Futbol i Eleccions

Finalment el president de la Generalitat ha publicat el decret de convocatòria d'eleccions. Ja serà moment de valorar la obra de govern del Tripartit.

El que si que puc fer es valorar la data escollida. El José Montilla ha volgut estirar com un xiclet una legislatura que va quedar morta el dia que el Tribunal Constitucional va dictar sentència sobre l'Estatut. En un pais amb una classe governant seriosa i com cal, el president hagués dissolt el Parlament i hagués convocat eleccions deseguida. Amb la potestat que li otorga la presidència de la Generalitat convoca eleccions pel 28 de Novembre fent-lo coincidir amb el derbi Barcelona-Madrid. Qualsevol lectura feta amb seny indica que la data no és oportuna, perque no ajuda a la participació i perjudica a molts ciutadans que hauran de ocupar les meses electorals o per fer d'interventors.

El més greu es que allarga una legislatura ja paralizada i per motius obvis;

1- Vol desactivar la diferència en les projeccions de vot de CiU respecte el PSC, fins que la opinió pública perdi interés.

2- Sense programa electoral ni llistes encara tancades preten impulsar el projecte amb el desembarcament del Celestino Corbacho, el ministre que ha portat Espanya als 4 milions d'aturats. La branca catalana del PSC, que dubto que hagi existit mai, quedarà anul.lada.

3- Permetrà que els càrrecs del Tripartit segueixin cobrant les nòmines fins al Nadal i aixi assegurar-se la paga doble, o és que algú ho possa en dubte ?

4- Vol donar temps a que surtin més papers i revelacions periodistiques que empastifin a CDC i el seu president Artur Mas amb el cas Palau. No oblidem que l'unic càrrec polític imputat es el tinent alcalde de Barcelona, el socialista Garcia-Bragado, mantingut sine die per l'alcalde Hereu.

5- Convocar eleccions el mateix cap de setmana d'un derbi Barça-Madrid és innacceptable, perque pot fomentar la baixa participació, que és el que dessitja el José Montilla. Al final hi haurà seny i passaran el partit al dissabte 27 de novembre.

Les eleccions són aqui mateix. Cal que la opinió pública reaccioni. Ja no val a dir que tots els polítics són igual. Els socialistes i els republicans sí. Els uns per ser incapaços d'imposar als seus col.legues les desicions del Parlament, els altres per jugar a ser equidistants i otorgar la presidència de la Generalitat a un dirigent socialista d'obediència espanyola que va perdre les eleccions, que no ha defensat Catalunya davant Madrid i que ha permés com s'imposaven les directrius de la Moncloa.

Tenim unes rodalies sense els trapassos de trens, vies ni estacions. Tenim una nova terminal de l'aeroport del Prat sense connexió amb la xarxa de metro. Tenim una comunitat educativa en peu de guerra. Tenim una llei de dependència imposada desde Madrid. Tenim un dèficit pressupostari espectacular. Tenim les autopistes més cares de l'Estat. Grans multinacionals han deixat el país desde que governa el Tripartit. Seguim sense controlar els fluxes migratoris. No hi ha cap pla estratègic en infrastructures. Tenim una televisió pública que perd audiencia a diari. Tenim multitut de càrrecs a l'administració que no són operatius. Tenim una sentència que ha deixat ferit de mort un Estatut refrendat pel poble de Catalunya. Ja n'hi ha prou de pendre el pèl.

No hi ha res guanyat, pero ho tenim tot per guanyar. Cal aixecar el país desde un projecte seriós, amb gent seriosa. Els independentistes de Facebook no tenen cap possibilitat de prosperar, perque no tenen projecte, no tenen seguretat, no coneixen el pais de debó.

Tindrem futbol i eleccions, però tindrem un president que portarà Catalunya al millor dels escenaris, l'Artur Mas te aquesta oportunitat, que no la desaprofiti.

