans mostrant actitut de fermesa quan són 25 diputats del PSC els que aproven els pressupostos generals de l'Estat que inclumpleixen per tercera vegada consecutiva el que diu l'Estatut. Cal dir-ho més clar? Inclumpleixen la llei, però en culpen la situació econòmica, i esperen que el Tribunal Constitucional doni la sentència de mort a l'Estatut declarant inconstitucional els punts claus del finançament i la nació. Es que pretenen desactivar les institucions catalanes? A tot això els seus complices, ICV i ERC, agafats a la cadira del govern , diuen, per responsabilitat institucional.

Malgrat tot considero que no hem de perdre el seny ni derivar en postures radicals. Hi ha motius per tenir esperança. Al PSC li toca moure fitxa, i com diu un bon amic meu , té un marró tant gran a sobre que no sap com ensortir-se'n.

Si es possen en contra de Zapatero s'acaba el Tripartit, si claudiquen amb ell es quedaran sols a Catalunya, Només un simptoma , ICV i ERC desde el govern gairebé no han obert la boca desde que han començat les negociacions secretes, potser comencen a deixar al PSC sol. És el preu que s'ha de pagar per pertànyer a un partit d'obediència espanyola i que va defensar al seu dia allò de " FETS I NO PARAULES".

Crec que hi haurà acord amb Zapatero, que tothom sap que és un dels grans mentiders de la recent història de la democràcia espanyola, i no m'estic inventant res. Serà un acord d'última hora, però malgrat tot acord, ah ! però en benefici de totes les comunitats autònomes, que serà bo per Andalusia, la Rioja, Extremadura, .... Catalunya treurà el seu pesic, però no el que diu la llei. Haurem de portar al govern doncs als tribunals ? Crec que la societat civil catalana ha de reaccionar i possar fir a aquesta comèdia en que s'ha convertit la política. No pot ser que es repeteixi de nou un Tripartit, no puc creure que el poble de Catalunya els vulgui tornar a veure al poder. Possem-nos a treballar per les coses que interessen al país, la economia de les families, la sanitat, la educació, la seguretat, l'atur, l'habitatge protegit, les inversions en noves tecnologies, les deslocalitzacions, les obres públiques. Deixem-nos de pactes Nacionals que són brindis al sol i fem un pacte Nacional per recuperar la autoestima de Catalunya i que es compleixi el nostre Estatut.

Torna la il.lusió

Fa uns mesos, al final de la temporada passada, vaig publicar al meu blog l'article "que torni la il.lusió". No crec que costi molt dir que dins del barcelonisme ha tornat la il.lusió. Després de dos anys nefastos on tothom va fer un paper desastrós, començant per la presidència. Tot pintava molt negre. Moció de censura, sortida de Ronaldinho per la porta del darrera, dimissió de la meitat de la junta, un entrenador sense experiencia al davant d'un equip ple de figures desmotivades. Va venir l'europeu on Xavi , a part de campió, va ser escollit jugador del torneig, per desgràcia de Casillas. Els primers partits de Lliga van ser nefastos, l'equip no tenia ritme i començava el nerviosisme. La premsa esportiva va acceptar donar una treba al Guardiola, pero estaven a punt per saltar al coll del president si allò no millorava.

Poc a poc, però l'equip es va entonar, i vàren arribar les golejades, l'equip estava més compromés, els nous fitxatges rutllaven, a excepció dels lesionats. Si més no en Pep es mostrava humil en les declaracions i es dedicava a treballar-se l'equip. Cal dir que hi ha hagut algun cop de sort, com gols a l'últim minut, però es que abans ens els marcaven a nosaltres, i tot no pot ser sort. Tenim gent més comprosa i professional, a la Champions hem recuperat el paper de equip a batre, el soci torna a l'Estadi, som líders indiscutibles, Etoó es pichichi destacat, Messi pren novament la responsabilitat en moments difícils, la defensa més forta, desfent-se de tots els rivals directes, Sevilla, València, Villareal, Atlético i a tot això el Madrid en crisis.

