Ni una gota ...

Es comenta que actualment la societat mostra tenir un cert cansament amb la política i amb els polítics en general. Però de fet tots la utilitzem en el dia a dia. L'us que s'en fa es sovint irresponsable, interessat, i de vegades sobrepassa la intel.ligència de les persones. Fa uns anys el govern que presidia José Maria Aznar va presentar el Plan Hidrológico Nacional, que havia de servir per portar aigua de l'Ebre a zones de Llevant i sud de la conca mediterrània. Desde un primer moment la gent del Delta i del Camp de Tarragona es varen movilitzar per denunciar el trasvasament. Els partits d'esquerra, aleshores a la oposició, i la majoria dels seus mitjans de comunicació afins es varen arrenglar al costat d'aquestes plataformes per desgastar al govern català que en un primer moment va estar d'acord amb el Plan. Cal recordar que la federació nacionalista va rebre un cert càstig electoral en les eleccions municipals del 2003 sobretot al sud del país. La paraula trasvasament estava maleïda avalada per alguns estudis que en desaconsellaven la seva viabilitat.
Fins i tot l'Ajuntament de Tortosa va proposar la medalla d'or a la Plataforma en defensa de l'Ebre.
Una vegada més aquells defensors de la anomenada cultura del NO imposaven la seves tesis.
Era de preveure que l'aigua que es volia trasvasar hagués servit per alimentar la creixent industria turística de Llevant que estava acabant amb les reserves aquíferes, però el problema era que cada vegada la sequera es feia sentir més intensament i per tant calia trobar una solució mig i llarg termini. Es va proposar el trasvasament del riu Roine francés, però el govern del PP s'hi va oposar i els partits d'esquerres s'en van burlar descaradament. I això està pagant ara.
El govern Tripartit, que encara no aprovat cap projecte d'infrastructures propi i es dedica a executar obres que varen aprovar altres governs, va preparar abans de les eleccions generals, uns estudis per treure aigua de la capçalera del Segre, tot un atemptat ecològic, que va possar en peu de guerra els regants de Ponent. El conseller eco-socialista Baltasar va buscar tots els termes literaris possibles per impedir pronunciar la paraula prohibida. Es va destapar que hi havia un pacte amb el govern de Zapatero de no parlar-ne fins després de les eleccions, traïnt d'aquesta manera als seus votants i a molts defensors de la cultura del NO.
Ara s'els hi ha tornat en contra. Els regants es movilitzen, els pagesos es queixen, les plataformes treuen pols de les pancartes per tornar-se a movilitzar, tots es desperten ara per impedir que no surti ni una gota del Ebre i dels seus afluents. Però a Barcelona i provincia falta aigua, que cal recordar que és de tots. No s'ha de treure el sant Crist de l'altar i passejar-lo en processó per demanar que plogui, tenim un problema i sembla que tothom vol treure profit electoral. El país està sumergit en una crisi d'infrastructures brutal , i ara a més manca l'aigua. L'espectacle és esparpèntic, amb un conseller desautoritzat que no té ni la vergonya de dimitir, un conseller d'obres públiques desaparegut, un president de la Generalitat com sempre esperant ordres de Madrid, i Esquerra inmersa en una guerra interna que portarà a una ruptura. CiU no pot, de moment, condicionar al govern, però està en la seva obligació de buscar el concens pel bé del país i per tant buscar un acord que garanteixi un projecte que porti aigua d'allà on realment en sobra i no només de l'Ebre que està en perill si finalment s'instal.la Las Vegas als Monegros. Les noves urbanitzacions, els camps de golf, tot s'ha de valorar, però cal exigir responsabilitat a tothom ; d'aquells que no saben governar i d'aquells que no volen deixar anar ni una gota. El futur del país està en joc i ja se sap que quan es tiva massa la corda ....

