Com el Dia i la Nit

Aquest matí m’he llevat amb un sol esplèndid , l’aire és molt net fruit del la pluja constant i pausada que ha caigut durant bona part de la matinada. Els parcs i jardins ofereixen una verdor esplèndida gràcies a aquesta pluja de primavera que els salvarà del decret de sequera. Haig de fer un parell de gestions i trobar-me amb gent per preparar un tema que donarà fruits a mig o llarg termini. Cada una de les trobades dona un resultat positiu i això fa que m’envaeixi un optimisme creixent moderat. Tot dirigint-me al proper encontre observo que el passeig de Gràcia ofereix un aspecte esplèndid. Dino en una petita terrassa d’una plaça a tocar de la plaça Sant Jaume i allunyada de turistes on faré la darrera gestió de la jornada. Passejo pels carrers del centre de la ciutat i em deixo portar per l’instint fins que arribo al carrer de Bisbe. M’agrada observar els turistes com es passejen contenplant les meravelles de la part medieval de la ciutat. Fins i tot si intercanvio algunes mirades amb algunes belleses femenines trobo correspondència cosa que em sorpren i provoca que la meva àurea positiva s’intensifiqui. Entro al claustre de la Catedral per veure l’ou com balla de la festivitat del Corpus. Tinc temps de conversar breument amb el sacedort d’ofici, que al saber que treballo a Baviera i interessant-se per la figura del pare Ratzinger li comento que desde la seva elecció com a Sant Pare a Alemanya ha augmentat el respecte per la institució, cosa que el deixa visiblement content. L’aire és fresc i net i seguint envoltat de la meva àurea positiva continuo passejant i m’he n’adono que n’és de bonica la meva ciutat i sé que algún dia hi tornaré perque no vull fer arrels enlloc altre que no sugui a casa meva.

Aquesta nit em retrobaré amb una vella amistat per fer que la meva visita a Barcelona tingui també una vessant d’oci i social. Hi ha molta gent pel carrer, la temperatura és ideal i encara no plou tot i el cel amenaçador. Hi ha gent de tots tipus però encara contagiat de la meva experiència positiva del matí procuro no prestar gaire atenció. Ens dirigim a un local del Raval i pel carrer ja es poden veure alguns personatges de la jungla nocturna. Gent que sembla que surtin de les prenombres , disfressats de roba singular, mirades furtives, algunes amagant històries que val més no esbrinar. Gent d’aquí i d’altra arribada d’altres latituds, dispossada a instal.lar-se amb els seus costums i formes de fer. Cada 10 metres surt al nostre encontre un pakistanés o afganés oferint llaunes de beguda alcohólica que ben segur que en els preceptes de la seva fé es declara com a prohibida. Borratxos orinant a les voreres, traficants oferint droga … Una de les novetats es la venda ambulant de dolços orientals que ben segur que no porten cap control sanitari. Tot pujant la Rambla i de retorn a casa observo l’espectacle lamentable de les prostitutes africanes oferint els seus serveis a qualsevol transeunt, curiós que la normativa municipal es dediqui més a sancionar els vehicles que no compren el ticket d’aparcament que no a netejar una mica els carrers. És aquesta la imatge que volem que s’emportin de nosaltres els turistes? Serà que els barcelonins han renunciat a recuperar la seva ciutat ? Ara la meu optimisme del dia es dilueix a mesura que pujo la Rambla. Al agafar el metro, que per sort obre a les 5 del matí, m’adono que potser sóc dels pocs que ha validat el bitllet.
Potser no tornaré encara , potser m’hi estaré una temporada més a Baviera ….

Que torni la il.lusió

Són quarts de dotze de la nit. Avui ha estat un diumenge viscut sense aquella intensitat que els amants del Barça tenim quan juga el nostre equip. Sabiem que el nostre principal adversari es proclamaria campió. Es increible la capacitat que te el ésser humà d'auto-anestesiar-se per oblidar les penes i les preocupacions, capacitat que, per cert, els catalans som especialistes. Crec que és una mena d'autodefensa que genera el nostre cervell per sobrepossar-se a les adversitats. De totes maneres el que ha passat aquesta temporada sera difícil d'oblidar.