Floods in Pakistan

Once again the forces of nature are beating milions of innocent people. In this case the consequences of the unterrupted rain this summer which caused floods in Northwest Pakistan and affecting the areas along the Indus river.
There is now a real danger of the spread of waterborne diseases, like diarrhea and perhaps cholera in these areas.
The UN and other organizations asked help from the western countries to cover the emergency situation. Nevertheless the European Countries and the US sent food and medicines. Some sources said that some water dam was released and flood vast areas increasing the drama of the poor country people.
And again money had been collected, but what is the real destination ? And the purpose of that ?Pakistan has a nuclear program, and own satellites orbiting the earth. It has a large army deploited in Cashmir. The pakistani regime can be all but democratic, and is still controlled by the Army. The tragedy is for those poor people, but shouldn't be time to tell Pakistan that they shall invest their resources in their own people instead of keping a nuclear arsenal and send communications and spy satellites, and host terrorist in the assolated mountains next to Afghanistan ?

La veu del Poble

El pronunciament del Tribunal Constitucional sobre el recurs del PP contra l’Estatut de Catalunya ha acabat amb més de 4 anys de d’espera. Les consequencies de la sentència abasten diferents àmbits polítics i socials.
La sentència és una mala noticia per Catalunya. A banda del concepte de nació, segons indiquen no vinculant, el tribunal possa serioses objeccions a que el català sigui la llengua preferent a la administració, i que segons les interpretacions podria afectar la columna vertebral del sistema educatiu català. Els aspectes sobre el poder judicial tenen menys impacte, però les relacions bilaterals amb l'Estat i el limits del concepte de solidaritat de cara al finançament han estat seriosament tocats. Els membres del Tribunal i la seva presidenta, amb el mandat caducat, han decidit sobre un recurs al qual s’haurien d’haver desinhibit.
L’Estatut de Catalunya és una Llei Orgànica, aprovada per les cambres de representació democràtica, refrendada pel poble de Catalunya, i firmada pel cap de l’Estat. Aquesta sentència crea un abans i un després de les relacions de Catalunya amb l’Estat.

El Partit Popular, impulsat per la seva branca andalusa, va posar recurs a més de 200 articles de l’Estatut. Un fet insòlit ja que el mateix estatut d’Andalusia recull articles literalment extrets de l’estatut català. Es el PP qui no accepta les regles del joc democràtiques, però cal no oblidar que desde el PSOE han estat complices d’aquesta situació, els hi han fet la feina bruta.
El president Zapatero ha estat una vegada més deslleial amb Catalunya, i amb els seus homòlegs del PSC, quan ha afirmat que la feina ja esta feta, missió acomplerta. Els 25 diputats catalans de PSC a Madrid no han volgut fer front comú amb els grups catalans a Madrid per fer valer la veu de Catalunya contra aquest desgreuje, mai ho han fet fins ara. El PSC a Madrid mai ha defensat Catalunya. La ministra Cachón, aquella que parlava del govern amic i el “si se puede” es congratulava de la sentència.

El president Montilla ha fracasat, el seu missatge no té crèdit, primer mostrant una aparent indignació per la sentència i després parlant del fracàs del PP perque el TC ratificava ampliament l’Estatut. Una vegada més torna a mostrar una evident subordinació a Madrid, cosa que un president de la Generalitat de Catalunya no pot fer.
El seu principal soci de govern, ERC, en caiguda lliure, reclama ja eleccions en un intent de abandonar el buc a la deriva en el que es troba el govern tripartit.

Ningú desde Catalunya ha possat mai en questió, per prudència o per por, l’estatus dels concerts econòmics vasc i navarrés, ja que la Constitució ho contempla. Ja es va perdre la oportunitat durant la transició, per prudència o per imposició, però ens hem de plantejar un nou horitzó si el model que vol Catalunya no te cabuda en la Constitució espanyola. Ja res serà com fins ara. Els partits majoritaris espanyols han liquidat, d’alguna manera, el concepte de l’Estat de les autonomies.

