The Promised Land

After more than 10 hours flight I've landed in Houston. This is my second adventure in the States. The first was in 2005 in New York to see U2 in concert. This time will be work related.

At the control the police officer made a few questions and after I told him I will be in one stage at NASA put the stamp in my passport. With a electric blue Dodge Caliber I make my way towards south in a five lanes Freeway, in a sunny, hot a humid afternoon, with rock music in the radio, it's fantastic ... After a week in Texas I can make a first description of how I find this society. American people are special, they have built this country with hands from different classes and origins. What make american people so special ? During generations this people had to work very hard from nothing to build a future in this vast country. Politicaly more liberal than most European countries and at the same time very conservative with their traditions, they had to make a compromise to live all together whatever the origin of its people or whatever the colour of their skin was. Italians, Irish, Polish, Germans, Russian, Asians, Hispanics, all these generations now belong to this nation without any distinction.

Wherever I go, either restaurants or shops, I receive an excellent service, everybody is polite and they apologize if the touch you accidentanly when passing a floor or in the stairs. Entering a store the first thing they will say to you with a smile will be "How are you today sir". I think for them it's normal, it's just us that we lost manners in Europe. I also feel quite secure, probably the September attacks made their society change quite a bit. Everywhere I can see hughe masts with american flags of all sizes. I try not to forget though that is better don't to get into trouble with anybody specially when you go unarmed and without forgeting I am a foreigner and completely alone. A lot of things are too large for me like distances, cars, trucks, food portions, and people. Oh man, there are lots of fat guys around, but somebody told me this is changing and people try now to eat more healthy and also to do sports. It is also very prizely specially now when the Euro is so strong, so going shopping is a temptation that needs to be under control.

It is hot and humid now in south Texas , but at least there aren't mosquitos and this is a relieve. The hurricane season has just now started, and I've noticed that highways have signs of evacuation.

In NASA I've met fantastic people, very professional. They treat me very well, learning their job , and even having luch with an astronaut, what else can I ask for ? Here people work very hard, have less holidays than we do in western Europe, but nobody complains. Work is sacred for them, somehow we should import this kind of commitment into Europe. It is not strange that this country is still the first economy in the world. I feel also winds of change here, if Obama makes a good campaign he will become the next US president, and I think many people here want it and probably the world also wants it.

Of course I wouldn't import most of their customs, and I probably wouldn't live in this country, but I definitely have a good impression of them , you can't blame these people because their politicians are driving their job in the wrong direction. There are a lot of good people in this country, that's what I learned.

A night with The Police

When a legendary band is planing a return always comes to my mind that there are some reasons behind, mostlikely comercial. I have seen some unsuccesful returns , or others that are just not able to create. Only a few bands have the privilege to still be on the top my beloved U2. Some others like The Stones, Bruce Springsteen, are still on the race and with legions of fans that never will let them alone. And now when a band like The Police is planing the return after 20 years of silence it's a reason to jump for joy. A legend is back ! I was a kid when I heared on the radio So lonely, and somehow jelous of my neighbours, bigger than me wearing cool leather jackets with a Police T-shirt. I regret when last year I missed the european leg of the World Tour due to work issues ( so sad ) . The greatest Hits ! The comeback for the delight of many generations of fans. But sometimes there is a second chance for repairing a mistake, so when I was one day randomly checking on the web I found out they were playing in Leipzig on saturday. A great opportunity I could not let go this time, so I've contacted my friends Nadine and Nicole and every was arranged.
The concert took place in the Messehalle, not the best place for a concert, and with an audience of all ages, mainly on their late 40s. They open fire with an stoned version of Message in a Bottle, when Andy Summers started to play his guitar, Stewart Copeland the drums, and Sting with his great voice, I had to jump holding my camera while taking pictures. The stage was a bit low, but a big screen was projecting excellent pictures to the audience. Let's recognize it , they are in the late 50, but what the hell ! How many bands sound like this with so little special effects ! Roxanne, So Lonely, Regatta De Blanc, Don't Stand So Close Me, Can't Stand Losing You, one great hit after the other. Great moments like Everything You Take, and with every song every person having a flashback to great passed moments. They're in great form, and Sting still keeps his voice in a good shape. Another great moment with The Invisible Sun, displaying pictures for children in the third world with a message of hope at the end.
And the germans are so quite .... Ok this is fine because nobody pushes you and try to get your place, but I expected the crowd to shout louder ! In Barcelona surely was different. I like Sting, this gentle expression while signing, and so compromised with the third world. I don't remember seeing Mick Jagger ever going to Africa to help people.
The night will continue in a Club in Leipzig , with 80s Music and great company, and pretty girls around, what else will bring me the night ?