75 Jahre Dachau KZ

Heute ist Samstag, den 22 März. Ich bin am Osternwochenende zu Hause geblieben. Ich habe endlich mal die Entscheidung getroffen nach Dachau zu fahren. Seit 9 Jahre wohne ich in Deutschland und ich hatte nie die Gelegenheit einen Konzentrationslager zu besichtigen.
Es war am 22 März 1933, wenige Wochen nach Adolf Hitler zu Reichtskanzler ernannt worden war. In Dachau, nur weniger Kilometern aus München entfernt, wurde der erste Konzentrationslager für politischer Gefangene in Deutschland errichtet. Es war der Beginn eine Era von Terror und Ungerechtigkeit, eine der schlimmste und grausamen Seitens der Welt Gesichte. Dachau war als Model für spätere KZ des nazis Regime errichtet. Es diente als Ausbildung für die Männer der SS, einer Schule der Gewalt. Dort waren Komandanten, Bewacher und SS Soldaten träniert und später zum andere KZ wie Auschwitz , Mauthausen unter anderen, geschieckt. Rudolf Höß, der in Dachau KZ diente, wurde später Lagerführer in der Vernichtungslagern von Mauthausen und Auschwitz nominiert.
In Dachau, während die 12 Jahre seines Bestehens, wurden nicht nur Juden, Zigeuner und Homosexuelle dahin gebracht, sondern auch Oppositionsgegner der nationalsozialistische Regim, Kommunisten, Sozialdemokraten, Katholischer, Evangelischer, Ortodoxen, Geschäftführer, Intellektueller, Künstler, insgesamt über 200.000 Menschen aus ganz Europa. Sie waren alle als Sklaven behandelt, Arbeitkraft für die militärische Industrie. "Arbeit macht Frei", diese ironische Satz war die Begrüßung an alle Häftlinge die nach Dachau deportiert wurden. Die Häftlingen müßten ihre persönlische Wertsachen ausgeben, dann registriert, nummeriert, desinfekziert und mit Blauweißekleidung verkleidet bevor sie zum eine Baracke geschieckt wurden. Am Anfang sollte in den Baracken die extreme Sauberkeit und Ordnung beeindrucken. Jeden morgen mußten alle Häftlinge, unter alle mögliche Wetterbedinungen, mehr als eine Stunde lang in die Apellplatz sich formieren. Sie wurden gezählt und keine dürtfe ein einzel Milimeter sich bewegen sonst wurden in Gefängnis gebracht und schwer gestraft. Aus Dachau wurden jeden Tag Tausende Haftlinge zum viele münchener Fabriken und Industrie geschiekt und abends zurück zum Lager mitgebracht. Keine könnte die schwerere Kontrolle abbrechen. Jede Fluchtversucht wurde vermeidet und die Verantwörtliche geschossen. Als die Zahlen von Häftlinge steigerten, wurden in jede Baracke mit Kapazität für 50 Menschen bis zum 500 gesammelt. Auch in Dachau KZ gabt es eine Gaskammer und Krematorium und es wurden medizinische Experimente gemacht. Mehr als 43.000 Häftlinge wurden ermordet, viele wegen Krankenheiten oder einfach verhungert. Als die amerikanische Truppen am 29 April 1945 die Überlebende befreiten, fanden sie tausende von Leichen. Für die Überlebende war das Ende des Terrors. Danach kammen die Dachauer Prozesse die auch als Modell für folgende Verfahren in andere KZ-Prozesse dienten. Trotz viele Ermittlungs-verfahren gab es nur wenige Verurteilungen. Nicht aller Verbrechen wurden verurteilt, vor allem viele Bewacher.
Nur einige Jahre später, in 1965, wurde Dachau als Gedenkstätte errichtet. Gedenkstätten sind notwendig als Erinnerung an die schreckliche Zeit des Nazionalsozialismus, an den Holocaust, an eine Tragödie die Europa nicht mehr erleben will. Niemand von meine Familie wurde in einem KZ gehaftet. Der Grund daß ich nach Dachau fahren wollte war für Respekt an die Menschen die dort gestorben sind sowie an die Überlebende die unvorstellbare Situationen erleben hatten.
Es ist unsere Aufgabe an die kommende Generationen zu erklären was dort passiert wurde, daß solche Tragödie nie vergessen wird. Und daß nie wieder die Freiheit der Menschen zerstört wird, nie wieder !

