El procés i els bons capitans, part 1

Ja fa un temps que s'ha instaurat una dinàmica de confrontament a casa nostra. Els partidaris de la independència s'han vist reforçats per la completa transformació de CDC i de bona part d'Unió en la nova causa, l'anomenat proces. Per part del govern del PP amb unes maniobres dedicades a impedir que el procés català tingui cap èxit, els seus casos de corrupció no li han impedit a moderar la seva arrogancia. Pero a mi m'interesa el que es fa desde casa nostra. Dir que es vol defensar el dret de decidir desde el govern esta molt bé. També cal dir que un govern no ha d'oblidar que el seu deure és que es deu a la responsabilitat de governar per tots els ciutadans i no només per aquells que volen la independència de Catalunya. Trobo que els atacs per banda del govern i partits espanyols han servit per justificar encara mes la necessitat d'expressar el descontentament amb l'estat espanyol. Aixo no hauria de servir pero per oblidar que una part important i a nivell de cens majoritaria de la població de Catalunya viu a l'Area Metropolitana, l'anomenat Cinturó Roig. L'impuls independentista va sortir desde el carrer i les consultes del 2010, amb un activisme infatigable que va superar el suport popular del que la Crida i Onmium varen iniciar a finals dels 70. Molts catalans emprenyats varen veure un motiu per penjar la estal.lada al balcó. Es creia que era un tsunami imparable cosa que va empenyer al partit majoritari de Catalunya a decantar-se per la independència despres de tantes decades d'indefinició. El pacte amb Madrid no era possible pero es que el diàleg i la negociació desde Catalunya tampoc es va dur a terme. Ja n'hi havia prou. Amb els problemes de corrupcio del PP i els informes interessats sobre les fortunes amagades dels Pujol i del President Mas, van donar un impuls definitiu per portar CDC cap a la independència, s'iniciava el full de ruta. Mentrestant Unió ha anat arraconant al Duran, i desde molts sectors sobiranistes se l'insultava sense pietat. El tsunami era imparable i era questió de declarar la independència de la República Catalana desde el balcó de la Plaça Sant Jaume en qualsevol moment. Les eleccions del 2012 , avançades pensant en "la voluntat d'un poble" van possar més dubtes que solucions. ERC ha estat el soci de govern sense estar al govern, la ANC ha dirigit la agenda del dret a decidir i de la consulta, per cert repetidament impugnada al TC. La confesió del Jordi Pujol abans de que sortis el problema de la Banca Privada d'Andorra i que el jutge fnalitzes l'informe de les ITV , va portar a la justicia a obrir inmediatament les accions contra tots els membres de la familia de l'Ex-president. Sense dubtes han estat un torpede a la linia de flotació del "procés". Ho poden negar tot, pero crec que ningú amb dos dits de front es pot creure que es tracta d'un cas familiar i privat.

Ara l'enemic ja no és el Duran, ni tant sols el PP o el PSOE, ara sembla ja que els enemics del procés son els partits de la protesta al carrer, dels que no són sobiranistes sino simplement d'esquerres que han possat en primera linea la veu de molts ciutadans cansats en la forma de fer dels partits tradicionals, on sembla que la corrupció continua imperant en moltes àrees polítiques.

Crec que voler fer de les municipals del maig un avanç de referendum del 27 S és un gran error. A un alcalde s'el vota per seu talent personal i carisme, no tant per les sigles, al menys en molts municipis , per tant no per la seva lleialtat per la causa independentista. En Trias s'ha vist obligat a inscriure's a la AMI i a declarar que Barcelona esta plenament a favor del dret a decidir, pero malauradament la ciutat te molts temes a resoldre i a la gent de molts barris humilts poc li pot interessar els debats sobiranistes. Això li fara perdre alguns dels seus 15 regidors i no podra governar en solitari ni possiblement tampoc de la mà de ERC. Jo crec que el tsunami podria ser a la inversa, el dels partits de la protesta com Podemos i en menys mesura de Ciutadans els quals podrien donar un cop molt important a la Area Metropolitana que abarca el 70% de la població del pais.

Potser Catalunya encara no esta preparada pels reptes de la independència , si més no pel que fa a la qualitat dels capitans de vaixell. Crec que no hi ha gaires bons capitans i els que queden ja no es dediquen plenament a la política.

 

Crisi politica , part II

Per molt que diguin el més entesos de la materia, per molt que s'esforcin a dir que aqui no passa res , que era un tema estrictament familiar, el proces independentista ha rebut un torpede que ha tocat la linea de flotació del creuer.
La declaració redactada per l'advocat de l'expresident Jordi Pujol va intentar desviar la atenció a un problema molt gros. Que en política s'han fet errors no hi ha d'haver cap dubte, seria pero injust ignorar les coses que s'han fet be. Catalunya seria una regió mediocre sino hagués tingut l'impuls polític dels governs de CiU. S'hagues pogut fer millor, pero no tot es podia fer amb un estat espanyol que durant segles a controlat el funcionament del nostre pais. Ignorar la capacitat de poder de l'estat espanyol és simplement una imprudencia.
Puc afirmar que m'he sentit traït en les formes i en el contingut de l'escandol que suposa que un simbol de ética , responsabilitat i catalanitat, hagi permes o dirigit aquest llarg proces de pressumpte il.legalitat. Afirmo això perque mentre no hi hagi judici ni sentència no podem condemnar a l'expresident abans d'hora.
Durant molt de temps vaig pensar hi havia persones honestes que tenien el deure de servei al pais com a primera prioritat, però desgraciadament hi ha massa personatges que estan al servei de la seva butxaca. Que es dediquin a fer el seu negoci es una cosa, pero que intentin riure a la teva cara es una altre. No cal una refundació del sistema politic. Els politics mai canviaran , ha estat així sempre. Pero al menys que tinguin la minima decència de no possar el nom de Catalunya per tapar els seus errors.
A Madrid es freguen les mans, saben que han guanyat abans de començar la partida i això es el més trist. Pot ser hem confiat massa en algunes persones , pot ser no ens hem atrevit a dir que això podria anar malament. Crec que han d'aturar la maquina i reflexionar una mica abans de que ens portin a un fracas col.lectiu que no ens mereixem.
Si Catalunya perd la oportunitat de sortir-s'en dignament aleshores estarem condemnats a empassar-nos les burles de Madrid durant molts anys.
Volem que ens diguin la veritat, que ens diguin si ja ho sabien desde fa temps. Que els mediocres facin un pas enrrera. Que ens deixin començar de nou, perque no estan en condicions de donat lliçons a ningu. Els catalans som un poble que s'arronça en els moments importants, ens falta més autocritica i més valor per admetre els errors. No som millors que els nostres veïns, ni tant llestos ni collonuts. Som treballadors i pacients, que en general no ens agraden els brindis al sol. Deixem d'escoltar-nos a periodistes de la farandula , mediocres amb carrecs de responsabilitat , vergonyes com el carissim programa Polònia i anem per feina per aixecar el pais amb gent seriosa que alguns s'han dedicat a retirar  de manera interessada.

