L'esperit dels Campions

El Barça ha arribat en plena forma a la recta final de la temporada. Tota la feina feta mesos abans es decideix ara. Això només ho poden dir els equips grans, aquells que han fet els deures quan calia. La marató de derbis contra el Madrid ha deixat un resaca que deixarà rastre. Les relacions entre els dos clubs quedaran tocades per molt de temps, i els aficionats vivim atònits, com les males arts de la directiva blanca amb el suport incondicional "Central Lechera" destapa les males arts d'uns personatges impresentables que volen criminalitzar a aquells que creen futbol i que són l'admiració de tot el món futbolístic. El "acoso y derribo", "por lo civil o por lo criminal", les teories del "Villarato", els errors d'infografia i videos manipulats, que s'ordena desde Chamartin ha arribat a uns limits insostenibles.

L'equip dirigit per portugés de Setúbal, José Mourinho, ha estat a remolc del Barça desde l'inici de temporada. Aquest personatge arrogant que va inventar el fútbol, que és el més inteligent i que és l'ésser superior sobre la terra, es pensava que arrasaria com a Italia. el seu nerviosisme va començar atacant al Pep desde les sales de premsa, criticant al Villa, golejador del mundial de Sudàfrica, acusant a Preciado per regalar un partit, acusant a la Federació per la designació d'arbitres, acusant a la Lliga pels horaris dels partits. Va crear una aurora al seu voltant, juntament amb els seguidors integristes d'una secta religiosa. O esteu amb mi o contra mi, apartant al propi Jorge Valdano, com a portaveu del club blanc. El Barça pel seu compte seguia jugant a fútbol, afermant-se al liderat, i amb algunes actuacions fluixes a la Champions, fins arribar al 5-0 del Camp Nou contra l'etern rival. Allò va consumir al portuguès i deslegitimava la inversió milionaria del Florentino amb el seu enèsim projecte galàctic.

S'ha fet una campanya indigna de Madrid, amb acusacions de dopatge i favor arbitral, acusant de teatre a jugadors que han estat multiplement acrivillats pels defenses rivals, insultant i ridiculitzant a jugadors que ho van donar tot per "La Roja" sense els quals sense els quals no haguessin passat de la primera ronda.

La Copa del Rei la van guanyar amb males arts, jugant fora del reglament, amb permissivitat arbrital, però la Lliga i la Champions són diferents. Pourque ? es demana el Mourinho a la sala de premsa, ridiculitzant a la pròpia UNICEF. Tota la premsa mundial alava l'equip de Guardiola, que ha constriut un equip de llegenda, pero amb tot el Madrid vol fer mal amb denuncies a la UEFA. No és de mal perdedors, sino de miserables possar en dubte l'esportivitat dels nostres jugadors i el nom del F.C.Barcelona. Li podem dir a Del Bosque que la Roja ja està trencada. Hi ha rumors que diuen que alguns jugadors s'estan pensant la seva continuitat a la selecció espanyola, tant de bó sigui així.

Però de tot això ja hi haurà temps de parlar després de Wembley. La Final del 28 de maig serà un intensa i dificil, tot un partidàs. Seré a Londres per recolzar l'equip amb totes les forces. És això el que hem de fer els barcelonistes i no pas errecordar-nos de la mare dels rivals de la capital. El Barça és més gran que tot això, hem de mirar endavant perque tenim un gran equip que ha demostrat que surt endavant contra totes les adversitats, i tenim il.lusió i anem amb l'esperit dels Campions.