Volem una Catalunya millor

Feia molt de temps que esperava publicar un article com aquest. Ja feia massa temps que la vida política catalana la viviem en una desorientació i perplexitat, no ens podiem creure que el govern de Catalunya visqués en una espiral constant de desproposits i errors. Reclamavem desde aquest blog que es deixés parlar al poble. Hi així ha estat. Ningú ha possat en dubte la victòria aclaparadora de l'Artur Mas, fins i tot el José Montilla ha pres la decisió més encertada desde que va ser proclamat president ara fa 4 anys, amb la complicitat d'ERC, deixar la vida política, reconeixent així el seu fracàs electoral i admetent, més val tard que mai, que es va equivocar en la seva acció de govern. El Tripartit ha fracasat i els ciutadans no volien que es tornés a repetir. El retrocés de les esquerres ha estat contundent. La campanya de CiU va ser presentada en positiu perque així ho volia el seu cap de files, esmenant algunes accions en la de fa cuatre anys. En moments de crisi com els actuals no es poden fer bromes amb els ciutadants, ja hem patit prou descrèdit. El país necessita solucions urgents i gent ben preparada per portar les iniciatives necessàries per aixecar-lo. Cal dir que no és moment ni de revenjes ni de mirar cap enrradera. Els votants , que han acudit generosament a les urnes han donat majoritàriament el suport al projecte de l'Artur Mas. Ell així ho va demanar, i molta gent de tots els colors i sensibilitats van entendre el missatge. Entre tots , desde dins i desde fora, hem de donar el millor de nosaltres mateixos per recuperar el prestigi de pais. El Tripartit deia que era el govern catalanista i d'esquerres, doncs nosaltres serem el govern de Catalunya, i aqui s'hi inclouen tots sense excepció. La nova etapa te molts reptes per superar, però el país hi és , i ho aconseguirem entre tots.

Il.lusió pel canvi

Ja tenim en marxa la campanya electoral per les eleccions al Parlament.

Els partits tenen la oportunitat d'explicar als ciutadans les seves propostes de programa. Hi ha partits que ens expliquen que volen fer per resoldre la crisi, altres itenten ridiculitzar als adversaris sense explicar el que faran, aplicant així el discurs de la por i de " l'anti-tot". N'hi ha que reneguen dels fins ara socis de govern, altres que volen un referèndum per la independència per demà passat, uns altres que es queden sols com a darrer reducte de les esquerres, o d'altres que volen impedir aliances independentistes i els independentistes es queden sense veu als mitjans de comunicació públics gràcies als blocs electorals.

El balanç del Tripartit ja el farem al seu moment, el que si que podem assegurar és que el seu llegat deixarà hipotecades les finances del proper govern durant un temps... i amb uns interessos que es pagaran al nivell del deute del govern grec, tot un escàndol.

Cal dir que els exemples de demagògia són una vegada més espectaculars. Els socialistes que, presenten el seu Super Montilla amb un perfil similar als comics dels anys 50, volen treure suc de l'afer Palau fent ús de la respresentació pública del consorci, per portar a la fiscalia a 2 càrrecs de CDC. L'Orfeó i la Fundació Palau no s'hi volen aliniar, i els socialistes volen silenciar lafer de l'hotel Palau i el cas Pretoria. Tant ells com els populars demanen ajut als partits de estatals, com sempre, i no és el primo Zumosol, sino el fet d'ensenyar als catalans que els que manen estan a Madrid , i això seria motiu suficient de movilitzar els catalans el dia 28-N.

No és seriós que Puigcercós presenti Andalusia com una terra on ni Déu paga impostós. No ho és en una campanya electoral, perque han donat suport per 2 vegades al partit que va crear a nivell estatal el desgreuje econòmic amb Catalunya, a aquells que es van treure de la màniga el PER. Ells van donar suport al Zapatero en els pressupostos per desdir-s'en en campanya electoral i ara rebrà un càstig a les urnes.

El PP utiliza de manera molt barroera un discurs demagògic contra la llengua i sobre la inmigració, i és que la campanya la articula en clau de política espanyola.

Els ecosocialistes han acaparat més poder del que mai han pogut imaginar i en contrasentit amb el suport a les urnes, les minories no poden decidir les politiques generals del país, i menys desde actituts anti-sistema.

És penòs però el programa Polònia s'hagi convertit en un referent per molta gent. No és seriós frivolitzar amb tot quan molta gent està tenint dificultats molts serioses per tirar endavant.