Crisi politica , crisi de valors , part I

Començaré aquest article amb una frase del president Jordi Pujol "La feina ben feta no te fronteres". Aquesta frase va marcar la meva adolescència. A casa sempre hem estat convergents, perque era la unica opció política que tenia al seu programa la defensa dels interesos de Catalunya amb un projecte seriós. Sempre varem ser una familia de la clase treballadora, sense luxes, contribuyents nats, no ens agradaven les idees dels socialistes per arrogants i demagogs, ni les comunistes per estar a les antípodes del concepte de democràcia moderna i progrés social, ni les dels independentistes, per radicals i buides de projecte creible, ni per descomptat de les espanyolistes per tot el que respresentava de passat autoritari i anti-català. Totes aquelles opcions polítiques no semblaven tenir un projecte politic sino que es dedicaven a atacar amb duresa i burlar-se d'aquell senyor baixet i amable, catalanista moderat i seriós, que volia situar Catalunya on li tocava, amb els motors d'Europa. Fent un tàndem esplèndit amb el Miquel Roca.

No m'extendré ara a explicar quina va ser la meva decisió per afergir-me al projecte de pais, això serà en un altre ocasió. Durant tots aquest anys, molts ciutadans, de la classe mitjana i treballadora, molts catalanistes, alguns independentistes, i alguns no nacionalistes, es van veure representats per una opció i , sobretot, per una persona que volia ser el pal de paller per aglotinar totes les sensibilitats per fer crèixer Catalunya , i el benestar dels seus cuitadans. Les obres de govern varen ser molt destacables i quedaran en les hemeroteques d'una obra de país en la jove democràcia. Formen part d'un miracle després d'una transició política gens fàcil, amb un Estat Espanyol en contra, amb unes Diputacions provincials en contra, amb un tot poderós Ajuntament de Barcelona en contra. Teniem pais, teniem un projecte i teniem un president capaç de representar-nos arreu amb eficacia. Molta gent del partit, govern, agents socials, cultura, esport , segur que tenien molts motius per estar agraits del president Pujol, i també en sentit contrari.

La autoconfesió que va fer el divendres dia 25 de juliol de 2014 s'ha de llegir amb molta cura. No és una declaració qualsevol. Es una carta que dinamita el prestigi de tot un símbol de la Catalunya moderna. No entraré en valorar els detalls ni a comentar si les quantitats que s'informen son correctes o no, pero si a expressar que l'engany polític, que és inmens, trenca de socarrel la confiança que tenia en l'únic referent polític que va inspirar el meu pensament politic i social.

Que ara tot aixo causi consternació i sorpresa, en politics, i sobretot en diversos mitjans i columnistes, alguns d'ells de pacotilla, no deixa de ser impactant. No deixa tampoc indiferent els posicionaments d'alguns politics tant del seu partit com dels d'altres formacions, sobretot dels del Tripartit , que van reventar les finances del govern autonòmic. A mi totes em causen tristesa. Ben segur que molts que ara es desmarquen de l'ex-president tenen moltes coses que agrair-li, és per això que llegir i escoltar segons quines declaracions i voler fer sang buscant un culpable quan no son ni capaços de gestionar de manera eficient la seva administració, és si més no lamentable.
"El que estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra". El tema no es restringir a un afer familiar, com algú va dir públicament, sino global. El procés independentista queda impactat per aquest torpede d'autoconfesió, no perque les persones que l'impulsin ara hi tinguin alguna cosa a veure, sino perque la confiança de la societat envers els dirigents politics queda sota mínims. M'atreveixo a afirmar que resultarà molt difícil convèncer a la societat catalana de que fer net és la solució, de que votar el dia 9 de novembre és la solució, quan ni tant sols s'explica quin pais es vol i de qui pagarà la factura.

 

 

Els bons i els dolents

Hi ha una falera, una obsesió, per fer veure al vei, a tothom,  d'ensenyar qui és el millor, de qui és el més fidel seguidor de la causa, i que aquell que no estigui totalment a favor queda ridiculitzat i reprudiat. Això pot semblar molt normal per molts, però aquesta dinàmica pot portar a situacions desagradables que altres paissos ja han viscut en el passat i han que tingut que superar per no entrar en una dinàmica que pugui afectar la cohesió social.

A mi personalment em molesten els crits d'independència als partits al Camp Nou al arribar al minut 17 amb 14 segons; primer perque jo vaig a veure futbol i no un meeting polític, i despres perque tots els jugadors que estan a la gespa, repeteixo TOTS , i perdoneu l'expressió, els importa un rabe el que la gent canta durant uns segons, sino no te res a veure pel que és ells juguen, o sigui pels milions d'euros que tenen als seus contractes. I no són pocs els jugadors que els importa poc les quatre barres incorporades a l'escut. I que consti que tothom es lliure d'expressar-se com vulgui , faltaria més en una societat democràtica en la que vivim.

Alguns no entenen, a Catalunnya, que tot el que es faci de manera democràtica ha de ser respectat. Hi haurà possibilitats reals d'èxit, tot arribarà quan hagi d'arribar però les presses i la obsesió. Seria un error pensar que tot ja està dat i beneit, perque no per accel.lerar més la màquina s'arribarà abans a la meta.

Per un escó al Senat

Aquests dies hem viscut un debat obert sobre la decisió grup parlamentari del PSC de portar al José Montilla i la ex-alcaldesa de Salt,  Iolanda Pineda, al Senat. El Parlament aproba com un tràmit els senadors proposats en aplicació de les normes vigents. A mi personalment no m'agrada que alguns polítics continuin ocupant càrrecs o privilegis de manera permanent. En aquest país és molt dificil veure que algú deixi la política de manera voluntària. A Europa això no passa. Els socialistes a Catalunya han tret els pitjors resultats desde l'inici de la democràcia i cap membre de la seva direcció ha dimitit, ni el primer secretari ni la cap de llista per Barcelona, Carmen Chacón.

