Wir haben die Kraft

Diumenge a la tarda els cristiano-demòcrates de la CDU i els social-cristians bavaresos de la CSU iniciaven a Düsseldorf la campanya de les eleccions al Bundestag. En un pavelló que per poc no va arribar a omplir, la candidata i actual cancellera Angela Merkel feia la seva entrada triunfal i ho feia a ritme de Start me up dels Rolling Stones, un senyal que els conservadors alemanys, fora de qualsevol complexe, volen recuperar el govern, Wir haben die Kraft, tenim la força.
Els discursos dels principals liders de la Unió també donaven a entendre que la campanya serà interesant per no dir una mica calenta, i es que existeixen dos blocs diferenciats. Per una banda els conservadors de la CDU-CSU amb els liberals del FDP de Westerwelle al capdavant, que es postulen ells mateixos com la coalició necessaria per fer sortir Alemanya de la actual crisis econòmica, la qual ja dona simptomes d’haver tocat fons. Per altra banda l’esquerra amb el socialdemòcrates del SPD i els Verds, i amb certes reserves els ex-comunistes del Linke, que inclou disidents del SPD amb Lafontaine al capdavant. El discurs de la por ja s’està utilitzant en aquests primers dies de campanya, però és un fet que de propostes i missatges entenedors l'esquerra no n'aporta gaires.

La CDU és europeista, i en els discursos es fa evident que els objectius principals són recuperar el creixement econòmic, la productivitat industrial i que les families recuperin poder adquisitiu i d’aquesta manera mantenir l’estat del benestar.
Després de cuatre anys de gran coalició, d'una relativa estabilitat política, els dos partits majoritaris es desmarquen clarament l'un amb l'altre, i penjant-se la medalla de qui ho ha fet millor. L’època de les majories absolutes es va acabar coincidint amb la retirada de la política del canciller Helmut Kohl.
Diumenge la senyora Merkel ho va deixar ben clar, aquesta coalició no es pot tornar a repetir, és hora de que els socialistes i el seu candidat i actual vice-ministre Steinmeier tornin a la oposició.
Ara fa 4 anys, l'aposta clara de la candidatura de la cancillera Angela Merkel després d'un resultat tant ajustat com inesperat amb el socialista Schröder, va reforçar a la CDU i els seus socis bavaresos de la CSU. Ella ha estat la cara del govern en els afers internacionals i també els interns. No s'han assolit les reformes profundes en la sanitat i en la politica fiscal, però els dos partits de govern han pogut aprovar mesures per la ocupació que han donat els seus fruits, politiques a favor de les families, a més de crear fons estructurals per reactivar la economia i de tornar a liderar, juntament amb la França de Sarkozy, la politica exterior europea i arrosegar a la resta de socis europeus per crear minims per fer front a la crisi mundial que amenaçava el sistema social i econòmic a Europa comunitària. Merkel ha pogut parlar de tu a tu amb els Estats Units primer amb Bush i més recentment amb Obama.
Les xifres no enganyen, Alemanya és el primer pais de la Unió que ha tingut un creixement possitiu en mig de la crisi, la qual dona simptomes d’haver tocat fons. També les xifres d’aturats s’han anat reduint, i s’estant impulsant mesures de control a les entitats financeres que reben ajuts estatals per evitar la fallida.Tots els sondejos d’opinió auguren un triomf clar de Merkel que la podria permetre formar govern amb els liberals, però els fluixos resultats de la CDU en les eleccions als estats Federals de Thuringen i Saarland, i alguns afers com el del bombardeig de civils a l’Afganistan podria portar-li problemes en plena campanya, i es que la opinió pública alemanya no està disposada a acceptar que els seus soldats en missió de pau caiguin en servei, perque una cosa es una missió humanitària i l’altra un conflicte cada vegada més bèlic.

