Me importa un pepino !

 Aquestes darreres setmanes hem assistit a un dels espectacles més impressentables de la politica europea.

Tot va començar quan, arrant de l'augment de persones intoxicades per E.coli enterohemorrágica (EHEC), i fruit de la alarma en la opinió pública, la ministra de sanitat del govern d'Hamburg, Cornelia Prüfer-Storcks (SPD), va activar les alarmes sanitaries de la Unió Europea al referirse als analisis d'un laboratori d'Hamburg que en les seves proves preliminars habia trobat traces de EHEC. Alguns pacients han mort per complicacions renals greus. Cal dir que desde la OMS, a Copenhagen, es té constància que aquest bacteri es troba de manera generalitzada a les verdures i hortalises, i que no hi pot haver correlació amb les persones afectades. Es van aturar automàticament el transport de cogombres a la Unió Europea i Russia va aturar tota la importació de verdures. Els productors es van veure desprotegits i la Unió Europea no va respondre a les crides fetes desde l'Estat Espanyol per esclarir els fets. La percepció general va ser que la culpa de tot era del cogombre espanyol. Cinc dies van trigar a admetre les autoritats alemanyes que la font de la intoxicació no provenia dels "pepinos" espanyols. Amb tot la ministra de consum Ilse Aigner (CSU) va assegurar que havien fet el correcte. Les investigacions apuntaven després plantes de soja de Nieder-Sachsen , Alemanya, però sembla que tampoc, i la imatge de tot la tenim en unes autoritats que van a les palpentes mentre no se sap del cert la font. Un fet constatat es que totes les victimes han estat localitzades al nord d'Alemanya , i que els tres casos detectat fora del pais van ser persones que havien visitat recentement Alemanya. 17 persones van sopar a fnals de maig al mateix restaurant de la localitat de Lübeck. Necessitem més dades ?

La Unió Europea ha reaccionat, tard, a les demandes d'Espanya i altres paissos exportadors de verdures, i és que el mal ja esta fet. Els productors perden milions, diuen, cada setmana.

S'ha d'entendre per una banda la necessitat d'informar sobre els brots infecciosos, però una falta de professionitat tant gran mostrant tant poca eficiència no és normal en un pais tant seriós com és Alemanya.

Que hem de fer ara ? Jo proposo , per exemple, que la Unió Europea promocioni l'us del cogombre espanyol, amb les propietats saludables pel cos, amb vitamines, i tant bones per la pell, amb una foto com aquesta:

Totes les senyores es podrien possar el cogombre a la cara , si no s'el mengen per allò del dubte, i així veure's rejuvenides i més bufones. Pot ser la ministra alemanya ho veu amb bons ulls també i s'els possa a la cara.

Amb tot, diverses persones segueixen afectades i la societat vol una resposta, pero que aquesta sigui constrastada i no es culpin a tercers paissos de les manques de control i higiene propis.

L'esperit dels Campions

El Barça ha arribat en plena forma a la recta final de la temporada. Tota la feina feta mesos abans es decideix ara. Això només ho poden dir els equips grans, aquells que han fet els deures quan calia. La marató de derbis contra el Madrid ha deixat un resaca que deixarà rastre. Les relacions entre els dos clubs quedaran tocades per molt de temps, i els aficionats vivim atònits, com les males arts de la directiva blanca amb el suport incondicional "Central Lechera" destapa les males arts d'uns personatges impresentables que volen criminalitzar a aquells que creen futbol i que són l'admiració de tot el món futbolístic. El "acoso y derribo", "por lo civil o por lo criminal", les teories del "Villarato", els errors d'infografia i videos manipulats, que s'ordena desde Chamartin ha arribat a uns limits insostenibles.

L'equip dirigit per portugés de Setúbal, José Mourinho, ha estat a remolc del Barça desde l'inici de temporada. Aquest personatge arrogant que va inventar el fútbol, que és el més inteligent i que és l'ésser superior sobre la terra, es pensava que arrasaria com a Italia. el seu nerviosisme va començar atacant al Pep desde les sales de premsa, criticant al Villa, golejador del mundial de Sudàfrica, acusant a Preciado per regalar un partit, acusant a la Federació per la designació d'arbitres, acusant a la Lliga pels horaris dels partits. Va crear una aurora al seu voltant, juntament amb els seguidors integristes d'una secta religiosa. O esteu amb mi o contra mi, apartant al propi Jorge Valdano, com a portaveu del club blanc. El Barça pel seu compte seguia jugant a fútbol, afermant-se al liderat, i amb algunes actuacions fluixes a la Champions, fins arribar al 5-0 del Camp Nou contra l'etern rival. Allò va consumir al portuguès i deslegitimava la inversió milionaria del Florentino amb el seu enèsim projecte galàctic.