Tot va començar la nit que el Barça va guanyar la segona Copa d'Europa a l'Stade de France ara fa dos anys. Aquell equip es va coronar com el millor equip del continent, amb uns jugadors i un cercle virtuós que semblaven indestructibles. Però com sovint passa l'excés d'èxit, l'autocomplaença, i la indisciplina, poden corrompre un projecte que tant d'esforç ha costat per construir-se. Va arribar el Mundial, les gires per Amèrica i Asia a l'estil Galàctic que va provocar un cansament i falta de preparació. Compromisos personals, trencaments familiars, i falta d'unitat al vestuari. L'equip va perdre la forma física i el sistema no va introduir novetats, fins que els rivals li van perdre la mida.

Es va fer el ridícul a la Champions i es va regalar la lliga al Madrid que va remontar 12 punts en poc mes de 4 mesos. Una temporada amb blanc, trista i decebedora. Calia fer auto-critica, aplicar el codi intern i reforçar la defensa amb fitxatges. Jo, com a soci del Barça, que ha estat testimoni de situacions de tots tipus, els vaig perdonar, perque no es pot pretendre guanyar-ho tot, i tothom te dret a una nova oportunitat. Però ningú es va atrevir a possar el problema sobre la taula. Un equip amb tants estrelles mediàtiques necessita disciplina i esperit de treball. No es pot permetre que un jugador declari davant dels micròfons que hi han ovelles negres al vestuari i que quedi impune. No es pot permetre que un jugadors arrivin reiteradament tard als entrenaments, o que facin ostentacio de les seves aptituts artístiques a la pista de ball d'una discoteca abans d'un partit. Aquesta temporada ha passat el mateix. Falta de nou sistema, baixa forma física, poca motivació, falta de professionalitat, i una gestió esportiva nefasta, que han fet que el Madrid torni a guanyar la Lliga i que dimecres els hi fem el passadís. A mi ja no em calen més crides a la paciència, no puc callar. Tècnics i jugadors en són responsables, i guanyen massa diners per perdonar-los una nova derrota.

Em dol en l'ànima veure com l'estrella que ens va tornar el somriure al Camp Nou i que posses el Barça al cim d'Europa hagi de marxar per la porta del darrera, em dol en l'ànima sentir que la gent ja no s'enrrecorda com estàvem després de la era Van Gaal. Si Ronaldinho, tu m'has fet aixecar de la cadira més que cap altre jugador, tu has fet que el públic del Camp Nou es meravellés com ja ho van fer Maradona, o Ronaldo la primera temporada. Has fet que els nens de tot el món et vulguin imitar. Em nego a creure que marxaràs, perque ja he vist marxar a massa estrelles per la porta del darrera i no vull que es repeteixi. Aqui hi ha molts culpables. Qualsevol club seriós donaria el bitllet de tornada a Holanda al senyor Rijkaard, ja no te més crèdit. L'equip necessita una revolució que el Pep Guardiola dubto que ens portés. Cal gent amb noves idees, competitiva i compromesa, que contribueixi a que el vestuari sigui un bloc disciplinat. Tenim temps de tornar al cim, no cal esperar 4 anys com en política. Cal que torni la il.lusió.

Ni una gota ...