Le petit déjeuner

During this period of time in France he never thought he wouldn't miss Chicago that much. Is not the fact that he wanted to comeback with her, seconds parts are not the best. In this beautiful morning on June the breeze was cleaning his mind after a long night. Now just him in the beach, all the music and voices are now in the distance, is the sound of the waves reaching the shore.

He is thinking of how this phone call change his mind. Being inspired by his friend Ellen, he decided to give a try for an adventure. This semester in the University has given him new ideas, he will probably will go for that. Carlo's might be opened, he can smell the fresh bread in the morning, and willing to take a pain au chocolat, maybe a croissant or two.

Einige Worte vom Space

Ich liebe dieses Sommer, besonderes wenn ich arbeiten muß. Dieses beschissene Wetter ist kein Problem, ich wußte es schon als ich nach Bayern bekommen bin. Kein Sommerfest in der freie Luft, immer ein Schirm oder Regenjacke bevor drausend gehen. Gestern gegen 19:00 war schon dunkel. Ein kollegue von mir ist in Dublin, er sagt für ein Seminar, aber heut abend gehe er zum U2 Konzert und ich bin sehr eifersüchtig.

Hier bin ich vor meiene Konsole. Während ich meine On-board Systeme beowachte, NASA TV startet eine Live Verbindung mit ISS. Es ist wahnsinnig 13 Astronauten die im ISS und die angedockte Endevour Shuttle momentan arbeiten.

Die NASA feiert Vierzig Jahre nach die erste bemannte Mission zum Mond. Immer noch Heute viele stellen sich die Frage ob Neil Amstrong und Buzz Aldrin tatsächlich auf der Mond gelandet waren. Es ist ertaunlich daß einige Ingenieurs die ich kenne immer noch zweifeln über diese historisches Moment. Die wissen schon daß NASA noch 6 mal auf der Mond gelandet ist, und bis heute haben die Russen es nicht dementiert, auch nicht unter die Soviets Regime und während die kalte Krieg. Die Steine Mustern sind da als Beweis, und tausende Menschen waren im Projekt mit dabei, viele Tracking Stationen haben der Signal und Telemetry von der Raumfahrt Modul bekommen und nach Houston und die ganze Welt weiter geleitet.
Es war der Begin eine Era, aber wie schon ein Deutsche Ingenieur die beim de Apollo Program gearbeitet habe, gesagt hat ; "wie waren viel zu Früh auf der Mond".
Now is time to comeback to the Moon ! Die NASA plannt eine dauern Mission auf der Mond, mit eien Station die als erste Haltestelle zum zukunftige Mars Expeditionen bedient sollte.
India, China, und Rußland sind dabei um neuen einige Programme zu entwickeln, es gibt eine neue Wettkampf im Raumfahrt Bereich, das ist positiv, aber niemnad sollte vergessen daß der Mond gehort niemand, und daß in unsere blaue Planet, Armut, Krieg, Ungerechtigkeit, Krankenheiten, Umwelschutz, sind Probleme die noch behoben werden mußen. Wir sind vepflichtet die kommende Generationen eine bessere Zukunft zu lassen, das sollte es keine vergessen.

Una Temporada de Somni

Pocs, per no dir ningú, creien que el Barça de Guardiola seria capaç de guanyar totes les competicions de la temporada. Ja vaig escriure un article a mitja temporada on afirmava que el semblava que somni havia tornat a fer-se realitat. Que el Barça ho guanyés tot , guanyant al tots els seus rivals en joc i qualitat, amb tota la pressió mediàtica , és per treure's el barret. Aquest Barça ja és el millor de la història, ho dic per alguns motius. El Barça de les 5 Copes té el mèrit que té, perque es van aconseguir sota la dictadura franquista que només volia que guanyessin els de blanc, i perque amb les limitacions pressupostàries i l'estil de joc dur de la època era molt difícil guanyar-ho tot. Tant que el Barça va trigar moltíssim a tornar a guanyar un títol, qué extrany ... Ara bé, el fútbol d'avui en dia està a anys llum del d'aquells anys. Ara hi ha molta més comptetitivitat, molta igualtat. El fútbol és molt més ràpid i exigent. Hi ha jugadors extraodinaris que juguen en equips sota un poder econòmic al darrera brutal. Estar al cim de d'Europa, que per mi es tar al cim mundial, estÀ a l'abast de molt pocs. Però aquest any ha passat una cosa que ens omple d'orgull i d'esperança, de que en aquest esport, el millor guanya. El Barça de Guardiola ha donat una lliçó a tothom. És cert que tenim jugadors de classe mundial, però la inversió ha estat rentabilitzada amb escreix, i no s'ha perdut el seny fitxant per fitxar. És l'equip el que s'ha de construir.

