Retrobar el Nord

Els darrers casos de corrupció que han esquitxat importants personatges vinculats a càrrecs públics i partits no fan més que augmentar encara més el desànim i la decepció en la política i els polítics en general. Que aquests casos surtin a la llum, per mitjà de les diligències del jutge Garzón no s'han de veure amb un rebuig total. Crec que això demostra que s'està actuant en àmbits on la justicia, per motius de procediment o altre tipus, no solia entrar-hi mai. Qui més qui menys coneix, ja sigui per rumors o per fets evidents, que en molts ajuntaments catalans s'han fet actuacions, urbanístiques o no, sospitoses. Que es tiri de la manta ! , reclamava un conegut periodista en la seva columna diaria. Si ha de servir perque es deixin de cometre delictes aprofitant un càrrec públic, endavant. Però en el cas Pretòria hi ha detalls que deixen molt per pensar, ja que s'ha actuat cautelarment sobre persones que tenien dret a una defensa més digna, mentre que altres personatges continuen al carrer (exemple de tots els implicats en el cas Palau de la Música).

Em produeix tristesa comprobar que gent que ha prestat un gran servei a Catalunya i a les seves institucions ara es vegin abocades en un acte processal per corrupció d'aquesta envergadura. Però més trist saber ara que hagin tingut tractes amb personatges com l'alcalde de Santa Coloma que vivia a la zona alta de Barcelona. Per molt que els mitjans afins a l'esquerra, que ho són pràcticament tots, s'entestin a posar en primera plana de diaris i telenoticies els noms Alavedra i Prenafeta, aquest és un merder socialista, i tant que ho és. Sortiran molts més noms, alguns sorprenents, i és que en política els contactes són molts i molt estranys.

Crec que la societat ha de rebre el missatge que no tots els polítics són lladres o xoriços. Cal entendre que vivim en un moment de fort desànim generalitzat per la situació econòmica i cal que hi hagi una sotregada que reactivi la societat. No hi ha lideratge polític a Catalunya i això és un fet tant evident com que s'ha perdut prestigi i confiança en les institucions del país. Hi ha molta desorientació i desconfiança en el futur. Però encara tenim temps per aixecar el pais. El president Pujol l'any 1980 es va trobar amb una Generalitat on es va haver de començar pràcticament desde zero, però ara les institucions les tenim. I és que tenim bons tècnics, enginyers, administratius, operaris, metges, empreses ..... i també tenim gent competent en política, però aquest darrers són els que han d'agafar el lideratge del país. Els Tripartits han estat la pitjor experiència democràtica que ha patit Catalunya. El ridícul i la inoperància han estat infinits, però si es fan be les coses, deixem de somiar truites i ens dediquem a preocupar-nos pels problemes reals de la gent , ens en sortirem. Ara cal retrobar el nord i tinc tota la confiança que serà així.

U2 in Brandenburger Tor

The first days of November 1989 many people from West Berlin were gathering in front of the Berlin Wall to demonstrate while the DDR police officers mostly unarmed were just watching the events. They didn't receive any specific orders to reject the demonstration. On the political side, high level contacts between USSR officials and West Germany and US representatives were driving the regotiations at such a speed that the end of the cold world was just question of days, maybe hours. The DDR goverment announced on November 9, 1989, after several weeks of civil unrest, that all DDR citizens could visit West Germany and West Berlin. The World could not believe the pictures on TV, when that evening the crowds were jumping on top the wall from both sides of the Brandenburger Tor, wearing flowers and german flags, hugging to each other. Germany was again unified (officially 1 year later 3rd of October 1990), it was the end of the communist regime. Weeks later people broke into the wall wearing hammers,sticks or whatever object they grab and began to smashing it. The fall of the Berlin Wall ; a wall of shame that for almost 30 years was dividing not only two Germanys, but also two worlds, between democracy and tirany. It was the beginning of a new era, a new era of freedom for Europe.

45 years after the end of the war, the german people was again unified. I really feel admiration for this people. After the war they had a destroyed, military occupited, and divided country. From the ashes they build the Federal Republic, based on the values of freedom, respect, and work. They build a new democracy, an innovating industry, developing new technologies, and also made a great contribution in the establishment of the European Community. The role of Germany from the second half of the XXth century until today has been very important for Europe and for the World, and it is no question that our democracies have been also inspired in the Federal Republic system.

This week Berlin is celebrating the 20 years of the Fall of the Berlin Wall. And when U2 announced that they would offer a special concert in front of the Brandenburg Gate, then I said to myself , I can't miss this historical moment, not this time ! I've got the invitation through a friend, just lucky to be one of the 10000 privileg U2 fans allowed to see them life in such a historical place. An incredible 26 minutes show with several different light effects over the Gate, and a small stage, with U2 playing as they know, with the passion of Bono, if they still were those young irish guys that began his carreer more than 30 years ago. Somebody was missing with me but connected through my cellular, what a great moment.

It has been an incredible week, not only because I had the honour to met the greatest catalan political reference, who gives me inspiration and a reason to believe in my country, but also because I can see that there is extraordinary people in this world that can change your life for good.

Primera nevada

Aquest mati he vist caure els primers floquets de neu a Munich. Ja havien anunciat una irrupció d'aire fred acompanyada d'una borrasca activa, que com diria l'amic Molina fa que l'ambient es torni ben fredot.

Han sigut unes setmanes amb moltes emocions, potser masses pel que estic acostumat. I és que durant les celebracions l'Oktoberfest s'han succeït un parell d'esdeveniments que m'han fer repensar moltes coses. Crec que m'ensortiré. De fet la solució la tinc a l'abast i puc dir que depenc de mi mateix, al menys en un dels casos ....