Es comenta que actualment la societat mostra tenir un cert cansament amb la política i amb els polítics en general. Però de fet tots la utilitzem en el dia a dia. L'us que s'en fa es sovint irresponsable, interessat, i de vegades sobrepassa la intel.ligència de les persones. Fa uns anys el govern que presidia José Maria Aznar va presentar el Plan Hidrológico Nacional, que havia de servir per portar aigua de l'Ebre a zones de Llevant i sud de la conca mediterrània. Desde un primer moment la gent del Delta i del Camp de Tarragona es varen movilitzar per denunciar el trasvasament. Els partits d'esquerra, aleshores a la oposició, i la majoria dels seus mitjans de comunicació afins es varen arrenglar al costat d'aquestes plataformes per desgastar al govern català que en un primer moment va estar d'acord amb el Plan. Cal recordar que la federació nacionalista va rebre un cert càstig electoral en les eleccions municipals del 2003 sobretot al sud del país. La paraula trasvasament estava maleïda avalada per alguns estudis que en desaconsellaven la seva viabilitat.
Fins i tot l'Ajuntament de Tortosa va proposar la medalla d'or a la Plataforma en defensa de l'Ebre.
Una vegada més aquells defensors de la anomenada cultura del NO imposaven la seves tesis.
Era de preveure que l'aigua que es volia trasvasar hagués servit per alimentar la creixent industria turística de Llevant que estava acabant amb les reserves aquíferes, però el problema era que cada vegada la sequera es feia sentir més intensament i per tant calia trobar una solució mig i llarg termini. Es va proposar el trasvasament del riu Roine francés, però el govern del PP s'hi va oposar i els partits d'esquerres s'en van burlar descaradament. I això està pagant ara.
El govern Tripartit, que encara no aprovat cap projecte d'infrastructures propi i es dedica a executar obres que varen aprovar altres governs, va preparar abans de les eleccions generals, uns estudis per treure aigua de la capçalera del Segre, tot un atemptat ecològic, que va possar en peu de guerra els regants de Ponent. El conseller eco-socialista Baltasar va buscar tots els termes literaris possibles per impedir pronunciar la paraula prohibida. Es va destapar que hi havia un pacte amb el govern de Zapatero de no parlar-ne fins després de les eleccions, traïnt d'aquesta manera als seus votants i a molts defensors de la cultura del NO.
Ara s'els hi ha tornat en contra. Els regants es movilitzen, els pagesos es queixen, les plataformes treuen pols de les pancartes per tornar-se a movilitzar, tots es desperten ara per impedir que no surti ni una gota del Ebre i dels seus afluents. Però a Barcelona i provincia falta aigua, que cal recordar que és de tots. No s'ha de treure el sant Crist de l'altar i passejar-lo en processó per demanar que plogui, tenim un problema i sembla que tothom vol treure profit electoral. El país està sumergit en una crisi d'infrastructures brutal , i ara a més manca l'aigua. L'espectacle és esparpèntic, amb un conseller desautoritzat que no té ni la vergonya de dimitir, un conseller d'obres públiques desaparegut, un president de la Generalitat com sempre esperant ordres de Madrid, i Esquerra inmersa en una guerra interna que portarà a una ruptura. CiU no pot, de moment, condicionar al govern, però està en la seva obligació de buscar el concens pel bé del país i per tant buscar un acord que garanteixi un projecte que porti aigua d'allà on realment en sobra i no només de l'Ebre que està en perill si finalment s'instal.la Las Vegas als Monegros. Les noves urbanitzacions, els camps de golf, tot s'ha de valorar, però cal exigir responsabilitat a tothom ; d'aquells que no saben governar i d'aquells que no volen deixar anar ni una gota. El futur del país està en joc i ja se sap que quan es tiva massa la corda ....