Que el Madrid es reforçi amb galàctics no ha de fer altra cosa que motivar-nos més. Som els Tricampions i que ningú ho oblidi per molt que els mitjans madridistes ho dessitgin. Ni chorreos ni canguelos.

Un fet que m'entristeix és la situació d'Etoó, perque sembla que una vegada més una estrella podria sortir per la porta del darrera, i en aquest club hi ha coses que no canvien ni canviaran. Ell , amb tots els defectes i virtuts, ens ha donat títols amb els seus gols i li hem d'estar agraits, no porta el Barça al cor com altres jugadors, però és un pencaire i ha complert.

Ha estat una gran temporada on he tingut la sort de viure els millors moments en directe, al Camp Nou, Munich, Londres, la final de Roma, una gran sort. Llàstima que la final Four de Berlin ens va fallar. No podia perdre'm aquests moments històrics que guardaré al meu pensament per sempre més. També ha estat l'any d'U2, viure els teus ídols musicals al Camp Nou ha estat una alegria indescriptible, i acompanyat de la familia encara més.

No em puc queixar, i si la feina acompanya encara més raó per seguir endavant amb optimisme. Però no tot és perfecte ja que l'estiu encara no ha arribat a terres bavareses, i ja estem a Juliol ...

U2 loves Barcelona

That was a week to remember. Having U2 in Barcelona was for me the best reason to make a break at work and be part of history. It is the first time since 1988 that U2 is starting a world tour in Europe with two dates in Barcelona, which for my surprise has become the favourite city for the irish band. It was not easy to find tickets for the first show, but more difficult is to manage to be in the very front as we did. We queued outside the premises of Camp Nou on a place normally occupied by some prostutes, but fortunately they were forced to leave the aera due to the large presence of fans of all ages and places. We had organized reesebands with numbers to control fans positions, we all wanted to be at the front area of the new U2's Space Station. We met new friends, shared stories and laughts, sending back the "clever" guys who didn't want to respect the line, sleeping with blanquets under the Barcelona sky, listening to the rehearsal concert the night before, we all wanted to see the best band in the world. U2 is more than a rock band, like Barça is more than a Club, it's a feeling, a message of hope in the middle of this world finance crisis, a world which needs justice and freedom, that needs to stop war and all kind of dictators, that need to stop AIDS and poverty, that needs to be protected against global warming , because future needs a kiss. I've been one of the privilege guys to hear live Bono talking with the Space Station crew, what a feeling.

Is not easy to describe what I felt when the stadion lights turned off , the camera flashes took over and the crowd shouts when Larry Mullen took his seat on the drums, Adam entered with his bass, Edge appeared like magic playing the guitar , then Bono with his elegant leather jacket and the shades holding the mike and giving the kick off of the world tour. Breathe.

Unforgettable Fire sound incredible like in the old days, and also Ultraviolet was a great surprise, specially with that 22nd century jacket, and all the songs set was like a present to our souls.