La figura d'un ex-president ha de ser respectada institucionalment per tot el que la Generalitat representa com a institució. Ara bé, personalment no estic d'acord amb els sous vitalicis per alguns càrrecs institucionals, com el de l'Ernest Benach. No tots tenen els mèrits, els estudis, la formació, que els demés mortals amb moltes dificultats, tenen per tirar endavant en el món real i ple de crisi. Hi ha moltes families al nostre país que estan passant per una situació econòmica molt difícil. Tots els governs es veuen obligats a implantar mesures d'estalvi per mantenir el sistema de benestar. Les empreses tenen dificultats per accedir al crèdit, les plantilles es congelen, els expedients reguladors s'extenen, ... no entenc perque un ex-president que no està en edat de jubilació ha de mantenir un despatx a la Diagonal, amb xofer i personal de plantilla. Si les retallades han d'afectar a tothom doncs apliquem-les a tothom. La llei s'ha d'actualitzar, potser serien uns pocs milers d'euros, però donaria un exemple de netedat en la política. El segon cas és el de l'ex-alcaldesa que no aconsegueix l'acta de diputada per Girona i se la compensa amb un escó al senat. Per mi els senadors que no han estat escollits per sufragi no representen el poble. Tant sols representen el Parlament, i la seva opció política que els ha proposat. Ara als escons del Senat veurem al Saura , Montilla, ... i altres persones que ja no poden aportar res de nou en política. S'ha demostrat que el Senat no és la cambra de representació territorial que li van donar els redactors de la Constitució. Els funcionaris, letrats i altres empleats que viuen i treballen a Madrid no ho veuen així, és clar, qui vol perdre els privilegis i els sous públics ??? Però cal possar fi al cost excessiu i injustificable d'una cambra que no ha aportat millores en la governabilitat del pais. Si les retallades arriben a una majoria, també han d'arribar als que en tenen més.

Hi ha temps per recuperar el liderat

Aquesta temporada no serà gaire diferent que les anteriors. L'una diferència és que en els darrers desplaçaments el Barça ha perdut contundència en la defensa, domini en el cos a cos, encert als metres finals ... S'ha iniciat també un debat sobre l'estat de forma de Messi. Aquest debat no arriba dirigit només desde la "central lechera", sino també desde casa nostra, i jo son uns dels que l'he criticat quan no ha jugat bé, pero no m'agrada escoltar i/o llegir comentaris victimistes. Que consti que tampoc m'agrada aquells que afirmen que l'astre argentí és el Messies del futbol, l'intocable. No és una deidat, i pot cometre errors, i en un món lliure tenim dret a donar, si cal, un toc d'atenció a aquest jugador que cobra 16 milions per temporada. Es clar que ens ha donat èxits. Segueix donan-t´ho tot i ho seguira fent, però l'equip te massa Messi-dependència , i en Pep ho pot corregir, ho sabrà fer, sense dubtes.


No hi ha motius d'alarma per estar 3 punts per sota del Madrid. La Lliga pot ser de dos, pero tots els equips donen el màxim per guanyar, i així ha de ser. El desembre de l'any passat el galàctics del portugués van arribar líders al Camp Nou i es van endur un 5-0 que Mourinho i Florentino encara no han pait del tot. Tenim confiança de que la millora arribarà aviat, perque aquests jugadors ho tenen tot. El Barça tornarà a ser líder aviat, i amb la classificació de setzens de la Champions ara assegurada, en Pep te més marge per fer més rotacions i deixar a la banqueta als que no necessitin jugar, i això va pel Leo també. Aquest equip te tant crèdit que possar en dubte la seva capacitat de reacció i victòria sembla un insult, però cal estar preparats ja que el Madrid està més fort que l'any passat, i això es motiu suficient per tenir els nostres jugadors més motivats que mai. Seguim sent els millors i així ho demostrarem

Arrivederci amico

Non potevo credere la notizia ricevuta Lunedi mattina, sono rimasto senza parole. Ricorderò sempre la tua generosità e simpatia, il tuo aiutto con immersioni a Sankt Leon, e tante conversazioni amichevoli. Una grande persona. Non importa dove sei adesso, perché non ci hai mai lasciato. Avremo sempre un pensiero per te. Arrivederci amico Fabio

Quan es perd el respecte a tot ...

El viscut al final del partit de tornada de la supercopa d'Espanya ha estat d'una vergonya sense precedents. Un partit que podria semblar , a priori , de pre-temporada va ser preparat a conciencia pel Madrid, per marcar múscul i per poder pressumir d'haver derrotat per fí al vigent campió de Lliga i d'Europa. Doncs va passar que el Madrid no ha pogut derrotar al Barça,  el qual de fet encara tenia la sorra de la platja al banyador abans d'aquest torneig. Es cert que el Madrid ha jugat millor en alguns moments, però el Barça estava minvat d'efectius i sense gaire rodatje, i amb tot els hem guanyat !

Mourinho ja tenia conçevut un pla en cas de que no li sortís bé el partit, i que consistia en discutir ferverment totes les decisions arbitrals adverses així com l'us del cos a cos al limit del reglament. amb Pepe, Marcelo i Xavi Alonso repartint llenya per tot el camp. El mateix guió que la temporada passada. Per si no hi hagués prou es va montar una tangana arrel de la durissima entrada de Marcelo a Cesc pel darrera i amb traidoria. Tots dos vestidors van sortir al camp, i els més destacats a les males arts i les provocacions com Özil i Carvalho, Chendo i Karaka (el gosset portaveu del del Sétuval) volien que els jugadors del Barça entressin al cos a cos i es deixessin provocar. El pitjor de tot va ser veure com el millor entrenador FIFA2010, a votació dels periodistes, va actuar com un fil.libuster enfonsant el seu index en l'ull del Tito Vilanova. Increible. Els límits de la violencia no semblen tenir fi, i ara ja hem arribat a un punt crític i perillós. Mourinho ha quedat retratat davant de tot el món, l'odi i la xul.leria en la seva expresió i que van captar les càmeres no tenen precedents, tothom en parlarva fins divendres. Mourinho ha demostrat que és una mala persona, i un entrenador mediocre que vol enmascarar les seves limitacions, i que tot i que encara disfruta del suport de la massa social blanca, poc a poc li comencen a retirar suport dins del club. Cal que la Federació, el Comité de disciplina, i Anti-violencia actuin d'ofici, pel bé del futbol. Aquests fets no poden quedar impunes, pel bé del futbol. Per altra banda l'harmonia de la sel.lecció espanyola pot estar en perill i aquest extrem no agrada ni a la central lechera de Madrid.