Das kommt mir Katalanisch vor

Ich bin heute sehr glücklich. Einige Monate nach der Frankurter Messe wurde meine Muttersprache nicht mehr so Trend wie in die letzten Tage.

Ein Herr Hunold, CEO der Air Berlin, hat sich mit eine politischer, interessierte und arrogante Editorial ein bißchen lustig gemacht. www.airberlin.com/jumppages/magazin.php)

Es wurde alles anfangen wenn die balearischen Landesregierung die Air Berlin angefordet hatte um die katalanische Sprache als Kommunikation mit ihren Kunden in der Balearen zu verwenden.

Oh mann, das hat den Herr Hunold und sein Stellvertreter in Spanien Herr Middelmann schon irritiert.

Hunold kritisiert die Politik als Rückschritt, die spanische Sprache werde benachteiligt und sei praktisch keine offizielle Sprache mehr. Ihm sei versichert worden, dass es schon heute auf Mallorca Dörfer gebe, in denen Kinder kein Spanisch mehr könnte. Er spricht als Rückfall in der mitteralterische kleinstaaterei, daß Spanisch keine offizielle Sprache mehr ist.

Das ist ja seltsam, der CEO eine große Unternehmen der über Politik so frech sich äussert, oder? Deutsche sind klug genug mit solche Probleme sich nicht zu mischen. Jede Deutsche die in die Balearen oder nach Katalonien Urlaub gemacht hat, weißt schon daß die Katalanen sehr stolz mit ihre Sprache sind, aber auch daß wir eine öffenne und multikulti Volk sind. Ich bin der Meinung daß diesen Brief in Madrid geschrieben wurde. Ich habe mich entschieden um ein Brief direkt an Herr Hunold zu schicken. Vielleicht wird er mein Brief direkt in die Mühlheimer werfen, aber zumindest ich will daß kein Mensch meine Rechte als Katalaner verhindert werden kann. Kein spanisches König auch nicht Franco könnte der katalanische Sprache vernichten, auch keine ausländische Unternehmen wird. Seit 10 Jahre wohne ich bin in Deutschland und ich habe die Sprache und die Kultur immer respektiert, ich bin ein Europäer, und ich glaube in ein Europa ohne Grenzen aber auch in eine multikultureles Europa mit mehr als tausend Jahre Gesichte, und keine hat der Recht der Sprache eines Volks zu beleidigen. Ich bitte Air Berlin um eine Rücktritt ihre Editorial, es ist schon zu viel geschrieben und diskutiert, und wir wollen keine Konflikt haben.

Oh je, Holland hat 3-0 Italien gespielt ... ciao Italia ...

Com el Dia i la Nit

Aquest matí m’he llevat amb un sol esplèndid , l’aire és molt net fruit del la pluja constant i pausada que ha caigut durant bona part de la matinada. Els parcs i jardins ofereixen una verdor esplèndida gràcies a aquesta pluja de primavera que els salvarà del decret de sequera. Haig de fer un parell de gestions i trobar-me amb gent per preparar un tema que donarà fruits a mig o llarg termini. Cada una de les trobades dona un resultat positiu i això fa que m’envaeixi un optimisme creixent moderat. Tot dirigint-me al proper encontre observo que el passeig de Gràcia ofereix un aspecte esplèndid. Dino en una petita terrassa d’una plaça a tocar de la plaça Sant Jaume i allunyada de turistes on faré la darrera gestió de la jornada. Passejo pels carrers del centre de la ciutat i em deixo portar per l’instint fins que arribo al carrer de Bisbe. M’agrada observar els turistes com es passejen contenplant les meravelles de la part medieval de la ciutat. Fins i tot si intercanvio algunes mirades amb algunes belleses femenines trobo correspondència cosa que em sorpren i provoca que la meva àurea positiva s’intensifiqui. Entro al claustre de la Catedral per veure l’ou com balla de la festivitat del Corpus. Tinc temps de conversar breument amb el sacedort d’ofici, que al saber que treballo a Baviera i interessant-se per la figura del pare Ratzinger li comento que desde la seva elecció com a Sant Pare a Alemanya ha augmentat el respecte per la institució, cosa que el deixa visiblement content. L’aire és fresc i net i seguint envoltat de la meva àurea positiva continuo passejant i m’he n’adono que n’és de bonica la meva ciutat i sé que algún dia hi tornaré perque no vull fer arrels enlloc altre que no sugui a casa meva.