L'Artur Mas defensa una campanya en positiu, i es que els precedents no es poden obviar. La gent necessita propostes intel.ligents i serioses, vol que hi hagi un nou lideratge que ajudi a sortir el país de la crisi. Pot passar que les enquestes donin per fet que aconseguirà una àmplia majoria però i que part de l'electorat es quedi a casa com fa 4 anys. Ara toca reaccionar, el futur l'hem de decidir nosaltres i no els despatxos de Madrid. No anar a votar com a protesta no és un bon exemple d'exercici de la democràcia. Tenim polítics molt dolents, és cert, però encara n'hi ha de bons que estan preparats per portar a Catalunya al cim. Hi ha il.lusió, perque el canvi comença aviat ...

L'èxit de la visita Papal a Barcelona

Aquest any es complien 28 anys desde la visita del Papa Joan Pau II a Barcelona. Va ser una visita marcada pel mal temps, per la misa del Camp Nou i per la desgraciada visita a Montserrat amb la mort de pelegrins per culpa d'una esllevisada.

Aquesta vegada la visita a Barcelona a estat un èxit, i es que desde l'imponent escenari de la Sagrada Familia, amb les espectaculars imatges ofertes per la realització de TV3 de la nau central de l'ara consagrada basílica, ja són universals i per la història. I el millor de tot, que no s'ha de lamentar cap incident greu. La seguretat, en alguns aspectes una mica exagerada ja que es temien el pitjor, va ser impecable. I es que els fidels van respondre, pot ser menys dagut a la transmissió televisada, i els que no els importava res es van quedar a casa i encuriosits, també van connectar amb la transmissió de TV3 en algun moment del matí.

El ritual liturgic va ser molt interessant, així com el discurs del Papa, que desde la seva fe cristiana convidava als pobles a unir-se en uns moments on el materialisme i l'egoisme estan massa extesos en la nostra societat.

Històricament el Vaticà no ha estat molt proper a Catalunya, però els catalans han estat majoritàriament fidels als principis cristians. En els darrers temps hi ha una forta ofensiva anti-clerical a Catalunya, desde moviments socials, partis polítics, intel.lectuals d'esquerra, anti-sistema i també desde el periodisme. Semblava que a Catalunya l'esglèsia estava en extinció, una esglèsia que ningú vol, de quatre vellets i de amants del nacional-catolicisme. Una esglèsia que se la pot insultar, humiliar i desacreditar. No vull dir que es tracti del corrent anti-clerical similar a la terrible setmana tràgica de Barcelona, ni dels primers mesos de l'inici de la guerra civil on les brigades anarquistes saquejaven i assesinaven dins dels temples i esglèsies. Es un corrent polític de l'esquerra en general. Però això no ha funcionat i les minories han estat ells, per cert massa amplificades per la TV. La visita del Papa ha demostrat que hi ha una part molt important de la societat civil catalana que se sent catòlica i que ara ha pogut celebrar una festa sense complexes.

La visita del Papa Benet XVI trenca un mena greuje de Roma amb Catalunya. La proclamació de la Sagrada Familia d'Antoni Gaudi com a basilica ha estat un èxit total de l'arquebisbe cardenal de Barcelona Sistach. Ell ha estat l'artifice d'un projecte que feia molt temps que s'estava cuinant. L'estratègia ha estat perfecte, ja que discretament i sense que la Conferència Episcopal Espanyola pogués interferir, va presentar la Sagrada Familia com a motiu principal de la visita. i el Rouco Varela ha fer de simple espectador, com li tocava. Gaudí hauria somniat amb aquest moment. La CEE va poder inclure la visita a Santiago per poder contrarrestar l'iniciativa catalana.

Si bé l'esglèsia catòlica és universal, també existeix el catolicisme català. Perque ens haviem d'amagar ? Som anormals ? El valors de la familia són els que estan en crisi i els que afecten la nostra societat, per tant el discurs del Papa demanant que la societat els recuperi té mol t sentit. Davant el laicisme radical del PSOE i del Zapatero, el Papa ha donat una lliçó d'humilitat i un discurs conciliador. El seu missatge no ha estat de to integrista, que el cap de l'esglèsia defensi la unitat familiar tradicional no ha de ser motiu d'escàndol. L'escàndol és que desde tots els punts que critiquen al Papa ningú s'atreveix a criticar o humiliar als caps d'altres confessions, com els musulmants, indús, jueus, ....

Catalunya te les arrels en la tradició cristiana i això no es pot obviar. Les minories intel.lectuals han pres en força llocs d'importància en partits polítics, TV, premsa i pretenen "educar" la societat i imposar les seves idees, doncs potser també la gent que no hi estem d'acord haurem de dir la nostra.