Crec que el Barça ha de mostrar-se caut ni no entrar en la provocacions d'algú que és pensa que esta per sobre de tot i de tothom, que pot guanyar amb joc brut, i que ja no pot justificar-se més per no poder guanyar al Barça. Tindrem un inici de campanya molt intens, la llàstima serà que no quedi Mourinho madridista per molt de temps.

The Economy doesn't know about holidays

Once again the summer holidays seem not to be the best time of year for the economy, as the main Stock markets suffered a new attack. On one side we have seen how the US economy went too close to shut down the public system, due to the long disputes in the US Congress wheDn both Republicans and emocrats were arguing with the law to increase of the public debt proposed by Obama. Here in Europe the rumours of some countries to go into public bankrupt, brought panic into the markets. Inverstors started to sell their shares, mainly banks and insurances, while ECB and EU had to quickly make strong statements against the reports that indicate that Italy and Spain would need to receive rescue fonds to face their already high public debt.

In this crazy movement in the Stock Markets indicating a new upcoming recession, when the Tech-companies are showing good numbers and car industry (e.g Volkswagen, BMW) are reporting positive balances ? Globalization, my "favorite" word ... Governments are now forced to reduce their debts, in first place cutting costs which hits the public social system, and they are not keen to increase of the taxes which could bring the already fragile economy into a big recession. Is this actually right ? If the lower and mid classes are going to accept restrictions on the public health system or other services like retirement conditions, meanwhile some others, elite people (also sport stars), bank and corporation managers, still have some privileges is not going to last forever. The policy of privilege should be revise widely, but is going to happen? Probably not, but it is not acceptable that bank managers or corporation leaders who have received public rescue fonds keep their bonusses and other kind of privileges. Another interesting point is what to do with the Tax paradises (banana republics), some of them still in Europe. Do they deserve to hold the shares and wealth of business produced in Europe? 

It must be very serious situation when China it self sends an alarm message and complaint to resolve the world markets issues by bringing a new monetary policy, but of course, it is China which retains more US dollars in their reserves than other country in the world. Is this an new order for the new world ruler ?  It is ironic , isn't ?

Stock markets are not always reflecting the truth of the economy health. A well-known doctor on Economics said once that Stock Markets is in general full of maniac inverstors, because a simple rumour can sink the value of a healthy corporation in just a few days or even hours. This practice is often intiated by the speculators, and a reason to bring the markets into panic. EU comission said this week this practice is going to be regulated, and probably will bring some stability until September. It is now time to see if the U.S. , the still today first world economy, is going to show a suficent internal growth , reduce the unemployment rate, and the stabilize public debt, otherwise we will have a hot autumn. Economy has no holidays, either I ....

La Democràcia real és a les urnes

Les eleccions Municipals del darrer més de maig van coincidir amb la sortida a la llum del moviment dels auto anomenats "indignats". La campanya electoral va quedar marcada per aquest moviment que va ocupar les cèntriques places de les importants ciutats d'Espanya i algunes de Catalunya.

Aquest moviment ciutadà va ser principalment convocat per les xarxes socials, i va començar a la Puerta del Sol de Madrid. En un contexte assambleari es van anar agrupant centenars de persones de diverses edats, pero d'un entorn social semblant. De manera unilateral es van apropiar de les places, que són espais públics, per crear una acampada amb el seu xiringuito. Ells eren el "poble". Desde la plaça Catalunya i gràcies a l'ajuda estimable dels Matins de TV3 , els indignats van rebre els honors de ser portada de diaris i butlletins de noticies. Joves en atur, desnonats, hipotecats, aturats, jubilats, estudiants, okupes, units en un moviment assambleari sense interlocutors i encoratjats per la majoria de mitjans de comunicació i de no pocs tertulians auto-anomenats "intel.lectuals" que mostraven simpatia i justificaven les demandes d'aquests moviments. Per una "democràcia real", deien, sense partits politics, ni governs, ni sindicats, que deien que aquests no representen al poble. Les queixes i reinvidicacions dels concentrats a les places anaven desde reclamar llistes electorals obertes, limitar els mandats dels politics, evitar les retallades en sanitat i educació, universitat gratuita per tothom, poder liquidar les hipoteques amb el pis, pisos socials per tothom que ho necessiti, tot això està molt bé : I qui ho ha de pagar això ?

Pocs es van atrevir a contradir-los o criticar-los, no estava ben vist .... i els que ho feien rebien insults i amenaces, "o esteu amb nosaltres o contra nosaltres". La policia va haver d'actuar per evitar incidents, i és que la manifestació no podia perpetuar-se, per be que era il.legal. L'actuació policial a Barcelona, en algun moment millorable, va ser fortament criticada per la oposicó i moviments anti-sistema.

Impedir amb violència que els parlamentaris accedeixin al Parlament no és el camí. Que fàcil que és atacar al govern d'ara per les retallades que són una consequència de la irresponsabilitats dels govern d'esquerres. 

Quan algu vol canviar les coses te diferents eines i recursos; uns d'ells és la intel.ligencia i una de les més importants de totes és la democràcia. La nostra democràcia que és segurament millorable, ha creat un sistema que pocs dubten que és del millors del planeta, o es que estem pitjor que als anys 60 amb una dictatura?

Les revolucions de Facebook o Twitter no són totes com la primavera àrab, perque aquells paissos no coneixen la llibertat. Si els indignats volen establir un moviment de canvi del sistema, aleshores que crein partits i que es presentin a les eleccions, amb un programa com cal i que convencin a la majoria silenciosa. Si el que pretenen es impossar les seves idees per la força, aleshores això no difereix gens ni mica dels moviments autoritaris bolxevics, per això m'indignen els indignats. Volien fer fracassar les eleccions municipals i va guanyar la participació respecte el 2007.

Per cert, aquest moviment és clarament espanyolista, no només per seguir les consignes del km0 de la plaça del Sol, sino perque a les assamblees el català no era benvingut, i això no és el poble de Catalunya.

Els catalans ara per ara volen solucions, perque estem una situació molt crítica, on de manera molt barroera els partits que van malbaratat les arques públiques, es desmarquen ara de tot i reclamen solucions però sense tocar ni un centim dels pressupostos. I amb això jo també estic indignat. S'han acabat les vaques grosses, cal racionalitzar les depesses, ens juguem el futur de l'estat del benestar, allò que els indignats no veuen, que sense una economia solida amb un potent mercat econòmic no es pot crear riquesa, que vol dir feina per mes gent, i més recursos per les administracions.

