Han sigut unes setmanes amb moltes emocions, potser masses pel que estic acostumat. I és que durant les celebracions l'Oktoberfest s'han succeït un parell d'esdeveniments que m'han fer repensar moltes coses. Crec que m'ensortiré. De fet la solució la tinc a l'abast i puc dir que depenc de mi mateix, al menys en un dels casos ....
Mittwoch, 14. Oktober 2009
Primera nevada
Aquest mati he vist caure els primers floquets de neu a Munich. Ja havien anunciat una irrupció d'aire fred acompanyada d'una borrasca activa, que com diria l'amic Molina fa que l'ambient es torni ben fredot.
Aquestes setmanes han estat convulses també a casa nostra. A nivell polític els mitjans de comunicació han convertit l'actualitat diaria en pupurri d'escàndols a la italiana. I és que el cas Millet possa de manifest moltes coses. D'entrada que un mecenes es dediqui a repartir xecs sense cap control per part dels òrgans gestors del Palau em sembla molt sospitós, i és que molta gent n'era corresponsable. Potser ha ajudat a molta gent i entitats, però si es confirma que es va dels fons en benefici propi, això no és fer un servei al país. Les dades confidencials que han sortit a la llum, filtrades interesadament , juntament am el fet de treure a la llum el cas de l'espionatge als directius del Barça , demostra la desesperació que alguns barons polítics tenen de cara als esdeveniment electorals de l'any vivent.
Una cosa està clara, en Felix Millet ha fet molt mal a la música, a la cultura , a Catalunya, però estic convençut que això passa en altres associacions i fundacions. Si fiscalitzem a tothom segur que treurem molts draps bruts. Cal tirar de la manta ? Jo em conformo a que no es torni a repetir i que el control dels ajuts, en el món associacionista i cultural sigui més efectiu. I aquells que s'hagin beneficiat de manera il.legal que retornin l'import o els bens. En temps de crisis cal donar exemple a la societat, perque hi ha persones que ho estan passant molt malament i no volem hi hagi elements que es actuin com si estiguessin en un estat feudal.
I aqui estic veient com en Bono i en The Edge, asseguts a la cadira de Flight Director, parlen amb els astronautes de la ISS , donant missatges de pau. Quin privilegi treballar per aquest projecte ! No perdo la esperança que un dia els pugui saludar personalment.
I ara et trobes lluny d'aqui , tot i que se que en el fons segueixes pensant el mateix que jo. Però no m'hi puc acostar ara, per molt que la meva ànima m'hi empenyi , m'haig de mantenir allunyat. Crec que tot acabarà bé , no em puc equivocar aquesta vegada.
Per cert, que un estudi de la Universitat de Georgetown assegura que els escrits atribuits a Colom, demostren que la seva llengua materna era el català. Aconseguiran els nostres amics a l'exterior desmuntar la conspiració castellana ?
Samstag, 10. Oktober 2009
Eine neue Koalition oder wir sind in Deutschland
Schon vor zwei Wochen haben in Berlin die erste Gespräche der Koalitionsverhandlungen angefangen.
Bundeskanzlerin Angela Merkel wollte die neue Regierungskabinet innerhalb die kommende Wochen, aber es wird nicht so einfach. Die Gesundheitreform, Steuersenkung, Kündigungsfrist, sind Themen die müssen richtig verhandelt werden. Es ist aber mekwürdig , seit Monate vor der Wahl haben wir gehört daß CDU-CSU und FDP zusammen für eine neue Koalition sich geäusert haben. Warum sind diese Themen noch nicht geschlossen? Die Sache ist klar, die haben miteinander nicht so oft und im Detail sich koordiniert. Die Zeit läuft und Deutschland brauch so schnell wie möglich die neue wirtschaftliche Reformen die auch ein Einfluss in der andere UE Länder haben können.
Übrigens, daß Guido Westerwelle in eine Pressekonferenz mit Jornalisten aus den ganzen Welt, die Frage von englischer Korrespondenten ignoriert hat, ist in meine Meinung nicht richtig. Die Aussage , "wir sind in Deutschland", kennen wir schon. Aber ein Außerminister muß das Image von Deutschland schönen und nicht schaden, es war vielleicht etwas provozieren von diese englischen Medien, aber Westerwelle ist klug genug, daswegen bin ich etwas entäuscht.