Aquestes setmanes han estat convulses també a casa nostra. A nivell polític els mitjans de comunicació han convertit l'actualitat diaria en pupurri d'escàndols a la italiana. I és que el cas Millet possa de manifest moltes coses. D'entrada que un mecenes es dediqui a repartir xecs sense cap control per part dels òrgans gestors del Palau em sembla molt sospitós, i és que molta gent n'era corresponsable. Potser ha ajudat a molta gent i entitats, però si es confirma que es va dels fons en benefici propi, això no és fer un servei al país. Les dades confidencials que han sortit a la llum, filtrades interesadament , juntament am el fet de treure a la llum el cas de l'espionatge als directius del Barça , demostra la desesperació que alguns barons polítics tenen de cara als esdeveniment electorals de l'any vivent.

Una cosa està clara, en Felix Millet ha fet molt mal a la música, a la cultura , a Catalunya, però estic convençut que això passa en altres associacions i fundacions. Si fiscalitzem a tothom segur que treurem molts draps bruts. Cal tirar de la manta ? Jo em conformo a que no es torni a repetir i que el control dels ajuts, en el món associacionista i cultural sigui més efectiu. I aquells que s'hagin beneficiat de manera il.legal que retornin l'import o els bens. En temps de crisis cal donar exemple a la societat, perque hi ha persones que ho estan passant molt malament i no volem hi hagi elements que es actuin com si estiguessin en un estat feudal.

I aqui estic veient com en Bono i en The Edge, asseguts a la cadira de Flight Director, parlen amb els astronautes de la ISS , donant missatges de pau. Quin privilegi treballar per aquest projecte ! No perdo la esperança que un dia els pugui saludar personalment.

I ara et trobes lluny d'aqui , tot i que se que en el fons segueixes pensant el mateix que jo. Però no m'hi puc acostar ara, per molt que la meva ànima m'hi empenyi , m'haig de mantenir allunyat. Crec que tot acabarà bé , no em puc equivocar aquesta vegada.

Per cert, que un estudi de la Universitat de Georgetown assegura que els escrits atribuits a Colom, demostren que la seva llengua materna era el català. Aconseguiran els nostres amics a l'exterior desmuntar la conspiració castellana ?

Eine neue Koalition oder wir sind in Deutschland

Schon vor zwei Wochen haben in Berlin die erste Gespräche der Koalitionsverhandlungen angefangen.

Bundeskanzlerin Angela Merkel wollte die neue Regierungskabinet innerhalb die kommende Wochen, aber es wird nicht so einfach. Die Gesundheitreform, Steuersenkung, Kündigungsfrist, sind Themen die müssen richtig verhandelt werden. Es ist aber mekwürdig , seit Monate vor der Wahl haben wir gehört daß CDU-CSU und FDP zusammen für eine neue Koalition sich geäusert haben. Warum sind diese Themen noch nicht geschlossen? Die Sache ist klar, die haben miteinander nicht so oft und im Detail sich koordiniert. Die Zeit läuft und Deutschland brauch so schnell wie möglich die neue wirtschaftliche Reformen die auch ein Einfluss in der andere UE Länder haben können.

Übrigens, daß Guido Westerwelle in eine Pressekonferenz mit Jornalisten aus den ganzen Welt, die Frage von englischer Korrespondenten ignoriert hat, ist in meine Meinung nicht richtig. Die Aussage , "wir sind in Deutschland", kennen wir schon. Aber ein Außerminister muß das Image von Deutschland schönen und nicht schaden, es war vielleicht etwas provozieren von diese englischen Medien, aber Westerwelle ist klug genug, daswegen bin ich etwas entäuscht.

Gut zu wissen ist aber daß die SPD endlich mal in der Oposition geschieckt ist, mit Ulla Schmidt vorne, jetzt darf sie keine Dienstwagen in Spanien nutzen, Gott sei Dank, aber sie bekomm eine Rente von viele Tausende Euros im Monat, ist das Recht ? Die Linke wollte die Revolution bringen, aber Deutschland will keine Rückkehr in der DDR, die deutsche Wähler stehen für Freiheit und denken in der Zukunft ihre Kinder.

Wir haben die Kraft

Diumenge a la tarda els cristiano-demòcrates de la CDU i els social-cristians bavaresos de la CSU iniciaven a Düsseldorf la campanya de les eleccions al Bundestag. En un pavelló que per poc no va arribar a omplir, la candidata i actual cancellera Angela Merkel feia la seva entrada triunfal i ho feia a ritme de Start me up dels Rolling Stones, un senyal que els conservadors alemanys, fora de qualsevol complexe, volen recuperar el govern, Wir haben die Kraft, tenim la força.
Els discursos dels principals liders de la Unió també donaven a entendre que la campanya serà interesant per no dir una mica calenta, i es que existeixen dos blocs diferenciats. Per una banda els conservadors de la CDU-CSU amb els liberals del FDP de Westerwelle al capdavant, que es postulen ells mateixos com la coalició necessaria per fer sortir Alemanya de la actual crisis econòmica, la qual ja dona simptomes d’haver tocat fons. Per altra banda l’esquerra amb el socialdemòcrates del SPD i els Verds, i amb certes reserves els ex-comunistes del Linke, que inclou disidents del SPD amb Lafontaine al capdavant. El discurs de la por ja s’està utilitzant en aquests primers dies de campanya, però és un fet que de propostes i missatges entenedors l'esquerra no n'aporta gaires.