Aquesta nit em retrobaré amb una vella amistat per fer que la meva visita a Barcelona tingui també una vessant d’oci i social. Hi ha molta gent pel carrer, la temperatura és ideal i encara no plou tot i el cel amenaçador. Hi ha gent de tots tipus però encara contagiat de la meva experiència positiva del matí procuro no prestar gaire atenció. Ens dirigim a un local del Raval i pel carrer ja es poden veure alguns personatges de la jungla nocturna. Gent que sembla que surtin de les prenombres , disfressats de roba singular, mirades furtives, algunes amagant històries que val més no esbrinar. Gent d’aquí i d’altra arribada d’altres latituds, dispossada a instal.lar-se amb els seus costums i formes de fer. Cada 10 metres surt al nostre encontre un pakistanés o afganés oferint llaunes de beguda alcohólica que ben segur que en els preceptes de la seva fé es declara com a prohibida. Borratxos orinant a les voreres, traficants oferint droga … Una de les novetats es la venda ambulant de dolços orientals que ben segur que no porten cap control sanitari. Tot pujant la Rambla i de retorn a casa observo l’espectacle lamentable de les prostitutes africanes oferint els seus serveis a qualsevol transeunt, curiós que la normativa municipal es dediqui més a sancionar els vehicles que no compren el ticket d’aparcament que no a netejar una mica els carrers. És aquesta la imatge que volem que s’emportin de nosaltres els turistes? Serà que els barcelonins han renunciat a recuperar la seva ciutat ? Ara la meu optimisme del dia es dilueix a mesura que pujo la Rambla. Al agafar el metro, que per sort obre a les 5 del matí, m’adono que potser sóc dels pocs que ha validat el bitllet.
Potser no tornaré encara , potser m’hi estaré una temporada més a Baviera ….

Que torni la il.lusió

Són quarts de dotze de la nit. Avui ha estat un diumenge viscut sense aquella intensitat que els amants del Barça tenim quan juga el nostre equip. Sabiem que el nostre principal adversari es proclamaria campió. Es increible la capacitat que te el ésser humà d'auto-anestesiar-se per oblidar les penes i les preocupacions, capacitat que, per cert, els catalans som especialistes. Crec que és una mena d'autodefensa que genera el nostre cervell per sobrepossar-se a les adversitats. De totes maneres el que ha passat aquesta temporada sera difícil d'oblidar.

Tot va començar la nit que el Barça va guanyar la segona Copa d'Europa a l'Stade de France ara fa dos anys. Aquell equip es va coronar com el millor equip del continent, amb uns jugadors i un cercle virtuós que semblaven indestructibles. Però com sovint passa l'excés d'èxit, l'autocomplaença, i la indisciplina, poden corrompre un projecte que tant d'esforç ha costat per construir-se. Va arribar el Mundial, les gires per Amèrica i Asia a l'estil Galàctic que va provocar un cansament i falta de preparació. Compromisos personals, trencaments familiars, i falta d'unitat al vestuari. L'equip va perdre la forma física i el sistema no va introduir novetats, fins que els rivals li van perdre la mida.

Es va fer el ridícul a la Champions i es va regalar la lliga al Madrid que va remontar 12 punts en poc mes de 4 mesos. Una temporada amb blanc, trista i decebedora. Calia fer auto-critica, aplicar el codi intern i reforçar la defensa amb fitxatges. Jo, com a soci del Barça, que ha estat testimoni de situacions de tots tipus, els vaig perdonar, perque no es pot pretendre guanyar-ho tot, i tothom te dret a una nova oportunitat. Però ningú es va atrevir a possar el problema sobre la taula. Un equip amb tants estrelles mediàtiques necessita disciplina i esperit de treball. No es pot permetre que un jugador declari davant dels micròfons que hi han ovelles negres al vestuari i que quedi impune. No es pot permetre que un jugadors arrivin reiteradament tard als entrenaments, o que facin ostentacio de les seves aptituts artístiques a la pista de ball d'una discoteca abans d'un partit. Aquesta temporada ha passat el mateix. Falta de nou sistema, baixa forma física, poca motivació, falta de professionalitat, i una gestió esportiva nefasta, que han fet que el Madrid torni a guanyar la Lliga i que dimecres els hi fem el passadís. A mi ja no em calen més crides a la paciència, no puc callar. Tècnics i jugadors en són responsables, i guanyen massa diners per perdonar-los una nova derrota.

