I ara qué PSC ?

Desde l'aprovació de l'Estatut de Catalunya a les Corts de Madrid el maig del 2006 i més tard refrendat pel poble de Catalunya el 18 de Juny del 2006 la opinió pública catalana ja fa temps que es pregunta de qué va servir la reforma estatutària si encara avui no s'ha aplicat.

Al ser Llei Orgànica publicada al BOE i firmada pel cap de l'Estat, un Borbó recordi senyor Tardà, hi havia uns terminis per la seva aplicació efectiva que van exaurir-se el 9 d'agost d'enguany, dos anys després de la seva entrada en vigor, i que van ser perllongats per dos mesos desde un restaurant de Vilanova i la Geltrú. Arribem a final d'any i encara Catalunya continua sense tenir el finançament tancat. Els traspassos han estat mínims, pero no dir inexistents i per adovar-ho la aleshores ministra Chacón es va inventar una llei de la dependència que treia competències al govern de Catalunya. La situació és dramàtica, la administració catalana es troba al limit, però cap d'ells mou fitxa. La situació és lamentable, insultant. El pacte d'esquerres per mantenir allunyats del poder als nacionalistes moderats prima més que el futur del país. Actualment estant passant uns episodis que potser passaran a la història de la democràcia espanyola. Els socialistes es defensen sempre afirmant que durant els 23 anys que CiU va tenir la clau tampoc no van aconseguir cap acord de finançament. Això és rotundament fals. Els governs de Pujol van haver de lliutar contra la pressió dels governs centralistes primer de la UCD que van crear la LOFCA que mermava la capacitat normativa de la Generalitat. Després va venir la majoria socialista dels Guerra i Gonzalez que van ofegar encar més l'estat autonòmic. Ells van tenir ministres socialistes catalans, com Serra, Borrell, Majó, Solé Tura, que no van mai ajudar a millorar el finançament de Catalunya. Ells van crear l'anomenat "Café para Todos ...". I que ningú toqui als vascos i navarresos, pobrets , qui els demana solidaritat a ells ? Aqui si que tots es posen d'acord en defensar la Constitució. Durant tots aquests anys els diputats del PSC-PSOE es van oposar moltes de les propostes del grup català de CiU per aconseguir millores per l'autogovern de Catalunya, ens al contrari plantejaven una oposició salvatge i mesquina. Només a excepció quan el PSOE es trobava amb l'aigua al coll amb els escàndols de Filesa, el Gal , Roldan, i tants d'altres, però aleshores si que va prevaldre la responsabilitat institucional ja que Espanya es jugava entrar al club de l'Euro. Amb el PP tant sols en la primera legislatura d'Aznar es van aconseguir acords substancials. Després es va repetir el centralisme jacoví .Allò ja forma part del passat. Ara toca concentrar-se amb el que ens està succeint actualment.

El president invisible José Montilla, dirigit desde la Moncloa, pretent encara enganyar als catalans mostrant actitut de fermesa quan són 25 diputats del PSC els que aproven els pressupostos generals de l'Estat que inclumpleixen per tercera vegada consecutiva el que diu l'Estatut. Cal dir-ho més clar? Inclumpleixen la llei, però en culpen la situació econòmica, i esperen que el Tribunal Constitucional doni la sentència de mort a l'Estatut declarant inconstitucional els punts claus del finançament i la nació. Es que pretenen desactivar les institucions catalanes? A tot això els seus complices, ICV i ERC, agafats a la cadira del govern , diuen, per responsabilitat institucional.

Malgrat tot considero que no hem de perdre el seny ni derivar en postures radicals. Hi ha motius per tenir esperança. Al PSC li toca moure fitxa, i com diu un bon amic meu , té un marró tant gran a sobre que no sap com ensortir-se'n.

Si es possen en contra de Zapatero s'acaba el Tripartit, si claudiquen amb ell es quedaran sols a Catalunya, Només un simptoma , ICV i ERC desde el govern gairebé no han obert la boca desde que han començat les negociacions secretes, potser comencen a deixar al PSC sol. És el preu que s'ha de pagar per pertànyer a un partit d'obediència espanyola i que va defensar al seu dia allò de " FETS I NO PARAULES".

Crec que hi haurà acord amb Zapatero, que tothom sap que és un dels grans mentiders de la recent història de la democràcia espanyola, i no m'estic inventant res. Serà un acord d'última hora, però malgrat tot acord, ah ! però en benefici de totes les comunitats autònomes, que serà bo per Andalusia, la Rioja, Extremadura, .... Catalunya treurà el seu pesic, però no el que diu la llei. Haurem de portar al govern doncs als tribunals ? Crec que la societat civil catalana ha de reaccionar i possar fir a aquesta comèdia en que s'ha convertit la política. No pot ser que es repeteixi de nou un Tripartit, no puc creure que el poble de Catalunya els vulgui tornar a veure al poder. Possem-nos a treballar per les coses que interessen al país, la economia de les families, la sanitat, la educació, la seguretat, l'atur, l'habitatge protegit, les inversions en noves tecnologies, les deslocalitzacions, les obres públiques. Deixem-nos de pactes Nacionals que són brindis al sol i fem un pacte Nacional per recuperar la autoestima de Catalunya i que es compleixi el nostre Estatut.

Torna la il.lusió

Fa uns mesos, al final de la temporada passada, vaig publicar al meu blog l'article "que torni la il.lusió". No crec que costi molt dir que dins del barcelonisme ha tornat la il.lusió. Després de dos anys nefastos on tothom va fer un paper desastrós, començant per la presidència. Tot pintava molt negre. Moció de censura, sortida de Ronaldinho per la porta del darrera, dimissió de la meitat de la junta, un entrenador sense experiencia al davant d'un equip ple de figures desmotivades. Va venir l'europeu on Xavi , a part de campió, va ser escollit jugador del torneig, per desgràcia de Casillas. Els primers partits de Lliga van ser nefastos, l'equip no tenia ritme i començava el nerviosisme. La premsa esportiva va acceptar donar una treba al Guardiola, pero estaven a punt per saltar al coll del president si allò no millorava.

Poc a poc, però l'equip es va entonar, i vàren arribar les golejades, l'equip estava més compromés, els nous fitxatges rutllaven, a excepció dels lesionats. Si més no en Pep es mostrava humil en les declaracions i es dedicava a treballar-se l'equip. Cal dir que hi ha hagut algun cop de sort, com gols a l'últim minut, però es que abans ens els marcaven a nosaltres, i tot no pot ser sort. Tenim gent més comprosa i professional, a la Champions hem recuperat el paper de equip a batre, el soci torna a l'Estadi, som líders indiscutibles, Etoó es pichichi destacat, Messi pren novament la responsabilitat en moments difícils, la defensa més forta, desfent-se de tots els rivals directes, Sevilla, València, Villareal, Atlético i a tot això el Madrid en crisis.

Hi ha motius per ser optimistes, és cert, però com ja sabem com és el barcelonisme ara sembla que ho guanyarem tot. Al menys en Guardiola refreda qualsevol eufória injustificada, i això el dignifica. Pot ser em vaig equivocar en el meu analisi al Maig, pot ser el Pep pot tornar a crear el circle virtuós que ens va donar tants èxits. Cal esperar encara, els resultats acompanyen, com al Madrigal, però també es pot perdre, ell com a jugador va viure lligues guanyades al darrer suspir i sap que vol dir patir a la gespa. Vull creure que aquest Barça ens portarà a la Final de la Champions a Roma per guanyar-la, el Barça està designat a recuperar la corona europea, i amb això tenim tota la illusió posada.