La CDU és europeista, i en els discursos es fa evident que els objectius principals són recuperar el creixement econòmic, la productivitat industrial i que les families recuperin poder adquisitiu i d’aquesta manera mantenir l’estat del benestar.
Després de cuatre anys de gran coalició, d'una relativa estabilitat política, els dos partits majoritaris es desmarquen clarament l'un amb l'altre, i penjant-se la medalla de qui ho ha fet millor. L’època de les majories absolutes es va acabar coincidint amb la retirada de la política del canciller Helmut Kohl.
Diumenge la senyora Merkel ho va deixar ben clar, aquesta coalició no es pot tornar a repetir, és hora de que els socialistes i el seu candidat i actual vice-ministre Steinmeier tornin a la oposició.
Ara fa 4 anys, l'aposta clara de la candidatura de la cancillera Angela Merkel després d'un resultat tant ajustat com inesperat amb el socialista Schröder, va reforçar a la CDU i els seus socis bavaresos de la CSU. Ella ha estat la cara del govern en els afers internacionals i també els interns. No s'han assolit les reformes profundes en la sanitat i en la politica fiscal, però els dos partits de govern han pogut aprovar mesures per la ocupació que han donat els seus fruits, politiques a favor de les families, a més de crear fons estructurals per reactivar la economia i de tornar a liderar, juntament amb la França de Sarkozy, la politica exterior europea i arrosegar a la resta de socis europeus per crear minims per fer front a la crisi mundial que amenaçava el sistema social i econòmic a Europa comunitària. Merkel ha pogut parlar de tu a tu amb els Estats Units primer amb Bush i més recentment amb Obama.
Les xifres no enganyen, Alemanya és el primer pais de la Unió que ha tingut un creixement possitiu en mig de la crisi, la qual dona simptomes d’haver tocat fons. També les xifres d’aturats s’han anat reduint, i s’estant impulsant mesures de control a les entitats financeres que reben ajuts estatals per evitar la fallida.Tots els sondejos d’opinió auguren un triomf clar de Merkel que la podria permetre formar govern amb els liberals, però els fluixos resultats de la CDU en les eleccions als estats Federals de Thuringen i Saarland, i alguns afers com el del bombardeig de civils a l’Afganistan podria portar-li problemes en plena campanya, i es que la opinió pública alemanya no està disposada a acceptar que els seus soldats en missió de pau caiguin en servei, perque una cosa es una missió humanitària i l’altra un conflicte cada vegada més bèlic.

Le petit déjeuner

During this period of time in France he never thought he wouldn't miss Chicago that much. Is not the fact that he wanted to comeback with her, seconds parts are not the best. In this beautiful morning on June the breeze was cleaning his mind after a long night. Now just him in the beach, all the music and voices are now in the distance, is the sound of the waves reaching the shore.

He is thinking of how this phone call change his mind. Being inspired by his friend Ellen, he decided to give a try for an adventure. This semester in the University has given him new ideas, he will probably will go for that. Carlo's might be opened, he can smell the fresh bread in the morning, and willing to take a pain au chocolat, maybe a croissant or two.

Einige Worte vom Space

Ich liebe dieses Sommer, besonderes wenn ich arbeiten muß. Dieses beschissene Wetter ist kein Problem, ich wußte es schon als ich nach Bayern bekommen bin. Kein Sommerfest in der freie Luft, immer ein Schirm oder Regenjacke bevor drausend gehen. Gestern gegen 19:00 war schon dunkel. Ein kollegue von mir ist in Dublin, er sagt für ein Seminar, aber heut abend gehe er zum U2 Konzert und ich bin sehr eifersüchtig.

Hier bin ich vor meiene Konsole. Während ich meine On-board Systeme beowachte, NASA TV startet eine Live Verbindung mit ISS. Es ist wahnsinnig 13 Astronauten die im ISS und die angedockte Endevour Shuttle momentan arbeiten.

Die NASA feiert Vierzig Jahre nach die erste bemannte Mission zum Mond. Immer noch Heute viele stellen sich die Frage ob Neil Amstrong und Buzz Aldrin tatsächlich auf der Mond gelandet waren. Es ist ertaunlich daß einige Ingenieurs die ich kenne immer noch zweifeln über diese historisches Moment. Die wissen schon daß NASA noch 6 mal auf der Mond gelandet ist, und bis heute haben die Russen es nicht dementiert, auch nicht unter die Soviets Regime und während die kalte Krieg. Die Steine Mustern sind da als Beweis, und tausende Menschen waren im Projekt mit dabei, viele Tracking Stationen haben der Signal und Telemetry von der Raumfahrt Modul bekommen und nach Houston und die ganze Welt weiter geleitet.
Es war der Begin eine Era, aber wie schon ein Deutsche Ingenieur die beim de Apollo Program gearbeitet habe, gesagt hat ; "wie waren viel zu Früh auf der Mond".
Now is time to comeback to the Moon ! Die NASA plannt eine dauern Mission auf der Mond, mit eien Station die als erste Haltestelle zum zukunftige Mars Expeditionen bedient sollte.
India, China, und Rußland sind dabei um neuen einige Programme zu entwickeln, es gibt eine neue Wettkampf im Raumfahrt Bereich, das ist positiv, aber niemnad sollte vergessen daß der Mond gehort niemand, und daß in unsere blaue Planet, Armut, Krieg, Ungerechtigkeit, Krankenheiten, Umwelschutz, sind Probleme die noch behoben werden mußen. Wir sind vepflichtet die kommende Generationen eine bessere Zukunft zu lassen, das sollte es keine vergessen.

Una Temporada de Somni

Pocs, per no dir ningú, creien que el Barça de Guardiola seria capaç de guanyar totes les competicions de la temporada. Ja vaig escriure un article a mitja temporada on afirmava que el semblava que somni havia tornat a fer-se realitat. Que el Barça ho guanyés tot , guanyant al tots els seus rivals en joc i qualitat, amb tota la pressió mediàtica , és per treure's el barret. Aquest Barça ja és el millor de la història, ho dic per alguns motius. El Barça de les 5 Copes té el mèrit que té, perque es van aconseguir sota la dictadura franquista que només volia que guanyessin els de blanc, i perque amb les limitacions pressupostàries i l'estil de joc dur de la època era molt difícil guanyar-ho tot. Tant que el Barça va trigar moltíssim a tornar a guanyar un títol, qué extrany ... Ara bé, el fútbol d'avui en dia està a anys llum del d'aquells anys. Ara hi ha molta més comptetitivitat, molta igualtat. El fútbol és molt més ràpid i exigent. Hi ha jugadors extraodinaris que juguen en equips sota un poder econòmic al darrera brutal. Estar al cim de d'Europa, que per mi es tar al cim mundial, estÀ a l'abast de molt pocs. Però aquest any ha passat una cosa que ens omple d'orgull i d'esperança, de que en aquest esport, el millor guanya. El Barça de Guardiola ha donat una lliçó a tothom. És cert que tenim jugadors de classe mundial, però la inversió ha estat rentabilitzada amb escreix, i no s'ha perdut el seny fitxant per fitxar. És l'equip el que s'ha de construir.