Tibet vs. Kosovo and the good Diplomacy

Diplomacy is one of the weapons the big nations have to manage conflicts. Without good diplomacy our world would be doomed with wars, crimes and conflicts like already occured in the past. However diplomacy is sometimes not enough to avoid those conflicts to happen. Diplomacy can also be used for the profit of nations with special interests and wills. In the last months we are having an example of what the practice of good and bad diplomacy can be.

The world knows that since the last Kosovo war following the terrible conflict of the Balcans in the early 90s, the United States, NATO and most of the Western European countries had special interest to help Kosovo to reach its indepence. Serbia has lost since the death of general Tito all the non-serbian territories of the former Yugoslavia. It has to be acknowledged that the International Community has made great effort , and that was good, to avoid war, and to protect and guarantee the rights of the Kosovars that lead to Parlamentary elections in 2007. When the Kosovar Parlament declared its independence from Servia it took less than twenty-four hours the United States and most of the biggest countries of Europe like Germany, France or the U.K, to recognize its sovereign, while other countries decided to standby due to the negative of Russia and China to recognize Kosovo as an independent country. Again Europe showing its side full of doubts and contradictions, while in the meantime this issue it has not been raised in UNO's Security Council yet.

In another part of the world an old conflict has exploted. In Tibet, a country occupated by the force in 1950 by Popular Republic of China, the budhist monks followed by a few Tibetan citizens marched on the streets of Lhasa. The police has aborted the protests using the force in order, they reported, to protect the chinese community and order. The Chinese authorities denied any casualties among the monks or any other tibeatean civilian, but independent agencies had reported dozens of people arrested as well as a few deaths. Even if the real number of casualties is still unknown the Dalai Lama has called its people to avoid violence and plegged the International Community to find out the truth in a country where free of speech and information are banned by the communist regime. This protest showed the frustation of the people who live with several difficulties, like high rate of unemployment and poverty, people who see that the Chinese colones are taking over all the economy. Until today any of the big nations of the world haven't even make any official statement to condemn the repression suffered by the Tibetans. What makes then Kosovo different than Tibet ? It is not the role of the International Community to protect the rights of the oppressed people ? Obviously is not the same to face Serbia than the giant China. All those countries that defended the independence of Kosovo have today important comercial tights with China, the biggest market in the world and one of the biggest economies.

Just a few months before the Olympic Games in Beijing the tensions are raising. It is China who accuse Dalai Lama to provoque a conflict taking advantage of the Olympic Games. China will be now very careful to show the world its good manners avoiding any visible repression over the tibetans. But it is expected from the world democratic countries they use their good diplomacy and avoid injustice at all terms.

I remember a few months before the United States and its allied decided to invade Irak when around the world pacifists and many people went to demostrate in big cities, like Barcelona, Paris, Berlin, but now, Tibet is ignored. Does people care about this small budhist country with desperated people and with its spiritual leader of this ancient culture exiliated in India. Where are the calls of the free world now?

Will the good diplomacy resolve this conflict ?

El vot útil

Son quarts de dues de la matinada. Segueixo atent a la pàgina web del Ministeri de l'Interior on es s'actualitza el recompte de vots , diuen, en temps real. Sembla que CiU podrà aconseguir l'11è diputat, a falta del vot per correu.

Tal i com em referia en l'anterior article la constant bipolarització de la campanya s'ha traslladat a Catalunya i això ha arrossegat molts votants catalans a decidir-se pel PSC-PSOE, el qual i malgrat tots els problemes de gestió i promeses no complertes, ha sortit reforçat i ha apuntalat la victòria de Zapatero. Molts d'aquests electors s'han declinat, i vull pensar-ho així, pel vot de la por, per la por a un retorn de la dreta espanyola més radical dels darrers temps, allò conegut pel terme el "vot útil" i no tant per una opció catalanista. Cal admetre doncs que el pes del vot nacionalista a Catalunya , i això es preocupant, ha caigut considerablement principalment per la patacada d'Esquerra.

