Il.lusió pel canvi

Ja tenim en marxa la campanya electoral per les eleccions al Parlament.

Els partits tenen la oportunitat d'explicar als ciutadans les seves propostes de programa. Hi ha partits que ens expliquen que volen fer per resoldre la crisi, altres itenten ridiculitzar als adversaris sense explicar el que faran, aplicant així el discurs de la por i de " l'anti-tot". N'hi ha que reneguen dels fins ara socis de govern, altres que volen un referèndum per la independència per demà passat, uns altres que es queden sols com a darrer reducte de les esquerres, o d'altres que volen impedir aliances independentistes i els independentistes es queden sense veu als mitjans de comunicació públics gràcies als blocs electorals.

El balanç del Tripartit ja el farem al seu moment, el que si que podem assegurar és que el seu llegat deixarà hipotecades les finances del proper govern durant un temps... i amb uns interessos que es pagaran al nivell del deute del govern grec, tot un escàndol.

Cal dir que els exemples de demagògia són una vegada més espectaculars. Els socialistes que, presenten el seu Super Montilla amb un perfil similar als comics dels anys 50, volen treure suc de l'afer Palau fent ús de la respresentació pública del consorci, per portar a la fiscalia a 2 càrrecs de CDC. L'Orfeó i la Fundació Palau no s'hi volen aliniar, i els socialistes volen silenciar lafer de l'hotel Palau i el cas Pretoria. Tant ells com els populars demanen ajut als partits de estatals, com sempre, i no és el primo Zumosol, sino el fet d'ensenyar als catalans que els que manen estan a Madrid , i això seria motiu suficient de movilitzar els catalans el dia 28-N.

No és seriós que Puigcercós presenti Andalusia com una terra on ni Déu paga impostós. No ho és en una campanya electoral, perque han donat suport per 2 vegades al partit que va crear a nivell estatal el desgreuje econòmic amb Catalunya, a aquells que es van treure de la màniga el PER. Ells van donar suport al Zapatero en els pressupostos per desdir-s'en en campanya electoral i ara rebrà un càstig a les urnes.

El PP utiliza de manera molt barroera un discurs demagògic contra la llengua i sobre la inmigració, i és que la campanya la articula en clau de política espanyola.

Els ecosocialistes han acaparat més poder del que mai han pogut imaginar i en contrasentit amb el suport a les urnes, les minories no poden decidir les politiques generals del país, i menys desde actituts anti-sistema.

És penòs però el programa Polònia s'hagi convertit en un referent per molta gent. No és seriós frivolitzar amb tot quan molta gent està tenint dificultats molts serioses per tirar endavant.

L'Artur Mas defensa una campanya en positiu, i es que els precedents no es poden obviar. La gent necessita propostes intel.ligents i serioses, vol que hi hagi un nou lideratge que ajudi a sortir el país de la crisi. Pot passar que les enquestes donin per fet que aconseguirà una àmplia majoria però i que part de l'electorat es quedi a casa com fa 4 anys. Ara toca reaccionar, el futur l'hem de decidir nosaltres i no els despatxos de Madrid. No anar a votar com a protesta no és un bon exemple d'exercici de la democràcia. Tenim polítics molt dolents, és cert, però encara n'hi ha de bons que estan preparats per portar a Catalunya al cim. Hi ha il.lusió, perque el canvi comença aviat ...