Les eleccions Municipals del darrer més de maig van coincidir amb la sortida a la llum del moviment dels auto anomenats "indignats". La campanya electoral va quedar marcada per aquest moviment que va ocupar les cèntriques places de les importants ciutats d'Espanya i algunes de Catalunya.
Aquest moviment ciutadà va ser principalment convocat per les xarxes socials, i va començar a la Puerta del Sol de Madrid. En un contexte assambleari es van anar agrupant centenars de persones de diverses edats, pero d'un entorn social semblant. De manera unilateral es van apropiar de les places, que són espais públics, per crear una acampada amb el seu xiringuito. Ells eren el "poble". Desde la plaça Catalunya i gràcies a l'ajuda estimable dels Matins de TV3 , els indignats van rebre els honors de ser portada de diaris i butlletins de noticies. Joves en atur, desnonats, hipotecats, aturats, jubilats, estudiants, okupes, units en un moviment assambleari sense interlocutors i encoratjats per la majoria de mitjans de comunicació i de no pocs tertulians auto-anomenats "intel.lectuals" que mostraven simpatia i justificaven les demandes d'aquests moviments. Per una "democràcia real", deien, sense partits politics, ni governs, ni sindicats, que deien que aquests no representen al poble. Les queixes i reinvidicacions dels concentrats a les places anaven desde reclamar llistes electorals obertes, limitar els mandats dels politics, evitar les retallades en sanitat i educació, universitat gratuita per tothom, poder liquidar les hipoteques amb el pis, pisos socials per tothom que ho necessiti, tot això està molt bé : I qui ho ha de pagar això ?
Pocs es van atrevir a contradir-los o criticar-los, no estava ben vist .... i els que ho feien rebien insults i amenaces, "o esteu amb nosaltres o contra nosaltres". La policia va haver d'actuar per evitar incidents, i és que la manifestació no podia perpetuar-se, per be que era il.legal. L'actuació policial a Barcelona, en algun moment millorable, va ser fortament criticada per la oposicó i moviments anti-sistema.
Impedir amb violència que els parlamentaris accedeixin al Parlament no és el camí. Que fàcil que és atacar al govern d'ara per les retallades que són una consequència de la irresponsabilitats dels govern d'esquerres.
Quan algu vol canviar les coses te diferents eines i recursos; uns d'ells és la intel.ligencia i una de les més importants de totes és la democràcia. La nostra democràcia que és segurament millorable, ha creat un sistema que pocs dubten que és del millors del planeta, o es que estem pitjor que als anys 60 amb una dictatura?
Les revolucions de Facebook o Twitter no són totes com la primavera àrab, perque aquells paissos no coneixen la llibertat. Si els indignats volen establir un moviment de canvi del sistema, aleshores que crein partits i que es presentin a les eleccions, amb un programa com cal i que convencin a la majoria silenciosa. Si el que pretenen es impossar les seves idees per la força, aleshores això no difereix gens ni mica dels moviments autoritaris bolxevics, per això m'indignen els indignats. Volien fer fracassar les eleccions municipals i va guanyar la participació respecte el 2007.
Per cert, aquest moviment és clarament espanyolista, no només per seguir les consignes del km0 de la plaça del Sol, sino perque a les assamblees el català no era benvingut, i això no és el poble de Catalunya.
Els catalans ara per ara volen solucions, perque estem una situació molt crítica, on de manera molt barroera els partits que van malbaratat les arques públiques, es desmarquen ara de tot i reclamen solucions però sense tocar ni un centim dels pressupostos. I amb això jo també estic indignat. S'han acabat les vaques grosses, cal racionalitzar les depesses, ens juguem el futur de l'estat del benestar, allò que els indignats no veuen, que sense una economia solida amb un potent mercat econòmic no es pot crear riquesa, que vol dir feina per mes gent, i més recursos per les administracions.
Posts
Keine Kommentare:
Kommentar veröffentlichen