De totes maneres hi ha dos aspectes positius; el primer que el PSOE no ha aconseguit la majoria absoluta, ja no podrà repetir l'aliança amb les esquerres que han estat deplaçades al grup mixte, i per tant haurà d'entrendre's amb els partits nacionalistes si vol tranquilitat en una legislatura complicadíssima i amb una greu crisi econòmica que comença a veure's desde l'horitzó. Segon, CiU ha aconseguit aguantar l'embestida hostil feta desde dins i fora de Catalunya, i després de moltes decepcions acumulades, torna a tenir protagonisme i pot tornar a ser decisiva i per tant ocupar l'espai central que sempre ha ocupat desde les primeres eleccions democràtiques del 1978. En Duran Lleida no només ha fet una campanya molt digne, sinó que ha desmentit a tots aquells que auguraven i dessitjaven una desfeta de la seva candidatura. CiU sempre ha estat decisiva mentre ha mantingut la centralitat, i ara pot assentar les bases per una remuntada en properes conteses electorals, i dit de passada donarà confiança en els congressos que ambdós partits tenen a l'estiu. Catalunya doncs, encara podrà fer sentir la seva veu amb força.

A Catalunya la desfeta d'Esquerra tindrà consequències importants, per tant en Montilla te motius per estar preocupat. La incògnita és ara , fins quan aguantarà el Tripartit ? De moment en Puigcercós vol deixar el govern per, diu, concentrar-se amb el partit, i amb això el seu rival a la direcció en Carod, ja no podrà decidir l'estrategia del partit. Es poden sentir la remor d'espases a les bases, i un partit de govern no pot tenir inestabilitat interna.

El PP no ha aconseguit tombar el govern sortint d'en Zapatero i restarà quatre anys més a la oposició gràcies a la seva la radicalitat i enfrontament constant. Potser les opcions de Gallardón tornen a guanyar punts ara.

Que cadascú reflexioni del que està passant. Catalunya no és més espanyolista que mai, crec que s'ha de retornar la il.lusió i treballar desde la centralitat. S'han de resoldre els problemes de la gent i convèncer que el vot útil no és el que es queda a casa o s'envà a un partit d'obediència espanyola. Algú encara creu que els diputants catalans del PSC reclamaran que es publiquin les balances fiscals? O que l'aeroport tingui connexions intercontinentals? O garantiran que no torni a haver una apagada?

Jo mentre tant torno a la feina, tant sols espero que els meus facin la feina ben feta ... que no te fronteres ....

Ara toca votar

Estic mirant el debat moderat pel Josep Cuni.

No es pot negar que aquest debat amb els candidats catalans ajudarà a trencar la bipolaritat de la campanya electoral. Vaig seguir el debat del Zapatero i en Rajoy del dilluns. Va ser una mena de combat de boxa d'on no va sortir cap guanyador clar. Això si, Catalunya com sempre, va ser utilitzada per fer retrets. Gràcies senyors. Hi haurà una segona volta, no crec que aportin res de positiu.

Que està passant durant la campanya? Doncs que continua el mateix ritual de sempre. El socialistes i PP intentant bipolaritzar la campanya ignorant els partits petits. Ara Duran fa el que fan els partits intel.ligents, no donar res per fet, ja vindran quan ens necessitin. Això ho planteja quan la coalició nacionalista es troba davant les eleccions més dificils dels darrers 20 anys. Part del futur de CiU es possa en joc el dia 9 de març. Iniciativa fa de comparsa del PSC, intentant mobilitzar el vot d'esquerres radical que va votar el 2004. Però és Esquerra qui té el paper més complicat. A ningú se li escapa que uns mals resultats electorals i una dependència de Zapatero dels nacionalistes moderats, posarà en escac el Govern català. Esgotaran la legislatura amb el perill de caiguda lliure el 2010 ? La seva salvació seria que guanyés Rajoy.