Que el Madrid es reforçi amb galàctics no ha de fer altra cosa que motivar-nos més. Som els Tricampions i que ningú ho oblidi per molt que els mitjans madridistes ho dessitgin. Ni chorreos ni canguelos.

Un fet que m'entristeix és la situació d'Etoó, perque sembla que una vegada més una estrella podria sortir per la porta del darrera, i en aquest club hi ha coses que no canvien ni canviaran. Ell , amb tots els defectes i virtuts, ens ha donat títols amb els seus gols i li hem d'estar agraits, no porta el Barça al cor com altres jugadors, però és un pencaire i ha complert.

Ha estat una gran temporada on he tingut la sort de viure els millors moments en directe, al Camp Nou, Munich, Londres, la final de Roma, una gran sort. Llàstima que la final Four de Berlin ens va fallar. No podia perdre'm aquests moments històrics que guardaré al meu pensament per sempre més. També ha estat l'any d'U2, viure els teus ídols musicals al Camp Nou ha estat una alegria indescriptible, i acompanyat de la familia encara més.

No em puc queixar, i si la feina acompanya encara més raó per seguir endavant amb optimisme. Però no tot és perfecte ja que l'estiu encara no ha arribat a terres bavareses, i ja estem a Juliol ...

U2 loves Barcelona

That was a week to remember. Having U2 in Barcelona was for me the best reason to make a break at work and be part of history. It is the first time since 1988 that U2 is starting a world tour in Europe with two dates in Barcelona, which for my surprise has become the favourite city for the irish band. It was not easy to find tickets for the first show, but more difficult is to manage to be in the very front as we did. We queued outside the premises of Camp Nou on a place normally occupied by some prostutes, but fortunately they were forced to leave the aera due to the large presence of fans of all ages and places. We had organized reesebands with numbers to control fans positions, we all wanted to be at the front area of the new U2's Space Station. We met new friends, shared stories and laughts, sending back the "clever" guys who didn't want to respect the line, sleeping with blanquets under the Barcelona sky, listening to the rehearsal concert the night before, we all wanted to see the best band in the world. U2 is more than a rock band, like Barça is more than a Club, it's a feeling, a message of hope in the middle of this world finance crisis, a world which needs justice and freedom, that needs to stop war and all kind of dictators, that need to stop AIDS and poverty, that needs to be protected against global warming , because future needs a kiss. I've been one of the privilege guys to hear live Bono talking with the Space Station crew, what a feeling.

Is not easy to describe what I felt when the stadion lights turned off , the camera flashes took over and the crowd shouts when Larry Mullen took his seat on the drums, Adam entered with his bass, Edge appeared like magic playing the guitar , then Bono with his elegant leather jacket and the shades holding the mike and giving the kick off of the world tour. Breathe.

Unforgettable Fire sound incredible like in the old days, and also Ultraviolet was a great surprise, specially with that 22nd century jacket, and all the songs set was like a present to our souls.

Song after song all is passing like a movie in front of my eyes, and I still have the that music in my head. All these years waiting for this moment, and the band talks with the ISS crew, Bono wears a Barça top with the UNICEF logo. We made it, we had the band with us. We have been the world capital of rock for a couple of days. Unfortunately I have read that the city council could probably suit U2 managers after the complaints of Les Corts neighbourhood for the noise due the music checks during the previous days to the concerts. Isn't strange that these neighbours don't make efforts to remove the prostitutes and drug dealers around the Camp Nou ? And the city council should clean the shitty people and dark business in La Rambla, don't let down thousands of people without public transportation after the concerts. We have to say that U2 had put the name of Barcelona on the top of the world. Barcelona loves U2 , that's what Bono say to the fans on both concerts, and we also love U2. Me too :)

Abstenció Compartida ?

Aquestes eleccions europees han servit per constatar el desinterés i el desencant de la majoria de ciutadans amb la situació política actual. Que Espanya sigui un dels paissos més abstencionistes és preocupant, però que Catalunya sigui la més abstencionista de totes es pot considerar com una crisis democràtica.

Pocs han ajudat a motivar a l'electorat a votar. En primer lloc el binomi PP-PSOE amb els atacs impresentables doble direccionals, amb una campanya on el govern feia d'oposició amb el mateix discurs de la por, del qual el ciutadà mitjà ja n'està més que tip. Per altra banda els mitjans de comunicació públics, els quals oferint una vaga encoberta pel tema dels blocs electorals han desmoralitzat a part de la ciutadania. Cal recordar-los que la llei està per complir-la i que la cantarella de voler informar seguint criteris periodístics no és seriosa , ja que ja sabem qui quedaria més perjudicat de la cobertura informativa.

Un altra tema és la crisi i la incapacitat del govern de buscar una sortida. N'hi ha que proposem idees però són ignorades i preses amb frivolitat pels governs català i espanyol. Hi ha un buit informatiu important que fa pensar que els mitjans estan més o menys ocultant el pitjor, i això en un sistema democràtic crec que no és acceptable.

Analitzant els resultats sembla que la política social de Zapatero ha cansat a la societat. Que el PP guanyi per primer cop desde el 1999 és força significatiu. En un any de legislatura el govern perd suport de part del seu electorat fidel que el comença a abandonar. Rajoy per altra banda reb un baló d'oxigen que legitima el seu lideratge i li donarà la raó de cara a donar un gir més centrista, tot i que està encara molt lluny.