Me importa un pepino !

 Aquestes darreres setmanes hem assistit a un dels espectacles més impressentables de la politica europea.

Tot va començar quan, arrant de l'augment de persones intoxicades per E.coli enterohemorrágica (EHEC), i fruit de la alarma en la opinió pública, la ministra de sanitat del govern d'Hamburg, Cornelia Prüfer-Storcks (SPD), va activar les alarmes sanitaries de la Unió Europea al referirse als analisis d'un laboratori d'Hamburg que en les seves proves preliminars habia trobat traces de EHEC. Alguns pacients han mort per complicacions renals greus. Cal dir que desde la OMS, a Copenhagen, es té constància que aquest bacteri es troba de manera generalitzada a les verdures i hortalises, i que no hi pot haver correlació amb les persones afectades. Es van aturar automàticament el transport de cogombres a la Unió Europea i Russia va aturar tota la importació de verdures. Els productors es van veure desprotegits i la Unió Europea no va respondre a les crides fetes desde l'Estat Espanyol per esclarir els fets. La percepció general va ser que la culpa de tot era del cogombre espanyol. Cinc dies van trigar a admetre les autoritats alemanyes que la font de la intoxicació no provenia dels "pepinos" espanyols. Amb tot la ministra de consum Ilse Aigner (CSU) va assegurar que havien fet el correcte. Les investigacions apuntaven després plantes de soja de Nieder-Sachsen , Alemanya, però sembla que tampoc, i la imatge de tot la tenim en unes autoritats que van a les palpentes mentre no se sap del cert la font. Un fet constatat es que totes les victimes han estat localitzades al nord d'Alemanya , i que els tres casos detectat fora del pais van ser persones que havien visitat recentement Alemanya. 17 persones van sopar a fnals de maig al mateix restaurant de la localitat de Lübeck. Necessitem més dades ?

La Unió Europea ha reaccionat, tard, a les demandes d'Espanya i altres paissos exportadors de verdures, i és que el mal ja esta fet. Els productors perden milions, diuen, cada setmana.

S'ha d'entendre per una banda la necessitat d'informar sobre els brots infecciosos, però una falta de professionitat tant gran mostrant tant poca eficiència no és normal en un pais tant seriós com és Alemanya.

Que hem de fer ara ? Jo proposo , per exemple, que la Unió Europea promocioni l'us del cogombre espanyol, amb les propietats saludables pel cos, amb vitamines, i tant bones per la pell, amb una foto com aquesta:

Totes les senyores es podrien possar el cogombre a la cara , si no s'el mengen per allò del dubte, i així veure's rejuvenides i més bufones. Pot ser la ministra alemanya ho veu amb bons ulls també i s'els possa a la cara.

Amb tot, diverses persones segueixen afectades i la societat vol una resposta, pero que aquesta sigui constrastada i no es culpin a tercers paissos de les manques de control i higiene propis.

L'esperit dels Campions

El Barça ha arribat en plena forma a la recta final de la temporada. Tota la feina feta mesos abans es decideix ara. Això només ho poden dir els equips grans, aquells que han fet els deures quan calia. La marató de derbis contra el Madrid ha deixat un resaca que deixarà rastre. Les relacions entre els dos clubs quedaran tocades per molt de temps, i els aficionats vivim atònits, com les males arts de la directiva blanca amb el suport incondicional "Central Lechera" destapa les males arts d'uns personatges impresentables que volen criminalitzar a aquells que creen futbol i que són l'admiració de tot el món futbolístic. El "acoso y derribo", "por lo civil o por lo criminal", les teories del "Villarato", els errors d'infografia i videos manipulats, que s'ordena desde Chamartin ha arribat a uns limits insostenibles.

L'equip dirigit per portugés de Setúbal, José Mourinho, ha estat a remolc del Barça desde l'inici de temporada. Aquest personatge arrogant que va inventar el fútbol, que és el més inteligent i que és l'ésser superior sobre la terra, es pensava que arrasaria com a Italia. el seu nerviosisme va començar atacant al Pep desde les sales de premsa, criticant al Villa, golejador del mundial de Sudàfrica, acusant a Preciado per regalar un partit, acusant a la Federació per la designació d'arbitres, acusant a la Lliga pels horaris dels partits. Va crear una aurora al seu voltant, juntament amb els seguidors integristes d'una secta religiosa. O esteu amb mi o contra mi, apartant al propi Jorge Valdano, com a portaveu del club blanc. El Barça pel seu compte seguia jugant a fútbol, afermant-se al liderat, i amb algunes actuacions fluixes a la Champions, fins arribar al 5-0 del Camp Nou contra l'etern rival. Allò va consumir al portuguès i deslegitimava la inversió milionaria del Florentino amb el seu enèsim projecte galàctic.

S'ha fet una campanya indigna de Madrid, amb acusacions de dopatge i favor arbitral, acusant de teatre a jugadors que han estat multiplement acrivillats pels defenses rivals, insultant i ridiculitzant a jugadors que ho van donar tot per "La Roja" sense els quals sense els quals no haguessin passat de la primera ronda.

La Copa del Rei la van guanyar amb males arts, jugant fora del reglament, amb permissivitat arbrital, però la Lliga i la Champions són diferents. Pourque ? es demana el Mourinho a la sala de premsa, ridiculitzant a la pròpia UNICEF. Tota la premsa mundial alava l'equip de Guardiola, que ha constriut un equip de llegenda, pero amb tot el Madrid vol fer mal amb denuncies a la UEFA. No és de mal perdedors, sino de miserables possar en dubte l'esportivitat dels nostres jugadors i el nom del F.C.Barcelona. Li podem dir a Del Bosque que la Roja ja està trencada. Hi ha rumors que diuen que alguns jugadors s'estan pensant la seva continuitat a la selecció espanyola, tant de bó sigui així.

Però de tot això ja hi haurà temps de parlar després de Wembley. La Final del 28 de maig serà un intensa i dificil, tot un partidàs. Seré a Londres per recolzar l'equip amb totes les forces. És això el que hem de fer els barcelonistes i no pas errecordar-nos de la mare dels rivals de la capital. El Barça és més gran que tot això, hem de mirar endavant perque tenim un gran equip que ha demostrat que surt endavant contra totes les adversitats, i tenim il.lusió i anem amb l'esperit dels Campions.

