Qui vol la seva cadira ?

Quan un president del govern decideix remoledar part del seu gavinet quan encara no s'ha complert un any de legislatura s'ha de considerar que hi ha més que una crisis al darrera.

Que la reprobada ex-ministra de Foment hagi saltat de l'executiu és una bona noticia per Catalunya i per a tots en general. El seu baix perfil polític no la permetia estar al front del ministeri més important, després del d'Economia. Serà José , Pepin, Blanco, el que ocuparà la cartera, un home de partit, que ha estat al darrera dels totes les estratègies polítiques del PSOE. Pedro Solbes s'ha vist desbordat per la crisis. Ell mateix havia mostrar obertament les ganes de sortir de l'executiu. El motiu és la crisi pero també el no veure complertes les seves recomenacions per encarar la crisis, amb mesures impopulars que Zapatero. Elena Salgado la substueix deixant la negociació del model de finançament en mans de Chaves, l'exitòs president andalús. Catalunya però no pot estar contenta. El gobierno amigo que proclamava Chacón, és sense dubte més centralista que mai. La paradoxa és que el PSC encara vengui fum respecte a fer front al govern de Madrid. Tota una obra de teatre amb l'ajut de ICV i de la actual direcció d'ERC. La situació actual és digne d'una pel.licula dels germans Marx, anant en Bicing. A mi això no em fa cap gràcia. Si el PSC es plantés com diuen utilitzaria els 25 diputats a Madrid, però no ho faràn. No cal ser un analista polític del NY Times per adonar-se que els dos partits majoritaris esperen una sentencia del Constitucional que debiliti l'Estatut per incomplir amb el finançament. No hi ha volta de full. Tots ells volen conservar la cadira. Però tot te una fi, i els catalans al final ens emprenyarem de debò.

La T4 de Madrid va tenir el metro en poc més d'un any, mentre que rodalies arrivarà a la T-Sud del Prat d'aqui 4 anys. Madrid te la M-50 gairebé completada, mentre que el 4rt cinturó segueix bloquejat. Andalusia ha tancat el deute històric amb Zapatero, mentre que el 9 d'agost del 2008 es tancava el termini per l'aplicació del nou model de finançament per Catalunya. Els incompliments de la llei orgànica de l'Estatut de Catalunya són increíbles. Em pregunto que si els 10mil de Brusel.les es manifestessin davant la seu del govern a Madrid potser ens farien més cas ...

Estem davant d'un dels govern més centralistes de les ultimes legislatures, amb l'ajut de l'esquerra catalana, tradicionalment molt fidel amb l'esquerra espanyola.

Malgrat tot cal seguir endavant. Són els problemes de la nostra gent, les nostres empreses, els nostres contribuyents els que hem de solucionar. No hem de permetre que segueixin desactivant les nostres institucions. Tornarem , perque el nostre fi és servir Catalunya, sense estridencies ni radicalitat, sinó amb fermesa i seriositat, només treballant tots junts ens ensortirem.