Que no s'aturi el somni

En una setmana de somni he pogut viure intensament els compromisos més importants del Barça desde principi de temporada. Vaig començar a Berlin amb la Final Four , on l'equip de bàsket va tenir la clasificació a les mans contra el CSKA, però en un 4rt quart pèsim va deixar escapar la semi-final. Pels aficionants no va ser fàcil arrivar-hi i es van rascar les butxaques, però sincerament l'equip va donar tot el que va poder i no s'els pot culpar. La semifinal contra els grecs increible, així com la final , amb un just vencedor. Però no tot va ser decepció a la capital alemanya. Dissabte dia 2 es va escriure una de les pàgines més glorioses del barcelonisme. En un partit per deixar a les hemeroteques el Barça va escombrar i humiliar al Madrid, un 2 a 6 que feia justícia a una temporada impecable. Es tancava qualsevol discusió de qui era el més gran. Va ser una humiliació davant els que l'any passat ens van voler humiliar després de fer-los el passadís. Encara es van quedar curts ... tots els culés que estavem per la Final Four ho varem celebrar plegats en una nit innolvidable.

Sense temps per recuperar-me vaig desplaçar-me a Londres per tornar a viure una nit també màgica contra el Chelsea, un partit no acte per cardíacs, on la sort sí va acompanyar, i que demostra el fet que en fútbol també es pot fer justicia. Acompanyat d'amics vaig passar una vetllada inolvidable , no cal que us expliqui els detalls de la celebració del gol de l'Iniesta que ens donava el passaporta Roma. Si , ara el Barça jugarà a la ciutat eterna i si tot va bé la podré viure en directe. El Barça té la sort de cara, perque no oblidem ; en fútbol tot depen de que la pilota entri, i del fracàs a la gloria hi ha només una linea de separació, tant sols s'ha de saber estar al costat correcte.

El Barça ens dona la alegria que necessitem en temps de crisi, que en fariem sense !!!