El Papa ha parlat en català i no per dir tant sols "Ja sóc aqui". Ha estat part del discurs, de l'històric Angelus a la plaça a les portes del temple de Gaudi, fins i tot el rei Joan Carles ens ha salutat en la nostra llengua, potser com a compensació pels atacs permanents que el català pateix desde les files del nacionalisme espanyol del PP i del PSOE.

Es la Catedral del segle XXI, i també sembla que s'hagin serenat els ànims a Catalunya.

New wind for Europe ?

It is not a coincidence that world financial crisis has triggered a new current of protest in Europe. The radical movements both from left or right are gaining position in the oldest democracies of Europe. Sweden and Holland have include right wing parties in their goverments for the first time since begining of the cold war. Liberals and conservatives are in critical position in Belgium, while the social democrats had the worst results since the last 30 years in the UK , Germany and Austria, where again the radical ÖPD took advantage of the increasing anti-immigrant position of the society. And this are not good news.
Le Pens Front National already had at the end of the 90s a great result gathering the protests of the working classes and extreme right wing movements against the political class on power, once against the socialists and afterwards against the Gaullist party of Jacques Chirac.
But that's not all, since the latest european extension to the east , Hungary and Poland also experience an increase of support to the radical and populist right but also left parties.

Is the traditional party system on question mark ? Greece, which the socialist goverment, had to ask for european help after declaring the country almost in bankrupt, which force to apply the most anti-popular reform. Those reforms took thousands of people on the streets, and now in France, Sarkozys plans for the retirement reform has put the radical work class movements on the streets almost blocking the operativity of the country. Spain is at the rear of Europe, with the must inoperant president since 1978.
In Germany, the socialist Sarrazin (SPD) and other conservatives leaders had started a new debate about immigration which, they said, will diminish the german society and alerting about the increase of the islamism among the young generations of turks and arabs. This past weekend, Kanzlerin Angela Merkel has confirm what everybody already new, and breaking up with decades of german tradition, afirmed that the "multikulti" policies are no longer valid for the german society and highlighted that the integration inmigrants (mostly turkish) has been unsuccessful, "Every immigrant must accept the german state, its rules, and speak our language".

Finance crisis , more crisis .... , but there is something we should not forget. In the early 30s of the 20th century, Mussollini took power in Italy and began the fascist dictatorship having the support of the low classes, and Hitler won the elections in 1932 with arguments like blaming the judes and the european countries of the disaster of the German economy with 30% of unemployment rates...

I strongly want to alert on that, we don't want our Europe to return to those dark times, we need a strong European Union which finally make a common understand and lead the countries to leave the current financial crisis, make a common policy to solve the immigration problem, and moreover face China's expansion not with fear but like an apportunity to protect and expand our companies and corporations. A strong Euro against other currencies is no longer desired, let's help our companies to export the european products without more penalties, let's make them more competitive. Let's control the budgets of european programs like Galileo which due to a undesirable management and miscoordination will cost the tax payers more than they could imagine 10 years ago.

Europe has been built based on christian values, and has to continue to believe in freedom, democracy, and a good social system.

Futbol i Eleccions

Finalment el president de la Generalitat ha publicat el decret de convocatòria d'eleccions. Ja serà moment de valorar la obra de govern del Tripartit.

El que si que puc fer es valorar la data escollida. El José Montilla ha volgut estirar com un xiclet una legislatura que va quedar morta el dia que el Tribunal Constitucional va dictar sentència sobre l'Estatut. En un pais amb una classe governant seriosa i com cal, el president hagués dissolt el Parlament i hagués convocat eleccions deseguida. Amb la potestat que li otorga la presidència de la Generalitat convoca eleccions pel 28 de Novembre fent-lo coincidir amb el derbi Barcelona-Madrid. Qualsevol lectura feta amb seny indica que la data no és oportuna, perque no ajuda a la participació i perjudica a molts ciutadans que hauran de ocupar les meses electorals o per fer d'interventors.

El més greu es que allarga una legislatura ja paralizada i per motius obvis;

1- Vol desactivar la diferència en les projeccions de vot de CiU respecte el PSC, fins que la opinió pública perdi interés.

2- Sense programa electoral ni llistes encara tancades preten impulsar el projecte amb el desembarcament del Celestino Corbacho, el ministre que ha portat Espanya als 4 milions d'aturats. La branca catalana del PSC, que dubto que hagi existit mai, quedarà anul.lada.

3- Permetrà que els càrrecs del Tripartit segueixin cobrant les nòmines fins al Nadal i aixi assegurar-se la paga doble, o és que algú ho possa en dubte ?