Hi ha motius per ser optimistes, és cert, però com ja sabem com és el barcelonisme ara sembla que ho guanyarem tot. Al menys en Guardiola refreda qualsevol eufória injustificada, i això el dignifica. Pot ser em vaig equivocar en el meu analisi al Maig, pot ser el Pep pot tornar a crear el circle virtuós que ens va donar tants èxits. Cal esperar encara, els resultats acompanyen, com al Madrigal, però també es pot perdre, ell com a jugador va viure lligues guanyades al darrer suspir i sap que vol dir patir a la gespa. Vull creure que aquest Barça ens portarà a la Final de la Champions a Roma per guanyar-la, el Barça està designat a recuperar la corona europea, i amb això tenim tota la illusió posada.

Trip to Peru

After a long time in the pipeline I finally managed to visit one of the most amazing countries of South America. The name Peru is derived from the quetxua piru, storage, the place where the incas used to store their precious items or provisions, and it was finally adapted by the Spanish conquerors in the 16th century.
The trip had to be organized in a record time and I couldn't miss this great oportunity. I've started in the Loreto region in the Amazonas rain forest. This department is bigger than Ecuador and is the begining of the Amazonas river, the most caudalous of the world. A great trip where the sounds and colours of the jungle captivate my soul. The rain forest is continuosly under pressure of the civilisation. The farmers want to expand their lands, timber is a business , and ilegal traffic of wild species is still visible. Only the tourism can save this still paradise. Then visiting Cusco, with his precious Plaza de Armas on my way to Macchu Picchu, one of the most wonderful places in the world, where the high altitude didn't affect my senses to enjoy and that paradise of the former Inca empire, I could stay there for ages if the nasty flies did not try to eat my legs.
No time to rest, train , bus, airplane, all at the last minute, problably a luck to travel alone because man can fit everywhere. Then to the Titikaka lake, a peaceful place with the highlight of the Amantani island. The Colca Valley with the astonishing look the the condors flying by, the amazing desert planes of the altiplano (high lands) on the way to Arequipa, which keeps one of the most beautiful Spanish abbeys of the "new world", Santa Catalina. The misterious Nazca lines with their bizarre forms, still a mistery to the archaeologists. The Ballestas islands, a refugee for see lions and pinguins. A last stop in Lima to finish this anazing tour was a must.
Peru has an advert in every corner, "El Peru avanza", Peru goes forward, at this is true. Just 10 years ago the criminality was everywhere, the terrorists of Sendero Luminoso, threaten the goverment, corruption. Today Peru has a better situation, though corruption and criminality are still present, a country of contrasts, many rich people, los blancos, driving luxus cars, and on the other side I have seen though many poor people, in Lima and in the country, very sad to see so many children begging on the streets. Education and public healthy system are still an issue. But I have seen some good signals of recovery, it is not that dangerous as many people told me, though a certain level of self protection is always needed. They need more time to improve but probably under the influence of the eternal rivals, Chile, the fact is that Peru has developed an industry, is exporting oil, minerals, food. Their people has good potential, they are proud of their culture, their music, their gastronomy. But still I think that among all Tourism is the best value that can take this country of the inestability, and also I wish Peru will soon on track to reach estability and progress, and that the neighbours will take example and forget the imperialist socialist ideas of left wing dictators which don't care at all about their people. I have to say I met wonderful people during this trip, hard workers, polite, a bit slow but fairly honest most of the times. and the peruvian people have won a new friend. Hasta pronto !

