Els bons i els dolents

Hi ha una falera, una obsesió, per fer veure al vei, a tothom,  d'ensenyar qui és el millor, de qui és el més fidel seguidor de la causa, i que aquell que no estigui totalment a favor queda ridiculitzat i reprudiat. Això pot semblar molt normal per molts, però aquesta dinàmica pot portar a situacions desagradables que altres paissos ja han viscut en el passat i han que tingut que superar per no entrar en una dinàmica que pugui afectar la cohesió social.

A mi personalment em molesten els crits d'independència als partits al Camp Nou al arribar al minut 17 amb 14 segons; primer perque jo vaig a veure futbol i no un meeting polític, i despres perque tots els jugadors que estan a la gespa, repeteixo TOTS , i perdoneu l'expressió, els importa un rabe el que la gent canta durant uns segons, sino no te res a veure pel que és ells juguen, o sigui pels milions d'euros que tenen als seus contractes. I no són pocs els jugadors que els importa poc les quatre barres incorporades a l'escut. I que consti que tothom es lliure d'expressar-se com vulgui , faltaria més en una societat democràtica en la que vivim.

Alguns no entenen, a Catalunnya, que tot el que es faci de manera democràtica ha de ser respectat. Hi haurà possibilitats reals d'èxit, tot arribarà quan hagi d'arribar però les presses i la obsesió. Seria un error pensar que tot ja està dat i beneit, perque no per accel.lerar més la màquina s'arribarà abans a la meta.

Per un escó al Senat

Aquests dies hem viscut un debat obert sobre la decisió grup parlamentari del PSC de portar al José Montilla i la ex-alcaldesa de Salt,  Iolanda Pineda, al Senat. El Parlament aproba com un tràmit els senadors proposats en aplicació de les normes vigents. A mi personalment no m'agrada que alguns polítics continuin ocupant càrrecs o privilegis de manera permanent. En aquest país és molt dificil veure que algú deixi la política de manera voluntària. A Europa això no passa. Els socialistes a Catalunya han tret els pitjors resultats desde l'inici de la democràcia i cap membre de la seva direcció ha dimitit, ni el primer secretari ni la cap de llista per Barcelona, Carmen Chacón.

La figura d'un ex-president ha de ser respectada institucionalment per tot el que la Generalitat representa com a institució. Ara bé, personalment no estic d'acord amb els sous vitalicis per alguns càrrecs institucionals, com el de l'Ernest Benach. No tots tenen els mèrits, els estudis, la formació, que els demés mortals amb moltes dificultats, tenen per tirar endavant en el món real i ple de crisi. Hi ha moltes families al nostre país que estan passant per una situació econòmica molt difícil. Tots els governs es veuen obligats a implantar mesures d'estalvi per mantenir el sistema de benestar. Les empreses tenen dificultats per accedir al crèdit, les plantilles es congelen, els expedients reguladors s'extenen, ... no entenc perque un ex-president que no està en edat de jubilació ha de mantenir un despatx a la Diagonal, amb xofer i personal de plantilla. Si les retallades han d'afectar a tothom doncs apliquem-les a tothom. La llei s'ha d'actualitzar, potser serien uns pocs milers d'euros, però donaria un exemple de netedat en la política. El segon cas és el de l'ex-alcaldesa que no aconsegueix l'acta de diputada per Girona i se la compensa amb un escó al senat. Per mi els senadors que no han estat escollits per sufragi no representen el poble. Tant sols representen el Parlament, i la seva opció política que els ha proposat. Ara als escons del Senat veurem al Saura , Montilla, ... i altres persones que ja no poden aportar res de nou en política. S'ha demostrat que el Senat no és la cambra de representació territorial que li van donar els redactors de la Constitució. Els funcionaris, letrats i altres empleats que viuen i treballen a Madrid no ho veuen així, és clar, qui vol perdre els privilegis i els sous públics ??? Però cal possar fi al cost excessiu i injustificable d'una cambra que no ha aportat millores en la governabilitat del pais. Si les retallades arriben a una majoria, també han d'arribar als que en tenen més.

Hi ha temps per recuperar el liderat

Aquesta temporada no serà gaire diferent que les anteriors. L'una diferència és que en els darrers desplaçaments el Barça ha perdut contundència en la defensa, domini en el cos a cos, encert als metres finals ... S'ha iniciat també un debat sobre l'estat de forma de Messi. Aquest debat no arriba dirigit només desde la "central lechera", sino també desde casa nostra, i jo son uns dels que l'he criticat quan no ha jugat bé, pero no m'agrada escoltar i/o llegir comentaris victimistes. Que consti que tampoc m'agrada aquells que afirmen que l'astre argentí és el Messies del futbol, l'intocable. No és una deidat, i pot cometre errors, i en un món lliure tenim dret a donar, si cal, un toc d'atenció a aquest jugador que cobra 16 milions per temporada. Es clar que ens ha donat èxits. Segueix donan-t´ho tot i ho seguira fent, però l'equip te massa Messi-dependència , i en Pep ho pot corregir, ho sabrà fer, sense dubtes.