Trip to Peru

After a long time in the pipeline I finally managed to visit one of the most amazing countries of South America. The name Peru is derived from the quetxua piru, storage, the place where the incas used to store their precious items or provisions, and it was finally adapted by the Spanish conquerors in the 16th century.
The trip had to be organized in a record time and I couldn't miss this great oportunity. I've started in the Loreto region in the Amazonas rain forest. This department is bigger than Ecuador and is the begining of the Amazonas river, the most caudalous of the world. A great trip where the sounds and colours of the jungle captivate my soul. The rain forest is continuosly under pressure of the civilisation. The farmers want to expand their lands, timber is a business , and ilegal traffic of wild species is still visible. Only the tourism can save this still paradise. Then visiting Cusco, with his precious Plaza de Armas on my way to Macchu Picchu, one of the most wonderful places in the world, where the high altitude didn't affect my senses to enjoy and that paradise of the former Inca empire, I could stay there for ages if the nasty flies did not try to eat my legs.
No time to rest, train , bus, airplane, all at the last minute, problably a luck to travel alone because man can fit everywhere. Then to the Titikaka lake, a peaceful place with the highlight of the Amantani island. The Colca Valley with the astonishing look the the condors flying by, the amazing desert planes of the altiplano (high lands) on the way to Arequipa, which keeps one of the most beautiful Spanish abbeys of the "new world", Santa Catalina. The misterious Nazca lines with their bizarre forms, still a mistery to the archaeologists. The Ballestas islands, a refugee for see lions and pinguins. A last stop in Lima to finish this anazing tour was a must.
Peru has an advert in every corner, "El Peru avanza", Peru goes forward, at this is true. Just 10 years ago the criminality was everywhere, the terrorists of Sendero Luminoso, threaten the goverment, corruption. Today Peru has a better situation, though corruption and criminality are still present, a country of contrasts, many rich people, los blancos, driving luxus cars, and on the other side I have seen though many poor people, in Lima and in the country, very sad to see so many children begging on the streets. Education and public healthy system are still an issue. But I have seen some good signals of recovery, it is not that dangerous as many people told me, though a certain level of self protection is always needed. They need more time to improve but probably under the influence of the eternal rivals, Chile, the fact is that Peru has developed an industry, is exporting oil, minerals, food. Their people has good potential, they are proud of their culture, their music, their gastronomy. But still I think that among all Tourism is the best value that can take this country of the inestability, and also I wish Peru will soon on track to reach estability and progress, and that the neighbours will take example and forget the imperialist socialist ideas of left wing dictators which don't care at all about their people. I have to say I met wonderful people during this trip, hard workers, polite, a bit slow but fairly honest most of the times. and the peruvian people have won a new friend. Hasta pronto !

L'Economia al Dragon Kahn

Aviat fara dues dècades que amb la caiguda del mur de Berlin i del pacte de Varsovia es va enterrar, per sort nostra, el sistema comunista. Així doncs el capitalisme triunfava com a model econòmic hegemònic i s'exportava als païssos de l'est d'Europa. Les grans multinacionals i lobbys corporatius pressionaven als governs occidentals per ampliar la Unió Europea i així eliminar les traves per obrir noves vies de negoci. Païssos com Slovàquia, Hungria, Polònia eren els destins ideals i començaren a produir-se les primeres deslocalitzacions d'empreses. A Espanya la construcció passava al primer lloc del rànquing econòmic en detriment de la producció industrial. La construcció creava riquesa i es creaven llocs de treball, la inmigració augmentava i afavoria l'avaratiment dels costos de producció. La febre de la construcció juntament amb l'entrada de l'Euro i l'avaratiment dels preu del diner, va fer que els bancs no donessin l'abast en la concesió de prèstecs hipotecaris. Els inversos deixaven la Borsa i buscaven la rendibilitat en el sector inmobiliari. L'escalada de preus semblava imparable mentre que el govern de torn no prenia cap iniciativa per garantir habitatge adaptat al poder adquisitiu real. La construcció i el turisme eren els principals motors de la economia. Bancs i constructores lideraven els índexs borsaris sovint per sobre de les empreses tecnològiques i energètiques.

El Estats privatitzant empreses i recursos, nous mercats i menys fronteres, autoregulació , el neoliberalisme en estat pur, recordo un col.lega meu alegrant-se per la compra d'Endesa per part de l'alemanya EON, per sort finalment fallida. L'anomenada "bombolla inmobiliaria", negada i sovint fruit de burles per part de governs i analistes econòmics de pacotilla, anava creixent sense parar.

Finalment tot ha esclatat desde Estats Units, les hipòteques subprime, cal recordar impulsades pels governs de Clinton, que han provocat la fallida d'importants bancs d'inversions de la principal econòmia mundial. Els bancs sense liquidesa i les borses s'ensorren. El pànic dels inversors augmenta i els principals bancs centrals injectant milers de milions de dolars per donar liquidesa. Ara els governs occidentals han de sortir al pas aportant liquiditat i a més obligat a fer-se càrrec dels dipòsits en fallida per evitar un caos general. Fins quan aquesta voràgine ? Ahir un prestigiós economista venia a dir que els parquets de les borses només estan controlats per esquizofrènics, pot ser té raó. No haurien els governs fixar-se més en la economia productiva que no pas en els índexs borsàris ? L'IBEX 35 el formen les 35 principals empreses espanyoles, però i la resta d'empreses i societats no interessen? Tant de diner es pot evaporar en un parell de setmanes ? Aqui ha anat a parar aquesta riquesa? Hem de pagar els contribuyents els excesos i irreponsabiltats de directius d'entitats financeres fallides ? Qui els passarà comptes ? Es que els senyorets del Banc Central Europeu desde el seu depatx a Frankfurt no sabien que arrivaria aquesta crisi mundial ?

A part dels païssos acabats d'incorporar-se a la Unió Europea, la crisis també afectarà a la Xina, ells també han invertit fortunes en bancs i constructores, així com els païssos productors de cru. El més problemàtic serà per les econòmies emergents i per desgràcia pels païssos amb deute extern que patiran sense excepció.

Ara el govern vol aprovar uns pressupostos desfassats que no tenen en compte la actual crisi, un suicidi en tota regla, amb el beneplàcit de socis de Galeusca a canvi de recursos adicionals , com si no tinguessin prou amb el concert econòmic, mentre a Catalunya tothom ha de rascar-se la butxaca, però sobretot gràcies als 25 diputats catalans del PSC que segueixen redint pleitesia a Madrid, una tradició de més de un quart de segle.

Aquesta crisi si no es recondueix ens pot portar a una recesió , i cal evitar-ho de totes totes. Els governs no han de regular les borses, això és una bestiesa. El problema és global, sí, però també s'han de pendre decisions internes. S'ha d'invertir en innovació, aportar capital a la industria allà on fallin les entitats financeres. L'activitat econòmica no pot quedar aturada. No es pot permetre que a Espanya hi hagi tant diner negre i que el sistema social que tant ha costat de consolidar es col.lapsi per l'augment d'aturats. Algunes empreses aprofitaran la crisi per retirar-se i deixar la gent sense feina. No es pot permetre. Tenim empresses potents, que poden exportar el seus productes, empresses energètiques i tecnològiques, cal produir més i millor, amb qualitat. Per això falta gent competent al capdavant , però crec que d'això no en poden pressumir gaire els que governen actualment. Hi ha molta feina a fer, amb o sense Dragon Kahn.

Zurück in Bayern

Nach eine kleine Pause in Ibiza bin ich zurück in Oberbayern. Das Oktoberfest ist vorbei und damit auch die gute Laune der Münchner.
Es ist kaum zu glauben wie schnell die Leute im dieses Land sich ändert.
Vor zwei Wochen alle scheinen glücklig zu sein. Die Mäddels mit schöne Dindl und die Junge mit Lederhose. Ich selbst bin ich mit Lederhose eingezogen und auf die Wies'n gegangen. Ich habe Freunde getroffen und warum nicht auch viel Erfolg mit die Damen gehabt, oh Mensch ! plötzlich war ich eine von ihnen ! Ich gebe zu daß in der S-Bahn und auf die Straßen viele besoffene waren, aber meistens habe ich nur gute Stimmung gesehen. Alle haben gelacht, gesungen und gefeiert , keine Schlägerei und viele Höflichkeit.