Gut zu wissen ist aber daß die SPD endlich mal in der Oposition geschieckt ist, mit Ulla Schmidt vorne, jetzt darf sie keine Dienstwagen in Spanien nutzen, Gott sei Dank, aber sie bekomm eine Rente von viele Tausende Euros im Monat, ist das Recht ? Die Linke wollte die Revolution bringen, aber Deutschland will keine Rückkehr in der DDR, die deutsche Wähler stehen für Freiheit und denken in der Zukunft ihre Kinder.
Dienstag, 8. September 2009
Wir haben die Kraft
Diumenge a la tarda els cristiano-demòcrates de la CDU i els social-cristians bavaresos de la CSU iniciaven a Düsseldorf la campanya de les eleccions al Bundestag. En un pavelló que per poc no va arribar a omplir, la candidata i actual cancellera Angela Merkel feia la seva entrada triunfal i ho feia a ritme de Start me up dels Rolling Stones, un senyal que els conservadors alemanys, fora de qualsevol complexe, volen recuperar el govern, Wir haben die Kraft, tenim la força.
Els discursos dels principals liders de la Unió també donaven a entendre que la campanya serà interesant per no dir una mica calenta, i es que existeixen dos blocs diferenciats. Per una banda els conservadors de la CDU-CSU amb els liberals del FDP de Westerwelle al capdavant, que es postulen ells mateixos com la coalició necessaria per fer sortir Alemanya de la actual crisis econòmica, la qual ja dona simptomes d’haver tocat fons. Per altra banda l’esquerra amb el socialdemòcrates del SPD i els Verds, i amb certes reserves els ex-comunistes del Linke, que inclou disidents del SPD amb Lafontaine al capdavant. El discurs de la por ja s’està utilitzant en aquests primers dies de campanya, però és un fet que de propostes i missatges entenedors l'esquerra no n'aporta gaires.
La CDU és europeista, i en els discursos es fa evident que els objectius principals són recuperar el creixement econòmic, la productivitat industrial i que les families recuperin poder adquisitiu i d’aquesta manera mantenir l’estat del benestar.
Després de cuatre anys de gran coalició, d'una relativa estabilitat política, els dos partits majoritaris es desmarquen clarament l'un amb l'altre, i penjant-se la medalla de qui ho ha fet millor. L’època de les majories absolutes es va acabar coincidint amb la retirada de la política del canciller Helmut Kohl.
Diumenge la senyora Merkel ho va deixar ben clar, aquesta coalició no es pot tornar a repetir, és hora de que els socialistes i el seu candidat i actual vice-ministre Steinmeier tornin a la oposició.
Ara fa 4 anys, l'aposta clara de la candidatura de la cancillera Angela Merkel després d'un resultat tant ajustat com inesperat amb el socialista Schröder, va reforçar a la CDU i els seus socis bavaresos de la CSU. Ella ha estat la cara del govern en els afers internacionals i també els interns. No s'han assolit les reformes profundes en la sanitat i en la politica fiscal, però els dos partits de govern han pogut aprovar mesures per la ocupació que han donat els seus fruits, politiques a favor de les families, a més de crear fons estructurals per reactivar la economia i de tornar a liderar, juntament amb la França de Sarkozy, la politica exterior europea i arrosegar a la resta de socis europeus per crear minims per fer front a la crisi mundial que amenaçava el sistema social i econòmic a Europa comunitària. Merkel ha pogut parlar de tu a tu amb els Estats Units primer amb Bush i més recentment amb Obama.
Les xifres no enganyen, Alemanya és el primer pais de la Unió que ha tingut un creixement possitiu en mig de la crisi, la qual dona simptomes d’haver tocat fons. També les xifres d’aturats s’han anat reduint, i s’estant impulsant mesures de control a les entitats financeres que reben ajuts estatals per evitar la fallida.Tots els sondejos d’opinió auguren un triomf clar de Merkel que la podria permetre formar govern amb els liberals, però els fluixos resultats de la CDU en les eleccions als estats Federals de Thuringen i Saarland, i alguns afers com el del bombardeig de civils a l’Afganistan podria portar-li problemes en plena campanya, i es que la opinió pública alemanya no està disposada a acceptar que els seus soldats en missió de pau caiguin en servei, perque una cosa es una missió humanitària i l’altra un conflicte cada vegada més bèlic.