Em dol en l'ànima veure com l'estrella que ens va tornar el somriure al Camp Nou i que posses el Barça al cim d'Europa hagi de marxar per la porta del darrera, em dol en l'ànima sentir que la gent ja no s'enrrecorda com estàvem després de la era Van Gaal. Si Ronaldinho, tu m'has fet aixecar de la cadira més que cap altre jugador, tu has fet que el públic del Camp Nou es meravellés com ja ho van fer Maradona, o Ronaldo la primera temporada. Has fet que els nens de tot el món et vulguin imitar. Em nego a creure que marxaràs, perque ja he vist marxar a massa estrelles per la porta del darrera i no vull que es repeteixi. Aqui hi ha molts culpables. Qualsevol club seriós donaria el bitllet de tornada a Holanda al senyor Rijkaard, ja no te més crèdit. L'equip necessita una revolució que el Pep Guardiola dubto que ens portés. Cal gent amb noves idees, competitiva i compromesa, que contribueixi a que el vestuari sigui un bloc disciplinat. Tenim temps de tornar al cim, no cal esperar 4 anys com en política. Cal que torni la il.lusió.

Ni una gota ...

Es comenta que actualment la societat mostra tenir un cert cansament amb la política i amb els polítics en general. Però de fet tots la utilitzem en el dia a dia. L'us que s'en fa es sovint irresponsable, interessat, i de vegades sobrepassa la intel.ligència de les persones. Fa uns anys el govern que presidia José Maria Aznar va presentar el Plan Hidrológico Nacional, que havia de servir per portar aigua de l'Ebre a zones de Llevant i sud de la conca mediterrània. Desde un primer moment la gent del Delta i del Camp de Tarragona es varen movilitzar per denunciar el trasvasament. Els partits d'esquerra, aleshores a la oposició, i la majoria dels seus mitjans de comunicació afins es varen arrenglar al costat d'aquestes plataformes per desgastar al govern català que en un primer moment va estar d'acord amb el Plan. Cal recordar que la federació nacionalista va rebre un cert càstig electoral en les eleccions municipals del 2003 sobretot al sud del país. La paraula trasvasament estava maleïda avalada per alguns estudis que en desaconsellaven la seva viabilitat.
Fins i tot l'Ajuntament de Tortosa va proposar la medalla d'or a la Plataforma en defensa de l'Ebre.
Una vegada més aquells defensors de la anomenada cultura del NO imposaven la seves tesis.
Era de preveure que l'aigua que es volia trasvasar hagués servit per alimentar la creixent industria turística de Llevant que estava acabant amb les reserves aquíferes, però el problema era que cada vegada la sequera es feia sentir més intensament i per tant calia trobar una solució mig i llarg termini. Es va proposar el trasvasament del riu Roine francés, però el govern del PP s'hi va oposar i els partits d'esquerres s'en van burlar descaradament. I això està pagant ara.
El govern Tripartit, que encara no aprovat cap projecte d'infrastructures propi i es dedica a executar obres que varen aprovar altres governs, va preparar abans de les eleccions generals, uns estudis per treure aigua de la capçalera del Segre, tot un atemptat ecològic, que va possar en peu de guerra els regants de Ponent. El conseller eco-socialista Baltasar va buscar tots els termes literaris possibles per impedir pronunciar la paraula prohibida. Es va destapar que hi havia un pacte amb el govern de Zapatero de no parlar-ne fins després de les eleccions, traïnt d'aquesta manera als seus votants i a molts defensors de la cultura del NO.
Ara s'els hi ha tornat en contra. Els regants es movilitzen, els pagesos es queixen, les plataformes treuen pols de les pancartes per tornar-se a movilitzar, tots es desperten ara per impedir que no surti ni una gota del Ebre i dels seus afluents. Però a Barcelona i provincia falta aigua, que cal recordar que és de tots. No s'ha de treure el sant Crist de l'altar i passejar-lo en processó per demanar que plogui, tenim un problema i sembla que tothom vol treure profit electoral. El país està sumergit en una crisi d'infrastructures brutal , i ara a més manca l'aigua. L'espectacle és esparpèntic, amb un conseller desautoritzat que no té ni la vergonya de dimitir, un conseller d'obres públiques desaparegut, un president de la Generalitat com sempre esperant ordres de Madrid, i Esquerra inmersa en una guerra interna que portarà a una ruptura. CiU no pot, de moment, condicionar al govern, però està en la seva obligació de buscar el concens pel bé del país i per tant buscar un acord que garanteixi un projecte que porti aigua d'allà on realment en sobra i no només de l'Ebre que està en perill si finalment s'instal.la Las Vegas als Monegros. Les noves urbanitzacions, els camps de golf, tot s'ha de valorar, però cal exigir responsabilitat a tothom ; d'aquells que no saben governar i d'aquells que no volen deixar anar ni una gota. El futur del país està en joc i ja se sap que quan es tiva massa la corda ....