75 Jahre Dachau KZ

Heute ist Samstag, den 22 März. Ich bin am Osternwochenende zu Hause geblieben. Ich habe endlich mal die Entscheidung getroffen nach Dachau zu fahren. Seit 9 Jahre wohne ich in Deutschland und ich hatte nie die Gelegenheit einen Konzentrationslager zu besichtigen.
Es war am 22 März 1933, wenige Wochen nach Adolf Hitler zu Reichtskanzler ernannt worden war. In Dachau, nur weniger Kilometern aus München entfernt, wurde der erste Konzentrationslager für politischer Gefangene in Deutschland errichtet. Es war der Beginn eine Era von Terror und Ungerechtigkeit, eine der schlimmste und grausamen Seitens der Welt Gesichte. Dachau war als Model für spätere KZ des nazis Regime errichtet. Es diente als Ausbildung für die Männer der SS, einer Schule der Gewalt. Dort waren Komandanten, Bewacher und SS Soldaten träniert und später zum andere KZ wie Auschwitz , Mauthausen unter anderen, geschieckt. Rudolf Höß, der in Dachau KZ diente, wurde später Lagerführer in der Vernichtungslagern von Mauthausen und Auschwitz nominiert.
In Dachau, während die 12 Jahre seines Bestehens, wurden nicht nur Juden, Zigeuner und Homosexuelle dahin gebracht, sondern auch Oppositionsgegner der nationalsozialistische Regim, Kommunisten, Sozialdemokraten, Katholischer, Evangelischer, Ortodoxen, Geschäftführer, Intellektueller, Künstler, insgesamt über 200.000 Menschen aus ganz Europa. Sie waren alle als Sklaven behandelt, Arbeitkraft für die militärische Industrie. "Arbeit macht Frei", diese ironische Satz war die Begrüßung an alle Häftlinge die nach Dachau deportiert wurden. Die Häftlingen müßten ihre persönlische Wertsachen ausgeben, dann registriert, nummeriert, desinfekziert und mit Blauweißekleidung verkleidet bevor sie zum eine Baracke geschieckt wurden. Am Anfang sollte in den Baracken die extreme Sauberkeit und Ordnung beeindrucken. Jeden morgen mußten alle Häftlinge, unter alle mögliche Wetterbedinungen, mehr als eine Stunde lang in die Apellplatz sich formieren. Sie wurden gezählt und keine dürtfe ein einzel Milimeter sich bewegen sonst wurden in Gefängnis gebracht und schwer gestraft. Aus Dachau wurden jeden Tag Tausende Haftlinge zum viele münchener Fabriken und Industrie geschiekt und abends zurück zum Lager mitgebracht. Keine könnte die schwerere Kontrolle abbrechen. Jede Fluchtversucht wurde vermeidet und die Verantwörtliche geschossen. Als die Zahlen von Häftlinge steigerten, wurden in jede Baracke mit Kapazität für 50 Menschen bis zum 500 gesammelt. Auch in Dachau KZ gabt es eine Gaskammer und Krematorium und es wurden medizinische Experimente gemacht. Mehr als 43.000 Häftlinge wurden ermordet, viele wegen Krankenheiten oder einfach verhungert. Als die amerikanische Truppen am 29 April 1945 die Überlebende befreiten, fanden sie tausende von Leichen. Für die Überlebende war das Ende des Terrors. Danach kammen die Dachauer Prozesse die auch als Modell für folgende Verfahren in andere KZ-Prozesse dienten. Trotz viele Ermittlungs-verfahren gab es nur wenige Verurteilungen. Nicht aller Verbrechen wurden verurteilt, vor allem viele Bewacher.
Nur einige Jahre später, in 1965, wurde Dachau als Gedenkstätte errichtet. Gedenkstätten sind notwendig als Erinnerung an die schreckliche Zeit des Nazionalsozialismus, an den Holocaust, an eine Tragödie die Europa nicht mehr erleben will. Niemand von meine Familie wurde in einem KZ gehaftet. Der Grund daß ich nach Dachau fahren wollte war für Respekt an die Menschen die dort gestorben sind sowie an die Überlebende die unvorstellbare Situationen erleben hatten.
Es ist unsere Aufgabe an die kommende Generationen zu erklären was dort passiert wurde, daß solche Tragödie nie vergessen wird. Und daß nie wieder die Freiheit der Menschen zerstört wird, nie wieder !

Tibet vs. Kosovo and the good Diplomacy

Diplomacy is one of the weapons the big nations have to manage conflicts. Without good diplomacy our world would be doomed with wars, crimes and conflicts like already occured in the past. However diplomacy is sometimes not enough to avoid those conflicts to happen. Diplomacy can also be used for the profit of nations with special interests and wills. In the last months we are having an example of what the practice of good and bad diplomacy can be.

The world knows that since the last Kosovo war following the terrible conflict of the Balcans in the early 90s, the United States, NATO and most of the Western European countries had special interest to help Kosovo to reach its indepence. Serbia has lost since the death of general Tito all the non-serbian territories of the former Yugoslavia. It has to be acknowledged that the International Community has made great effort , and that was good, to avoid war, and to protect and guarantee the rights of the Kosovars that lead to Parlamentary elections in 2007. When the Kosovar Parlament declared its independence from Servia it took less than twenty-four hours the United States and most of the biggest countries of Europe like Germany, France or the U.K, to recognize its sovereign, while other countries decided to standby due to the negative of Russia and China to recognize Kosovo as an independent country. Again Europe showing its side full of doubts and contradictions, while in the meantime this issue it has not been raised in UNO's Security Council yet.