A Catalunya és un fet que el Tripartit perd suport, tot i que no tant com el que es podria esperar després de la presa de pél que els ciutadans estàn suportant desde fa mesos. Cap promesa electoral complida, cap finançament, cap traspàs de Rodalies, però la societat catalana contina dormida, anestesiada, incapaç de reaccionar i dinar un cop de timó a la situació. Convergència i Unió recupera suport després de molts anys de perdues i sembla que encarant el camí que el podria portar a recuperar la Generalitat després d'una llarga travesia pel desert. Però li cal molta feina a fer. El gir sobiranista que alguns dirigents volen imposar no sembla que li doni la solució. L'espai independestista és important, però encara minoritari dins la societat, i considero que per ara l'han d'ocupar altres formacions. La gran massa electoral que es va quedar a casa el darrer diumenge te un altre perfil. Aquesta massa es troba al centre, i és aquí on s'han de concentrar els esforços. A aquell "català emprenyat" s'el pot motivar amb un discurs ferm i propostes que resolguin els problems del país, que ara per ara tant sols CiU pot oferir. El Tripartit ja te data de caducitat, han perdut 200.000 vots i encara hi ha temps de d'adreçar el país. A Euskadi el PNV, socis de la Coalició per Europa , no han fet els deures i han perdut suport electoral. Crec que s'hauria de pendre nota i més tenint en compte que el PNV sembla interessat a impulsar la seva candidata europea per preparar-se per candidata a Lendakari sense ni tenir temps per arribar a Brusel.les.

Abstenció als nous paissos membres

És molt remarcable la baixa participació a molts dels nous païssos membres de la Unió. Com a exemples, Chéquia ( 28,22%), Slovaquia (19,64%), Hungria (36,29%), Lituania (20,54%), Rumania (27,21%), Slovenia (27,37%). Crec que la Unió hauria de pendre nota i pensar si és legítim que molts paissos condicionin acords importants i rebin milers de milions d'inversions, quan als seus ciutadans donin l'esquena al projecte comú europeu.

A Estrasburg el parlament tindrà una majoria de centre-dreta i Barroso podria repetir presidència, en detriment de Felipe Gonzàlez que no podrà complir amb els dessitjos de la familia socialista europea. Hi haurà partits de tots colors, fins i tot la extrema dreta augmenta representació, que per sort no serà més que testimonial. Això no evitarà que temes com la inmigració o la possible candidatura de Turquia i Croàcia per incorporar-se a la Unió, seràn revisats.

Resultats que condicionen futurs governs

Dos dels païssos més importants de la Unió tindràn eleccions aquest any. Per una banda Alemanya, on sembla que la cancillera Merkel te bones possibilitats de crear un nou govern de centre-dreta amb els liberals. Per l'altra el Regne Unit on el premiere Gordon Brown te cada vegada més difícil mantenir un govern en plena crisi institucional , amb escàndols al parlament i desercions internes, en un context de plena recesió i on la societat demana un canvi urgent.

A Espanya un periodista d'un prestigiós diari reclamava de Zapatero que es deixés de la píldora sense recepte i de l'abortament lliure de menors, per concentrar els esforços en la reforma laboral i fiscal, però ja se sap , el qui no sap ......

Catalunya no queda fora d'això, el retard de l'acord de finançament és intolerable i el recurs del Constitucional pot fer caure el Tripartit abans de la tardor.

La Europa social que reclamaven les esquerres ja no te arguments. Cal mesures laborals i fiscals per fer sortir Europa de la crisi.

Una coalició per Europa

Aquestes eleccions arriben en un moment de crisi econòmica important, de fet la més greu de les darreres decàdes. Europa ha rebut l'impacte de la recesió econòmica dels Estats Units. En aquesta economia globalitzada ningú n'ha sortit indemne. Cal dir, però, que gràcies a la unió monetària, amb l'Euro com a referència, l'impacte de la crisi hagi estat menor del previst. Païssos com Espanya no haguessin pogut fer front a una crisi d'aquestes dimensions sense l'escut de l'Euro. Això dona arguments als defensors de la unió econòmica i monetaria. En les properes setmanes, però, molts partits aprofitaran la campanya per parlar de temes interns i per desgastar els propis governs, però Europa és molt més important, i ara més que mai. Perque les seves decisions ens afecten i hi ha molts reptes que cal definir, com son les infrastructures, les telecomunicacions, la inmigració, el paper de les regions.

Ara fa unes setmanes vaig rebre la petició de Convergència per formar part de les llistes de CiU per les properes eleccions europees. Desde la meva discreta posició vaig accedir, sabent que la meva aportació seria modesta. La meva activitat professional a Alemanya és el que més m'agrada desenvolupar, però també els meus lligams amb Catalunya que són molt grans i la meva preocupació sobre la situació política i econòmica del meu pais m'ha fet sempre estar compromés amb unes idees i un projecte que ampliament comparteixo. Hi ha coses que es poden millorar, i sempre he sigut partidari d'ajuntar el màxim de sensibilitats i persones per treballar per un fi comú. Es així com es treballa a Europa. Sempre he pensat que només si els catalans estem units arribarem a aconseguir un futur millor, sense perdre la centralitat i la responsabilitat, el pal de paller que necessita Catalunya. Abans i ara Europa ens dona moltes possibilitats, i a Convergència i Unió sempre han estat europeistes molt abans de molts dels partits majoritaris que ara es presenten. Cada vegada més, el que decideixi Europa tindrà més pes sobre la nostra vida i cal estar-hi presents.

Europa ha de ser vista no amb exceptimisme sino com una oportunitat i amb la col.laboració dels socis europeus, els liberals, per poder assolir molts dels reptes de futur pel nostre país.

