Ni una gota ...

Es comenta que actualment la societat mostra tenir un cert cansament amb la política i amb els polítics en general. Però de fet tots la utilitzem en el dia a dia. L'us que s'en fa es sovint irresponsable, interessat, i de vegades sobrepassa la intel.ligència de les persones. Fa uns anys el govern que presidia José Maria Aznar va presentar el Plan Hidrológico Nacional, que havia de servir per portar aigua de l'Ebre a zones de Llevant i sud de la conca mediterrània. Desde un primer moment la gent del Delta i del Camp de Tarragona es varen movilitzar per denunciar el trasvasament. Els partits d'esquerra, aleshores a la oposició, i la majoria dels seus mitjans de comunicació afins es varen arrenglar al costat d'aquestes plataformes per desgastar al govern català que en un primer moment va estar d'acord amb el Plan. Cal recordar que la federació nacionalista va rebre un cert càstig electoral en les eleccions municipals del 2003 sobretot al sud del país. La paraula trasvasament estava maleïda avalada per alguns estudis que en desaconsellaven la seva viabilitat.
Fins i tot l'Ajuntament de Tortosa va proposar la medalla d'or a la Plataforma en defensa de l'Ebre.
Una vegada més aquells defensors de la anomenada cultura del NO imposaven la seves tesis.
Era de preveure que l'aigua que es volia trasvasar hagués servit per alimentar la creixent industria turística de Llevant que estava acabant amb les reserves aquíferes, però el problema era que cada vegada la sequera es feia sentir més intensament i per tant calia trobar una solució mig i llarg termini. Es va proposar el trasvasament del riu Roine francés, però el govern del PP s'hi va oposar i els partits d'esquerres s'en van burlar descaradament. I això està pagant ara.
El govern Tripartit, que encara no aprovat cap projecte d'infrastructures propi i es dedica a executar obres que varen aprovar altres governs, va preparar abans de les eleccions generals, uns estudis per treure aigua de la capçalera del Segre, tot un atemptat ecològic, que va possar en peu de guerra els regants de Ponent. El conseller eco-socialista Baltasar va buscar tots els termes literaris possibles per impedir pronunciar la paraula prohibida. Es va destapar que hi havia un pacte amb el govern de Zapatero de no parlar-ne fins després de les eleccions, traïnt d'aquesta manera als seus votants i a molts defensors de la cultura del NO.
Ara s'els hi ha tornat en contra. Els regants es movilitzen, els pagesos es queixen, les plataformes treuen pols de les pancartes per tornar-se a movilitzar, tots es desperten ara per impedir que no surti ni una gota del Ebre i dels seus afluents. Però a Barcelona i provincia falta aigua, que cal recordar que és de tots. No s'ha de treure el sant Crist de l'altar i passejar-lo en processó per demanar que plogui, tenim un problema i sembla que tothom vol treure profit electoral. El país està sumergit en una crisi d'infrastructures brutal , i ara a més manca l'aigua. L'espectacle és esparpèntic, amb un conseller desautoritzat que no té ni la vergonya de dimitir, un conseller d'obres públiques desaparegut, un president de la Generalitat com sempre esperant ordres de Madrid, i Esquerra inmersa en una guerra interna que portarà a una ruptura. CiU no pot, de moment, condicionar al govern, però està en la seva obligació de buscar el concens pel bé del país i per tant buscar un acord que garanteixi un projecte que porti aigua d'allà on realment en sobra i no només de l'Ebre que està en perill si finalment s'instal.la Las Vegas als Monegros. Les noves urbanitzacions, els camps de golf, tot s'ha de valorar, però cal exigir responsabilitat a tothom ; d'aquells que no saben governar i d'aquells que no volen deixar anar ni una gota. El futur del país està en joc i ja se sap que quan es tiva massa la corda ....