El vot útil

Son quarts de dues de la matinada. Segueixo atent a la pàgina web del Ministeri de l'Interior on es s'actualitza el recompte de vots , diuen, en temps real. Sembla que CiU podrà aconseguir l'11è diputat, a falta del vot per correu.

Tal i com em referia en l'anterior article la constant bipolarització de la campanya s'ha traslladat a Catalunya i això ha arrossegat molts votants catalans a decidir-se pel PSC-PSOE, el qual i malgrat tots els problemes de gestió i promeses no complertes, ha sortit reforçat i ha apuntalat la victòria de Zapatero. Molts d'aquests electors s'han declinat, i vull pensar-ho així, pel vot de la por, per la por a un retorn de la dreta espanyola més radical dels darrers temps, allò conegut pel terme el "vot útil" i no tant per una opció catalanista. Cal admetre doncs que el pes del vot nacionalista a Catalunya , i això es preocupant, ha caigut considerablement principalment per la patacada d'Esquerra.

De totes maneres hi ha dos aspectes positius; el primer que el PSOE no ha aconseguit la majoria absoluta, ja no podrà repetir l'aliança amb les esquerres que han estat deplaçades al grup mixte, i per tant haurà d'entrendre's amb els partits nacionalistes si vol tranquilitat en una legislatura complicadíssima i amb una greu crisi econòmica que comença a veure's desde l'horitzó. Segon, CiU ha aconseguit aguantar l'embestida hostil feta desde dins i fora de Catalunya, i després de moltes decepcions acumulades, torna a tenir protagonisme i pot tornar a ser decisiva i per tant ocupar l'espai central que sempre ha ocupat desde les primeres eleccions democràtiques del 1978. En Duran Lleida no només ha fet una campanya molt digne, sinó que ha desmentit a tots aquells que auguraven i dessitjaven una desfeta de la seva candidatura. CiU sempre ha estat decisiva mentre ha mantingut la centralitat, i ara pot assentar les bases per una remuntada en properes conteses electorals, i dit de passada donarà confiança en els congressos que ambdós partits tenen a l'estiu. Catalunya doncs, encara podrà fer sentir la seva veu amb força.

A Catalunya la desfeta d'Esquerra tindrà consequències importants, per tant en Montilla te motius per estar preocupat. La incògnita és ara , fins quan aguantarà el Tripartit ? De moment en Puigcercós vol deixar el govern per, diu, concentrar-se amb el partit, i amb això el seu rival a la direcció en Carod, ja no podrà decidir l'estrategia del partit. Es poden sentir la remor d'espases a les bases, i un partit de govern no pot tenir inestabilitat interna.

El PP no ha aconseguit tombar el govern sortint d'en Zapatero i restarà quatre anys més a la oposició gràcies a la seva la radicalitat i enfrontament constant. Potser les opcions de Gallardón tornen a guanyar punts ara.

Que cadascú reflexioni del que està passant. Catalunya no és més espanyolista que mai, crec que s'ha de retornar la il.lusió i treballar desde la centralitat. S'han de resoldre els problemes de la gent i convèncer que el vot útil no és el que es queda a casa o s'envà a un partit d'obediència espanyola. Algú encara creu que els diputants catalans del PSC reclamaran que es publiquin les balances fiscals? O que l'aeroport tingui connexions intercontinentals? O garantiran que no torni a haver una apagada?

Jo mentre tant torno a la feina, tant sols espero que els meus facin la feina ben feta ... que no te fronteres ....