No m'agrada l'us partidista que la Carme Chacón està fent del seu embaraç. El seus vestidets premamà quan ni tant sols se li nota la panxa fan riure. I on han deixat al PSC ? Maragall? Serra ? Borrell ? on són aquells liders que sempre abraçaven al candidat al govern?

Els catalans ens hem de mobilitzar, no es pot deixar que Madrid segueixi enganyant a Catalunya, cal que anem a votar i que votem per la centralitat i el seny i no pels que han ajudat a l'expoli de Catalunya desde la recuperació de la Democràcia, no pels que criden per la Independència i fan president a un espanyolista, no pels bindris al sol ni pels als falsos progressistes que van en bicicleta per fer-se la foto.

Cal que es facin mesures per paliar la molt probable recesió econòmica que ens arriva, cal resoldre les cues a la Sanitat, les infrastructures, cal assegurar que el Prat serà un Aeroport Internacional de primera, cal resoldre el problema de la inmigració, cal millorar la educació urgentment, cal construir habitatges protegits pels joves, resoldre els problemes de la gent, el nostre futur.

Segueix el debat, en Cuni ho fa bé, i ningú fa ombra al Duran, tot i que sabem que està patint per la convalecència, quins polítics de baixa calada.

Ara toca votar de debò.

Auf Wiedersehen Darmstadt

Endlich ist soweit. Ich verlasse Darmstadt.

Es hat alles am 4 März 1998 angefangen.

An einem grauen und naßkalten Vormittag landete ich in Frankfurt Flughafen, der war sooooo riesig. Mit der Airliner Bus erreichte ich Darmstadt. Dort mitten in "Berliner Alle" war ich ganz allein mit meinen drei größen Taschen mitten der Rheinstraße bereit ein neues Leben zu beginnen.

Erasmus, ahh das war etwas Schönes. Das Erasmus hatte mich zum Freiheit gebracht. Nein, es war nicht so einfach, aber diese Erfahrung war mir sehr wichtig. Danach kam die Scheidung mit meine Freundin Joana, aber einen Praktikum in Frankfurt hat mein Leben gerettet. Ehrlich gesagt ich fande Darmstadt nie besonderes schön, und die Leute nie besonders sympatisch. Natürlich gab am Anfang die Sprachbarriere, aber mit der Zeit würde es langsam besser. Der lange Ludwig, die Sparkasse, der Ratskeller, die Mathildenhöhe, die Studentenfette, wo Frauen kaum zu sehen waren, der "An Sibin" wo ich oft die Spiele von Barça gesehen habe, die Bayerische und Dieburgerstraße Biergarden, die unfreundliche Kundenservice in allen Geschäften, das Central Station und die Nachtcafe , wo man eine Frau schwer kennenlernen konnte, das Heinerfest, die Ausflüge nach Heidelberg, die FH, die 6 Jahre lang Baustelle in Haupbahnhof, die Zeitfahren zum Frankestein Burg, mein Fußball beim SV Traisa und SV Georgenhausen, der ESA-Pokal Sieg gegen ESTEC in 2005, Datterich Triathlon Sieger in 2007, der Stadtlauf, Marie Anne, meine Erasmus Freunde, meine ESOC Freunde, meine ESOC Fremde, die katalanische Gruppe in Frankfurt, Sachsenhausen, das Museumsüfferfest, das Guntersblum Weinkellerfest, der Weihnachtmarkt.