S'ha fet una campanya indigna de Madrid, amb acusacions de dopatge i favor arbitral, acusant de teatre a jugadors que han estat multiplement acrivillats pels defenses rivals, insultant i ridiculitzant a jugadors que ho van donar tot per "La Roja" sense els quals sense els quals no haguessin passat de la primera ronda.

La Copa del Rei la van guanyar amb males arts, jugant fora del reglament, amb permissivitat arbrital, però la Lliga i la Champions són diferents. Pourque ? es demana el Mourinho a la sala de premsa, ridiculitzant a la pròpia UNICEF. Tota la premsa mundial alava l'equip de Guardiola, que ha constriut un equip de llegenda, pero amb tot el Madrid vol fer mal amb denuncies a la UEFA. No és de mal perdedors, sino de miserables possar en dubte l'esportivitat dels nostres jugadors i el nom del F.C.Barcelona. Li podem dir a Del Bosque que la Roja ja està trencada. Hi ha rumors que diuen que alguns jugadors s'estan pensant la seva continuitat a la selecció espanyola, tant de bó sigui així.

Però de tot això ja hi haurà temps de parlar després de Wembley. La Final del 28 de maig serà un intensa i dificil, tot un partidàs. Seré a Londres per recolzar l'equip amb totes les forces. És això el que hem de fer els barcelonistes i no pas errecordar-nos de la mare dels rivals de la capital. El Barça és més gran que tot això, hem de mirar endavant perque tenim un gran equip que ha demostrat que surt endavant contra totes les adversitats, i tenim il.lusió i anem amb l'esperit dels Campions.

Changes in the Arab World

It is difficult to say what triggered the movement in the arab world. Could be the global communication, the social networks, Al-Jazeera, or Twitter, but the voices are up rising against oppression and dictator goverments. Nobody could predict that Mubarak regime would fall after the people united went to the streets, or Ben Ali and his familiy had to escape to an Oasis in the Gulf region. There are no revolutions without casualties, and now we are seeing the libyan people suffering the oppression of that villane of Gadhafi who shots agianst his people, it is a cruel civil war. It follows with the events in Syria and Bahrain.

Saudi Arabia supports the revels in Lybia, but also send troups to Bahrain to support the goverment to crush the civilians on the streets. The UNO is in permanent discussion, with all decisions and resolutions must be taken with all diplomatic rules.

Where will it bring us altogether ? Can we believe that democracy will finally arrive to to Middleast ? The Arab World is full of complexity. Nobody can change hundreds of years of tradition and rules, with monarchies like Saudis , Morrocan , Gulf sultans, which controls completely the lifes of the subdits, somehow full of corruption. Too many different sensibilities, too many different interests, different muslim branches, and too many hate. But there is also hope. There is also good people who claim for freedom and justice.

Hopefully Lybia and Syria will be set free from tyranny. It is unrealistic to think we will all live in peace in harmony, but who knows if a united Palestina will reach peace with Israel. What is clear for many of us is that after the eventual fall of Syria and Lybia, Iran is loosing allies, and sees is going to be pretty much alone in the region, and the oposition would regain strenght to confrontate against the regime of the Ayatollahs, not without blood which is very undesired. The still unresolved issues like Irak and Afghanistan are the biggest issue to solve for the western countries, so both the US and EU have an opportunity now to not interfere too much in these conflicts, but to provide assistance and advice if requested.

It is sure that without the social networks many of this revolutions wouldn't develop so quick, and this is a trend that will bring new changes in Asia and Africa.

Best Wishes for 2011

From this blog I want to wish you all a Happy New Year. The future needs a big kiss, like Bono said during 360° Tour. But problably more than this. The best wishes for those who still suffer injustice, for those who cannot buy medicines to cure their dissease, for those who lost their families and properties due to natural catastrophe, for those who help to keep decreasing poverty, to recover from the financial crisis which affects not only the lower classes. There is still war in many places, and the world still needs solutions to stop the global warming. But there is still hope, because we have people who works everyday to change things for good.

From my side I wish that the new catalan goverment will address the economy in my country, not an easy tasks when the balance shows red numbers. I also wish another 5-0 against Real Madrid, and a Champions League in London. Perhaps another U2 concert ? And all these with you. We can do it together , you and me.