Gestern früh in Germering bin ich in der S-Bahn eingestiegen. Es gabt kaum Platz zu stehen und hatte mich an der Seite eine Frau plaziert. Sie hatte viel zu Platz genommen und habe mich en bißschen nach ihr gerutsch um den Flur frei zu lassen. Diese Frau hatte sich sofort beschwert mit den typische deutsche Begrußung " Hallooooo ?!?!?!?" "Können Sie ein bißchen Abstand halten?". Meine Antwort war sofort "Nein" aber als die Frau noch weiter gesprochen hat bin ich dann weg. Ich hatte dieser Frau vor mir und dachte, wie traurig sind solche Menschen die mit so eine agressive und arrogante Einstellung immer gehen. Danach habe ich die andere Passagiere beowachtet und ich habe gesehen daß in den ganzen Zugteil viele traurige Leute gabt. Willkommen in der Wirklichkeit, in der Routine, die Wies'n ist vorbei !

Ich brauche nicht daß jedes mal ich in eine S-Bahn einsteige alle mich küßen und begrüßen, um Gottes willen ! In dieses Land habe ich wunderschöne Leute kennengernt, aber ich muß auch sagen daß viele Menschen in dieses Land nicht glücklig mit ihre eigenes Lebens sind. Wie kann so eine Gesellschaft in der Zufunkt vorwärts gehen ?

Das traurige ist daß in men Heimland, Katalonien, die Menschen nicht viel besser sind ...

Un volta per les Pitiüses

Finalment he completat el meu periple per les Balears, les he pogut visitar totes i en bicicleta. Tants viatjes arreu del mon i encara no havia visitat aquestes fantastiques illes.
De fet totes les illes Balears son un regal per els nostres sentits. Es l'autentica esencia mediterrania. La llum, les olors dels boscos i camps, el mar, tothom pot trobar allo que mes li agrada. A mi poder agafar la bicicleta i recorrer per carreteres i camins per descobrir nous paratges es una de les coses que em fan mes feliç. No he visitat Eivissa i Formentera per res que no fos estar en contacte amb la natura i aillar-me de la montonia de la feina i de les crisis economiques mundials.
Sembla ser que el nom Pitiüses ve del grec Pitioussa ja que hi abundaven els pins.
El 8 d"agost de 1235 , dia de Sant Ciriac, les tropes catalanes, entraven a dins de les muralles de Yebisah i completaven la conquesta de les Balears dies despres amb el desembarcament a Formentera. Durant un temps va servir com a refugi de pirates i bucaners. Fins i tot esta documentada la presencia de l'Almirall Colom. Es varen construir muralles durant el regnat de Felip II encara en magnific estat de conservacio. El conjunt del Dalt Vila va ser declarat patrimoni de la humanitat.

Els eivissencs conserven la llengua i la cultura, si ve desde els anys 60, ha estat envaida per onades d'estrangers captivats per la atmosfera de pau i tolerancia que s'hi respira. Per molt que alguns pensin els catalans no considerem les Balears com les "nostres" illes, pero ningu pot possar en dubte que les Balears formen part de les terres de cultura catalana. Alla on he anat, sempre amb educacio, se m'ha tractat be quan m'he dirigit en catala, si be molts estrangers i peninsulars no parlen ni entenen la nostra llengua, fet que no em va indignar tant com si m'hagues succeit a casa meva.
No he trepitjat cap discoteca pero m'he creuat amb manades de "zombies" asidus de la Fiesta Loca, que hi anaven o hi tornaven, un desperdici de joventut. He vist caletes de somni , pero tambe signes de la barbarie inmobiliaria que s'ho vol apropiar tot amb total impunitat. Em quedo amb el record de la noia de la botiga de Formentera amb aquells ulls foscos enormes i de bellesa mediterranea, tambe amb les restes romanes, la pujada a la Talaia, els 15% de desnivell sortint de la cala de l'Hort, la ruta de nord, dela Dalt Vila, del magnific capvespre a Sant Antoni, pero sobretot del soroll de les rodes de la bicicleta sobre l'asfalt de la carretera sota un sol magnific i respirant un aire fresc i net.

Per la Mercè

Aquest cap de setmana vaig estar casa. Eren les festes de la Mercè i a més podria per fi celebrar al meu aniversari amb els de casa, que són els que més m'estimo. Que més es pot demanar ?

Tambè vaig retrobar vell amics de l'EGB, aquells records han quedat grabats per sempre. Recordant velles històries de professors, companys i mil aventures. Tots nosaltres vàrem aprendre a llegir , sumar , jugar , riure i plorar junts, i aquestes vivències marquen per sempre. Puc dir amb orgull que van ser uns anys molt feliços, no teniem ni Playstations, ni mòbils , alguns varen trigar a tenir la primera televisió a color, i el video era només pels més provilegiats. El primer ordinador personal no va arrivar fins molt més tards. Molt pocs duien roba de marca, i les vacances les feiem al poble. Recordo que al professor se'l tractava amb respecte i no soliem insultar a dins de classe, al pati però era diferent. No era dels alumnes amb les notes més brillants, però els meus gols de falta al pati van crear solera. Ignoràvem a les noies de la classe i a les dels cursos inferiors, i sempre somniavem amb les de 8è, més fetes però totalment inabastables. Existia el companyerisme i la fidelitat i s'ens transmitien valors i normes de conducta. Cal destacar que vaig tenir la sort que a casa els meus pares sempre es preocupessin pel que feia. Malgrat el meu caràcter a vegades especial era feliç tot i tenir menys que altres companys.

Veure Barcelona de Festa Major és una gran experiència, i que puc dir del fet de còrrer pels carrers de la teva ciutat, que tot i lesionat, i amb un temps final per oblidar, és tot un orgull. Tambè una mica de platja tot i el temps variable m'ha anat molt bé.
I mentre deixo al meu gat Llampec, que està una mica emprenyat amb tant moviment a casa, tornaré a Munich per la feina i una mica de diversió a l'Oktoberfest, Ein Prosit der Gemütlichkeit !

Catalunya perplexa

No és la primera vegada que visc la diada lluny de la meva estimada terra.
Vaig llegir un article al diari que es feia resó d'un estudi de l'Institut d'Estudis Catalans que veu la societat catalana desorientada i confosa davant dels importants canvis polítics, socials i econòmics que s'han viscut durant l'any 2007. Crec que discrepo d'aquest estudi.

Durant els prop de 23 anys de govern del President Pujol, es va construir el pais, certament desestructurat socialment per tants anys de dictadura, peró amb un important potencial econòmic i industrial, es varen construir escoles, crear universitats, noves carreteres , hospitals, es va aplicar democràticament la normativa lingüistica. Dins de la societat catalana es va forjar una certa actitut d'autoestima, el catalans no eren estimats arreu d'Espanya però si en canvi respectats. Les esquerres sempre van voler dinamitar aquest oasi català, a vegades amb l'ajut de la dreta espanyola, com el cas de la LOAPA, i desde Catalunya fomentant la politica del NO. Desde Madrid, i a vegades desde Catalunya, es fomentava la politica del "totxo" en comptes de consolidar el teixit industrial.
El somni de les esquerres era tombar el pujolisme, i tant sols amb la seva retirada política ho varen assolir. Ho van escenificar al Salo del Tinell i al balcó de la plaça de Sant Jaume, corejant el aleshores candidat Zapatero, un senyal desde aquell dia Catalunya no es dirigiria desde el despatx de la Generalitat.
Calia moure la societat de pol nacionalista al pol social, aixecar les catifes, netejar les institucions, deien, de corrupció i amiguismes, inclus de traidors. No varen trobar res, i ara ells practiquen l'amiguisme. Hi va haver una eufòria, una borratxera progessista i alternativa. Que s'ha aconseguit doncs en aquests 5 anys ?
El català ha reculat de manera alarmant, TV3 te les pitjors quotes d'audiència de la seva història, les institucions desprestigiades, la Sanitat desbordada, més inmigració de la que es pot absorbir, les Universitats enfrontades, deslocalitzacions de les empreses, l'Estatut referendat pel poble que pateix una retallada espectacular, i sempre tenen la barra de culpar de 23 anys de pujolisme per les mancances que ells tenen quan no saben governar, i tenen un president que necessita fer tots els discursos amb guio.