In another part of the world an old conflict has exploted. In Tibet, a country occupated by the force in 1950 by Popular Republic of China, the budhist monks followed by a few Tibetan citizens marched on the streets of Lhasa. The police has aborted the protests using the force in order, they reported, to protect the chinese community and order. The Chinese authorities denied any casualties among the monks or any other tibeatean civilian, but independent agencies had reported dozens of people arrested as well as a few deaths. Even if the real number of casualties is still unknown the Dalai Lama has called its people to avoid violence and plegged the International Community to find out the truth in a country where free of speech and information are banned by the communist regime. This protest showed the frustation of the people who live with several difficulties, like high rate of unemployment and poverty, people who see that the Chinese colones are taking over all the economy. Until today any of the big nations of the world haven't even make any official statement to condemn the repression suffered by the Tibetans. What makes then Kosovo different than Tibet ? It is not the role of the International Community to protect the rights of the oppressed people ? Obviously is not the same to face Serbia than the giant China. All those countries that defended the independence of Kosovo have today important comercial tights with China, the biggest market in the world and one of the biggest economies.

Just a few months before the Olympic Games in Beijing the tensions are raising. It is China who accuse Dalai Lama to provoque a conflict taking advantage of the Olympic Games. China will be now very careful to show the world its good manners avoiding any visible repression over the tibetans. But it is expected from the world democratic countries they use their good diplomacy and avoid injustice at all terms.

I remember a few months before the United States and its allied decided to invade Irak when around the world pacifists and many people went to demostrate in big cities, like Barcelona, Paris, Berlin, but now, Tibet is ignored. Does people care about this small budhist country with desperated people and with its spiritual leader of this ancient culture exiliated in India. Where are the calls of the free world now?

Will the good diplomacy resolve this conflict ?

El vot útil

Son quarts de dues de la matinada. Segueixo atent a la pàgina web del Ministeri de l'Interior on es s'actualitza el recompte de vots , diuen, en temps real. Sembla que CiU podrà aconseguir l'11è diputat, a falta del vot per correu.

Tal i com em referia en l'anterior article la constant bipolarització de la campanya s'ha traslladat a Catalunya i això ha arrossegat molts votants catalans a decidir-se pel PSC-PSOE, el qual i malgrat tots els problemes de gestió i promeses no complertes, ha sortit reforçat i ha apuntalat la victòria de Zapatero. Molts d'aquests electors s'han declinat, i vull pensar-ho així, pel vot de la por, per la por a un retorn de la dreta espanyola més radical dels darrers temps, allò conegut pel terme el "vot útil" i no tant per una opció catalanista. Cal admetre doncs que el pes del vot nacionalista a Catalunya , i això es preocupant, ha caigut considerablement principalment per la patacada d'Esquerra.

De totes maneres hi ha dos aspectes positius; el primer que el PSOE no ha aconseguit la majoria absoluta, ja no podrà repetir l'aliança amb les esquerres que han estat deplaçades al grup mixte, i per tant haurà d'entrendre's amb els partits nacionalistes si vol tranquilitat en una legislatura complicadíssima i amb una greu crisi econòmica que comença a veure's desde l'horitzó. Segon, CiU ha aconseguit aguantar l'embestida hostil feta desde dins i fora de Catalunya, i després de moltes decepcions acumulades, torna a tenir protagonisme i pot tornar a ser decisiva i per tant ocupar l'espai central que sempre ha ocupat desde les primeres eleccions democràtiques del 1978. En Duran Lleida no només ha fet una campanya molt digne, sinó que ha desmentit a tots aquells que auguraven i dessitjaven una desfeta de la seva candidatura. CiU sempre ha estat decisiva mentre ha mantingut la centralitat, i ara pot assentar les bases per una remuntada en properes conteses electorals, i dit de passada donarà confiança en els congressos que ambdós partits tenen a l'estiu. Catalunya doncs, encara podrà fer sentir la seva veu amb força.