Volem una Catalunya millor

Feia molt de temps que esperava publicar un article com aquest. Ja feia massa temps que la vida política catalana la viviem en una desorientació i perplexitat, no ens podiem creure que el govern de Catalunya visqués en una espiral constant de desproposits i errors. Reclamavem desde aquest blog que es deixés parlar al poble. Hi així ha estat. Ningú ha possat en dubte la victòria aclaparadora de l'Artur Mas, fins i tot el José Montilla ha pres la decisió més encertada desde que va ser proclamat president ara fa 4 anys, amb la complicitat d'ERC, deixar la vida política, reconeixent així el seu fracàs electoral i admetent, més val tard que mai, que es va equivocar en la seva acció de govern. El Tripartit ha fracasat i els ciutadans no volien que es tornés a repetir. El retrocés de les esquerres ha estat contundent. La campanya de CiU va ser presentada en positiu perque així ho volia el seu cap de files, esmenant algunes accions en la de fa cuatre anys. En moments de crisi com els actuals no es poden fer bromes amb els ciutadants, ja hem patit prou descrèdit. El país necessita solucions urgents i gent ben preparada per portar les iniciatives necessàries per aixecar-lo. Cal dir que no és moment ni de revenjes ni de mirar cap enrradera. Els votants , que han acudit generosament a les urnes han donat majoritàriament el suport al projecte de l'Artur Mas. Ell així ho va demanar, i molta gent de tots els colors i sensibilitats van entendre el missatge. Entre tots , desde dins i desde fora, hem de donar el millor de nosaltres mateixos per recuperar el prestigi de pais. El Tripartit deia que era el govern catalanista i d'esquerres, doncs nosaltres serem el govern de Catalunya, i aqui s'hi inclouen tots sense excepció. La nova etapa te molts reptes per superar, però el país hi és , i ho aconseguirem entre tots.

Il.lusió pel canvi

Ja tenim en marxa la campanya electoral per les eleccions al Parlament.

Els partits tenen la oportunitat d'explicar als ciutadans les seves propostes de programa. Hi ha partits que ens expliquen que volen fer per resoldre la crisi, altres itenten ridiculitzar als adversaris sense explicar el que faran, aplicant així el discurs de la por i de " l'anti-tot". N'hi ha que reneguen dels fins ara socis de govern, altres que volen un referèndum per la independència per demà passat, uns altres que es queden sols com a darrer reducte de les esquerres, o d'altres que volen impedir aliances independentistes i els independentistes es queden sense veu als mitjans de comunicació públics gràcies als blocs electorals.

El balanç del Tripartit ja el farem al seu moment, el que si que podem assegurar és que el seu llegat deixarà hipotecades les finances del proper govern durant un temps... i amb uns interessos que es pagaran al nivell del deute del govern grec, tot un escàndol.

Cal dir que els exemples de demagògia són una vegada més espectaculars. Els socialistes que, presenten el seu Super Montilla amb un perfil similar als comics dels anys 50, volen treure suc de l'afer Palau fent ús de la respresentació pública del consorci, per portar a la fiscalia a 2 càrrecs de CDC. L'Orfeó i la Fundació Palau no s'hi volen aliniar, i els socialistes volen silenciar lafer de l'hotel Palau i el cas Pretoria. Tant ells com els populars demanen ajut als partits de estatals, com sempre, i no és el primo Zumosol, sino el fet d'ensenyar als catalans que els que manen estan a Madrid , i això seria motiu suficient de movilitzar els catalans el dia 28-N.

No és seriós que Puigcercós presenti Andalusia com una terra on ni Déu paga impostós. No ho és en una campanya electoral, perque han donat suport per 2 vegades al partit que va crear a nivell estatal el desgreuje econòmic amb Catalunya, a aquells que es van treure de la màniga el PER. Ells van donar suport al Zapatero en els pressupostos per desdir-s'en en campanya electoral i ara rebrà un càstig a les urnes.

El PP utiliza de manera molt barroera un discurs demagògic contra la llengua i sobre la inmigració, i és que la campanya la articula en clau de política espanyola.

Els ecosocialistes han acaparat més poder del que mai han pogut imaginar i en contrasentit amb el suport a les urnes, les minories no poden decidir les politiques generals del país, i menys desde actituts anti-sistema.

És penòs però el programa Polònia s'hagi convertit en un referent per molta gent. No és seriós frivolitzar amb tot quan molta gent està tenint dificultats molts serioses per tirar endavant.

L'Artur Mas defensa una campanya en positiu, i es que els precedents no es poden obviar. La gent necessita propostes intel.ligents i serioses, vol que hi hagi un nou lideratge que ajudi a sortir el país de la crisi. Pot passar que les enquestes donin per fet que aconseguirà una àmplia majoria però i que part de l'electorat es quedi a casa com fa 4 anys. Ara toca reaccionar, el futur l'hem de decidir nosaltres i no els despatxos de Madrid. No anar a votar com a protesta no és un bon exemple d'exercici de la democràcia. Tenim polítics molt dolents, és cert, però encara n'hi ha de bons que estan preparats per portar a Catalunya al cim. Hi ha il.lusió, perque el canvi comença aviat ...