Jo discrepo d'aquest estudi. La societat catalana no està ni desorientada ni confosa ni perplexa. La societat catalana el que està és anestesiada, aborrida, desmotivada i fastiguejada pel desgovern i la barra que tenen els politics de falses promeses i deslleialtat.

Els temps canvien i la societat canvia més depressa que les persones. Pero el que no canvia es que Catalunya necessita un cop de timó, un lideratge, que no vol dir un capdill, que retorni la il.lusió i possi Catalunya ben amunt. Necessitem gent motivada, amb il.lusio pel pais, amb esperit col.lectiu, i no egoistes amb ansies de poder, i aixó val per tothom. Molts pensen que amb la independència tot seria millor, i jo els hi pregunto, i el país qui el construeix ? Amb lleis de l'abortament i decrets de la memòria històrica ? Tenim una crisi econòmica greu, la gent perdrà la feina i molt més. Cal plantar cara a Madrid i reclamar que es compleixi la llei, volem que es compleixi el que marca l'Estatut. Si no ho fan aleshores si que ens quedarem tots perplexos.

PAX Russia

This past weeks we have seen one of the most critical situations in Europe since the war in Kosovo. While the world was amazed with the world records of Phelps and Bolt in the Olympics, in the Caucasus , in Georgia, a conflict for the control of the breakaway provinces of Osetia and Abkhazia has bring back Cold War memories. An impulsive and irresponsible move from the president Mikheil Saakashvili sending attacks against the separatist was the perfect excuse for Medvedev to ocupate the country. From Russia Vladimir Putin, officially on the second line but still considered the most powerful man in the country, accuses the U.S. of orchestrating the Georgian war to benefit McCains election. Since the disintegration of the USSR in 1990, Russia has lost influence in East Europe and Southwest Asia. Poland, Czech Republic have signed military treaties with the U.S. , the Baltic republics, Romania, Bulgaria, Hungary are now full members of the E.U. , while Ukraine is looking towards NATO and E.U.

It is well known the strategic location of Georgia, a country where gas and oil pipelines make their way to Turkey and the West. Control of energy sources and transportation could be a reason, but also political control. It is an answer to the Western countries after their recognition of Kosovo last year, all in name of the protection of the russian citizens. But more conflicts are ready to begin in the region. Russia control a few ports in Ukraine and Crimea where it hosts its still powerful Black Sea Navy.

I was a few days ago in Estonia and Lithuania, the local media observe this conflict with special attention, specially due to the fact that many russian citizens work and live there. The current world market and energy crisis is also affecting these young democracies, and that could bring instability to the region.

Will Russia also use the force to recover control of the old Soviet Republics ?, that's very unrealistic, but Russia is still a big player to be taken into account, nobody wants to comeback to the Cold War era , but we want to believe , and in name of the peace, that the international community will try to use their finest diplomacy tactics to bring back balance in this conflict. Sakorzy and the E.U. made some efforts to address the situation, even forcing the signature of a treat to guarantee the retrieval of the russian troops, but they still control a third of the georgian territory. This situation of apparent violation of the international law will pass without change because the world has no moral authority to bring peace and justice, while still allow people like Mugave stay in power, or shut the eyes while innocent people was killed in Tibet a few months ago.

Too many fronts , too many conflicts, but we still have hope and a long way in front of us ...

Projecte Keito I

Son les 6 del mati, al moll de l'est en Peter espera l'arribada del vaixell procedent de Marsella. Els primers vaixells de pescadors arriben despres d'una llarga nit feinant a unes quantes milles de la costa, mentre la lleugera brisa del mati i la sal del mar li desperten els sentits. Allà es troba ell, esperant al seu contacte, pero dessitjaria que no li haguessin encomenat aquesta ordre. Tot just fa tres mesos que va tornar de Bangkok i esperava que no el tornarien a cridar desde la oficina del doctor Land, perquè ara ? Ja fa temps que espera noticies de la Kate. No va tenir temps de dir-li el que havia descobert, no serà massa tard ara?
Tot va començar una freda tarda de febrer a Brusel.les, en Peter solia frequentar la Llibreria Remi, aquell llibres antics el fascinaven. Hi havia joies de d'art , història, tractats de medicina, ciències ...

The Promised Land

After more than 10 hours flight I've landed in Houston. This is my second adventure in the States. The first was in 2005 in New York to see U2 in concert. This time will be work related.

At the control the police officer made a few questions and after I told him I will be in one stage at NASA put the stamp in my passport. With a electric blue Dodge Caliber I make my way towards south in a five lanes Freeway, in a sunny, hot a humid afternoon, with rock music in the radio, it's fantastic ... After a week in Texas I can make a first description of how I find this society. American people are special, they have built this country with hands from different classes and origins. What make american people so special ? During generations this people had to work very hard from nothing to build a future in this vast country. Politicaly more liberal than most European countries and at the same time very conservative with their traditions, they had to make a compromise to live all together whatever the origin of its people or whatever the colour of their skin was. Italians, Irish, Polish, Germans, Russian, Asians, Hispanics, all these generations now belong to this nation without any distinction.

Wherever I go, either restaurants or shops, I receive an excellent service, everybody is polite and they apologize if the touch you accidentanly when passing a floor or in the stairs. Entering a store the first thing they will say to you with a smile will be "How are you today sir". I think for them it's normal, it's just us that we lost manners in Europe. I also feel quite secure, probably the September attacks made their society change quite a bit. Everywhere I can see hughe masts with american flags of all sizes. I try not to forget though that is better don't to get into trouble with anybody specially when you go unarmed and without forgeting I am a foreigner and completely alone. A lot of things are too large for me like distances, cars, trucks, food portions, and people. Oh man, there are lots of fat guys around, but somebody told me this is changing and people try now to eat more healthy and also to do sports. It is also very prizely specially now when the Euro is so strong, so going shopping is a temptation that needs to be under control.

It is hot and humid now in south Texas , but at least there aren't mosquitos and this is a relieve. The hurricane season has just now started, and I've noticed that highways have signs of evacuation.

In NASA I've met fantastic people, very professional. They treat me very well, learning their job , and even having luch with an astronaut, what else can I ask for ? Here people work very hard, have less holidays than we do in western Europe, but nobody complains. Work is sacred for them, somehow we should import this kind of commitment into Europe. It is not strange that this country is still the first economy in the world. I feel also winds of change here, if Obama makes a good campaign he will become the next US president, and I think many people here want it and probably the world also wants it.

Of course I wouldn't import most of their customs, and I probably wouldn't live in this country, but I definitely have a good impression of them , you can't blame these people because their politicians are driving their job in the wrong direction. There are a lot of good people in this country, that's what I learned.