Els discursos dels principals liders de la Unió també donaven a entendre que la campanya serà interesant per no dir una mica calenta, i es que existeixen dos blocs diferenciats. Per una banda els conservadors de la CDU-CSU amb els liberals del FDP de Westerwelle al capdavant, que es postulen ells mateixos com la coalició necessaria per fer sortir Alemanya de la actual crisis econòmica, la qual ja dona simptomes d’haver tocat fons. Per altra banda l’esquerra amb el socialdemòcrates del SPD i els Verds, i amb certes reserves els ex-comunistes del Linke, que inclou disidents del SPD amb Lafontaine al capdavant. El discurs de la por ja s’està utilitzant en aquests primers dies de campanya, però és un fet que de propostes i missatges entenedors l'esquerra no n'aporta gaires.
La CDU és europeista, i en els discursos es fa evident que els objectius principals són recuperar el creixement econòmic, la productivitat industrial i que les families recuperin poder adquisitiu i d’aquesta manera mantenir l’estat del benestar.
Després de cuatre anys de gran coalició, d'una relativa estabilitat política, els dos partits majoritaris es desmarquen clarament l'un amb l'altre, i penjant-se la medalla de qui ho ha fet millor. L’època de les majories absolutes es va acabar coincidint amb la retirada de la política del canciller Helmut Kohl.
Diumenge la senyora Merkel ho va deixar ben clar, aquesta coalició no es pot tornar a repetir, és hora de que els socialistes i el seu candidat i actual vice-ministre Steinmeier tornin a la oposició.
Ara fa 4 anys, l'aposta clara de la candidatura de la cancillera Angela Merkel després d'un resultat tant ajustat com inesperat amb el socialista Schröder, va reforçar a la CDU i els seus socis bavaresos de la CSU. Ella ha estat la cara del govern en els afers internacionals i també els interns. No s'han assolit les reformes profundes en la sanitat i en la politica fiscal, però els dos partits de govern han pogut aprovar mesures per la ocupació que han donat els seus fruits, politiques a favor de les families, a més de crear fons estructurals per reactivar la economia i de tornar a liderar, juntament amb la França de Sarkozy, la politica exterior europea i arrosegar a la resta de socis europeus per crear minims per fer front a la crisi mundial que amenaçava el sistema social i econòmic a Europa comunitària. Merkel ha pogut parlar de tu a tu amb els Estats Units primer amb Bush i més recentment amb Obama.
Les xifres no enganyen, Alemanya és el primer pais de la Unió que ha tingut un creixement possitiu en mig de la crisi, la qual dona simptomes d’haver tocat fons. També les xifres d’aturats s’han anat reduint, i s’estant impulsant mesures de control a les entitats financeres que reben ajuts estatals per evitar la fallida.Tots els sondejos d’opinió auguren un triomf clar de Merkel que la podria permetre formar govern amb els liberals, però els fluixos resultats de la CDU en les eleccions als estats Federals de Thuringen i Saarland, i alguns afers com el del bombardeig de civils a l’Afganistan podria portar-li problemes en plena campanya, i es que la opinió pública alemanya no està disposada a acceptar que els seus soldats en missió de pau caiguin en servei, perque una cosa es una missió humanitària i l’altra un conflicte cada vegada més bèlic.
Sonntag, 26. Juli 2009
Le petit déjeuner
During this period of time in France he never thought he wouldn't miss Chicago that much. Is not the fact that he wanted to comeback with her, seconds parts are not the best. In this beautiful morning on June the breeze was cleaning his mind after a long night. Now just him in the beach, all the music and voices are now in the distance, is the sound of the waves reaching the shore.
He is thinking of how this phone call change his mind. Being inspired by his friend Ellen, he decided to give a try for an adventure. This semester in the University has given him new ideas, he will probably will go for that. Carlo's might be opened, he can smell the fresh bread in the morning, and willing to take a pain au chocolat, maybe a croissant or two.