L'èxit de la visita Papal a Barcelona

Aquest any es complien 28 anys desde la visita del Papa Joan Pau II a Barcelona. Va ser una visita marcada pel mal temps, per la misa del Camp Nou i per la desgraciada visita a Montserrat amb la mort de pelegrins per culpa d'una esllevisada.

Aquesta vegada la visita a Barcelona a estat un èxit, i es que desde l'imponent escenari de la Sagrada Familia, amb les espectaculars imatges ofertes per la realització de TV3 de la nau central de l'ara consagrada basílica, ja són universals i per la història. I el millor de tot, que no s'ha de lamentar cap incident greu. La seguretat, en alguns aspectes una mica exagerada ja que es temien el pitjor, va ser impecable. I es que els fidels van respondre, pot ser menys dagut a la transmissió televisada, i els que no els importava res es van quedar a casa i encuriosits, també van connectar amb la transmissió de TV3 en algun moment del matí.

El ritual liturgic va ser molt interessant, així com el discurs del Papa, que desde la seva fe cristiana convidava als pobles a unir-se en uns moments on el materialisme i l'egoisme estan massa extesos en la nostra societat.

Històricament el Vaticà no ha estat molt proper a Catalunya, però els catalans han estat majoritàriament fidels als principis cristians. En els darrers temps hi ha una forta ofensiva anti-clerical a Catalunya, desde moviments socials, partis polítics, intel.lectuals d'esquerra, anti-sistema i també desde el periodisme. Semblava que a Catalunya l'esglèsia estava en extinció, una esglèsia que ningú vol, de quatre vellets i de amants del nacional-catolicisme. Una esglèsia que se la pot insultar, humiliar i desacreditar. No vull dir que es tracti del corrent anti-clerical similar a la terrible setmana tràgica de Barcelona, ni dels primers mesos de l'inici de la guerra civil on les brigades anarquistes saquejaven i assesinaven dins dels temples i esglèsies. Es un corrent polític de l'esquerra en general. Però això no ha funcionat i les minories han estat ells, per cert massa amplificades per la TV. La visita del Papa ha demostrat que hi ha una part molt important de la societat civil catalana que se sent catòlica i que ara ha pogut celebrar una festa sense complexes.

La visita del Papa Benet XVI trenca un mena greuje de Roma amb Catalunya. La proclamació de la Sagrada Familia d'Antoni Gaudi com a basilica ha estat un èxit total de l'arquebisbe cardenal de Barcelona Sistach. Ell ha estat l'artifice d'un projecte que feia molt temps que s'estava cuinant. L'estratègia ha estat perfecte, ja que discretament i sense que la Conferència Episcopal Espanyola pogués interferir, va presentar la Sagrada Familia com a motiu principal de la visita. i el Rouco Varela ha fer de simple espectador, com li tocava. Gaudí hauria somniat amb aquest moment. La CEE va poder inclure la visita a Santiago per poder contrarrestar l'iniciativa catalana.

Si bé l'esglèsia catòlica és universal, també existeix el catolicisme català. Perque ens haviem d'amagar ? Som anormals ? El valors de la familia són els que estan en crisi i els que afecten la nostra societat, per tant el discurs del Papa demanant que la societat els recuperi té mol t sentit. Davant el laicisme radical del PSOE i del Zapatero, el Papa ha donat una lliçó d'humilitat i un discurs conciliador. El seu missatge no ha estat de to integrista, que el cap de l'esglèsia defensi la unitat familiar tradicional no ha de ser motiu d'escàndol. L'escàndol és que desde tots els punts que critiquen al Papa ningú s'atreveix a criticar o humiliar als caps d'altres confessions, com els musulmants, indús, jueus, ....

Catalunya te les arrels en la tradició cristiana i això no es pot obviar. Les minories intel.lectuals han pres en força llocs d'importància en partits polítics, TV, premsa i pretenen "educar" la societat i imposar les seves idees, doncs potser també la gent que no hi estem d'acord haurem de dir la nostra.

El Papa ha parlat en català i no per dir tant sols "Ja sóc aqui". Ha estat part del discurs, de l'històric Angelus a la plaça a les portes del temple de Gaudi, fins i tot el rei Joan Carles ens ha salutat en la nostra llengua, potser com a compensació pels atacs permanents que el català pateix desde les files del nacionalisme espanyol del PP i del PSOE.

Es la Catedral del segle XXI, i també sembla que s'hagin serenat els ànims a Catalunya.