Opel und die Umweltprämie

Anfang dieses Jahres hat dem US-Konzern General Motors (GM) ihre schlechte Bilanz präsentiert. Die Opel-Mutter GM muss bis Ende Mai in den USA einen erfolgversprechenden Rettungsplan vorlegen. Sonst droht die Insolvenz. Die schlechte Nachrichten für Deutschland bedeuten daß Opel zum verkaufen ist. Die große Koalition in Berlin, mit Angela Merkel an die Spitze, hatte schnell gesagt daß die erste Priorität des Regieung ist die Rettung von Opel und ihre Mittarbeiter. Mit diese ausage hat Frau Merkel den Markt berühig und möglicheweise viele Jobs gerettet.

Bis heute haben in Europa der italienische Hersteller Fiat, der österreichisch-kanadische Autozulieferer Magna, und der amerikanische Finanzinvestor Ripplewood für die Übernahmen sich interessiert. Außerdem haben die Landesregierungen von Hessen , Thüringen, Rheinland-Pfalz und Nord-rhein Westfallen für eine mögliche Rettung von OPEL sich geäusert.

Die Nummer zeigen aber das die Anfrage von Opel Autos ist sehr deutlich gestiegen. Auch die neue Abwrakprämie von die große Koalition hat etwas zu tun.
Im Rahmen des Konjunkturpaktes II hat sich die Regierung auf eine einmalige "Umweltprämie" von 2.500 Euro für Altautobesitzer geeinigt, die ihr mindestens neun Jahre altes Auto verschrotten lassen. Mit Hilfe dieser Prämie sollen die Neuwagenkäufe in Deutschland angekurbelt werden wie in Frankreich.

Endlich mal kommt eine gute Initiative der großer Koalition die die letzen Monate ihre Mandat verbraucht wird. Aber eine Ende der Krise ist noch nicht in Sicht ; die private Finanzinstituten haben noch viele liquidität Pobleme, die Arbeitlosigkeit Rate ist noch Hoch und die Bruttoinlands Produkt ist auf rekord-Tief. Es ist zu erwarten daß nach die kommende Europawahl in Juni, die gesammte EU-Länder werden enger arbeit. Nur mit den Zusammenarbeit kann Europa auf diese Krise raus kommen. Aber nicht alle Mitglieder werden gleitzeitg sich erholen, Spanien hat, nach Prognosen des europäischen Komission, eine der schlechten Bilanzen der EU, und ohne einen richtiges und seriöses Konjukturpakt kann der sozialistisches Regierung nicht weiter machen.

Que no s'aturi el somni

En una setmana de somni he pogut viure intensament els compromisos més importants del Barça desde principi de temporada. Vaig començar a Berlin amb la Final Four , on l'equip de bàsket va tenir la clasificació a les mans contra el CSKA, però en un 4rt quart pèsim va deixar escapar la semi-final. Pels aficionants no va ser fàcil arrivar-hi i es van rascar les butxaques, però sincerament l'equip va donar tot el que va poder i no s'els pot culpar. La semifinal contra els grecs increible, així com la final , amb un just vencedor. Però no tot va ser decepció a la capital alemanya. Dissabte dia 2 es va escriure una de les pàgines més glorioses del barcelonisme. En un partit per deixar a les hemeroteques el Barça va escombrar i humiliar al Madrid, un 2 a 6 que feia justícia a una temporada impecable. Es tancava qualsevol discusió de qui era el més gran. Va ser una humiliació davant els que l'any passat ens van voler humiliar després de fer-los el passadís. Encara es van quedar curts ... tots els culés que estavem per la Final Four ho varem celebrar plegats en una nit innolvidable.

Sense temps per recuperar-me vaig desplaçar-me a Londres per tornar a viure una nit també màgica contra el Chelsea, un partit no acte per cardíacs, on la sort sí va acompanyar, i que demostra el fet que en fútbol també es pot fer justicia. Acompanyat d'amics vaig passar una vetllada inolvidable , no cal que us expliqui els detalls de la celebració del gol de l'Iniesta que ens donava el passaporta Roma. Si , ara el Barça jugarà a la ciutat eterna i si tot va bé la podré viure en directe. El Barça té la sort de cara, perque no oblidem ; en fútbol tot depen de que la pilota entri, i del fracàs a la gloria hi ha només una linea de separació, tant sols s'ha de saber estar al costat correcte.

El Barça ens dona la alegria que necessitem en temps de crisi, que en fariem sense !!!

Qui vol la seva cadira ?

Quan un president del govern decideix remoledar part del seu gavinet quan encara no s'ha complert un any de legislatura s'ha de considerar que hi ha més que una crisis al darrera.

Que la reprobada ex-ministra de Foment hagi saltat de l'executiu és una bona noticia per Catalunya i per a tots en general. El seu baix perfil polític no la permetia estar al front del ministeri més important, després del d'Economia. Serà José , Pepin, Blanco, el que ocuparà la cartera, un home de partit, que ha estat al darrera dels totes les estratègies polítiques del PSOE. Pedro Solbes s'ha vist desbordat per la crisis. Ell mateix havia mostrar obertament les ganes de sortir de l'executiu. El motiu és la crisi pero també el no veure complertes les seves recomenacions per encarar la crisis, amb mesures impopulars que Zapatero. Elena Salgado la substueix deixant la negociació del model de finançament en mans de Chaves, l'exitòs president andalús. Catalunya però no pot estar contenta. El gobierno amigo que proclamava Chacón, és sense dubte més centralista que mai. La paradoxa és que el PSC encara vengui fum respecte a fer front al govern de Madrid. Tota una obra de teatre amb l'ajut de ICV i de la actual direcció d'ERC. La situació actual és digne d'una pel.licula dels germans Marx, anant en Bicing. A mi això no em fa cap gràcia. Si el PSC es plantés com diuen utilitzaria els 25 diputats a Madrid, però no ho faràn. No cal ser un analista polític del NY Times per adonar-se que els dos partits majoritaris esperen una sentencia del Constitucional que debiliti l'Estatut per incomplir amb el finançament. No hi ha volta de full. Tots ells volen conservar la cadira. Però tot te una fi, i els catalans al final ens emprenyarem de debò.

