Me importa un pepino !

 Aquestes darreres setmanes hem assistit a un dels espectacles més impressentables de la politica europea.

Tot va començar quan, arrant de l'augment de persones intoxicades per E.coli enterohemorrágica (EHEC), i fruit de la alarma en la opinió pública, la ministra de sanitat del govern d'Hamburg, Cornelia Prüfer-Storcks (SPD), va activar les alarmes sanitaries de la Unió Europea al referirse als analisis d'un laboratori d'Hamburg que en les seves proves preliminars habia trobat traces de EHEC. Alguns pacients han mort per complicacions renals greus. Cal dir que desde la OMS, a Copenhagen, es té constància que aquest bacteri es troba de manera generalitzada a les verdures i hortalises, i que no hi pot haver correlació amb les persones afectades. Es van aturar automàticament el transport de cogombres a la Unió Europea i Russia va aturar tota la importació de verdures. Els productors es van veure desprotegits i la Unió Europea no va respondre a les crides fetes desde l'Estat Espanyol per esclarir els fets. La percepció general va ser que la culpa de tot era del cogombre espanyol. Cinc dies van trigar a admetre les autoritats alemanyes que la font de la intoxicació no provenia dels "pepinos" espanyols. Amb tot la ministra de consum Ilse Aigner (CSU) va assegurar que havien fet el correcte. Les investigacions apuntaven després plantes de soja de Nieder-Sachsen , Alemanya, però sembla que tampoc, i la imatge de tot la tenim en unes autoritats que van a les palpentes mentre no se sap del cert la font. Un fet constatat es que totes les victimes han estat localitzades al nord d'Alemanya , i que els tres casos detectat fora del pais van ser persones que havien visitat recentement Alemanya. 17 persones van sopar a fnals de maig al mateix restaurant de la localitat de Lübeck. Necessitem més dades ?

La Unió Europea ha reaccionat, tard, a les demandes d'Espanya i altres paissos exportadors de verdures, i és que el mal ja esta fet. Els productors perden milions, diuen, cada setmana.

S'ha d'entendre per una banda la necessitat d'informar sobre els brots infecciosos, però una falta de professionitat tant gran mostrant tant poca eficiència no és normal en un pais tant seriós com és Alemanya.

Que hem de fer ara ? Jo proposo , per exemple, que la Unió Europea promocioni l'us del cogombre espanyol, amb les propietats saludables pel cos, amb vitamines, i tant bones per la pell, amb una foto com aquesta:

Totes les senyores es podrien possar el cogombre a la cara , si no s'el mengen per allò del dubte, i així veure's rejuvenides i més bufones. Pot ser la ministra alemanya ho veu amb bons ulls també i s'els possa a la cara.

Amb tot, diverses persones segueixen afectades i la societat vol una resposta, pero que aquesta sigui constrastada i no es culpin a tercers paissos de les manques de control i higiene propis.