A night with The Police

When a legendary band is planing a return always comes to my mind that there are some reasons behind, mostlikely comercial. I have seen some unsuccesful returns , or others that are just not able to create. Only a few bands have the privilege to still be on the top my beloved U2. Some others like The Stones, Bruce Springsteen, are still on the race and with legions of fans that never will let them alone. And now when a band like The Police is planing the return after 20 years of silence it's a reason to jump for joy. A legend is back ! I was a kid when I heared on the radio So lonely, and somehow jelous of my neighbours, bigger than me wearing cool leather jackets with a Police T-shirt. I regret when last year I missed the european leg of the World Tour due to work issues ( so sad ) . The greatest Hits ! The comeback for the delight of many generations of fans. But sometimes there is a second chance for repairing a mistake, so when I was one day randomly checking on the web I found out they were playing in Leipzig on saturday. A great opportunity I could not let go this time, so I've contacted my friends Nadine and Nicole and every was arranged.
The concert took place in the Messehalle, not the best place for a concert, and with an audience of all ages, mainly on their late 40s. They open fire with an stoned version of Message in a Bottle, when Andy Summers started to play his guitar, Stewart Copeland the drums, and Sting with his great voice, I had to jump holding my camera while taking pictures. The stage was a bit low, but a big screen was projecting excellent pictures to the audience. Let's recognize it , they are in the late 50, but what the hell ! How many bands sound like this with so little special effects ! Roxanne, So Lonely, Regatta De Blanc, Don't Stand So Close Me, Can't Stand Losing You, one great hit after the other. Great moments like Everything You Take, and with every song every person having a flashback to great passed moments. They're in great form, and Sting still keeps his voice in a good shape. Another great moment with The Invisible Sun, displaying pictures for children in the third world with a message of hope at the end.
And the germans are so quite .... Ok this is fine because nobody pushes you and try to get your place, but I expected the crowd to shout louder ! In Barcelona surely was different. I like Sting, this gentle expression while signing, and so compromised with the third world. I don't remember seeing Mick Jagger ever going to Africa to help people.
The night will continue in a Club in Leipzig , with 80s Music and great company, and pretty girls around, what else will bring me the night ?

Das kommt mir Katalanisch vor

Ich bin heute sehr glücklich. Einige Monate nach der Frankurter Messe wurde meine Muttersprache nicht mehr so Trend wie in die letzten Tage.

Ein Herr Hunold, CEO der Air Berlin, hat sich mit eine politischer, interessierte und arrogante Editorial ein bißchen lustig gemacht. www.airberlin.com/jumppages/magazin.php)

Es wurde alles anfangen wenn die balearischen Landesregierung die Air Berlin angefordet hatte um die katalanische Sprache als Kommunikation mit ihren Kunden in der Balearen zu verwenden.

Oh mann, das hat den Herr Hunold und sein Stellvertreter in Spanien Herr Middelmann schon irritiert.

Hunold kritisiert die Politik als Rückschritt, die spanische Sprache werde benachteiligt und sei praktisch keine offizielle Sprache mehr. Ihm sei versichert worden, dass es schon heute auf Mallorca Dörfer gebe, in denen Kinder kein Spanisch mehr könnte. Er spricht als Rückfall in der mitteralterische kleinstaaterei, daß Spanisch keine offizielle Sprache mehr ist.

Das ist ja seltsam, der CEO eine große Unternehmen der über Politik so frech sich äussert, oder? Deutsche sind klug genug mit solche Probleme sich nicht zu mischen. Jede Deutsche die in die Balearen oder nach Katalonien Urlaub gemacht hat, weißt schon daß die Katalanen sehr stolz mit ihre Sprache sind, aber auch daß wir eine öffenne und multikulti Volk sind. Ich bin der Meinung daß diesen Brief in Madrid geschrieben wurde. Ich habe mich entschieden um ein Brief direkt an Herr Hunold zu schicken. Vielleicht wird er mein Brief direkt in die Mühlheimer werfen, aber zumindest ich will daß kein Mensch meine Rechte als Katalaner verhindert werden kann. Kein spanisches König auch nicht Franco könnte der katalanische Sprache vernichten, auch keine ausländische Unternehmen wird. Seit 10 Jahre wohne ich bin in Deutschland und ich habe die Sprache und die Kultur immer respektiert, ich bin ein Europäer, und ich glaube in ein Europa ohne Grenzen aber auch in eine multikultureles Europa mit mehr als tausend Jahre Gesichte, und keine hat der Recht der Sprache eines Volks zu beleidigen. Ich bitte Air Berlin um eine Rücktritt ihre Editorial, es ist schon zu viel geschrieben und diskutiert, und wir wollen keine Konflikt haben.

Oh je, Holland hat 3-0 Italien gespielt ... ciao Italia ...

Com el Dia i la Nit

Aquest matí m’he llevat amb un sol esplèndid , l’aire és molt net fruit del la pluja constant i pausada que ha caigut durant bona part de la matinada. Els parcs i jardins ofereixen una verdor esplèndida gràcies a aquesta pluja de primavera que els salvarà del decret de sequera. Haig de fer un parell de gestions i trobar-me amb gent per preparar un tema que donarà fruits a mig o llarg termini. Cada una de les trobades dona un resultat positiu i això fa que m’envaeixi un optimisme creixent moderat. Tot dirigint-me al proper encontre observo que el passeig de Gràcia ofereix un aspecte esplèndid. Dino en una petita terrassa d’una plaça a tocar de la plaça Sant Jaume i allunyada de turistes on faré la darrera gestió de la jornada. Passejo pels carrers del centre de la ciutat i em deixo portar per l’instint fins que arribo al carrer de Bisbe. M’agrada observar els turistes com es passejen contenplant les meravelles de la part medieval de la ciutat. Fins i tot si intercanvio algunes mirades amb algunes belleses femenines trobo correspondència cosa que em sorpren i provoca que la meva àurea positiva s’intensifiqui. Entro al claustre de la Catedral per veure l’ou com balla de la festivitat del Corpus. Tinc temps de conversar breument amb el sacedort d’ofici, que al saber que treballo a Baviera i interessant-se per la figura del pare Ratzinger li comento que desde la seva elecció com a Sant Pare a Alemanya ha augmentat el respecte per la institució, cosa que el deixa visiblement content. L’aire és fresc i net i seguint envoltat de la meva àurea positiva continuo passejant i m’he n’adono que n’és de bonica la meva ciutat i sé que algún dia hi tornaré perque no vull fer arrels enlloc altre que no sugui a casa meva.

Aquesta nit em retrobaré amb una vella amistat per fer que la meva visita a Barcelona tingui també una vessant d’oci i social. Hi ha molta gent pel carrer, la temperatura és ideal i encara no plou tot i el cel amenaçador. Hi ha gent de tots tipus però encara contagiat de la meva experiència positiva del matí procuro no prestar gaire atenció. Ens dirigim a un local del Raval i pel carrer ja es poden veure alguns personatges de la jungla nocturna. Gent que sembla que surtin de les prenombres , disfressats de roba singular, mirades furtives, algunes amagant històries que val més no esbrinar. Gent d’aquí i d’altra arribada d’altres latituds, dispossada a instal.lar-se amb els seus costums i formes de fer. Cada 10 metres surt al nostre encontre un pakistanés o afganés oferint llaunes de beguda alcohólica que ben segur que en els preceptes de la seva fé es declara com a prohibida. Borratxos orinant a les voreres, traficants oferint droga … Una de les novetats es la venda ambulant de dolços orientals que ben segur que no porten cap control sanitari. Tot pujant la Rambla i de retorn a casa observo l’espectacle lamentable de les prostitutes africanes oferint els seus serveis a qualsevol transeunt, curiós que la normativa municipal es dediqui més a sancionar els vehicles que no compren el ticket d’aparcament que no a netejar una mica els carrers. És aquesta la imatge que volem que s’emportin de nosaltres els turistes? Serà que els barcelonins han renunciat a recuperar la seva ciutat ? Ara la meu optimisme del dia es dilueix a mesura que pujo la Rambla. Al agafar el metro, que per sort obre a les 5 del matí, m’adono que potser sóc dels pocs que ha validat el bitllet.
Potser no tornaré encara , potser m’hi estaré una temporada més a Baviera ….