La T4 de Madrid va tenir el metro en poc més d'un any, mentre que rodalies arrivarà a la T-Sud del Prat d'aqui 4 anys. Madrid te la M-50 gairebé completada, mentre que el 4rt cinturó segueix bloquejat. Andalusia ha tancat el deute històric amb Zapatero, mentre que el 9 d'agost del 2008 es tancava el termini per l'aplicació del nou model de finançament per Catalunya. Els incompliments de la llei orgànica de l'Estatut de Catalunya són increíbles. Em pregunto que si els 10mil de Brusel.les es manifestessin davant la seu del govern a Madrid potser ens farien més cas ...

Estem davant d'un dels govern més centralistes de les ultimes legislatures, amb l'ajut de l'esquerra catalana, tradicionalment molt fidel amb l'esquerra espanyola.

Malgrat tot cal seguir endavant. Són els problemes de la nostra gent, les nostres empreses, els nostres contribuyents els que hem de solucionar. No hem de permetre que segueixin desactivant les nostres institucions. Tornarem , perque el nostre fi és servir Catalunya, sense estridencies ni radicalitat, sinó amb fermesa i seriositat, només treballant tots junts ens ensortirem.

Dret a la vida

Mentre que a Catalunya la primavera ja es fa sentir i la gent s'aventura a anar a la platja , aqui Bayern li costa d'arribar. Ha estat un hivern llarg, com els d'abans, al menys desde ahir el dia ja és més llarg que la nit i això m'anima.

La crisis continua als Estats Units lluny de mostrar els primers signes de recuperació i ara la asseguradora AIG premia als managers que la van enfonsar amb part de les ajudes públiques aprovades pel Congrés. Això a Europa occidental , malgrat totes les deficiències, no passaria mai.

Segueixen els conflictes a casa nostra, per una banda els sindicats principals enfrontats convoquen un referèndum a la SEAT de Martorell per veure si accepten les condicions de la companyia Volkswagen. Cal dir que el famós Audi Q3 trigarà molt a fabricar-se en sèrie, és per això que fora bo que acceptessin les condicions dictades desde Wolfsburg, si no volen provocar una deslocalització que seria fatal pel futur de la planta.

Els estudiants tancats al rectorat de la UB són desallotjats amb contundència i això provoca disturbis al carrer. Hi ha límits per tot i elements antisistema com el poca solta Robin Hood dels bancs que hi fan conferències com si res, no ajuden ajuden gaire. Ja fa uns anys jo com a estudiant universitari vaig organitzar una protesta en contra de l'augment dels abonaments mensuals de tren de la linea de Vilanova. Com que no ens escoltaven vàrem decidir no pagar els bitllets i fins i tot vàrem tallar la circulació de trens a Vilanova provocant seriosos retards a la xarxa, tot sense violència i amb propostes serioses. Vàrem aconseguir un abonament d'estudiant un fet sense precedents amb la política de RENFE. Es pot dir que el pla Bologna és positiu pel que fa a la homologació i simplificació d'alguns títols, però també cal dir que no garanteix més qualitat universitària i discrimina als estudiants que vulguin convinar estudis amb feina, una cantarella que dura desde els anys 90. Les protestes dels elements antisistema, alguns d'ells que no eren ni estudiants, no aporta cap solució ni proposta de futur. Si protestar pel sol fet de protestar no porta enlloc, cal dir també que les càrregues policials no són la solució i demostren cobardia per part de les autoritats competents, universitat i conselleries.

El que més m'ha cridat la atenció aquestes darreres setmanes, però, és la proposta de reforma de la llei de l'avortament que va presentar la ministra de Igualtat Bibiana Aido. Tot va començar ara fa uns tres anys amb la publicació d'un reportatge d'una cadena de TV danesa sobre una clínica privada de Barcelona on metges i psicòlegs expedien certificats falsos i practicaven abortaments fora dels terminis legals. Era un secret que coneixia tothom. L'escàndol va esquitxar més cliniques i clients importants, encara recordo amb repulsa la intervenció del jutge de les trituradores de fetus. Les veus de la esquerra progressista i radical demanaven una reforma, deien que la llei era obsoleta.

Amb la seva careta d'àngel la ministra Aido presenta un estudi realitzat per un comité de persones "expertes". Es recomana rebaixar l'edat legal per decidir la interrumpció de l'embaraç als 16 anys sense el consentiment dels pares o progenitors, per cert a càrrec de la sanitat pública. En ell es parla , com no, d'adaptar la legislació vigent als paissos d'entorn europeu (per algunes coses si que ens agrada adaptar-nos), també parla d'una nova regulació basada en el respecte i els drets humans de les dones. I jo em pregunto qué passa amb el drets humans pel que fa a les criatures? Segons una sentència del tribunal Constitucional (53/1985) s'estableix el deure de l’Estat a protegir el nasciturus. Per tant la reforma de la llei, al no incloure aquest precepte, seria motiu d'inconstitucionalitat. Però més enllà del debat jurídic aqui es presenta un problema de fons. Es possa el dret de les dones per davant del dret a la vida de les criatures i això no és ni ètic ni moral.

Una altra cosa és la reacció de la esglèsia, en continu enfrontament amb el govern socialista. La seva campanya de denuncia és exagerada, però tambè preten concienciar a la societat i això és totalment legítim. A Alemanya es van produir el 2008 prop de 80.000 avortaments, això al meu parer, ho considero un genocidi. Que es tracti tant frívolament el dret a la vida és una inmoralitat.

Una noia que conec acaronava el seu nebot acabat de nèixer amb molt d'amor, i en canvi afirma que avortaria sense remordiments perque la elecció ha der ser d'ella i de ningú més. Quina lògica te això? Qui som nosaltres per treure una vida d'aquesta manera?