Song after song all is passing like a movie in front of my eyes, and I still have the that music in my head. All these years waiting for this moment, and the band talks with the ISS crew, Bono wears a Barça top with the UNICEF logo. We made it, we had the band with us. We have been the world capital of rock for a couple of days. Unfortunately I have read that the city council could probably suit U2 managers after the complaints of Les Corts neighbourhood for the noise due the music checks during the previous days to the concerts. Isn't strange that these neighbours don't make efforts to remove the prostitutes and drug dealers around the Camp Nou ? And the city council should clean the shitty people and dark business in La Rambla, don't let down thousands of people without public transportation after the concerts. We have to say that U2 had put the name of Barcelona on the top of the world. Barcelona loves U2 , that's what Bono say to the fans on both concerts, and we also love U2. Me too :)

Abstenció Compartida ?

Aquestes eleccions europees han servit per constatar el desinterés i el desencant de la majoria de ciutadans amb la situació política actual. Que Espanya sigui un dels paissos més abstencionistes és preocupant, però que Catalunya sigui la més abstencionista de totes es pot considerar com una crisis democràtica.

Pocs han ajudat a motivar a l'electorat a votar. En primer lloc el binomi PP-PSOE amb els atacs impresentables doble direccionals, amb una campanya on el govern feia d'oposició amb el mateix discurs de la por, del qual el ciutadà mitjà ja n'està més que tip. Per altra banda els mitjans de comunicació públics, els quals oferint una vaga encoberta pel tema dels blocs electorals han desmoralitzat a part de la ciutadania. Cal recordar-los que la llei està per complir-la i que la cantarella de voler informar seguint criteris periodístics no és seriosa , ja que ja sabem qui quedaria més perjudicat de la cobertura informativa.

Un altra tema és la crisi i la incapacitat del govern de buscar una sortida. N'hi ha que proposem idees però són ignorades i preses amb frivolitat pels governs català i espanyol. Hi ha un buit informatiu important que fa pensar que els mitjans estan més o menys ocultant el pitjor, i això en un sistema democràtic crec que no és acceptable.

Analitzant els resultats sembla que la política social de Zapatero ha cansat a la societat. Que el PP guanyi per primer cop desde el 1999 és força significatiu. En un any de legislatura el govern perd suport de part del seu electorat fidel que el comença a abandonar. Rajoy per altra banda reb un baló d'oxigen que legitima el seu lideratge i li donarà la raó de cara a donar un gir més centrista, tot i que està encara molt lluny.

A Catalunya és un fet que el Tripartit perd suport, tot i que no tant com el que es podria esperar després de la presa de pél que els ciutadans estàn suportant desde fa mesos. Cap promesa electoral complida, cap finançament, cap traspàs de Rodalies, però la societat catalana contina dormida, anestesiada, incapaç de reaccionar i dinar un cop de timó a la situació. Convergència i Unió recupera suport després de molts anys de perdues i sembla que encarant el camí que el podria portar a recuperar la Generalitat després d'una llarga travesia pel desert. Però li cal molta feina a fer. El gir sobiranista que alguns dirigents volen imposar no sembla que li doni la solució. L'espai independestista és important, però encara minoritari dins la societat, i considero que per ara l'han d'ocupar altres formacions. La gran massa electoral que es va quedar a casa el darrer diumenge te un altre perfil. Aquesta massa es troba al centre, i és aquí on s'han de concentrar els esforços. A aquell "català emprenyat" s'el pot motivar amb un discurs ferm i propostes que resolguin els problems del país, que ara per ara tant sols CiU pot oferir. El Tripartit ja te data de caducitat, han perdut 200.000 vots i encara hi ha temps de d'adreçar el país. A Euskadi el PNV, socis de la Coalició per Europa , no han fet els deures i han perdut suport electoral. Crec que s'hauria de pendre nota i més tenint en compte que el PNV sembla interessat a impulsar la seva candidata europea per preparar-se per candidata a Lendakari sense ni tenir temps per arribar a Brusel.les.

Abstenció als nous paissos membres

És molt remarcable la baixa participació a molts dels nous païssos membres de la Unió. Com a exemples, Chéquia ( 28,22%), Slovaquia (19,64%), Hungria (36,29%), Lituania (20,54%), Rumania (27,21%), Slovenia (27,37%). Crec que la Unió hauria de pendre nota i pensar si és legítim que molts paissos condicionin acords importants i rebin milers de milions d'inversions, quan als seus ciutadans donin l'esquena al projecte comú europeu.