Que torni la il.lusió

Són quarts de dotze de la nit. Avui ha estat un diumenge viscut sense aquella intensitat que els amants del Barça tenim quan juga el nostre equip. Sabiem que el nostre principal adversari es proclamaria campió. Es increible la capacitat que te el ésser humà d'auto-anestesiar-se per oblidar les penes i les preocupacions, capacitat que, per cert, els catalans som especialistes. Crec que és una mena d'autodefensa que genera el nostre cervell per sobrepossar-se a les adversitats. De totes maneres el que ha passat aquesta temporada sera difícil d'oblidar.

Tot va començar la nit que el Barça va guanyar la segona Copa d'Europa a l'Stade de France ara fa dos anys. Aquell equip es va coronar com el millor equip del continent, amb uns jugadors i un cercle virtuós que semblaven indestructibles. Però com sovint passa l'excés d'èxit, l'autocomplaença, i la indisciplina, poden corrompre un projecte que tant d'esforç ha costat per construir-se. Va arribar el Mundial, les gires per Amèrica i Asia a l'estil Galàctic que va provocar un cansament i falta de preparació. Compromisos personals, trencaments familiars, i falta d'unitat al vestuari. L'equip va perdre la forma física i el sistema no va introduir novetats, fins que els rivals li van perdre la mida.

Es va fer el ridícul a la Champions i es va regalar la lliga al Madrid que va remontar 12 punts en poc mes de 4 mesos. Una temporada amb blanc, trista i decebedora. Calia fer auto-critica, aplicar el codi intern i reforçar la defensa amb fitxatges. Jo, com a soci del Barça, que ha estat testimoni de situacions de tots tipus, els vaig perdonar, perque no es pot pretendre guanyar-ho tot, i tothom te dret a una nova oportunitat. Però ningú es va atrevir a possar el problema sobre la taula. Un equip amb tants estrelles mediàtiques necessita disciplina i esperit de treball. No es pot permetre que un jugador declari davant dels micròfons que hi han ovelles negres al vestuari i que quedi impune. No es pot permetre que un jugadors arrivin reiteradament tard als entrenaments, o que facin ostentacio de les seves aptituts artístiques a la pista de ball d'una discoteca abans d'un partit. Aquesta temporada ha passat el mateix. Falta de nou sistema, baixa forma física, poca motivació, falta de professionalitat, i una gestió esportiva nefasta, que han fet que el Madrid torni a guanyar la Lliga i que dimecres els hi fem el passadís. A mi ja no em calen més crides a la paciència, no puc callar. Tècnics i jugadors en són responsables, i guanyen massa diners per perdonar-los una nova derrota.

Em dol en l'ànima veure com l'estrella que ens va tornar el somriure al Camp Nou i que posses el Barça al cim d'Europa hagi de marxar per la porta del darrera, em dol en l'ànima sentir que la gent ja no s'enrrecorda com estàvem després de la era Van Gaal. Si Ronaldinho, tu m'has fet aixecar de la cadira més que cap altre jugador, tu has fet que el públic del Camp Nou es meravellés com ja ho van fer Maradona, o Ronaldo la primera temporada. Has fet que els nens de tot el món et vulguin imitar. Em nego a creure que marxaràs, perque ja he vist marxar a massa estrelles per la porta del darrera i no vull que es repeteixi. Aqui hi ha molts culpables. Qualsevol club seriós donaria el bitllet de tornada a Holanda al senyor Rijkaard, ja no te més crèdit. L'equip necessita una revolució que el Pep Guardiola dubto que ens portés. Cal gent amb noves idees, competitiva i compromesa, que contribueixi a que el vestuari sigui un bloc disciplinat. Tenim temps de tornar al cim, no cal esperar 4 anys com en política. Cal que torni la il.lusió.

Ni una gota ...

Es comenta que actualment la societat mostra tenir un cert cansament amb la política i amb els polítics en general. Però de fet tots la utilitzem en el dia a dia. L'us que s'en fa es sovint irresponsable, interessat, i de vegades sobrepassa la intel.ligència de les persones. Fa uns anys el govern que presidia José Maria Aznar va presentar el Plan Hidrológico Nacional, que havia de servir per portar aigua de l'Ebre a zones de Llevant i sud de la conca mediterrània. Desde un primer moment la gent del Delta i del Camp de Tarragona es varen movilitzar per denunciar el trasvasament. Els partits d'esquerra, aleshores a la oposició, i la majoria dels seus mitjans de comunicació afins es varen arrenglar al costat d'aquestes plataformes per desgastar al govern català que en un primer moment va estar d'acord amb el Plan. Cal recordar que la federació nacionalista va rebre un cert càstig electoral en les eleccions municipals del 2003 sobretot al sud del país. La paraula trasvasament estava maleïda avalada per alguns estudis que en desaconsellaven la seva viabilitat.
Fins i tot l'Ajuntament de Tortosa va proposar la medalla d'or a la Plataforma en defensa de l'Ebre.
Una vegada més aquells defensors de la anomenada cultura del NO imposaven la seves tesis.
Era de preveure que l'aigua que es volia trasvasar hagués servit per alimentar la creixent industria turística de Llevant que estava acabant amb les reserves aquíferes, però el problema era que cada vegada la sequera es feia sentir més intensament i per tant calia trobar una solució mig i llarg termini. Es va proposar el trasvasament del riu Roine francés, però el govern del PP s'hi va oposar i els partits d'esquerres s'en van burlar descaradament. I això està pagant ara.
El govern Tripartit, que encara no aprovat cap projecte d'infrastructures propi i es dedica a executar obres que varen aprovar altres governs, va preparar abans de les eleccions generals, uns estudis per treure aigua de la capçalera del Segre, tot un atemptat ecològic, que va possar en peu de guerra els regants de Ponent. El conseller eco-socialista Baltasar va buscar tots els termes literaris possibles per impedir pronunciar la paraula prohibida. Es va destapar que hi havia un pacte amb el govern de Zapatero de no parlar-ne fins després de les eleccions, traïnt d'aquesta manera als seus votants i a molts defensors de la cultura del NO.
Ara s'els hi ha tornat en contra. Els regants es movilitzen, els pagesos es queixen, les plataformes treuen pols de les pancartes per tornar-se a movilitzar, tots es desperten ara per impedir que no surti ni una gota del Ebre i dels seus afluents. Però a Barcelona i provincia falta aigua, que cal recordar que és de tots. No s'ha de treure el sant Crist de l'altar i passejar-lo en processó per demanar que plogui, tenim un problema i sembla que tothom vol treure profit electoral. El país està sumergit en una crisi d'infrastructures brutal , i ara a més manca l'aigua. L'espectacle és esparpèntic, amb un conseller desautoritzat que no té ni la vergonya de dimitir, un conseller d'obres públiques desaparegut, un president de la Generalitat com sempre esperant ordres de Madrid, i Esquerra inmersa en una guerra interna que portarà a una ruptura. CiU no pot, de moment, condicionar al govern, però està en la seva obligació de buscar el concens pel bé del país i per tant buscar un acord que garanteixi un projecte que porti aigua d'allà on realment en sobra i no només de l'Ebre que està en perill si finalment s'instal.la Las Vegas als Monegros. Les noves urbanitzacions, els camps de golf, tot s'ha de valorar, però cal exigir responsabilitat a tothom ; d'aquells que no saben governar i d'aquells que no volen deixar anar ni una gota. El futur del país està en joc i ja se sap que quan es tiva massa la corda ....