Sobre aquesta reforma jo hi estic en contra en gairebé tots els seus preceptes, perque no és un avanç per la societat sino un retrocés i un exemple més que l'extrema esquerra preten impossar les seves idees a cop de decret, a còrrer cuita.

És clar que de la crisis i del futur de les families no poden ni saben ocupar-se, i això si que és denunciable.

I tot prenent un café ...

L'hivern es va retirant poc a poc, els dies són més llargs i les temperatures al centre del dia són més suportables. El cel continua grisot, tristot , com diria en Molina, però l'arribada del nou disc de U2 m'ha despertat tots els sentits i m'ha aportat tota la energia que necessito per afrontar uns mesos decisius. Havia de ser a Berlín, lloc on els va inspirar un dels millors albums de rock dels 90, Achtung Baby, on els he retrobat. Ells sempre estan al meu costat, la veu de Bono tota plena d'esperança i il.lusió ha tornat, i els acords de la guitarra d'Edge que tornen a omplir l'espai que em rodeja d'una aurea infinita.

El Barça segueix líder malgrat les dues ensopagades, crec que remontarem i pendrem més avantatge, de res li servirà a l'Espanyol la victòria inmerescuda al Camp Nou, crec que estrenaran el camp de Cornellà a segona.

Les notícies que arriven de Catalunya, però, no són gaire bones, cada dia hi ha més gent al carrer i es comença a col.lapsar el sistema subsidiari, la sanitat entrarà aviat en perill de fallida i s'aturaran les inversions públiques. Hi ha paral.lisi institucional, i crec que no saben ensortir-se. No tenen idees per sortir de la crisi, i el ministre d'Economia no dona a l'abast. Cal un relleu. Si bé la economia espanyola depen de l'exterior cal fer reformes urgents per salvar els diversos sectors. No tinc una bareta màgica ni sóc catedràtic d'economia de la Universistat de Harvard, però crec que és hora d'aplicar reformes econòmiques, socials , i fiscals , que aturin la sangria que s'està produint. Cal intervenir als sectors que distorsionen el creixement. S'han acabat els pelotazos i la impunitat. Cal reforçar la educació, reduir els abusos al sistema sanitari, aumentar les ajudes a les empreses petites i mitjanes, millorar la formació als aturats, regular els fluxes migratoris coordinant accions amb Brusel.les, possar incentius fiscals que redueixin el diner negre encara existent. Però els treballadors també han de possar de la seva part, reduint l'absentisme, ser cumplidors, pro-actius i responsables.

Veig que el vot nacionalista ha patit un retrocés a Euskadi i el PNV haurà de tastar el gust de passar a la oposició, també els hi tocava a ells. Ara les noves aliances a Madrid que podrien, ara sí, beneficiar Catalunya després de 5 anys d'incompliments.

A Alemanya en plena pre-campanya però amb tots els agents polítics treballant per aixecar el pais de la crisi.

Aqui a Munich , prenent el meu café mentre miro les noticies al Tagesschau. Serà una gran primavera, el sol lluirà amb força i vindràn els éxits, una mica de optimisme sempre va bé, no ?

Moment

Wer hat nicht auf dieser Moment gewartet ? Ich habe alles was man haben kann, nein nicht alles, du bist nicht mehr da.

Einem Tag warst du plötzlich weg , ohne Bescheid, ohne Vorwurfe, ohne Grunde. Martha sagte mir damals daß du es nicht machen wolltest. Ich war auch nicht sicher was hat dich geführt um diese Entscheidung zu treffen.

Du hast alles mitgenommen; deine Lächeln, deine Ärger, deine Großherzigkeit, dein Egoismus, dein Humor, dein Parfum, deine Stimme, deine Präsenz.

Aber nicht weil ich dich verliere habe, heißt daß ich der Verlierer bin. Ich mache weiter, und ziemlich gut wurde ich sagen ...

Barack Obama : The New Hope ?

Many lines have been written since Barack Obama’s election.
The majority of US society vote for a change that also the world is expecting from the most powerful president in the world. It doesn’t mean that the world will be safer now, because terrorism is still a real threat, but it will be less tension with the Arab countries. Some people want to compare him with Kennedy someothers that he will achieve MLK's dream.
One of the first decisions on office was to sign orders to close Guantanamo detention facility in one year, as well as ban torture from CIA prisons. This is a sign that the new US administration want to address the relations with the Arab world, but also with Cuba and most of the Latin-American countries. It also bring the US back to the Geneva convention.
Also concerning with foreign policy, George Mitchell, who has recently been appointed as Obama’s Middle East envoy, was taking conversations with the Palestinian Authority, Israel, and Egypt as mediator, to assure that Hamas would stop sending rockets in Israeli territory while Israel would withdrawn its troops from Gaza.

But not everything can be related to foreign affairs. Obama takes power in one of the most critical moments of modern history. The world financial crisis is putting in danger the capitalist system and the US administration needs to move fast.
Lately we have heard of a new phase of the global crisis, the term deflation, which was used in some manuals of many liberal economists, but now it is a fact.
Increase of unemployment rate -> less money to the families to expend -> reduce of consumption ->reduce of demand-> prices decrease -> reduce production -> companies release people-> increase of unemployment rate …. and so on…. This can develop into an endless loop that can bring the western economies into collapse. The market needs now new regulations. The era of neo-liberalism is coming to the end.
To avoid all this to happen, the US government designs a rescue plan which need the support of the republicans which intend to help the industry and therefore to save jobs and bring stability in the US market. Europe is having his own rescue plan, banks and finance institutions need support, which is unfair if in the end this is paid by the tax payers, but on the other hand it is done to save the whole system

Obama wasn’t elected to save the world, but it’s true that there a new opportunities that can’t be missed again. His social reforms will need to wait for a while and that can bring frustration to some Obama’s supporters, but the world needs urgent solutions. Maybe crisis can also bring new oportunities and this is what a government needs to do.