75 Jahre Dachau KZ

Heute ist Samstag, den 22 März. Ich bin am Osternwochenende zu Hause geblieben. Ich habe endlich mal die Entscheidung getroffen nach Dachau zu fahren. Seit 9 Jahre wohne ich in Deutschland und ich hatte nie die Gelegenheit einen Konzentrationslager zu besichtigen.
Es war am 22 März 1933, wenige Wochen nach Adolf Hitler zu Reichtskanzler ernannt worden war. In Dachau, nur weniger Kilometern aus München entfernt, wurde der erste Konzentrationslager für politischer Gefangene in Deutschland errichtet. Es war der Beginn eine Era von Terror und Ungerechtigkeit, eine der schlimmste und grausamen Seitens der Welt Gesichte. Dachau war als Model für spätere KZ des nazis Regime errichtet. Es diente als Ausbildung für die Männer der SS, einer Schule der Gewalt. Dort waren Komandanten, Bewacher und SS Soldaten träniert und später zum andere KZ wie Auschwitz , Mauthausen unter anderen, geschieckt. Rudolf Höß, der in Dachau KZ diente, wurde später Lagerführer in der Vernichtungslagern von Mauthausen und Auschwitz nominiert.
In Dachau, während die 12 Jahre seines Bestehens, wurden nicht nur Juden, Zigeuner und Homosexuelle dahin gebracht, sondern auch Oppositionsgegner der nationalsozialistische Regim, Kommunisten, Sozialdemokraten, Katholischer, Evangelischer, Ortodoxen, Geschäftführer, Intellektueller, Künstler, insgesamt über 200.000 Menschen aus ganz Europa. Sie waren alle als Sklaven behandelt, Arbeitkraft für die militärische Industrie. "Arbeit macht Frei", diese ironische Satz war die Begrüßung an alle Häftlinge die nach Dachau deportiert wurden. Die Häftlingen müßten ihre persönlische Wertsachen ausgeben, dann registriert, nummeriert, desinfekziert und mit Blauweißekleidung verkleidet bevor sie zum eine Baracke geschieckt wurden. Am Anfang sollte in den Baracken die extreme Sauberkeit und Ordnung beeindrucken. Jeden morgen mußten alle Häftlinge, unter alle mögliche Wetterbedinungen, mehr als eine Stunde lang in die Apellplatz sich formieren. Sie wurden gezählt und keine dürtfe ein einzel Milimeter sich bewegen sonst wurden in Gefängnis gebracht und schwer gestraft. Aus Dachau wurden jeden Tag Tausende Haftlinge zum viele münchener Fabriken und Industrie geschiekt und abends zurück zum Lager mitgebracht. Keine könnte die schwerere Kontrolle abbrechen. Jede Fluchtversucht wurde vermeidet und die Verantwörtliche geschossen. Als die Zahlen von Häftlinge steigerten, wurden in jede Baracke mit Kapazität für 50 Menschen bis zum 500 gesammelt. Auch in Dachau KZ gabt es eine Gaskammer und Krematorium und es wurden medizinische Experimente gemacht. Mehr als 43.000 Häftlinge wurden ermordet, viele wegen Krankenheiten oder einfach verhungert. Als die amerikanische Truppen am 29 April 1945 die Überlebende befreiten, fanden sie tausende von Leichen. Für die Überlebende war das Ende des Terrors. Danach kammen die Dachauer Prozesse die auch als Modell für folgende Verfahren in andere KZ-Prozesse dienten. Trotz viele Ermittlungs-verfahren gab es nur wenige Verurteilungen. Nicht aller Verbrechen wurden verurteilt, vor allem viele Bewacher.
Nur einige Jahre später, in 1965, wurde Dachau als Gedenkstätte errichtet. Gedenkstätten sind notwendig als Erinnerung an die schreckliche Zeit des Nazionalsozialismus, an den Holocaust, an eine Tragödie die Europa nicht mehr erleben will. Niemand von meine Familie wurde in einem KZ gehaftet. Der Grund daß ich nach Dachau fahren wollte war für Respekt an die Menschen die dort gestorben sind sowie an die Überlebende die unvorstellbare Situationen erleben hatten.
Es ist unsere Aufgabe an die kommende Generationen zu erklären was dort passiert wurde, daß solche Tragödie nie vergessen wird. Und daß nie wieder die Freiheit der Menschen zerstört wird, nie wieder !