Ja, ich habe viel erlebt , da waren gute und schlechte Zeiten. Manchmal fühlte ich mich ganz allein , allerdings, aber ich hatte manchmal auch viel Gesellschaft. Ich habe viele Entäuschungen gehabt, aber auch nette Leute kennengelernt. Ich habe manchmal geweint, aber auch habe viele Freude gehabt. Trotzdem gibt es eine Zeit, wo man entscheiden muß was man mit unserem Leben machen will. Man kann nicht einfach stehen bleiben, nicht in Darmstadt. Ich gebe zu ich habe in der letzte Zeit ein paar scheiße Leute kennengelernt, aber, ehrlich gesagt, wollte ich Karriere machen. Dort zu bleiben würde mir einfach nichts Neues bringen, gar nichts.

Nun verlasse ich dich, Darmstadt, vielleicht für immer, aber ich werde dich , trotz allen schwereren Momente gehabt, immer in meine Erinnung behalten, und zwar positiv.

Auf wiedersehen Heiner !

La ministra Alvarez salvada pels nacionalistes ?!?

Desde la instauració de la democràcia a Espanya estem massa acostumats a veure que que n'és de difícil fer caure un càrrec públic per molts escàndols que l'envoltin.

Durant l'època de les majories absolutes els socialistes espanyols i catalans van sempre portar una actitut sovint xulesca que van continuar desde la oposició de manera irresponsable, acusant de mala gestió als governs de Pujol, bloquejant desde els ajuntaments i altres institucions locals les iniciatives del govern català, i inclús arrivant a acusar de corrupció generalitzada , fet que mai cap jutge ha pogut demostrar fins ara. Ja al front del govern es van vuire moments esparpentics com les acusacions del 3%.

Que els socialistes en general no són gaire partidaris de deixar la butaca no és cap sorpresa, ara bé, es van viure 3 casos que van fer caure al govern de Gonzalez, el primer va ser el cas GAL i la guerra bruta contra ETA que va esquitxar la plana major d'Interior amb Barrionuevo i Vera a la presó, el segon el cas Filesa pel qual en Josep Maria Sala va ser condemnat a 2 anys de presó ( per cert que ha tornat a la direcció del PSC), i l'últim de la llista va ser el cas Roldan, pel mal ús dels fons reservats al front de la direcció de la Guardia Civil, fugit del país i que va portar a una detenció de película a l'aeroport de Bangkok.

Avui, però, els escàndols no són per blanqueig de diners o per utilització frauludenta dels pressupostos de l'estat. Ara els escàndols són per mala gestió. No crec que hi algú hagi batut els records mundials d'incompetència al front d'un ministeri com la senyora Alvarez. Tot va començar amb el bloqueig de l'Aeroport aquell fatídic dia de juliol del 2006 al Prat on AENA, depenent de Foment, va portar péssimament la consenció del Handling del Prat que va portar als treballadors a una acció radical i il.legal que va ser la vergonya de tota Europa. El govern socialista espanyol, però tampoc el Tripartit, no han aprovat fins avui cap projecte important d'inversió en infrastructures per Catalunya i es dedica a executar les obres aprovades per anteriors governs. Els retards en les obres de l'AVE i l'escàndol dels retards de Rodalies i els esvorancs ha sigut la puntilla final.

Però el responsable número 1 , no és la ministra o el prepotent senyor Morlan, sino qui la proposa i la recolza , que no és altre que Zapatero amb Z.

Quan el Congrés estava a punt d'aprovar la reprovació de la ministra resulta que els nacionalistes vascos i gallecs , per certs socis d'un invent anomenat Galeusca, decideixen per interesos personals , votar-hi en contra i estalviar-li la vergonya de ser la primera ministra a ser reprovada per les corts ... i ara a més d'un segur que se li ha quedat una mica de cara de tonto.

De totes maneres, no s'hauria de culpar , amb més motiu, als diputats catalans del PSC-PSOE de que la reprovació no prosperes?

Es el joc de la política i d'això es tracta, ara bé, caldria que tothom prengués nota, especialment desde Catalunya i que al mes de març , fent us del dret de vot , els catalans facin sentir la seva veu per fer palesa la seva indignació ..... per dignitat.