75 Jahre Dachau KZ

Heute ist Samstag, den 22 März. Ich bin am Osternwochenende zu Hause geblieben. Ich habe endlich mal die Entscheidung getroffen nach Dachau zu fahren. Seit 9 Jahre wohne ich in Deutschland und ich hatte nie die Gelegenheit einen Konzentrationslager zu besichtigen.
Es war am 22 März 1933, wenige Wochen nach Adolf Hitler zu Reichtskanzler ernannt worden war. In Dachau, nur weniger Kilometern aus München entfernt, wurde der erste Konzentrationslager für politischer Gefangene in Deutschland errichtet. Es war der Beginn eine Era von Terror und Ungerechtigkeit, eine der schlimmste und grausamen Seitens der Welt Gesichte. Dachau war als Model für spätere KZ des nazis Regime errichtet. Es diente als Ausbildung für die Männer der SS, einer Schule der Gewalt. Dort waren Komandanten, Bewacher und SS Soldaten träniert und später zum andere KZ wie Auschwitz , Mauthausen unter anderen, geschieckt. Rudolf Höß, der in Dachau KZ diente, wurde später Lagerführer in der Vernichtungslagern von Mauthausen und Auschwitz nominiert.
In Dachau, während die 12 Jahre seines Bestehens, wurden nicht nur Juden, Zigeuner und Homosexuelle dahin gebracht, sondern auch Oppositionsgegner der nationalsozialistische Regim, Kommunisten, Sozialdemokraten, Katholischer, Evangelischer, Ortodoxen, Geschäftführer, Intellektueller, Künstler, insgesamt über 200.000 Menschen aus ganz Europa. Sie waren alle als Sklaven behandelt, Arbeitkraft für die militärische Industrie. "Arbeit macht Frei", diese ironische Satz war die Begrüßung an alle Häftlinge die nach Dachau deportiert wurden. Die Häftlingen müßten ihre persönlische Wertsachen ausgeben, dann registriert, nummeriert, desinfekziert und mit Blauweißekleidung verkleidet bevor sie zum eine Baracke geschieckt wurden. Am Anfang sollte in den Baracken die extreme Sauberkeit und Ordnung beeindrucken. Jeden morgen mußten alle Häftlinge, unter alle mögliche Wetterbedinungen, mehr als eine Stunde lang in die Apellplatz sich formieren. Sie wurden gezählt und keine dürtfe ein einzel Milimeter sich bewegen sonst wurden in Gefängnis gebracht und schwer gestraft. Aus Dachau wurden jeden Tag Tausende Haftlinge zum viele münchener Fabriken und Industrie geschiekt und abends zurück zum Lager mitgebracht. Keine könnte die schwerere Kontrolle abbrechen. Jede Fluchtversucht wurde vermeidet und die Verantwörtliche geschossen. Als die Zahlen von Häftlinge steigerten, wurden in jede Baracke mit Kapazität für 50 Menschen bis zum 500 gesammelt. Auch in Dachau KZ gabt es eine Gaskammer und Krematorium und es wurden medizinische Experimente gemacht. Mehr als 43.000 Häftlinge wurden ermordet, viele wegen Krankenheiten oder einfach verhungert. Als die amerikanische Truppen am 29 April 1945 die Überlebende befreiten, fanden sie tausende von Leichen. Für die Überlebende war das Ende des Terrors. Danach kammen die Dachauer Prozesse die auch als Modell für folgende Verfahren in andere KZ-Prozesse dienten. Trotz viele Ermittlungs-verfahren gab es nur wenige Verurteilungen. Nicht aller Verbrechen wurden verurteilt, vor allem viele Bewacher.
Nur einige Jahre später, in 1965, wurde Dachau als Gedenkstätte errichtet. Gedenkstätten sind notwendig als Erinnerung an die schreckliche Zeit des Nazionalsozialismus, an den Holocaust, an eine Tragödie die Europa nicht mehr erleben will. Niemand von meine Familie wurde in einem KZ gehaftet. Der Grund daß ich nach Dachau fahren wollte war für Respekt an die Menschen die dort gestorben sind sowie an die Überlebende die unvorstellbare Situationen erleben hatten.
Es ist unsere Aufgabe an die kommende Generationen zu erklären was dort passiert wurde, daß solche Tragödie nie vergessen wird. Und daß nie wieder die Freiheit der Menschen zerstört wird, nie wieder !

Tibet vs. Kosovo and the good Diplomacy

Diplomacy is one of the weapons the big nations have to manage conflicts. Without good diplomacy our world would be doomed with wars, crimes and conflicts like already occured in the past. However diplomacy is sometimes not enough to avoid those conflicts to happen. Diplomacy can also be used for the profit of nations with special interests and wills. In the last months we are having an example of what the practice of good and bad diplomacy can be.

The world knows that since the last Kosovo war following the terrible conflict of the Balcans in the early 90s, the United States, NATO and most of the Western European countries had special interest to help Kosovo to reach its indepence. Serbia has lost since the death of general Tito all the non-serbian territories of the former Yugoslavia. It has to be acknowledged that the International Community has made great effort , and that was good, to avoid war, and to protect and guarantee the rights of the Kosovars that lead to Parlamentary elections in 2007. When the Kosovar Parlament declared its independence from Servia it took less than twenty-four hours the United States and most of the biggest countries of Europe like Germany, France or the U.K, to recognize its sovereign, while other countries decided to standby due to the negative of Russia and China to recognize Kosovo as an independent country. Again Europe showing its side full of doubts and contradictions, while in the meantime this issue it has not been raised in UNO's Security Council yet.

In another part of the world an old conflict has exploted. In Tibet, a country occupated by the force in 1950 by Popular Republic of China, the budhist monks followed by a few Tibetan citizens marched on the streets of Lhasa. The police has aborted the protests using the force in order, they reported, to protect the chinese community and order. The Chinese authorities denied any casualties among the monks or any other tibeatean civilian, but independent agencies had reported dozens of people arrested as well as a few deaths. Even if the real number of casualties is still unknown the Dalai Lama has called its people to avoid violence and plegged the International Community to find out the truth in a country where free of speech and information are banned by the communist regime. This protest showed the frustation of the people who live with several difficulties, like high rate of unemployment and poverty, people who see that the Chinese colones are taking over all the economy. Until today any of the big nations of the world haven't even make any official statement to condemn the repression suffered by the Tibetans. What makes then Kosovo different than Tibet ? It is not the role of the International Community to protect the rights of the oppressed people ? Obviously is not the same to face Serbia than the giant China. All those countries that defended the independence of Kosovo have today important comercial tights with China, the biggest market in the world and one of the biggest economies.

Just a few months before the Olympic Games in Beijing the tensions are raising. It is China who accuse Dalai Lama to provoque a conflict taking advantage of the Olympic Games. China will be now very careful to show the world its good manners avoiding any visible repression over the tibetans. But it is expected from the world democratic countries they use their good diplomacy and avoid injustice at all terms.

I remember a few months before the United States and its allied decided to invade Irak when around the world pacifists and many people went to demostrate in big cities, like Barcelona, Paris, Berlin, but now, Tibet is ignored. Does people care about this small budhist country with desperated people and with its spiritual leader of this ancient culture exiliated in India. Where are the calls of the free world now?

Will the good diplomacy resolve this conflict ?

El vot útil

Son quarts de dues de la matinada. Segueixo atent a la pàgina web del Ministeri de l'Interior on es s'actualitza el recompte de vots , diuen, en temps real. Sembla que CiU podrà aconseguir l'11è diputat, a falta del vot per correu.

Tal i com em referia en l'anterior article la constant bipolarització de la campanya s'ha traslladat a Catalunya i això ha arrossegat molts votants catalans a decidir-se pel PSC-PSOE, el qual i malgrat tots els problemes de gestió i promeses no complertes, ha sortit reforçat i ha apuntalat la victòria de Zapatero. Molts d'aquests electors s'han declinat, i vull pensar-ho així, pel vot de la por, per la por a un retorn de la dreta espanyola més radical dels darrers temps, allò conegut pel terme el "vot útil" i no tant per una opció catalanista. Cal admetre doncs que el pes del vot nacionalista a Catalunya , i això es preocupant, ha caigut considerablement principalment per la patacada d'Esquerra.