L'Economia al Dragon Kahn

Aviat fara dues dècades que amb la caiguda del mur de Berlin i del pacte de Varsovia es va enterrar, per sort nostra, el sistema comunista. Així doncs el capitalisme triunfava com a model econòmic hegemònic i s'exportava als païssos de l'est d'Europa. Les grans multinacionals i lobbys corporatius pressionaven als governs occidentals per ampliar la Unió Europea i així eliminar les traves per obrir noves vies de negoci. Païssos com Slovàquia, Hungria, Polònia eren els destins ideals i començaren a produir-se les primeres deslocalitzacions d'empreses. A Espanya la construcció passava al primer lloc del rànquing econòmic en detriment de la producció industrial. La construcció creava riquesa i es creaven llocs de treball, la inmigració augmentava i afavoria l'avaratiment dels costos de producció. La febre de la construcció juntament amb l'entrada de l'Euro i l'avaratiment dels preu del diner, va fer que els bancs no donessin l'abast en la concesió de prèstecs hipotecaris. Els inversos deixaven la Borsa i buscaven la rendibilitat en el sector inmobiliari. L'escalada de preus semblava imparable mentre que el govern de torn no prenia cap iniciativa per garantir habitatge adaptat al poder adquisitiu real. La construcció i el turisme eren els principals motors de la economia. Bancs i constructores lideraven els índexs borsaris sovint per sobre de les empreses tecnològiques i energètiques.

El Estats privatitzant empreses i recursos, nous mercats i menys fronteres, autoregulació , el neoliberalisme en estat pur, recordo un col.lega meu alegrant-se per la compra d'Endesa per part de l'alemanya EON, per sort finalment fallida. L'anomenada "bombolla inmobiliaria", negada i sovint fruit de burles per part de governs i analistes econòmics de pacotilla, anava creixent sense parar.

Finalment tot ha esclatat desde Estats Units, les hipòteques subprime, cal recordar impulsades pels governs de Clinton, que han provocat la fallida d'importants bancs d'inversions de la principal econòmia mundial. Els bancs sense liquidesa i les borses s'ensorren. El pànic dels inversors augmenta i els principals bancs centrals injectant milers de milions de dolars per donar liquidesa. Ara els governs occidentals han de sortir al pas aportant liquiditat i a més obligat a fer-se càrrec dels dipòsits en fallida per evitar un caos general. Fins quan aquesta voràgine ? Ahir un prestigiós economista venia a dir que els parquets de les borses només estan controlats per esquizofrènics, pot ser té raó. No haurien els governs fixar-se més en la economia productiva que no pas en els índexs borsàris ? L'IBEX 35 el formen les 35 principals empreses espanyoles, però i la resta d'empreses i societats no interessen? Tant de diner es pot evaporar en un parell de setmanes ? Aqui ha anat a parar aquesta riquesa? Hem de pagar els contribuyents els excesos i irreponsabiltats de directius d'entitats financeres fallides ? Qui els passarà comptes ? Es que els senyorets del Banc Central Europeu desde el seu depatx a Frankfurt no sabien que arrivaria aquesta crisi mundial ?

A part dels païssos acabats d'incorporar-se a la Unió Europea, la crisis també afectarà a la Xina, ells també han invertit fortunes en bancs i constructores, així com els païssos productors de cru. El més problemàtic serà per les econòmies emergents i per desgràcia pels païssos amb deute extern que patiran sense excepció.

Ara el govern vol aprovar uns pressupostos desfassats que no tenen en compte la actual crisi, un suicidi en tota regla, amb el beneplàcit de socis de Galeusca a canvi de recursos adicionals , com si no tinguessin prou amb el concert econòmic, mentre a Catalunya tothom ha de rascar-se la butxaca, però sobretot gràcies als 25 diputats catalans del PSC que segueixen redint pleitesia a Madrid, una tradició de més de un quart de segle.

Aquesta crisi si no es recondueix ens pot portar a una recesió , i cal evitar-ho de totes totes. Els governs no han de regular les borses, això és una bestiesa. El problema és global, sí, però també s'han de pendre decisions internes. S'ha d'invertir en innovació, aportar capital a la industria allà on fallin les entitats financeres. L'activitat econòmica no pot quedar aturada. No es pot permetre que a Espanya hi hagi tant diner negre i que el sistema social que tant ha costat de consolidar es col.lapsi per l'augment d'aturats. Algunes empreses aprofitaran la crisi per retirar-se i deixar la gent sense feina. No es pot permetre. Tenim empresses potents, que poden exportar el seus productes, empresses energètiques i tecnològiques, cal produir més i millor, amb qualitat. Per això falta gent competent al capdavant , però crec que d'això no en poden pressumir gaire els que governen actualment. Hi ha molta feina a fer, amb o sense Dragon Kahn.