Samstag, 25. Juli 2009
Einige Worte vom Space
Ich liebe dieses Sommer, besonderes wenn ich arbeiten muß. Dieses beschissene Wetter ist kein Problem, ich wußte es schon als ich nach Bayern bekommen bin. Kein Sommerfest in der freie Luft, immer ein Schirm oder Regenjacke bevor drausend gehen. Gestern gegen 19:00 war schon dunkel. Ein kollegue von mir ist in Dublin, er sagt für ein Seminar, aber heut abend gehe er zum U2 Konzert und ich bin sehr eifersüchtig.
Hier bin ich vor meiene Konsole. Während ich meine On-board Systeme beowachte, NASA TV startet eine Live Verbindung mit ISS. Es ist wahnsinnig 13 Astronauten die im ISS und die angedockte Endevour Shuttle momentan arbeiten.
Die NASA feiert Vierzig Jahre nach die erste bemannte Mission zum Mond. Immer noch Heute viele stellen sich die Frage ob Neil Amstrong und Buzz Aldrin tatsächlich auf der Mond gelandet waren. Es ist ertaunlich daß einige Ingenieurs die ich kenne immer noch zweifeln über diese historisches Moment. Die wissen schon daß NASA noch 6 mal auf der Mond gelandet ist, und bis heute haben die Russen es nicht dementiert, auch nicht unter die Soviets Regime und während die kalte Krieg. Die Steine Mustern sind da als Beweis, und tausende Menschen waren im Projekt mit dabei, viele Tracking Stationen haben der Signal und Telemetry von der Raumfahrt Modul bekommen und nach Houston und die ganze Welt weiter geleitet.
Es war der Begin eine Era, aber wie schon ein Deutsche Ingenieur die beim de Apollo Program gearbeitet habe, gesagt hat ; "wie waren viel zu Früh auf der Mond".
Now is time to comeback to the Moon ! Die NASA plannt eine dauern Mission auf der Mond, mit eien Station die als erste Haltestelle zum zukunftige Mars Expeditionen bedient sollte.
India, China, und Rußland sind dabei um neuen einige Programme zu entwickeln, es gibt eine neue Wettkampf im Raumfahrt Bereich, das ist positiv, aber niemnad sollte vergessen daß der Mond gehort niemand, und daß in unsere blaue Planet, Armut, Krieg, Ungerechtigkeit, Krankenheiten, Umwelschutz, sind Probleme die noch behoben werden mußen. Wir sind vepflichtet die kommende Generationen eine bessere Zukunft zu lassen, das sollte es keine vergessen.
Hier bin ich vor meiene Konsole. Während ich meine On-board Systeme beowachte, NASA TV startet eine Live Verbindung mit ISS. Es ist wahnsinnig 13 Astronauten die im ISS und die angedockte Endevour Shuttle momentan arbeiten.
Die NASA feiert Vierzig Jahre nach die erste bemannte Mission zum Mond. Immer noch Heute viele stellen sich die Frage ob Neil Amstrong und Buzz Aldrin tatsächlich auf der Mond gelandet waren. Es ist ertaunlich daß einige Ingenieurs die ich kenne immer noch zweifeln über diese historisches Moment. Die wissen schon daß NASA noch 6 mal auf der Mond gelandet ist, und bis heute haben die Russen es nicht dementiert, auch nicht unter die Soviets Regime und während die kalte Krieg. Die Steine Mustern sind da als Beweis, und tausende Menschen waren im Projekt mit dabei, viele Tracking Stationen haben der Signal und Telemetry von der Raumfahrt Modul bekommen und nach Houston und die ganze Welt weiter geleitet.
Es war der Begin eine Era, aber wie schon ein Deutsche Ingenieur die beim de Apollo Program gearbeitet habe, gesagt hat ; "wie waren viel zu Früh auf der Mond".
Now is time to comeback to the Moon ! Die NASA plannt eine dauern Mission auf der Mond, mit eien Station die als erste Haltestelle zum zukunftige Mars Expeditionen bedient sollte.
India, China, und Rußland sind dabei um neuen einige Programme zu entwickeln, es gibt eine neue Wettkampf im Raumfahrt Bereich, das ist positiv, aber niemnad sollte vergessen daß der Mond gehort niemand, und daß in unsere blaue Planet, Armut, Krieg, Ungerechtigkeit, Krankenheiten, Umwelschutz, sind Probleme die noch behoben werden mußen. Wir sind vepflichtet die kommende Generationen eine bessere Zukunft zu lassen, das sollte es keine vergessen.