Es poden traslladar mesures polítiques a Estrasburg, o bloquejar els pressupostos generals que podria fer caure el govern Zapatero. Però la estratègia de futur ha der ser que volem decidir per nosalres mateixos.
No podem donar suport a les noves mesures econòmiques del govern i que ens retallin les inversions en infrastructures. Catalunya necessita un govern fort no depenent de Madrid.
Considero que no es el moment de referèndums per la independència quan la societat ens necessita per fer sortir el pais d’aquesta crisi econòmica i de valors, no sense un projecte sòlid.

Una noticia positiva, el 10 de Juliol més d’un milió i mig de persones convocades per Omnium Cultural van sortir al carrer per declarar que "Nosaltres Decidim Som una Nació". Si aquesta movilització ciutadana s’expresa a les urnes a la propera tardor, ben segur que recuperarem l’autoestima i estarem legimitats a exigir al nou govern que porti Catalunya al millor dels escenaris. Que el poble parli.

In Maya's Land

For 800 years the Mayas created a civilization which is still a mistery today. In the Yucatan peninsula there are countless cities and ruins, many still to be discovered. Palenque, in the heart of the nowdays peaceful Chiapas was the residence of Pakal, a great king on a metropol, a quite complex society. They didn't know about gold and iron, but had the jade as precious stone. The conquistadores did not see the fall of this culture which was decline in the times where the Toltec from north Mexico invade the peninsula. The Mayas develop their own calenders, and where quite precise with the seasons, even built observatoriums, which use for the land, some legends afirm they predicted the end of the world by 2012, but they never predict the fall of their fascinating civilization. They were not angels. They brought slavery and cruelty to submit man and women for their sacrifices and free manforce to build their cities and temples of limestone. They spread their culture from Yucatan through Central America. They left the cities and the language, still spoken in some areas. I felt a lot of respect climbing the piramides of Palenque and Tikal, impressive contructions. I reject the opinions of those who think that the Mayas were a big civilization who could give great technology and wisdom to our generations. The power and the knowlegde, like in the past in other places, was controlled by the royalty and the religious priesters, they used human sacrifices for different reasons and used slavery as the europeans did in America and Africa.

El llarg silenci trencat

He de reconeixer que no he dedicat el temps i l'atenció que aquest bloc es mereix. No tinc excusa. Vaig estar durant el mes de gener per terres argentines. Un pais preciós amb molta cultura i riquesa. Vaig tenir algunes decepcions pero també grans alegries i vaig poder fer noves amistats que és del que es tracta.

Durant aquest temps moltes altres coses s'han succeit, com la consolidació de la meva relació sentimental, la recuperació del Barça, de les "operetes" del Tripartit, i com no dels errors en les operacions desde el centre d'Oberpfaffenhofen (per sort ja solventat). Els esdeveniments provocats per volcà islandés Eyjafjallajökull (que m'expliquin com es pronuncia) donarà argument per meu seguent article.

Només us vull dir que estic aqui, preparat per afrontar els propers mesos amb força, perque per un home feliçment enamorat no hi ha repte que l'aturi.

Retrobar el Nord

Els darrers casos de corrupció que han esquitxat importants personatges vinculats a càrrecs públics i partits no fan més que augmentar encara més el desànim i la decepció en la política i els polítics en general. Que aquests casos surtin a la llum, per mitjà de les diligències del jutge Garzón no s'han de veure amb un rebuig total. Crec que això demostra que s'està actuant en àmbits on la justicia, per motius de procediment o altre tipus, no solia entrar-hi mai. Qui més qui menys coneix, ja sigui per rumors o per fets evidents, que en molts ajuntaments catalans s'han fet actuacions, urbanístiques o no, sospitoses. Que es tiri de la manta ! , reclamava un conegut periodista en la seva columna diaria. Si ha de servir perque es deixin de cometre delictes aprofitant un càrrec públic, endavant. Però en el cas Pretòria hi ha detalls que deixen molt per pensar, ja que s'ha actuat cautelarment sobre persones que tenien dret a una defensa més digna, mentre que altres personatges continuen al carrer (exemple de tots els implicats en el cas Palau de la Música).