De totes maneres hi ha dos aspectes positius; el primer que el PSOE no ha aconseguit la majoria absoluta, ja no podrà repetir l'aliança amb les esquerres que han estat deplaçades al grup mixte, i per tant haurà d'entrendre's amb els partits nacionalistes si vol tranquilitat en una legislatura complicadíssima i amb una greu crisi econòmica que comença a veure's desde l'horitzó. Segon, CiU ha aconseguit aguantar l'embestida hostil feta desde dins i fora de Catalunya, i després de moltes decepcions acumulades, torna a tenir protagonisme i pot tornar a ser decisiva i per tant ocupar l'espai central que sempre ha ocupat desde les primeres eleccions democràtiques del 1978. En Duran Lleida no només ha fet una campanya molt digne, sinó que ha desmentit a tots aquells que auguraven i dessitjaven una desfeta de la seva candidatura. CiU sempre ha estat decisiva mentre ha mantingut la centralitat, i ara pot assentar les bases per una remuntada en properes conteses electorals, i dit de passada donarà confiança en els congressos que ambdós partits tenen a l'estiu. Catalunya doncs, encara podrà fer sentir la seva veu amb força.

A Catalunya la desfeta d'Esquerra tindrà consequències importants, per tant en Montilla te motius per estar preocupat. La incògnita és ara , fins quan aguantarà el Tripartit ? De moment en Puigcercós vol deixar el govern per, diu, concentrar-se amb el partit, i amb això el seu rival a la direcció en Carod, ja no podrà decidir l'estrategia del partit. Es poden sentir la remor d'espases a les bases, i un partit de govern no pot tenir inestabilitat interna.

El PP no ha aconseguit tombar el govern sortint d'en Zapatero i restarà quatre anys més a la oposició gràcies a la seva la radicalitat i enfrontament constant. Potser les opcions de Gallardón tornen a guanyar punts ara.

Que cadascú reflexioni del que està passant. Catalunya no és més espanyolista que mai, crec que s'ha de retornar la il.lusió i treballar desde la centralitat. S'han de resoldre els problemes de la gent i convèncer que el vot útil no és el que es queda a casa o s'envà a un partit d'obediència espanyola. Algú encara creu que els diputants catalans del PSC reclamaran que es publiquin les balances fiscals? O que l'aeroport tingui connexions intercontinentals? O garantiran que no torni a haver una apagada?

Jo mentre tant torno a la feina, tant sols espero que els meus facin la feina ben feta ... que no te fronteres ....

Ara toca votar

Estic mirant el debat moderat pel Josep Cuni.

No es pot negar que aquest debat amb els candidats catalans ajudarà a trencar la bipolaritat de la campanya electoral. Vaig seguir el debat del Zapatero i en Rajoy del dilluns. Va ser una mena de combat de boxa d'on no va sortir cap guanyador clar. Això si, Catalunya com sempre, va ser utilitzada per fer retrets. Gràcies senyors. Hi haurà una segona volta, no crec que aportin res de positiu.

Que està passant durant la campanya? Doncs que continua el mateix ritual de sempre. El socialistes i PP intentant bipolaritzar la campanya ignorant els partits petits. Ara Duran fa el que fan els partits intel.ligents, no donar res per fet, ja vindran quan ens necessitin. Això ho planteja quan la coalició nacionalista es troba davant les eleccions més dificils dels darrers 20 anys. Part del futur de CiU es possa en joc el dia 9 de març. Iniciativa fa de comparsa del PSC, intentant mobilitzar el vot d'esquerres radical que va votar el 2004. Però és Esquerra qui té el paper més complicat. A ningú se li escapa que uns mals resultats electorals i una dependència de Zapatero dels nacionalistes moderats, posarà en escac el Govern català. Esgotaran la legislatura amb el perill de caiguda lliure el 2010 ? La seva salvació seria que guanyés Rajoy.

No m'agrada l'us partidista que la Carme Chacón està fent del seu embaraç. El seus vestidets premamà quan ni tant sols se li nota la panxa fan riure. I on han deixat al PSC ? Maragall? Serra ? Borrell ? on són aquells liders que sempre abraçaven al candidat al govern?

Els catalans ens hem de mobilitzar, no es pot deixar que Madrid segueixi enganyant a Catalunya, cal que anem a votar i que votem per la centralitat i el seny i no pels que han ajudat a l'expoli de Catalunya desde la recuperació de la Democràcia, no pels que criden per la Independència i fan president a un espanyolista, no pels bindris al sol ni pels als falsos progressistes que van en bicicleta per fer-se la foto.

Cal que es facin mesures per paliar la molt probable recesió econòmica que ens arriva, cal resoldre les cues a la Sanitat, les infrastructures, cal assegurar que el Prat serà un Aeroport Internacional de primera, cal resoldre el problema de la inmigració, cal millorar la educació urgentment, cal construir habitatges protegits pels joves, resoldre els problemes de la gent, el nostre futur.

Segueix el debat, en Cuni ho fa bé, i ningú fa ombra al Duran, tot i que sabem que està patint per la convalecència, quins polítics de baixa calada.

Ara toca votar de debò.

Auf Wiedersehen Darmstadt

Endlich ist soweit. Ich verlasse Darmstadt.

Es hat alles am 4 März 1998 angefangen.

An einem grauen und naßkalten Vormittag landete ich in Frankfurt Flughafen, der war sooooo riesig. Mit der Airliner Bus erreichte ich Darmstadt. Dort mitten in "Berliner Alle" war ich ganz allein mit meinen drei größen Taschen mitten der Rheinstraße bereit ein neues Leben zu beginnen.

Erasmus, ahh das war etwas Schönes. Das Erasmus hatte mich zum Freiheit gebracht. Nein, es war nicht so einfach, aber diese Erfahrung war mir sehr wichtig. Danach kam die Scheidung mit meine Freundin Joana, aber einen Praktikum in Frankfurt hat mein Leben gerettet. Ehrlich gesagt ich fande Darmstadt nie besonderes schön, und die Leute nie besonders sympatisch. Natürlich gab am Anfang die Sprachbarriere, aber mit der Zeit würde es langsam besser. Der lange Ludwig, die Sparkasse, der Ratskeller, die Mathildenhöhe, die Studentenfette, wo Frauen kaum zu sehen waren, der "An Sibin" wo ich oft die Spiele von Barça gesehen habe, die Bayerische und Dieburgerstraße Biergarden, die unfreundliche Kundenservice in allen Geschäften, das Central Station und die Nachtcafe , wo man eine Frau schwer kennenlernen konnte, das Heinerfest, die Ausflüge nach Heidelberg, die FH, die 6 Jahre lang Baustelle in Haupbahnhof, die Zeitfahren zum Frankestein Burg, mein Fußball beim SV Traisa und SV Georgenhausen, der ESA-Pokal Sieg gegen ESTEC in 2005, Datterich Triathlon Sieger in 2007, der Stadtlauf, Marie Anne, meine Erasmus Freunde, meine ESOC Freunde, meine ESOC Fremde, die katalanische Gruppe in Frankfurt, Sachsenhausen, das Museumsüfferfest, das Guntersblum Weinkellerfest, der Weihnachtmarkt.

Ja, ich habe viel erlebt , da waren gute und schlechte Zeiten. Manchmal fühlte ich mich ganz allein , allerdings, aber ich hatte manchmal auch viel Gesellschaft. Ich habe viele Entäuschungen gehabt, aber auch nette Leute kennengelernt. Ich habe manchmal geweint, aber auch habe viele Freude gehabt. Trotzdem gibt es eine Zeit, wo man entscheiden muß was man mit unserem Leben machen will. Man kann nicht einfach stehen bleiben, nicht in Darmstadt. Ich gebe zu ich habe in der letzte Zeit ein paar scheiße Leute kennengelernt, aber, ehrlich gesagt, wollte ich Karriere machen. Dort zu bleiben würde mir einfach nichts Neues bringen, gar nichts.

Nun verlasse ich dich, Darmstadt, vielleicht für immer, aber ich werde dich , trotz allen schwereren Momente gehabt, immer in meine Erinnung behalten, und zwar positiv.

Auf wiedersehen Heiner !