L'èxit de la visita Papal a Barcelona

Aquest any es complien 28 anys desde la visita del Papa Joan Pau II a Barcelona. Va ser una visita marcada pel mal temps, per la misa del Camp Nou i per la desgraciada visita a Montserrat amb la mort de pelegrins per culpa d'una esllevisada.

Aquesta vegada la visita a Barcelona a estat un èxit, i es que desde l'imponent escenari de la Sagrada Familia, amb les espectaculars imatges ofertes per la realització de TV3 de la nau central de l'ara consagrada basílica, ja són universals i per la història. I el millor de tot, que no s'ha de lamentar cap incident greu. La seguretat, en alguns aspectes una mica exagerada ja que es temien el pitjor, va ser impecable. I es que els fidels van respondre, pot ser menys dagut a la transmissió televisada, i els que no els importava res es van quedar a casa i encuriosits, també van connectar amb la transmissió de TV3 en algun moment del matí.

El ritual liturgic va ser molt interessant, així com el discurs del Papa, que desde la seva fe cristiana convidava als pobles a unir-se en uns moments on el materialisme i l'egoisme estan massa extesos en la nostra societat.

Històricament el Vaticà no ha estat molt proper a Catalunya, però els catalans han estat majoritàriament fidels als principis cristians. En els darrers temps hi ha una forta ofensiva anti-clerical a Catalunya, desde moviments socials, partis polítics, intel.lectuals d'esquerra, anti-sistema i també desde el periodisme. Semblava que a Catalunya l'esglèsia estava en extinció, una esglèsia que ningú vol, de quatre vellets i de amants del nacional-catolicisme. Una esglèsia que se la pot insultar, humiliar i desacreditar. No vull dir que es tracti del corrent anti-clerical similar a la terrible setmana tràgica de Barcelona, ni dels primers mesos de l'inici de la guerra civil on les brigades anarquistes saquejaven i assesinaven dins dels temples i esglèsies. Es un corrent polític de l'esquerra en general. Però això no ha funcionat i les minories han estat ells, per cert massa amplificades per la TV. La visita del Papa ha demostrat que hi ha una part molt important de la societat civil catalana que se sent catòlica i que ara ha pogut celebrar una festa sense complexes.

La visita del Papa Benet XVI trenca un mena greuje de Roma amb Catalunya. La proclamació de la Sagrada Familia d'Antoni Gaudi com a basilica ha estat un èxit total de l'arquebisbe cardenal de Barcelona Sistach. Ell ha estat l'artifice d'un projecte que feia molt temps que s'estava cuinant. L'estratègia ha estat perfecte, ja que discretament i sense que la Conferència Episcopal Espanyola pogués interferir, va presentar la Sagrada Familia com a motiu principal de la visita. i el Rouco Varela ha fer de simple espectador, com li tocava. Gaudí hauria somniat amb aquest moment. La CEE va poder inclure la visita a Santiago per poder contrarrestar l'iniciativa catalana.

Si bé l'esglèsia catòlica és universal, també existeix el catolicisme català. Perque ens haviem d'amagar ? Som anormals ? El valors de la familia són els que estan en crisi i els que afecten la nostra societat, per tant el discurs del Papa demanant que la societat els recuperi té mol t sentit. Davant el laicisme radical del PSOE i del Zapatero, el Papa ha donat una lliçó d'humilitat i un discurs conciliador. El seu missatge no ha estat de to integrista, que el cap de l'esglèsia defensi la unitat familiar tradicional no ha de ser motiu d'escàndol. L'escàndol és que desde tots els punts que critiquen al Papa ningú s'atreveix a criticar o humiliar als caps d'altres confessions, com els musulmants, indús, jueus, ....

Catalunya te les arrels en la tradició cristiana i això no es pot obviar. Les minories intel.lectuals han pres en força llocs d'importància en partits polítics, TV, premsa i pretenen "educar" la societat i imposar les seves idees, doncs potser també la gent que no hi estem d'acord haurem de dir la nostra.

El Papa ha parlat en català i no per dir tant sols "Ja sóc aqui". Ha estat part del discurs, de l'històric Angelus a la plaça a les portes del temple de Gaudi, fins i tot el rei Joan Carles ens ha salutat en la nostra llengua, potser com a compensació pels atacs permanents que el català pateix desde les files del nacionalisme espanyol del PP i del PSOE.

Es la Catedral del segle XXI, i també sembla que s'hagin serenat els ànims a Catalunya.