4- Vol donar temps a que surtin més papers i revelacions periodistiques que empastifin a CDC i el seu president Artur Mas amb el cas Palau. No oblidem que l'unic càrrec polític imputat es el tinent alcalde de Barcelona, el socialista Garcia-Bragado, mantingut sine die per l'alcalde Hereu.

5- Convocar eleccions el mateix cap de setmana d'un derbi Barça-Madrid és innacceptable, perque pot fomentar la baixa participació, que és el que dessitja el José Montilla. Al final hi haurà seny i passaran el partit al dissabte 27 de novembre.

Les eleccions són aqui mateix. Cal que la opinió pública reaccioni. Ja no val a dir que tots els polítics són igual. Els socialistes i els republicans sí. Els uns per ser incapaços d'imposar als seus col.legues les desicions del Parlament, els altres per jugar a ser equidistants i otorgar la presidència de la Generalitat a un dirigent socialista d'obediència espanyola que va perdre les eleccions, que no ha defensat Catalunya davant Madrid i que ha permés com s'imposaven les directrius de la Moncloa.

Tenim unes rodalies sense els trapassos de trens, vies ni estacions. Tenim una nova terminal de l'aeroport del Prat sense connexió amb la xarxa de metro. Tenim una comunitat educativa en peu de guerra. Tenim una llei de dependència imposada desde Madrid. Tenim un dèficit pressupostari espectacular. Tenim les autopistes més cares de l'Estat. Grans multinacionals han deixat el país desde que governa el Tripartit. Seguim sense controlar els fluxes migratoris. No hi ha cap pla estratègic en infrastructures. Tenim una televisió pública que perd audiencia a diari. Tenim multitut de càrrecs a l'administració que no són operatius. Tenim una sentència que ha deixat ferit de mort un Estatut refrendat pel poble de Catalunya. Ja n'hi ha prou de pendre el pèl.

No hi ha res guanyat, pero ho tenim tot per guanyar. Cal aixecar el país desde un projecte seriós, amb gent seriosa. Els independentistes de Facebook no tenen cap possibilitat de prosperar, perque no tenen projecte, no tenen seguretat, no coneixen el pais de debó.

Tindrem futbol i eleccions, però tindrem un president que portarà Catalunya al millor dels escenaris, l'Artur Mas te aquesta oportunitat, que no la desaprofiti.

Floods in Pakistan

Once again the forces of nature are beating milions of innocent people. In this case the consequences of the unterrupted rain this summer which caused floods in Northwest Pakistan and affecting the areas along the Indus river.
There is now a real danger of the spread of waterborne diseases, like diarrhea and perhaps cholera in these areas.
The UN and other organizations asked help from the western countries to cover the emergency situation. Nevertheless the European Countries and the US sent food and medicines. Some sources said that some water dam was released and flood vast areas increasing the drama of the poor country people.
And again money had been collected, but what is the real destination ? And the purpose of that ?Pakistan has a nuclear program, and own satellites orbiting the earth. It has a large army deploited in Cashmir. The pakistani regime can be all but democratic, and is still controlled by the Army. The tragedy is for those poor people, but shouldn't be time to tell Pakistan that they shall invest their resources in their own people instead of keping a nuclear arsenal and send communications and spy satellites, and host terrorist in the assolated mountains next to Afghanistan ?

La veu del Poble

El pronunciament del Tribunal Constitucional sobre el recurs del PP contra l’Estatut de Catalunya ha acabat amb més de 4 anys de d’espera. Les consequencies de la sentència abasten diferents àmbits polítics i socials.
La sentència és una mala noticia per Catalunya. A banda del concepte de nació, segons indiquen no vinculant, el tribunal possa serioses objeccions a que el català sigui la llengua preferent a la administració, i que segons les interpretacions podria afectar la columna vertebral del sistema educatiu català. Els aspectes sobre el poder judicial tenen menys impacte, però les relacions bilaterals amb l'Estat i el limits del concepte de solidaritat de cara al finançament han estat seriosament tocats. Els membres del Tribunal i la seva presidenta, amb el mandat caducat, han decidit sobre un recurs al qual s’haurien d’haver desinhibit.
L’Estatut de Catalunya és una Llei Orgànica, aprovada per les cambres de representació democràtica, refrendada pel poble de Catalunya, i firmada pel cap de l’Estat. Aquesta sentència crea un abans i un després de les relacions de Catalunya amb l’Estat.