Em produeix tristesa comprobar que gent que ha prestat un gran servei a Catalunya i a les seves institucions ara es vegin abocades en un acte processal per corrupció d'aquesta envergadura. Però més trist saber ara que hagin tingut tractes amb personatges com l'alcalde de Santa Coloma que vivia a la zona alta de Barcelona. Per molt que els mitjans afins a l'esquerra, que ho són pràcticament tots, s'entestin a posar en primera plana de diaris i telenoticies els noms Alavedra i Prenafeta, aquest és un merder socialista, i tant que ho és. Sortiran molts més noms, alguns sorprenents, i és que en política els contactes són molts i molt estranys.

Crec que la societat ha de rebre el missatge que no tots els polítics són lladres o xoriços. Cal entendre que vivim en un moment de fort desànim generalitzat per la situació econòmica i cal que hi hagi una sotregada que reactivi la societat. No hi ha lideratge polític a Catalunya i això és un fet tant evident com que s'ha perdut prestigi i confiança en les institucions del país. Hi ha molta desorientació i desconfiança en el futur. Però encara tenim temps per aixecar el pais. El president Pujol l'any 1980 es va trobar amb una Generalitat on es va haver de començar pràcticament desde zero, però ara les institucions les tenim. I és que tenim bons tècnics, enginyers, administratius, operaris, metges, empreses ..... i també tenim gent competent en política, però aquest darrers són els que han d'agafar el lideratge del país. Els Tripartits han estat la pitjor experiència democràtica que ha patit Catalunya. El ridícul i la inoperància han estat infinits, però si es fan be les coses, deixem de somiar truites i ens dediquem a preocupar-nos pels problemes reals de la gent , ens en sortirem. Ara cal retrobar el nord i tinc tota la confiança que serà així.

U2 in Brandenburger Tor

The first days of November 1989 many people from West Berlin were gathering in front of the Berlin Wall to demonstrate while the DDR police officers mostly unarmed were just watching the events. They didn't receive any specific orders to reject the demonstration. On the political side, high level contacts between USSR officials and West Germany and US representatives were driving the regotiations at such a speed that the end of the cold world was just question of days, maybe hours. The DDR goverment announced on November 9, 1989, after several weeks of civil unrest, that all DDR citizens could visit West Germany and West Berlin. The World could not believe the pictures on TV, when that evening the crowds were jumping on top the wall from both sides of the Brandenburger Tor, wearing flowers and german flags, hugging to each other. Germany was again unified (officially 1 year later 3rd of October 1990), it was the end of the communist regime. Weeks later people broke into the wall wearing hammers,sticks or whatever object they grab and began to smashing it. The fall of the Berlin Wall ; a wall of shame that for almost 30 years was dividing not only two Germanys, but also two worlds, between democracy and tirany. It was the beginning of a new era, a new era of freedom for Europe.

45 years after the end of the war, the german people was again unified. I really feel admiration for this people. After the war they had a destroyed, military occupited, and divided country. From the ashes they build the Federal Republic, based on the values of freedom, respect, and work. They build a new democracy, an innovating industry, developing new technologies, and also made a great contribution in the establishment of the European Community. The role of Germany from the second half of the XXth century until today has been very important for Europe and for the World, and it is no question that our democracies have been also inspired in the Federal Republic system.

This week Berlin is celebrating the 20 years of the Fall of the Berlin Wall. And when U2 announced that they would offer a special concert in front of the Brandenburg Gate, then I said to myself , I can't miss this historical moment, not this time ! I've got the invitation through a friend, just lucky to be one of the 10000 privileg U2 fans allowed to see them life in such a historical place. An incredible 26 minutes show with several different light effects over the Gate, and a small stage, with U2 playing as they know, with the passion of Bono, if they still were those young irish guys that began his carreer more than 30 years ago. Somebody was missing with me but connected through my cellular, what a great moment.

It has been an incredible week, not only because I had the honour to met the greatest catalan political reference, who gives me inspiration and a reason to believe in my country, but also because I can see that there is extraordinary people in this world that can change your life for good.