No hi ha motius d'alarma per estar 3 punts per sota del Madrid. La Lliga pot ser de dos, pero tots els equips donen el màxim per guanyar, i així ha de ser. El desembre de l'any passat el galàctics del portugués van arribar líders al Camp Nou i es van endur un 5-0 que Mourinho i Florentino encara no han pait del tot. Tenim confiança de que la millora arribarà aviat, perque aquests jugadors ho tenen tot. El Barça tornarà a ser líder aviat, i amb la classificació de setzens de la Champions ara assegurada, en Pep te més marge per fer més rotacions i deixar a la banqueta als que no necessitin jugar, i això va pel Leo també. Aquest equip te tant crèdit que possar en dubte la seva capacitat de reacció i victòria sembla un insult, però cal estar preparats ja que el Madrid està més fort que l'any passat, i això es motiu suficient per tenir els nostres jugadors més motivats que mai. Seguim sent els millors i així ho demostrarem

Arrivederci amico

Non potevo credere la notizia ricevuta Lunedi mattina, sono rimasto senza parole. Ricorderò sempre la tua generosità e simpatia, il tuo aiutto con immersioni a Sankt Leon, e tante conversazioni amichevoli. Una grande persona. Non importa dove sei adesso, perché non ci hai mai lasciato. Avremo sempre un pensiero per te. Arrivederci amico Fabio

Quan es perd el respecte a tot ...

El viscut al final del partit de tornada de la supercopa d'Espanya ha estat d'una vergonya sense precedents. Un partit que podria semblar , a priori , de pre-temporada va ser preparat a conciencia pel Madrid, per marcar múscul i per poder pressumir d'haver derrotat per fí al vigent campió de Lliga i d'Europa. Doncs va passar que el Madrid no ha pogut derrotar al Barça,  el qual de fet encara tenia la sorra de la platja al banyador abans d'aquest torneig. Es cert que el Madrid ha jugat millor en alguns moments, però el Barça estava minvat d'efectius i sense gaire rodatje, i amb tot els hem guanyat !

Mourinho ja tenia conçevut un pla en cas de que no li sortís bé el partit, i que consistia en discutir ferverment totes les decisions arbitrals adverses així com l'us del cos a cos al limit del reglament. amb Pepe, Marcelo i Xavi Alonso repartint llenya per tot el camp. El mateix guió que la temporada passada. Per si no hi hagués prou es va montar una tangana arrel de la durissima entrada de Marcelo a Cesc pel darrera i amb traidoria. Tots dos vestidors van sortir al camp, i els més destacats a les males arts i les provocacions com Özil i Carvalho, Chendo i Karaka (el gosset portaveu del del Sétuval) volien que els jugadors del Barça entressin al cos a cos i es deixessin provocar. El pitjor de tot va ser veure com el millor entrenador FIFA2010, a votació dels periodistes, va actuar com un fil.libuster enfonsant el seu index en l'ull del Tito Vilanova. Increible. Els límits de la violencia no semblen tenir fi, i ara ja hem arribat a un punt crític i perillós. Mourinho ha quedat retratat davant de tot el món, l'odi i la xul.leria en la seva expresió i que van captar les càmeres no tenen precedents, tothom en parlarva fins divendres. Mourinho ha demostrat que és una mala persona, i un entrenador mediocre que vol enmascarar les seves limitacions, i que tot i que encara disfruta del suport de la massa social blanca, poc a poc li comencen a retirar suport dins del club. Cal que la Federació, el Comité de disciplina, i Anti-violencia actuin d'ofici, pel bé del futbol. Aquests fets no poden quedar impunes, pel bé del futbol. Per altra banda l'harmonia de la sel.lecció espanyola pot estar en perill i aquest extrem no agrada ni a la central lechera de Madrid.

Crec que el Barça ha de mostrar-se caut ni no entrar en la provocacions d'algú que és pensa que esta per sobre de tot i de tothom, que pot guanyar amb joc brut, i que ja no pot justificar-se més per no poder guanyar al Barça. Tindrem un inici de campanya molt intens, la llàstima serà que no quedi Mourinho madridista per molt de temps.

The Economy doesn't know about holidays

Once again the summer holidays seem not to be the best time of year for the economy, as the main Stock markets suffered a new attack. On one side we have seen how the US economy went too close to shut down the public system, due to the long disputes in the US Congress wheDn both Republicans and emocrats were arguing with the law to increase of the public debt proposed by Obama. Here in Europe the rumours of some countries to go into public bankrupt, brought panic into the markets. Inverstors started to sell their shares, mainly banks and insurances, while ECB and EU had to quickly make strong statements against the reports that indicate that Italy and Spain would need to receive rescue fonds to face their already high public debt.

In this crazy movement in the Stock Markets indicating a new upcoming recession, when the Tech-companies are showing good numbers and car industry (e.g Volkswagen, BMW) are reporting positive balances ? Globalization, my "favorite" word ... Governments are now forced to reduce their debts, in first place cutting costs which hits the public social system, and they are not keen to increase of the taxes which could bring the already fragile economy into a big recession. Is this actually right ? If the lower and mid classes are going to accept restrictions on the public health system or other services like retirement conditions, meanwhile some others, elite people (also sport stars), bank and corporation managers, still have some privileges is not going to last forever. The policy of privilege should be revise widely, but is going to happen? Probably not, but it is not acceptable that bank managers or corporation leaders who have received public rescue fonds keep their bonusses and other kind of privileges. Another interesting point is what to do with the Tax paradises (banana republics), some of them still in Europe. Do they deserve to hold the shares and wealth of business produced in Europe? 