Changes in the Arab World

It is difficult to say what triggered the movement in the arab world. Could be the global communication, the social networks, Al-Jazeera, or Twitter, but the voices are up rising against oppression and dictator goverments. Nobody could predict that Mubarak regime would fall after the people united went to the streets, or Ben Ali and his familiy had to escape to an Oasis in the Gulf region. There are no revolutions without casualties, and now we are seeing the libyan people suffering the oppression of that villane of Gadhafi who shots agianst his people, it is a cruel civil war. It follows with the events in Syria and Bahrain.

Saudi Arabia supports the revels in Lybia, but also send troups to Bahrain to support the goverment to crush the civilians on the streets. The UNO is in permanent discussion, with all decisions and resolutions must be taken with all diplomatic rules.

Where will it bring us altogether ? Can we believe that democracy will finally arrive to to Middleast ? The Arab World is full of complexity. Nobody can change hundreds of years of tradition and rules, with monarchies like Saudis , Morrocan , Gulf sultans, which controls completely the lifes of the subdits, somehow full of corruption. Too many different sensibilities, too many different interests, different muslim branches, and too many hate. But there is also hope. There is also good people who claim for freedom and justice.

Hopefully Lybia and Syria will be set free from tyranny. It is unrealistic to think we will all live in peace in harmony, but who knows if a united Palestina will reach peace with Israel. What is clear for many of us is that after the eventual fall of Syria and Lybia, Iran is loosing allies, and sees is going to be pretty much alone in the region, and the oposition would regain strenght to confrontate against the regime of the Ayatollahs, not without blood which is very undesired. The still unresolved issues like Irak and Afghanistan are the biggest issue to solve for the western countries, so both the US and EU have an opportunity now to not interfere too much in these conflicts, but to provide assistance and advice if requested.

It is sure that without the social networks many of this revolutions wouldn't develop so quick, and this is a trend that will bring new changes in Asia and Africa.

Best Wishes for 2011

From this blog I want to wish you all a Happy New Year. The future needs a big kiss, like Bono said during 360° Tour. But problably more than this. The best wishes for those who still suffer injustice, for those who cannot buy medicines to cure their dissease, for those who lost their families and properties due to natural catastrophe, for those who help to keep decreasing poverty, to recover from the financial crisis which affects not only the lower classes. There is still war in many places, and the world still needs solutions to stop the global warming. But there is still hope, because we have people who works everyday to change things for good.

From my side I wish that the new catalan goverment will address the economy in my country, not an easy tasks when the balance shows red numbers. I also wish another 5-0 against Real Madrid, and a Champions League in London. Perhaps another U2 concert ? And all these with you. We can do it together , you and me.

Volem una Catalunya millor

Feia molt de temps que esperava publicar un article com aquest. Ja feia massa temps que la vida política catalana la viviem en una desorientació i perplexitat, no ens podiem creure que el govern de Catalunya visqués en una espiral constant de desproposits i errors. Reclamavem desde aquest blog que es deixés parlar al poble. Hi així ha estat. Ningú ha possat en dubte la victòria aclaparadora de l'Artur Mas, fins i tot el José Montilla ha pres la decisió més encertada desde que va ser proclamat president ara fa 4 anys, amb la complicitat d'ERC, deixar la vida política, reconeixent així el seu fracàs electoral i admetent, més val tard que mai, que es va equivocar en la seva acció de govern. El Tripartit ha fracasat i els ciutadans no volien que es tornés a repetir. El retrocés de les esquerres ha estat contundent. La campanya de CiU va ser presentada en positiu perque així ho volia el seu cap de files, esmenant algunes accions en la de fa cuatre anys. En moments de crisi com els actuals no es poden fer bromes amb els ciutadants, ja hem patit prou descrèdit. El país necessita solucions urgents i gent ben preparada per portar les iniciatives necessàries per aixecar-lo. Cal dir que no és moment ni de revenjes ni de mirar cap enrradera. Els votants , que han acudit generosament a les urnes han donat majoritàriament el suport al projecte de l'Artur Mas. Ell així ho va demanar, i molta gent de tots els colors i sensibilitats van entendre el missatge. Entre tots , desde dins i desde fora, hem de donar el millor de nosaltres mateixos per recuperar el prestigi de pais. El Tripartit deia que era el govern catalanista i d'esquerres, doncs nosaltres serem el govern de Catalunya, i aqui s'hi inclouen tots sense excepció. La nova etapa te molts reptes per superar, però el país hi és , i ho aconseguirem entre tots.

Il.lusió pel canvi

Ja tenim en marxa la campanya electoral per les eleccions al Parlament.

Els partits tenen la oportunitat d'explicar als ciutadans les seves propostes de programa. Hi ha partits que ens expliquen que volen fer per resoldre la crisi, altres itenten ridiculitzar als adversaris sense explicar el que faran, aplicant així el discurs de la por i de " l'anti-tot". N'hi ha que reneguen dels fins ara socis de govern, altres que volen un referèndum per la independència per demà passat, uns altres que es queden sols com a darrer reducte de les esquerres, o d'altres que volen impedir aliances independentistes i els independentistes es queden sense veu als mitjans de comunicació públics gràcies als blocs electorals.

El balanç del Tripartit ja el farem al seu moment, el que si que podem assegurar és que el seu llegat deixarà hipotecades les finances del proper govern durant un temps... i amb uns interessos que es pagaran al nivell del deute del govern grec, tot un escàndol.

Cal dir que els exemples de demagògia són una vegada més espectaculars. Els socialistes que, presenten el seu Super Montilla amb un perfil similar als comics dels anys 50, volen treure suc de l'afer Palau fent ús de la respresentació pública del consorci, per portar a la fiscalia a 2 càrrecs de CDC. L'Orfeó i la Fundació Palau no s'hi volen aliniar, i els socialistes volen silenciar lafer de l'hotel Palau i el cas Pretoria. Tant ells com els populars demanen ajut als partits de estatals, com sempre, i no és el primo Zumosol, sino el fet d'ensenyar als catalans que els que manen estan a Madrid , i això seria motiu suficient de movilitzar els catalans el dia 28-N.

No és seriós que Puigcercós presenti Andalusia com una terra on ni Déu paga impostós. No ho és en una campanya electoral, perque han donat suport per 2 vegades al partit que va crear a nivell estatal el desgreuje econòmic amb Catalunya, a aquells que es van treure de la màniga el PER. Ells van donar suport al Zapatero en els pressupostos per desdir-s'en en campanya electoral i ara rebrà un càstig a les urnes.