Donnerstag, 9. Juli 2009
Una Temporada de Somni
Pocs, per no dir ningú, creien que el Barça de Guardiola seria capaç de guanyar totes les competicions de la temporada. Ja vaig escriure un article a mitja temporada on afirmava que el semblava que somni havia tornat a fer-se realitat. Que el Barça ho guanyés tot , guanyant al tots els seus rivals en joc i qualitat, amb tota la pressió mediàtica , és per treure's el barret. Aquest Barça ja és el millor de la història, ho dic per alguns motius. El Barça de les 5 Copes té el mèrit que té, perque es van aconseguir sota la dictadura franquista que només volia que guanyessin els de blanc, i perque amb les limitacions pressupostàries i l'estil de joc dur de la època era molt difícil guanyar-ho tot. Tant que el Barça va trigar moltíssim a tornar a guanyar un títol, qué extrany ... Ara bé, el fútbol d'avui en dia està a anys llum del d'aquells anys. Ara hi ha molta més comptetitivitat, molta igualtat. El fútbol és molt més ràpid i exigent. Hi ha jugadors extraodinaris que juguen en equips sota un poder econòmic al darrera brutal. Estar al cim de d'Europa, que per mi es tar al cim mundial, estÀ a l'abast de molt pocs. Però aquest any ha passat una cosa que ens omple d'orgull i d'esperança, de que en aquest esport, el millor guanya. El Barça de Guardiola ha donat una lliçó a tothom. És cert que tenim jugadors de classe mundial, però la inversió ha estat rentabilitzada amb escreix, i no s'ha perdut el seny fitxant per fitxar. És l'equip el que s'ha de construir.
Que el Madrid es reforçi amb galàctics no ha de fer altra cosa que motivar-nos més. Som els Tricampions i que ningú ho oblidi per molt que els mitjans madridistes ho dessitgin. Ni chorreos ni canguelos.
Un fet que m'entristeix és la situació d'Etoó, perque sembla que una vegada més una estrella podria sortir per la porta del darrera, i en aquest club hi ha coses que no canvien ni canviaran. Ell , amb tots els defectes i virtuts, ens ha donat títols amb els seus gols i li hem d'estar agraits, no porta el Barça al cor com altres jugadors, però és un pencaire i ha complert.
Ha estat una gran temporada on he tingut la sort de viure els millors moments en directe, al Camp Nou, Munich, Londres, la final de Roma, una gran sort. Llàstima que la final Four de Berlin ens va fallar. No podia perdre'm aquests moments històrics que guardaré al meu pensament per sempre més. També ha estat l'any d'U2, viure els teus ídols musicals al Camp Nou ha estat una alegria indescriptible, i acompanyat de la familia encara més.
No em puc queixar, i si la feina acompanya encara més raó per seguir endavant amb optimisme. Però no tot és perfecte ja que l'estiu encara no ha arribat a terres bavareses, i ja estem a Juliol ...
Sonntag, 5. Juli 2009
U2 loves Barcelona

Is not easy to describe what I felt when the stadion lights turned off , the camera flashes took over and the crowd shouts when Larry Mullen took his seat on the drums, Adam entered with his bass, Edge appeared like magic playing the guitar , then Bono with his elegant leather jacket and the shades holding the mike and giving the kick off of the world tour. Breathe.
Unforgettable Fire sound incredible like in the old days, and also Ultraviolet was a great surprise, specially with that 22nd century jacket, and all the songs set was like a present to our souls.
Song after song all is passing like a movie in front of my eyes, and I still have the that music in my head. All these years waiting for this moment, and the band talks with the ISS crew, Bono wears a Barça top with the UNICEF logo. We made it, we had the band with us. We have been the world capital of rock for a couple of days. Unfortunately I have read that the city council could probably suit U2 managers after the complaints of Les Corts neighbourhood for the noise due the music checks during the previous days to the concerts. Isn't strange that these neighbours don't make efforts to remove the prostitutes and drug dealers around the Camp Nou ? And the city council should clean the shitty people and dark business in La Rambla, don't let down thousands of people without public transportation after the concerts. We have to say that U2 had put the name of Barcelona on the top of the world. Barcelona loves U2 , that's what Bono say to the fans on both concerts, and we also love U2. Me too :)
Abonnieren
Posts (Atom)