Com el Dia i la Nit

Aquest matí m’he llevat amb un sol esplèndid , l’aire és molt net fruit del la pluja constant i pausada que ha caigut durant bona part de la matinada. Els parcs i jardins ofereixen una verdor esplèndida gràcies a aquesta pluja de primavera que els salvarà del decret de sequera. Haig de fer un parell de gestions i trobar-me amb gent per preparar un tema que donarà fruits a mig o llarg termini. Cada una de les trobades dona un resultat positiu i això fa que m’envaeixi un optimisme creixent moderat. Tot dirigint-me al proper encontre observo que el passeig de Gràcia ofereix un aspecte esplèndid. Dino en una petita terrassa d’una plaça a tocar de la plaça Sant Jaume i allunyada de turistes on faré la darrera gestió de la jornada. Passejo pels carrers del centre de la ciutat i em deixo portar per l’instint fins que arribo al carrer de Bisbe. M’agrada observar els turistes com es passejen contenplant les meravelles de la part medieval de la ciutat. Fins i tot si intercanvio algunes mirades amb algunes belleses femenines trobo correspondència cosa que em sorpren i provoca que la meva àurea positiva s’intensifiqui. Entro al claustre de la Catedral per veure l’ou com balla de la festivitat del Corpus. Tinc temps de conversar breument amb el sacedort d’ofici, que al saber que treballo a Baviera i interessant-se per la figura del pare Ratzinger li comento que desde la seva elecció com a Sant Pare a Alemanya ha augmentat el respecte per la institució, cosa que el deixa visiblement content. L’aire és fresc i net i seguint envoltat de la meva àurea positiva continuo passejant i m’he n’adono que n’és de bonica la meva ciutat i sé que algún dia hi tornaré perque no vull fer arrels enlloc altre que no sugui a casa meva.

Aquesta nit em retrobaré amb una vella amistat per fer que la meva visita a Barcelona tingui també una vessant d’oci i social. Hi ha molta gent pel carrer, la temperatura és ideal i encara no plou tot i el cel amenaçador. Hi ha gent de tots tipus però encara contagiat de la meva experiència positiva del matí procuro no prestar gaire atenció. Ens dirigim a un local del Raval i pel carrer ja es poden veure alguns personatges de la jungla nocturna. Gent que sembla que surtin de les prenombres , disfressats de roba singular, mirades furtives, algunes amagant històries que val més no esbrinar. Gent d’aquí i d’altra arribada d’altres latituds, dispossada a instal.lar-se amb els seus costums i formes de fer. Cada 10 metres surt al nostre encontre un pakistanés o afganés oferint llaunes de beguda alcohólica que ben segur que en els preceptes de la seva fé es declara com a prohibida. Borratxos orinant a les voreres, traficants oferint droga … Una de les novetats es la venda ambulant de dolços orientals que ben segur que no porten cap control sanitari. Tot pujant la Rambla i de retorn a casa observo l’espectacle lamentable de les prostitutes africanes oferint els seus serveis a qualsevol transeunt, curiós que la normativa municipal es dediqui més a sancionar els vehicles que no compren el ticket d’aparcament que no a netejar una mica els carrers. És aquesta la imatge que volem que s’emportin de nosaltres els turistes? Serà que els barcelonins han renunciat a recuperar la seva ciutat ? Ara la meu optimisme del dia es dilueix a mesura que pujo la Rambla. Al agafar el metro, que per sort obre a les 5 del matí, m’adono que potser sóc dels pocs que ha validat el bitllet.
Potser no tornaré encara , potser m’hi estaré una temporada més a Baviera ….