El PP utiliza de manera molt barroera un discurs demagògic contra la llengua i sobre la inmigració, i és que la campanya la articula en clau de política espanyola.

Els ecosocialistes han acaparat més poder del que mai han pogut imaginar i en contrasentit amb el suport a les urnes, les minories no poden decidir les politiques generals del país, i menys desde actituts anti-sistema.

És penòs però el programa Polònia s'hagi convertit en un referent per molta gent. No és seriós frivolitzar amb tot quan molta gent està tenint dificultats molts serioses per tirar endavant.

L'Artur Mas defensa una campanya en positiu, i es que els precedents no es poden obviar. La gent necessita propostes intel.ligents i serioses, vol que hi hagi un nou lideratge que ajudi a sortir el país de la crisi. Pot passar que les enquestes donin per fet que aconseguirà una àmplia majoria però i que part de l'electorat es quedi a casa com fa 4 anys. Ara toca reaccionar, el futur l'hem de decidir nosaltres i no els despatxos de Madrid. No anar a votar com a protesta no és un bon exemple d'exercici de la democràcia. Tenim polítics molt dolents, és cert, però encara n'hi ha de bons que estan preparats per portar a Catalunya al cim. Hi ha il.lusió, perque el canvi comença aviat ...

L'èxit de la visita Papal a Barcelona

Aquest any es complien 28 anys desde la visita del Papa Joan Pau II a Barcelona. Va ser una visita marcada pel mal temps, per la misa del Camp Nou i per la desgraciada visita a Montserrat amb la mort de pelegrins per culpa d'una esllevisada.

Aquesta vegada la visita a Barcelona a estat un èxit, i es que desde l'imponent escenari de la Sagrada Familia, amb les espectaculars imatges ofertes per la realització de TV3 de la nau central de l'ara consagrada basílica, ja són universals i per la història. I el millor de tot, que no s'ha de lamentar cap incident greu. La seguretat, en alguns aspectes una mica exagerada ja que es temien el pitjor, va ser impecable. I es que els fidels van respondre, pot ser menys dagut a la transmissió televisada, i els que no els importava res es van quedar a casa i encuriosits, també van connectar amb la transmissió de TV3 en algun moment del matí.

El ritual liturgic va ser molt interessant, així com el discurs del Papa, que desde la seva fe cristiana convidava als pobles a unir-se en uns moments on el materialisme i l'egoisme estan massa extesos en la nostra societat.

Històricament el Vaticà no ha estat molt proper a Catalunya, però els catalans han estat majoritàriament fidels als principis cristians. En els darrers temps hi ha una forta ofensiva anti-clerical a Catalunya, desde moviments socials, partis polítics, intel.lectuals d'esquerra, anti-sistema i també desde el periodisme. Semblava que a Catalunya l'esglèsia estava en extinció, una esglèsia que ningú vol, de quatre vellets i de amants del nacional-catolicisme. Una esglèsia que se la pot insultar, humiliar i desacreditar. No vull dir que es tracti del corrent anti-clerical similar a la terrible setmana tràgica de Barcelona, ni dels primers mesos de l'inici de la guerra civil on les brigades anarquistes saquejaven i assesinaven dins dels temples i esglèsies. Es un corrent polític de l'esquerra en general. Però això no ha funcionat i les minories han estat ells, per cert massa amplificades per la TV. La visita del Papa ha demostrat que hi ha una part molt important de la societat civil catalana que se sent catòlica i que ara ha pogut celebrar una festa sense complexes.

La visita del Papa Benet XVI trenca un mena greuje de Roma amb Catalunya. La proclamació de la Sagrada Familia d'Antoni Gaudi com a basilica ha estat un èxit total de l'arquebisbe cardenal de Barcelona Sistach. Ell ha estat l'artifice d'un projecte que feia molt temps que s'estava cuinant. L'estratègia ha estat perfecte, ja que discretament i sense que la Conferència Episcopal Espanyola pogués interferir, va presentar la Sagrada Familia com a motiu principal de la visita. i el Rouco Varela ha fer de simple espectador, com li tocava. Gaudí hauria somniat amb aquest moment. La CEE va poder inclure la visita a Santiago per poder contrarrestar l'iniciativa catalana.

Si bé l'esglèsia catòlica és universal, també existeix el catolicisme català. Perque ens haviem d'amagar ? Som anormals ? El valors de la familia són els que estan en crisi i els que afecten la nostra societat, per tant el discurs del Papa demanant que la societat els recuperi té mol t sentit. Davant el laicisme radical del PSOE i del Zapatero, el Papa ha donat una lliçó d'humilitat i un discurs conciliador. El seu missatge no ha estat de to integrista, que el cap de l'esglèsia defensi la unitat familiar tradicional no ha de ser motiu d'escàndol. L'escàndol és que desde tots els punts que critiquen al Papa ningú s'atreveix a criticar o humiliar als caps d'altres confessions, com els musulmants, indús, jueus, ....

Catalunya te les arrels en la tradició cristiana i això no es pot obviar. Les minories intel.lectuals han pres en força llocs d'importància en partits polítics, TV, premsa i pretenen "educar" la societat i imposar les seves idees, doncs potser també la gent que no hi estem d'acord haurem de dir la nostra.

El Papa ha parlat en català i no per dir tant sols "Ja sóc aqui". Ha estat part del discurs, de l'històric Angelus a la plaça a les portes del temple de Gaudi, fins i tot el rei Joan Carles ens ha salutat en la nostra llengua, potser com a compensació pels atacs permanents que el català pateix desde les files del nacionalisme espanyol del PP i del PSOE.

Es la Catedral del segle XXI, i també sembla que s'hagin serenat els ànims a Catalunya.

New wind for Europe ?

It is not a coincidence that world financial crisis has triggered a new current of protest in Europe. The radical movements both from left or right are gaining position in the oldest democracies of Europe. Sweden and Holland have include right wing parties in their goverments for the first time since begining of the cold war. Liberals and conservatives are in critical position in Belgium, while the social democrats had the worst results since the last 30 years in the UK , Germany and Austria, where again the radical ÖPD took advantage of the increasing anti-immigrant position of the society. And this are not good news.
Le Pens Front National already had at the end of the 90s a great result gathering the protests of the working classes and extreme right wing movements against the political class on power, once against the socialists and afterwards against the Gaullist party of Jacques Chirac.
But that's not all, since the latest european extension to the east , Hungary and Poland also experience an increase of support to the radical and populist right but also left parties.