A Catalunya la desfeta d'Esquerra tindrà consequències importants, per tant en Montilla te motius per estar preocupat. La incògnita és ara , fins quan aguantarà el Tripartit ? De moment en Puigcercós vol deixar el govern per, diu, concentrar-se amb el partit, i amb això el seu rival a la direcció en Carod, ja no podrà decidir l'estrategia del partit. Es poden sentir la remor d'espases a les bases, i un partit de govern no pot tenir inestabilitat interna.

El PP no ha aconseguit tombar el govern sortint d'en Zapatero i restarà quatre anys més a la oposició gràcies a la seva la radicalitat i enfrontament constant. Potser les opcions de Gallardón tornen a guanyar punts ara.

Que cadascú reflexioni del que està passant. Catalunya no és més espanyolista que mai, crec que s'ha de retornar la il.lusió i treballar desde la centralitat. S'han de resoldre els problemes de la gent i convèncer que el vot útil no és el que es queda a casa o s'envà a un partit d'obediència espanyola. Algú encara creu que els diputants catalans del PSC reclamaran que es publiquin les balances fiscals? O que l'aeroport tingui connexions intercontinentals? O garantiran que no torni a haver una apagada?

Jo mentre tant torno a la feina, tant sols espero que els meus facin la feina ben feta ... que no te fronteres ....

Ara toca votar

Estic mirant el debat moderat pel Josep Cuni.

No es pot negar que aquest debat amb els candidats catalans ajudarà a trencar la bipolaritat de la campanya electoral. Vaig seguir el debat del Zapatero i en Rajoy del dilluns. Va ser una mena de combat de boxa d'on no va sortir cap guanyador clar. Això si, Catalunya com sempre, va ser utilitzada per fer retrets. Gràcies senyors. Hi haurà una segona volta, no crec que aportin res de positiu.

Que està passant durant la campanya? Doncs que continua el mateix ritual de sempre. El socialistes i PP intentant bipolaritzar la campanya ignorant els partits petits. Ara Duran fa el que fan els partits intel.ligents, no donar res per fet, ja vindran quan ens necessitin. Això ho planteja quan la coalició nacionalista es troba davant les eleccions més dificils dels darrers 20 anys. Part del futur de CiU es possa en joc el dia 9 de març. Iniciativa fa de comparsa del PSC, intentant mobilitzar el vot d'esquerres radical que va votar el 2004. Però és Esquerra qui té el paper més complicat. A ningú se li escapa que uns mals resultats electorals i una dependència de Zapatero dels nacionalistes moderats, posarà en escac el Govern català. Esgotaran la legislatura amb el perill de caiguda lliure el 2010 ? La seva salvació seria que guanyés Rajoy.

No m'agrada l'us partidista que la Carme Chacón està fent del seu embaraç. El seus vestidets premamà quan ni tant sols se li nota la panxa fan riure. I on han deixat al PSC ? Maragall? Serra ? Borrell ? on són aquells liders que sempre abraçaven al candidat al govern?

Els catalans ens hem de mobilitzar, no es pot deixar que Madrid segueixi enganyant a Catalunya, cal que anem a votar i que votem per la centralitat i el seny i no pels que han ajudat a l'expoli de Catalunya desde la recuperació de la Democràcia, no pels que criden per la Independència i fan president a un espanyolista, no pels bindris al sol ni pels als falsos progressistes que van en bicicleta per fer-se la foto.

Cal que es facin mesures per paliar la molt probable recesió econòmica que ens arriva, cal resoldre les cues a la Sanitat, les infrastructures, cal assegurar que el Prat serà un Aeroport Internacional de primera, cal resoldre el problema de la inmigració, cal millorar la educació urgentment, cal construir habitatges protegits pels joves, resoldre els problemes de la gent, el nostre futur.

Segueix el debat, en Cuni ho fa bé, i ningú fa ombra al Duran, tot i que sabem que està patint per la convalecència, quins polítics de baixa calada.

Ara toca votar de debò.