A Estrasburg el parlament tindrà una majoria de centre-dreta i Barroso podria repetir presidència, en detriment de Felipe Gonzàlez que no podrà complir amb els dessitjos de la familia socialista europea. Hi haurà partits de tots colors, fins i tot la extrema dreta augmenta representació, que per sort no serà més que testimonial. Això no evitarà que temes com la inmigració o la possible candidatura de Turquia i Croàcia per incorporar-se a la Unió, seràn revisats.

Resultats que condicionen futurs governs

Dos dels païssos més importants de la Unió tindràn eleccions aquest any. Per una banda Alemanya, on sembla que la cancillera Merkel te bones possibilitats de crear un nou govern de centre-dreta amb els liberals. Per l'altra el Regne Unit on el premiere Gordon Brown te cada vegada més difícil mantenir un govern en plena crisi institucional , amb escàndols al parlament i desercions internes, en un context de plena recesió i on la societat demana un canvi urgent.

A Espanya un periodista d'un prestigiós diari reclamava de Zapatero que es deixés de la píldora sense recepte i de l'abortament lliure de menors, per concentrar els esforços en la reforma laboral i fiscal, però ja se sap , el qui no sap ......

Catalunya no queda fora d'això, el retard de l'acord de finançament és intolerable i el recurs del Constitucional pot fer caure el Tripartit abans de la tardor.

La Europa social que reclamaven les esquerres ja no te arguments. Cal mesures laborals i fiscals per fer sortir Europa de la crisi.

Una coalició per Europa

Aquestes eleccions arriben en un moment de crisi econòmica important, de fet la més greu de les darreres decàdes. Europa ha rebut l'impacte de la recesió econòmica dels Estats Units. En aquesta economia globalitzada ningú n'ha sortit indemne. Cal dir, però, que gràcies a la unió monetària, amb l'Euro com a referència, l'impacte de la crisi hagi estat menor del previst. Païssos com Espanya no haguessin pogut fer front a una crisi d'aquestes dimensions sense l'escut de l'Euro. Això dona arguments als defensors de la unió econòmica i monetaria. En les properes setmanes, però, molts partits aprofitaran la campanya per parlar de temes interns i per desgastar els propis governs, però Europa és molt més important, i ara més que mai. Perque les seves decisions ens afecten i hi ha molts reptes que cal definir, com son les infrastructures, les telecomunicacions, la inmigració, el paper de les regions.

Ara fa unes setmanes vaig rebre la petició de Convergència per formar part de les llistes de CiU per les properes eleccions europees. Desde la meva discreta posició vaig accedir, sabent que la meva aportació seria modesta. La meva activitat professional a Alemanya és el que més m'agrada desenvolupar, però també els meus lligams amb Catalunya que són molt grans i la meva preocupació sobre la situació política i econòmica del meu pais m'ha fet sempre estar compromés amb unes idees i un projecte que ampliament comparteixo. Hi ha coses que es poden millorar, i sempre he sigut partidari d'ajuntar el màxim de sensibilitats i persones per treballar per un fi comú. Es així com es treballa a Europa. Sempre he pensat que només si els catalans estem units arribarem a aconseguir un futur millor, sense perdre la centralitat i la responsabilitat, el pal de paller que necessita Catalunya. Abans i ara Europa ens dona moltes possibilitats, i a Convergència i Unió sempre han estat europeistes molt abans de molts dels partits majoritaris que ara es presenten. Cada vegada més, el que decideixi Europa tindrà més pes sobre la nostra vida i cal estar-hi presents.

Europa ha de ser vista no amb exceptimisme sino com una oportunitat i amb la col.laboració dels socis europeus, els liberals, per poder assolir molts dels reptes de futur pel nostre país.