It must be very serious situation when China it self sends an alarm message and complaint to resolve the world markets issues by bringing a new monetary policy, but of course, it is China which retains more US dollars in their reserves than other country in the world. Is this an new order for the new world ruler ?  It is ironic , isn't ?

Stock markets are not always reflecting the truth of the economy health. A well-known doctor on Economics said once that Stock Markets is in general full of maniac inverstors, because a simple rumour can sink the value of a healthy corporation in just a few days or even hours. This practice is often intiated by the speculators, and a reason to bring the markets into panic. EU comission said this week this practice is going to be regulated, and probably will bring some stability until September. It is now time to see if the U.S. , the still today first world economy, is going to show a suficent internal growth , reduce the unemployment rate, and the stabilize public debt, otherwise we will have a hot autumn. Economy has no holidays, either I ....

La Democràcia real és a les urnes

Les eleccions Municipals del darrer més de maig van coincidir amb la sortida a la llum del moviment dels auto anomenats "indignats". La campanya electoral va quedar marcada per aquest moviment que va ocupar les cèntriques places de les importants ciutats d'Espanya i algunes de Catalunya.

Aquest moviment ciutadà va ser principalment convocat per les xarxes socials, i va començar a la Puerta del Sol de Madrid. En un contexte assambleari es van anar agrupant centenars de persones de diverses edats, pero d'un entorn social semblant. De manera unilateral es van apropiar de les places, que són espais públics, per crear una acampada amb el seu xiringuito. Ells eren el "poble". Desde la plaça Catalunya i gràcies a l'ajuda estimable dels Matins de TV3 , els indignats van rebre els honors de ser portada de diaris i butlletins de noticies. Joves en atur, desnonats, hipotecats, aturats, jubilats, estudiants, okupes, units en un moviment assambleari sense interlocutors i encoratjats per la majoria de mitjans de comunicació i de no pocs tertulians auto-anomenats "intel.lectuals" que mostraven simpatia i justificaven les demandes d'aquests moviments. Per una "democràcia real", deien, sense partits politics, ni governs, ni sindicats, que deien que aquests no representen al poble. Les queixes i reinvidicacions dels concentrats a les places anaven desde reclamar llistes electorals obertes, limitar els mandats dels politics, evitar les retallades en sanitat i educació, universitat gratuita per tothom, poder liquidar les hipoteques amb el pis, pisos socials per tothom que ho necessiti, tot això està molt bé : I qui ho ha de pagar això ?

Pocs es van atrevir a contradir-los o criticar-los, no estava ben vist .... i els que ho feien rebien insults i amenaces, "o esteu amb nosaltres o contra nosaltres". La policia va haver d'actuar per evitar incidents, i és que la manifestació no podia perpetuar-se, per be que era il.legal. L'actuació policial a Barcelona, en algun moment millorable, va ser fortament criticada per la oposicó i moviments anti-sistema.

Impedir amb violència que els parlamentaris accedeixin al Parlament no és el camí. Que fàcil que és atacar al govern d'ara per les retallades que són una consequència de la irresponsabilitats dels govern d'esquerres. 

Quan algu vol canviar les coses te diferents eines i recursos; uns d'ells és la intel.ligencia i una de les més importants de totes és la democràcia. La nostra democràcia que és segurament millorable, ha creat un sistema que pocs dubten que és del millors del planeta, o es que estem pitjor que als anys 60 amb una dictatura?

Les revolucions de Facebook o Twitter no són totes com la primavera àrab, perque aquells paissos no coneixen la llibertat. Si els indignats volen establir un moviment de canvi del sistema, aleshores que crein partits i que es presentin a les eleccions, amb un programa com cal i que convencin a la majoria silenciosa. Si el que pretenen es impossar les seves idees per la força, aleshores això no difereix gens ni mica dels moviments autoritaris bolxevics, per això m'indignen els indignats. Volien fer fracassar les eleccions municipals i va guanyar la participació respecte el 2007.

Per cert, aquest moviment és clarament espanyolista, no només per seguir les consignes del km0 de la plaça del Sol, sino perque a les assamblees el català no era benvingut, i això no és el poble de Catalunya.

Els catalans ara per ara volen solucions, perque estem una situació molt crítica, on de manera molt barroera els partits que van malbaratat les arques públiques, es desmarquen ara de tot i reclamen solucions però sense tocar ni un centim dels pressupostos. I amb això jo també estic indignat. S'han acabat les vaques grosses, cal racionalitzar les depesses, ens juguem el futur de l'estat del benestar, allò que els indignats no veuen, que sense una economia solida amb un potent mercat econòmic no es pot crear riquesa, que vol dir feina per mes gent, i més recursos per les administracions.