Is the traditional party system on question mark ? Greece, which the socialist goverment, had to ask for european help after declaring the country almost in bankrupt, which force to apply the most anti-popular reform. Those reforms took thousands of people on the streets, and now in France, Sarkozys plans for the retirement reform has put the radical work class movements on the streets almost blocking the operativity of the country. Spain is at the rear of Europe, with the must inoperant president since 1978.
In Germany, the socialist Sarrazin (SPD) and other conservatives leaders had started a new debate about immigration which, they said, will diminish the german society and alerting about the increase of the islamism among the young generations of turks and arabs. This past weekend, Kanzlerin Angela Merkel has confirm what everybody already new, and breaking up with decades of german tradition, afirmed that the "multikulti" policies are no longer valid for the german society and highlighted that the integration inmigrants (mostly turkish) has been unsuccessful, "Every immigrant must accept the german state, its rules, and speak our language".

Finance crisis , more crisis .... , but there is something we should not forget. In the early 30s of the 20th century, Mussollini took power in Italy and began the fascist dictatorship having the support of the low classes, and Hitler won the elections in 1932 with arguments like blaming the judes and the european countries of the disaster of the German economy with 30% of unemployment rates...

I strongly want to alert on that, we don't want our Europe to return to those dark times, we need a strong European Union which finally make a common understand and lead the countries to leave the current financial crisis, make a common policy to solve the immigration problem, and moreover face China's expansion not with fear but like an apportunity to protect and expand our companies and corporations. A strong Euro against other currencies is no longer desired, let's help our companies to export the european products without more penalties, let's make them more competitive. Let's control the budgets of european programs like Galileo which due to a undesirable management and miscoordination will cost the tax payers more than they could imagine 10 years ago.

Europe has been built based on christian values, and has to continue to believe in freedom, democracy, and a good social system.

Futbol i Eleccions

Finalment el president de la Generalitat ha publicat el decret de convocatòria d'eleccions. Ja serà moment de valorar la obra de govern del Tripartit.

El que si que puc fer es valorar la data escollida. El José Montilla ha volgut estirar com un xiclet una legislatura que va quedar morta el dia que el Tribunal Constitucional va dictar sentència sobre l'Estatut. En un pais amb una classe governant seriosa i com cal, el president hagués dissolt el Parlament i hagués convocat eleccions deseguida. Amb la potestat que li otorga la presidència de la Generalitat convoca eleccions pel 28 de Novembre fent-lo coincidir amb el derbi Barcelona-Madrid. Qualsevol lectura feta amb seny indica que la data no és oportuna, perque no ajuda a la participació i perjudica a molts ciutadans que hauran de ocupar les meses electorals o per fer d'interventors.

El més greu es que allarga una legislatura ja paralizada i per motius obvis;

1- Vol desactivar la diferència en les projeccions de vot de CiU respecte el PSC, fins que la opinió pública perdi interés.

2- Sense programa electoral ni llistes encara tancades preten impulsar el projecte amb el desembarcament del Celestino Corbacho, el ministre que ha portat Espanya als 4 milions d'aturats. La branca catalana del PSC, que dubto que hagi existit mai, quedarà anul.lada.

3- Permetrà que els càrrecs del Tripartit segueixin cobrant les nòmines fins al Nadal i aixi assegurar-se la paga doble, o és que algú ho possa en dubte ?

4- Vol donar temps a que surtin més papers i revelacions periodistiques que empastifin a CDC i el seu president Artur Mas amb el cas Palau. No oblidem que l'unic càrrec polític imputat es el tinent alcalde de Barcelona, el socialista Garcia-Bragado, mantingut sine die per l'alcalde Hereu.

5- Convocar eleccions el mateix cap de setmana d'un derbi Barça-Madrid és innacceptable, perque pot fomentar la baixa participació, que és el que dessitja el José Montilla. Al final hi haurà seny i passaran el partit al dissabte 27 de novembre.

Les eleccions són aqui mateix. Cal que la opinió pública reaccioni. Ja no val a dir que tots els polítics són igual. Els socialistes i els republicans sí. Els uns per ser incapaços d'imposar als seus col.legues les desicions del Parlament, els altres per jugar a ser equidistants i otorgar la presidència de la Generalitat a un dirigent socialista d'obediència espanyola que va perdre les eleccions, que no ha defensat Catalunya davant Madrid i que ha permés com s'imposaven les directrius de la Moncloa.

Tenim unes rodalies sense els trapassos de trens, vies ni estacions. Tenim una nova terminal de l'aeroport del Prat sense connexió amb la xarxa de metro. Tenim una comunitat educativa en peu de guerra. Tenim una llei de dependència imposada desde Madrid. Tenim un dèficit pressupostari espectacular. Tenim les autopistes més cares de l'Estat. Grans multinacionals han deixat el país desde que governa el Tripartit. Seguim sense controlar els fluxes migratoris. No hi ha cap pla estratègic en infrastructures. Tenim una televisió pública que perd audiencia a diari. Tenim multitut de càrrecs a l'administració que no són operatius. Tenim una sentència que ha deixat ferit de mort un Estatut refrendat pel poble de Catalunya. Ja n'hi ha prou de pendre el pèl.

No hi ha res guanyat, pero ho tenim tot per guanyar. Cal aixecar el país desde un projecte seriós, amb gent seriosa. Els independentistes de Facebook no tenen cap possibilitat de prosperar, perque no tenen projecte, no tenen seguretat, no coneixen el pais de debó.

Tindrem futbol i eleccions, però tindrem un president que portarà Catalunya al millor dels escenaris, l'Artur Mas te aquesta oportunitat, que no la desaprofiti.

Floods in Pakistan

Once again the forces of nature are beating milions of innocent people. In this case the consequences of the unterrupted rain this summer which caused floods in Northwest Pakistan and affecting the areas along the Indus river.
There is now a real danger of the spread of waterborne diseases, like diarrhea and perhaps cholera in these areas.
The UN and other organizations asked help from the western countries to cover the emergency situation. Nevertheless the European Countries and the US sent food and medicines. Some sources said that some water dam was released and flood vast areas increasing the drama of the poor country people.
And again money had been collected, but what is the real destination ? And the purpose of that ?Pakistan has a nuclear program, and own satellites orbiting the earth. It has a large army deploited in Cashmir. The pakistani regime can be all but democratic, and is still controlled by the Army. The tragedy is for those poor people, but shouldn't be time to tell Pakistan that they shall invest their resources in their own people instead of keping a nuclear arsenal and send communications and spy satellites, and host terrorist in the assolated mountains next to Afghanistan ?