El Partit Popular, impulsat per la seva branca andalusa, va posar recurs a més de 200 articles de l’Estatut. Un fet insòlit ja que el mateix estatut d’Andalusia recull articles literalment extrets de l’estatut català. Es el PP qui no accepta les regles del joc democràtiques, però cal no oblidar que desde el PSOE han estat complices d’aquesta situació, els hi han fet la feina bruta.
El president Zapatero ha estat una vegada més deslleial amb Catalunya, i amb els seus homòlegs del PSC, quan ha afirmat que la feina ja esta feta, missió acomplerta. Els 25 diputats catalans de PSC a Madrid no han volgut fer front comú amb els grups catalans a Madrid per fer valer la veu de Catalunya contra aquest desgreuje, mai ho han fet fins ara. El PSC a Madrid mai ha defensat Catalunya. La ministra Cachón, aquella que parlava del govern amic i el “si se puede” es congratulava de la sentència.

El president Montilla ha fracasat, el seu missatge no té crèdit, primer mostrant una aparent indignació per la sentència i després parlant del fracàs del PP perque el TC ratificava ampliament l’Estatut. Una vegada més torna a mostrar una evident subordinació a Madrid, cosa que un president de la Generalitat de Catalunya no pot fer.
El seu principal soci de govern, ERC, en caiguda lliure, reclama ja eleccions en un intent de abandonar el buc a la deriva en el que es troba el govern tripartit.

Ningú desde Catalunya ha possat mai en questió, per prudència o per por, l’estatus dels concerts econòmics vasc i navarrés, ja que la Constitució ho contempla. Ja es va perdre la oportunitat durant la transició, per prudència o per imposició, però ens hem de plantejar un nou horitzó si el model que vol Catalunya no te cabuda en la Constitució espanyola. Ja res serà com fins ara. Els partits majoritaris espanyols han liquidat, d’alguna manera, el concepte de l’Estat de les autonomies.

Es poden traslladar mesures polítiques a Estrasburg, o bloquejar els pressupostos generals que podria fer caure el govern Zapatero. Però la estratègia de futur ha der ser que volem decidir per nosalres mateixos.
No podem donar suport a les noves mesures econòmiques del govern i que ens retallin les inversions en infrastructures. Catalunya necessita un govern fort no depenent de Madrid.
Considero que no es el moment de referèndums per la independència quan la societat ens necessita per fer sortir el pais d’aquesta crisi econòmica i de valors, no sense un projecte sòlid.

Una noticia positiva, el 10 de Juliol més d’un milió i mig de persones convocades per Omnium Cultural van sortir al carrer per declarar que "Nosaltres Decidim Som una Nació". Si aquesta movilització ciutadana s’expresa a les urnes a la propera tardor, ben segur que recuperarem l’autoestima i estarem legimitats a exigir al nou govern que porti Catalunya al millor dels escenaris. Que el poble parli.

In Maya's Land

For 800 years the Mayas created a civilization which is still a mistery today. In the Yucatan peninsula there are countless cities and ruins, many still to be discovered. Palenque, in the heart of the nowdays peaceful Chiapas was the residence of Pakal, a great king on a metropol, a quite complex society. They didn't know about gold and iron, but had the jade as precious stone. The conquistadores did not see the fall of this culture which was decline in the times where the Toltec from north Mexico invade the peninsula. The Mayas develop their own calenders, and where quite precise with the seasons, even built observatoriums, which use for the land, some legends afirm they predicted the end of the world by 2012, but they never predict the fall of their fascinating civilization. They were not angels. They brought slavery and cruelty to submit man and women for their sacrifices and free manforce to build their cities and temples of limestone. They spread their culture from Yucatan through Central America. They left the cities and the language, still spoken in some areas. I felt a lot of respect climbing the piramides of Palenque and Tikal, impressive contructions. I reject the opinions of those who think that the Mayas were a big civilization who could give great technology and wisdom to our generations. The power and the knowlegde, like in the past in other places, was controlled by the royalty and the religious priesters, they used human sacrifices for different reasons and used slavery as the europeans did in America and Africa.

El llarg silenci trencat

He de reconeixer que no he dedicat el temps i l'atenció que aquest bloc es mereix. No tinc excusa. Vaig estar durant el mes de gener per terres argentines. Un pais preciós amb molta cultura i riquesa. Vaig tenir algunes decepcions pero també grans alegries i vaig poder fer noves amistats que és del que es tracta.

Durant aquest temps moltes altres coses s'han succeit, com la consolidació de la meva relació sentimental, la recuperació del Barça, de les "operetes" del Tripartit, i com no dels errors en les operacions desde el centre d'Oberpfaffenhofen (per sort ja solventat). Els esdeveniments provocats per volcà islandés Eyjafjallajökull (que m'expliquin com es pronuncia) donarà argument per meu seguent article.

Només us vull dir que estic aqui, preparat per afrontar els propers mesos amb força, perque per un home feliçment enamorat no hi ha repte que l'aturi.